Llista de papes de Roma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Llista de Papes enterrats a la Basílica de San Pere del Vaticà

La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Bisbes de Roma[modifica]

Article principal: Bisbe de Roma

Papes de Roma[modifica]

Article principal: Papa de Roma

Segles IV a VII[modifica]

Segles VIII a X[modifica]

Segles XI a XIV[modifica]

Papes de Roma[modifica]

Segle XIV[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar
el papat
Escut Notes
20 de setembre de 1378 –
16 de setembre de 1394
(&000000000000001500000015 anys, &0000000000000353000000353 dies)
(5832 days)
Pape avignon clement7.jpg Climent VII
Antipapa CLEMENS Septinus
Robert of Geneva 1342 Chateau d'Annecy, Comtat de Savoia, H.R.E. 36 / 52 C o a Clemente VII (Avignone).svg Francès. En oposició als papes Urbà VI 1378–89) i Bonifaci IX (1389–1404).
28 de setembre de 1394 –
23 de maig de 1423
(&000000000000002800000028 anys, &0000000000000237000000237 dies)
(10463 days)
Pape avignon benoit13.jpg Benet XIII
Antipapa BENEDICTUS Quartus Decimus
Pedro Martínez de Luna y Pérez de Gotor 25 de novembre de 1328 Chateau d'Annecy, Comtat de Savoia, H.R.E. 66 / 94 C o a Benedetto XIII (Avignone).svg Francès. En oposició als papes Bonifaci IX (1389–1404), Innocenci VII (1404–06), Gregori XII (1406–15), Martí V (1417–31) I dels antipapes pisans Alexandre V (1409–10) i Joan XXIII (1410–15)
203 2 de novembre de 1389
1 Oct 1404
(&000000000000001400000014 anys, &0000000000000334000000334 dies)
(5446)
203-Boniface IX.jpg Bonifaci IX
Papa BONIFATIUS Nonus
Pietro Tomacelli Cybo c. 1348/50 Nàpols, Regne de Nàpols 33 (35) / 48 (50) C o a Bonifacio IX.svg Italià. Cisma d'Occident.

Segle XV[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar
el papat
Escut Notes
204 17 d'octubre de 1404
6 Nov 1406
(&00000000000000020000002 anys, &000000000000002000000020 dies)
(750)
204-Innocent VII.jpg Innocenci VII
Papa INNOCENTIUS Septimus
Cosimo Gentile Migliorati 1336/39 Sulmona, Regne de Nàpols 65 (68) / 67 (71)[B] C o a Innocenzo VII.svg Italià. Cisma d'Occident.
205 30 de novembre de 1406
4 de juliol de 1415
(&00000000000000080000008 anys, &0000000000000216000000216 dies)
(3138)
205-Gregory XII.jpg Gregori XII
Papa Gregorius Duodecimus
Angelo Correr 14 May 1324 Venècia, República de Venècia 82 / 91 (†91) C o a Gregorio XII.svg Italià. Cisma d'Occident. Darrer papa en abdicar durant el segon mil•leni. Morí el 18 d'octubre de 1417.
30 de juny de 1409
3 de maig de 1410
(&00000000000000000000000 anys, &0000000000000307000000307 dies)
(307)
Anti-pope Alexander V.jpg Alexandre V
Antipapa Alexander Quintus
Pétros Philárgos,
O.F.M.
1339 Candia Lomellina, Llombardia, Ducat de Milà 70 / 71 C o a Alexander V (antipapa).svg Grec. Cisma d'Occident; En oposició a al Papa Gregori XII. Va ser considerat un papa legítim fins al 1963 i va ser comptat com a tal fins llavors

25 de maig de 1410
30 de maig de 1415
(&00000000000000050000005 anys, &00000000000000050000005 dies)
(1831)
Antipope John XXIII.jpg Joan XXIII
Antipapa Ioannes Vicesimus Tertius
Baldassarre Cossa 1365 Procida, Nàpols 45 / 50 (†54) C o a Giovanni XXIII (Pisa).svg Italià. Cisma d'Occident; En oposició al Papa Gregori XII. Abdicà, sent posteriorment el degà del Col·legi de Cardenals el 1417. Va ser considerat un papa legítim fins al 1963. Convocà el Concili de Constança

4 de juliol de 1415 –
11 de novembre de 1417
(&00000000000000020000002 anys, &0000000000000136000000136 dies)
(867days)
Sede vacante.svg Interregnum Un període de dos anys sense que hi hagués un papa vàlidament elegit. El Concili de Constança exerci el poder papal col·lectivament fins que tots els Papes moriren.
206 11 de novembre de 1417
20 Feb 1431
(&000000000000001300000013 anys, &0000000000000101000000101 dies)
(4849)
206-Martin V.jpg Martí V
Papa MARTINUS Quintus
Oddone Colonna, O.F.S Jan/Feb 1369 Genazzano, Estats Pontificis 48 / 62 C o a Martino V.svg Italià. Convocà el Concili de Basilea (1431). Inicià les Guerres Hussites.

12 de novembre de 1425 –
26 de juliol de 1429
(&00000000000000060000006 anys, &000000000000004900000049 dies)
(2241)
Palma Antipapa Clemens VIII.JPG Climent VIII
Antipapa Clemens Octavus
Gil Sánchez Muñoz y Carbón 1369 Terol, Aragó 54 / 60 (†77) Italià. Cisma d'Occident; En oposició a Martí V
5 de novembre de 1439
7 d'abril de 1449
(&00000000000000090000009 anys, &0000000000000153000000153 dies)
(3441)
Nuremberg chronicles f 242v 2 (Felix V).jpg Fèlix V
Antipapa Felix Quintus
Amadeu VIII de Savoia 4 de setembre de 1383 Chambéry, França 56 / 65 (†67) C o a Felix V (antipapa).svg Francès. En oposició a Martí V i Eugeni IV'
207 3 de març de 1431
23 Feb 1447
(&000000000000001500000015 anys, &0000000000000357000000357 dies)
(5836)
207-Eugene IV.jpg Eugeni IV
Papa EUGENIUS Quartus
Gabriele Condulmer, O.S.A. 1383 Venècia, República de Venècia 47 / 63[B] C o a Eugenio IV.svg Italià. Membre de l'orde augustinià. Nebot de Gregori XII. Corona Segimon com a emperador a Roma el 1433. Translladà el Concili Basilea a Ferrata, i després a Florència, a causa de la pesta bubònica.
208 6 de març de 1447
24 de març de 1455
(&00000000000000080000008 anys, &000000000000001800000018 dies)
(2940)
208-Nicholas V.jpg Nicolau V
Papa NICOLAUS Quintus
Tommaso Parentucelli, O.P. 13 de novembre de 1397 Sarzana, República de Gènova 49 / 57 C o a Nicolaus V.svg Italià. Membre de l'orde de Predicadors. Celebrà el Jubileu de 1450. Coronà Frederic III emperador a Roma (1452). Publicà la butlla Dum Diversas permetent els portuguesos el dret de conquerir i subjugar sarraïns i pagans (1542). Creà una biblioteca al Vaticà que esdevindria la Bibliotheca Apostolica Vaticana
209 8 d'abril de 1455
6 Aug 1458
(&00000000000000030000003 anys, &0000000000000120000000120 dies)
(1216)
209-Callixtus III.jpg Calixt III
Papa CALLISTUS Tertius
Alfons de Borja 31 de desembre de 1378 Xàtiva, Regne de València 76 / 79 Coat of Arms of Pope Callixtus III.svg Primer papa valencià. Ordenà que la Festa de la Transfiguració se celebrés el 6 d'agost. Ordenà una investigació sobre el procés de Joana d'Arc, en la que seria rehabilitada.
210 19 d'agost de 1458
15 Aug 1464
(&00000000000000050000005 anys, &0000000000000362000000362 dies)
(2188)
210-Pius II.jpg Pius II
Papa PIUS Secundus
Enea Silvio Piccolomini 18 d'octubre de 1405 Corsignano, República de Siena 52 / 58 C o a Pio II.svg Italià. Mostrà un gran interès en la planificació urbanística. Fundà Pienza, prop de Siena, com a ciutat ideal el 1462. Conegut per la seva tasca als Commentaries.
211 30 d'agost de 1464
26 de juliol de 1471
(&00000000000000060000006 anys, &0000000000000330000000330 dies)
(2521)
211-Paul II.jpg Pau II
Papa PAULUS Secundus
Pietro Barbo 23 de febrer de 1417 Venècia, República de Venècia 47 / 54 Italià. Nebot d'Eugeni IV. Construí el Palazzo San Marco (avui Palazzo Venezia). Aprovà la introducció de la impremta als Estats Pontificis.
212 9 d'agost de 1471
12 Aug 1484
(&000000000000001300000013 anys, &00000000000000030000003 dies)
(4752)
212-Sixtus IV.jpg Sixt IV
Papa XYSTUS Quartus
Francesco della Rovere, O.F.M. 21 de juliol de 1414 Celle Ligure, República de Gènova 57 / 70 CoA della Rovere popes.svg Italià. Membre de l'orde Franciscà. Ordenà la construcció de la Capella Sixtina. Autoritzà una Inquisició dirigida als jueus conversos a Espanya a petició de la Reina Isabel i del Rei Ferran.
213 29 d'agost de 1484
25 de juliol de 1492
(&00000000000000070000007 anys, &0000000000000331000000331 dies)
(2887)
213-Innocent VIII.jpg Innocenci VIII
Papa INNOCENTIUS Octavus
Giovanni Battista Cybo 1432 Gènova, República de Gènova 51 / 59[B] C o a Innocenzo VIII.svg Italià. Nomenà Tomás de Torquemada. Impulsà els judicis contra la bruixeria per mitjà de la butlla Summis desiderantes affectibus (1484).
214 11 d'agost de 1492
18 Aug 1503
(&000000000000001100000011 anys, &00000000000000070000007 dies)
(4023)
214-Alexander VI.jpg Alexandre VI
Papa ALEXANDER Sextus
Roderic Llançol i de Borja 1 de gener de 1431 Xàtiva, Regne de València 61 / 72 C o a Alessandro VI.svg Valencià. Nebot de Calixt III; pare de Cèsar i Lucrezia. Dividí el món extraeuropeu entre Castella i Portugal mitjançant la butlla Inter caetera (1493). No existeix un Alexandre V canònic a causa de l'antipapa.

Segle XVI[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar
el papat
Escut Notes
215 22 de setembre de 1503
18 Oct 1503
(&00000000000000000000000 anys, &000000000000002600000026 dies)
(26)
215-Pius III.jpg Pius III
Papa PIUS Tertius
Francesco Todeschini Piccolomini 29 de maig de 1439 Siena, República de Siena 64 / 64 C o a Pio II.svg Italià. Nebot de Pius II. Fundà la Biblioteca Piccolomini a la catedral de Siena.
216 31 d'octubre de 1503
21 Feb 1513
(&00000000000000090000009 anys, &0000000000000113000000113 dies)
(3401)
216-Julius II.jpg Juli II
Papa IULIUS Secundus
Giuliano della Rovere, O.F.M. 5 de desembre de 1443 Albisola, República de Gènova 59 / 69 CoA della Rovere popes.svg Italià. Nebot de Sixt IV. Convocà el Cinquè Concili del Laterà (1512). Prengué el control de tots els Estats Pontificis per primera vegada. Ordenà a Michelangelo que pintés la volta de la Capella Sixtina. Comissionà la reconstrucció de la basílica de Sant Pere.
217 9 de març de 1513
1 Dec 1521
(&00000000000000080000008 anys, &0000000000000267000000267 dies)
(3189)
217-Leo X.jpg Lleó X
Papa LEO Decimus
Giovanni di Lorenzo de' Medici 11 de desembre de 1475 Florència, República de Florència 37 / 45 Medici popes.svg Italià. Fill de Llorenç el Magnífic. Clausurà el Cinquè Concili del Laterà. Recordat per atorgar indulgències a aquells que donaven per reconstruir la basílica de Sant Pere; excomunicà a Martí Luter (1521). Estengué la Inquisició espanyola a Portugal.
218 9 de gener de 1522
14 Sep 1523
(&00000000000000010000001 any, &0000000000000248000000248 dies)
(613)
218-Adrian VI.jpg Adrià VI
Papa HADRIANUS Sextus
Adriaan Floriszoon Boeyens 2 de març de 1459 Utrecht, Bisbat d'Utrecht, Sacre Imperi Romanogermànic (avui els Països Baixos) 62 / 64 C o a Adriano VI.svg Lema: Patere et sustine ("Respecte i espera ")[1]

L'únic papa neerlandès; darrer no italià en ser elegit papa fins a Joan Pau II el 1978. Tutor de l'emperador Carles V. Va mantenir el seu nom baptismal com a nom reial.

219 26 de novembre de 1523
25 Sep 1534
(&000000000000001000000010 anys, &0000000000000303000000303 dies)
(3956)
219-Clement VII.jpg Climent VII
Papa CLEMENS Septimus
Giulio di Giuliano de' Medici 26 de maig de 1478 Florència, República de Florència 45 / 56 Medici popes.svg Lema: Candor illæsus ("Unharmed candor")[2]

Italià; cosí de Lleó X. Roma va ser saquejada per tropes imperials (1527). Prohibí el divorci d'Enric VIII; coronà a Carles V com a emperador a Bolonya (1530). La seva neboda va ser casada amb el futur Enric II de França. Encarregà a Michelangelo la pintura del Judici Final a la Capella Sixtina.

220 13 d'octubre de 1534
10 Nov 1549
(&000000000000001500000015 anys, &000000000000002800000028 dies)
(5507)
220-Paul III.jpg Pau III
Papa PAULUS Tertius
Alessandro Farnese 29 de febrer de 1468 Canino, Laci, Estats Pontificis 66 / 81 C o a Paulo III.svg Italià. Inaugurà el Concili de Trento (1545). El seu fill il•legítim esdevingué el primer duc de Parma. Decretà la segona i darrera excomunió d'Enric VIII. Nomenà a Michelangelo per a que supervisés la construcció de la basílica de Sant Pere (1545).
221 7 de febrer de 1550
29 de març de 1555
(&00000000000000050000005 anys, &000000000000005000000050 dies)
(1876)
221-Julius III.jpg Juli III
Papa IULIUS Tertius
Giovanni Maria Ciocchi del Monte 10 de setembre de 1487 Roma, Laci, Estats Pontificis 62 / 67 C o a Giulio III.svg Italià. Establí el Collegium Germanicum. Tornà a convocar el Concili de Trento. L'Escandal Innocenzo.
222 9 d'abril de 1555
1 de maig de 1555
(&00000000000000000000000 anys, &000000000000002200000022 dies)
(22)
222-Marcellus II.jpg Marcel II
Papa MARCELLUS Secundus
Marcello Cervini degli Spannochi 6 de maig de 1501 Montefano, Marques, Estats Pontificis 53 / 53 C o a Marcello II.svg Italià. Darrer papa en fer servir el seu nom de naixement com a nom reial. Instituí economies al Vaticà. La Missa Papae Marcelli va ser composta en honor seu.
223 23 de maig de 1555
18 Aug 1559
(&00000000000000040000004 anys, &000000000000008700000087 dies)
(1548)
223-Paul IV.jpg Pau IV
Papa PAULUS Quartus
Giovanni Pietro Carafa, C.R. 28 June 1476 Capriglia Irpina, Campània, Regne de Nàpols 78 / 83 C o a Paulo IV.svg Lema: Dominus mihi adjutor ("El Senyor és el meu ajut ")[3]

Italià. Membre dels Teatins. Establí el Ghetto de Roma a Cum Nimis Absurdum (1555) i establí l'Índex de llibres prohibits. Ordenà a Miquel Àngel que repintés els nus del Judici Final més modestament..

224 26 de desembre de 1559
9 Dec 1565
(&00000000000000050000005 anys, &0000000000000348000000348 dies)
(2175)
224-Pius IV.jpg Pius IV
Papa PIUS Quartus
Giovanni Angelo Medici 31 de març de 1499 Milà, Ducat de Milà 60 / 66 Medici popes.svg Italià. Reobrí i clausurà el Concili de Trento. Ordenà construccions públiques per millorar l'abastiment d'aigua a Roma. instituí el Credo tridentí.
225 7 de gener de 1566
1 de maig de 1572
(&00000000000000060000006 anys, &0000000000000115000000115 dies)
(2306)
225-St.Pius V.jpg St Pius V
Papa PIUS Quintus
Antonio Ghislieri, O.P. 17 de gener de 1504 Bosco, Piemont, Ducat de Milà 61 / 68 C o a Pio V.svg Lema: Utinam dirigantur viæ meæ ad custodiendas ("It binds us to keep")[4]

Italià. Membre de l'orde Dominic. Ecomunicà Elisabet I (1570). Batalla de Lepant (1571); instituí la festivitat de Nostra Senyora de la Victòria. Publicà el missal romà de 1570.

226 13 de maig de 1572
10 April 1585
(&000000000000001200000012 anys, &0000000000000332000000332 dies)
(4715)
226-Gregory XIII.jpg Gregori XIII
Papa GREGORIUS Tertius Decimus
Ugo Boncompagni 7 de gener de 1502 Bolonya, Emília-Romanya, Estats Pontificis 70 / 83 C o a Gregorio XIII.svg Lema: Aperuit et clausit ("Obert I tancat")[5]

Italià. Reformà el calendari (1582); construí la Capella Gregoriana del Vaticà. Va ser el primer papa en nomenar la Immaculada Concepció en Patrona de les Filipines mitjançant la butlla Ilius Fulti Præsido (1579). Enfortí els lligams diplomàtics amb els països asiàtics.

227 24 April 1585
27 Aug 1590
(&00000000000000050000005 anys, &0000000000000125000000125 dies)
(1951)
227-Sixtus V.jpg Sixt V
Papa XYSTUS Quintus
Felice Peretti di Montalto, O.F.M. Conv. 13 de desembre de 1521 Grottammare, Marques, Estats Pontificis 63 / 68 C o a Sisto V.svg Italià. Membre de l'orde franciscà conventual. Conegut per completar obres de les principals basíliques de Roma. limità el Col·legi de Cardenals a 70, doblant el nombre de congregacions curials.
228 15 de setembre de 1590
27 Sep 1590
(&00000000000000000000000 anys, &000000000000001200000012 dies)
(12)
228-Urban VII.jpg Urbà VII
Papa URBANUS Septimus
Giovanni Battista Castagna 4 d'agost de 1521 Roma, Laci, Estats Pontificis 69 / 69 C o a Urbano VII.svg Italià; amb suport dels espanyols. És el regnat papal més breu, en morir abans de ser coronat. Establí la primera prohibició mundial coneguda de fumar, prohibint fer-ho dins i al voltant de les esglésies.
229 5 de desembre de 1590
16 Oct 1591
(&00000000000000000000000 anys, &0000000000000315000000315 dies)
(315)
229-Gregory XIV.jpg Gregori XIV
Papa GREGORIUS Quartus Decimus
Niccolò Sfondrati 11 de febrer de 1535 Somma Lombardo, Llombardia, Ducat de Milà 55 / 56 C o a Gregorio XIV.svg Italià. Modificà la constitució Effraenatam de Sixt V de manera que la pena per avortament no s'apliqués fins que el fetus fos animat (1591). Va fer que el joc a les eleccions papals fos castigat amb l'excomunió.
230 29 d'octubre de 1591
30 Dec 1591
(&00000000000000000000000 anys, &000000000000006200000062 dies)
(62)
230-Innocent IX.jpg Innocenci IX
Papa INNOCENTIUS Nonus
Giovanni Antonio Facchinetti 20 de juliol de 1519 Bolonya, Emília-Romanya, Estats Pontificis 72 / 72 C o a Innocenzo IX.svg Italià. Donà suport a la causa de Felip II de Castella i la Lliga Catòlica contra Enric IV a les Guerres de religió a França. Prohibí l'expropiació de les propietats de l'Església.
231 30 de gener de 1592
3 de març de 1605
(&000000000000001300000013 anys, &000000000000003200000032 dies)
(4781)
231-Clement VIII.jpg Climent VIII
Papa CLEMENS Octavus
Ippolito Aldobrandini 24 de febrer de 1536 Fano, Marques, Estats Pontificis 55 / 69 C o a Clemente VIII.svg Italià. Inicià una aliança de les potencies cristianes europees per participar en la Guerra contra l'Imperi Otomà coneguda com la Guerra Llarga (1595). Reuní la Congregatio de Auxiliis dirigida a les disputes doctrinals entre els dominics i els jesuïtes sobre el lliure albidri i la gràcia divina.[6]

Segle XVII[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar
el papat
Escut Notes
232 1 d'abril de 1605
27 d'abril de 1605
(&00000000000000000000000 anys, &000000000000002600000026 dies)
(26)
232-Leo XI.jpg Lleó XI
Papa LEO Undecimus
Alessandro Ottaviano de' Medici 2 de juny de 1535 Florència, Ducat de Florència 69 / 69 Medici popes.svg Italià. Nebot de Lleó X. Anomenat "Papa Lampo" (Papa il·luminat) a causa del seu breu pontificat.
233 16 de maig de 1605
28 Jan 1621
(&000000000000001500000015 anys, &0000000000000257000000257 dies)
(5736)
233-Paul V.jpg Pau V
Papa PAULUS Quintus
Camillo Borghese 17 de setembre de 1550 Roma, Laci, Estats Pontificis 52 / 68 C o a Paulo V.svg Lema: Absit nisi in te gloriari ("Puc estar absent, llevat de per glorificar-te ")[7]

Italià. Conegut per diversos projectes de construcció, incloent la façana de la basílica de Sant Pere. Creà el Banc de l'Esperit Sant (1605); restaurà el Aqua Traiana.

234 9 de febrer de 1621
8 de juliol de 1623
(&00000000000000020000002 anys, &0000000000000149000000149 dies)
(879)
234-Gregory XV.jpg Gregori XV
Papa GREGORIUS Quintus Decimus
Alessandro Ludovisi 9 de gener de 1554 Bolònia, Emilia-Romagna, Estats Pontificis 67 / 69 C o a Gregorio XV.svg Italià. Establí la Congregació per a la Propagació de la Fe (1622). Publicà la butlla Aeterni Patris (1621) on imposà que els conclaves havien de ser per votació secreta. Publicà la constitució Omnipotentis Dei contra mags i bruixes (1623).
235 6 d'agost de 1623
29 de juliol de 1644
(&000000000000002000000020 anys, &0000000000000358000000358 dies)
(7663)
235-Urban VIII.jpg Urbà VIII
Papa URBANUS Octavus
Maffeo Barberini 5 d'abril de 1568 Florència, Gran Ducat de Toscana 55 / 76 C o a Urbano VIII.svg Italià. Judici contra Galileo Galilei. Va ser el darrer papa en expandir els territoris pontificis per la força de les armes. El 1624 publicà una butlla on castigava amb l'excomunió l'ús del tabac als llocs sants.
236 15 de setembre de 1644
7 Jan 1655
(&000000000000001000000010 anys, &0000000000000114000000114 dies)
(3766)
236-Innocent X.jpg Innocenci X
Papa INNOCENTIUS Decimus
Giovanni Battista Pamphilj 6 de maig de 1574 Roma, Laci, Estats Pontificis 70 / 80 C o a Innocenzo X.svg Lema: Alleviatæ sunt aquæ super terram ("Aigua sobre la terra ")[8]

Italià. Rebesnet d'Alexandre VI. Erigí la Fontana dei Quattro Fiumi a la Piazza Navona. Promulgà la constitució apostòlican Cum occasione (1653) en la que condemnà com heretgia cinc doctrines del jansenisme

237 7 d'abril de 1655
22 de maig de 1667
(&000000000000001200000012 anys, &000000000000004500000045 dies)
(4428)
237-Alexander VII.jpg Alexandre VII
Papa ALEXANDER Septimus
Fabio Chigi 13 de febrer de 1599 Siena, Gran Ducat de Toscana 56 / 68 C o a Alessandro VII.svg Italià. Renebot de Pau V. Ordenà la Plaça de Sant Pere. Publicà la constitució Sollicitudo Omnium Ecclesiarum que establí la doctrina de la Immaculada Concepció, pràcticament idèntica a la de Pius IX segles després.
238 20 June 1667
9 Dec 1669
(&00000000000000020000002 anys, &0000000000000172000000172 dies)
(903)
238-Clement IX.jpg Climent IX
Papa CLEMENS Nonus
Giulio Rospigliosi 28 de gener de 1600 Pistoia, Gran Ducat de Toscana 67 / 69 C o a Clemente IX.svg Lema: Aliis non sibi Clemens ("Clement vers els altres, no cap a si mateix ")[9]

Italià. Mitjancer a la pau d'Aachen (1668).

239 29 d'abril de 1670
22 de juliol de 1676
(&00000000000000060000006 anys, &000000000000008400000084 dies)
(2276)
237-Alexander VII.jpg Climent X
Papa CLEMENS Decimus
Emilio Bonaventura Altieri 13 de juliol de 1590 Roma, Laci, Estats Pontificis 79 / 86 C o a Clemente X.svg Lema: Bonum auget malum minuit ("Augmenta el bé i disminueix el mal")[10]

Italià. Canonitzà el primer sant originari de les Amèriques: Santa Rosa de Lima (1671). Feu decorar el pont de Sant' Angelo amb 10 estàtues d'àngels i les dues fonts que adornen la plaça de Sant Pere. Establí normes sobre la retirada de relíquies de sants dels cementiris.

240 21 de setembre de 1676
12 Aug 1689
(&000000000000001200000012 anys, &0000000000000325000000325 dies)
(4708)
240-Blessed Innocent XI.jpg Bl. Innocenci XI
Papa INNOCENTIUS Undecimus
Benedetto Odescalchi 16 de maig de 1611 Como, Llombardia, Ducat de Milà 65 / 78 C o a Innocenzo XI.svg Lema: Avarus non Implebitur ("L'avar no serà satisfet ")[11]

Italià. Condemnà la doctrina de la reserva mental (1679) i inicià la Santa Lliga. Instituí com a festa universal el Sant Nom de Maria (1684). Admirat per les seves contribucions positives a la catequesi.

241 6 d'octubre de 1689
1 Feb 1691
(&00000000000000010000001 any, &0000000000000118000000118 dies)
(483)
241-Alexander VIII.jpg Alexandre VIII
Papa ALEXANDER Octavus
Pietro Vito Ottoboni 22 d'abril de 1610 Venècia, República de Venècia 79 / 80 C o a Alessandro VIII.svg Italià. Condemnà l'anomenat pecat filosòfic (1690).
242 12 de juliol de 1691
27 Sep 1700
(&00000000000000090000009 anys, &000000000000007700000077 dies)
(3364)
242-Innocent XII.jpg Innocenci XII
Papa INNOCENTIUS Duodecimus
Antonio Pignatelli, O.F.S 13 de març de 1615 Spinazzola, Apulia, Regne de Nàpols 76 / 85 C o a Innocenzo XII.svg Italià. Publicà la butlla Romanum decet Pontificem per aturar el nepotisme (1692). Erigí diverses institucions educatives i de caritat.

Segle XVIII[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar el papat Escut Notes
243 23 de novembre de 1700
19 de març de 1721
(&000000000000002000000020 anys, &0000000000000116000000116 dies)
(7421)
243-Clement XI.jpg Climent XI
Papa CLEMENS Undecimus
Giovanni Francesco Albani 23 de juliol de 1649 Urbino, Marques, Estats Pontificis
51 / 71
C o a Clemente XI.svg Italià. Durant el seu pontificat va tenir lloc la controvèrsia dels ritus xinesos. Patronitzà les primeres excavacions arqueològiques a les catacumbes romanes i va fer universal la festa de la Immaculada Concepció.[12]
244 8 de maig de 1721
7 de març de 1724
(&00000000000000020000002 anys, &0000000000000304000000304 dies)
(1034)
244-Innocent XIII.jpg Innocenci XIII
Papa INNOCENTIUS Tertius Decimus
Michelangelo dei Conti 13 de maig de 1655 Poli, Laci, Estats Pontificis
65 / 68
C o a Innocenzo XIII.svg Italià. Prohibí als jesuïtes continuar la seva missió a la Xina, ordenant que no s'admetés cap membre nou a l'orde. Publicà la butlla Apostolici Ministerii (1724) per reviure la disciplina eclesiàstica a Espanya.
245 29 de maig de 1724
21 Feb 1730
(&00000000000000050000005 anys, &0000000000000268000000268 dies)
(2094)
245-Servant of God Benedict XIII.jpg S.D. Benet XIII
Papa BENEDICTUS Tertius Decimus
Pietro Francesco Orsini, O.P. 2 de febrer de 1649 Gravina in Puglia, Bari, Regne de Nàpols
75 / 81
C o a Benedetto XIII.svg Italià. Membre de l'orde de Predicadors; tercer i darrer membre de la família Orsini en arribar el papat. Originàriament anomenat Benet XIV degut a l'antipapa, però ho canvià a XIII. Va derogar la prohibició mundial de fumar tabac establerta per Urbà VII i Urbà VIII.
246 12 de juliol de 1730
6 Feb 1740
(&00000000000000090000009 anys, &0000000000000209000000209 dies)
(3496)
246-Clement XII.jpg Climent XII
Papa CLEMENS Duodecimus
Lorenzo Corsini, O.F.S 7 d'abril de 1652 Florència, Gran Ducat de Toscana
78 / 87
C o a Clemente XII.svg Lema: Dabis discernere inter malum et bonum ("Us dignareu distingir entre el bé i el mal")[13]

Italià. Completà la nova façana de l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà (1735). Comissionà la Fontana de Trevi a Roma (1732). Condemnà la maçoneria a In eminenti apostolatus (1738). Darrer papa en ser elegit tan ancià fins a Benet XVI el 2005.

247 17 d'agost de 1740
3 de maig de 1758
(&000000000000001700000017 anys, &0000000000000259000000259 dies)
(6468)
247-Benedict XIV.jpg Benet XIV
Papa BENEDICTUS Quartus Decimus
Prospero Lorenzo Lambertini 31 de març de 1675 Bolonya, Estats Pontificis
65 / 83
C o a Benedetto XIV.svg Lema: Curabuntur omnes ("Tots seràn sanats ")[14]

Italià. Reformà l'educació dels preveres i el calendari de festes. Feu completar la Fontana de Trevi i afirmà el magisteri de Tomàs d'Aquino; fundà acadèmies d'art, religió i ciència.

248 6 de juliol de 1758
2 Feb 1769
(&000000000000001000000010 anys, &0000000000000211000000211 dies)
(3864)
248-Clement XIII.jpg Climent XIII
Papa CLEMENS Tertius Decimus
Carlo della Torre di Rezzonico 7 de març de 1693 Venècia, República de Venècia
65 / 75
C o a Clemente XIII.svg Italià. Feu posar les famoses fulles de figuera sobre les estàtues nues del Vaticà. Defensà la Companyia de Jesús a "Apostolicum pascendi" (1765).
249 19 de maig de 1769
22 Sep 1774
(&00000000000000050000005 anys, &0000000000000126000000126 dies)
(1952)
249-Clement XIV.jpg Climent XIV
Papa CLEMENS Quartus Decimus
Giovanni Vincenzo Antonio Ganganelli, O.F.M. Conv. 31 d'octubre de 1705 Sant'
Arcangelo di Romagna
, Estats Pontificis
63 / 68
C o a Clemente XIV.svg Italià. Membre dels Franciscans Conventuals. Suprimí la Companyia de Jesús mitjançant el breu "Dominus ac Redemptor" (1773).
250 15 de febrer de 1775
29 Aug 1799
(&000000000000002400000024 anys, &0000000000000195000000195 dies)
(8961)
250-Pius VI.jpg Pius VI
Papa PIUS Sextus
Comte Giovanni Angelo Braschi 25 de desembre de 1717 Cesena, Emilia-Romagna, Estats Pontificis
57 / 81
C o a Pio VI.svg Lema: Floret in domo domini ("Floreix a la casa de Déu ")[15]

Italià. Condemnà la Revolució Francesa; expulsat dels Estats Pontificis per les tropes franceses des de 1798 i fins a la seva mort. Va ser el darrer papa en patrocinar art renaixentista.

--- 29 d'agost de 1799 –
14 de març de 1800 (228 dies)
Sede vacante.svg Interregnum Sis mesos sense un papa electe vàlid. Va ser degut a problemes logístics (el papa havia mort presoner i el conclave va haver de celebrar-se a Venècia) i un carreró sense sortida entre els cardenals electors.

Segle XIX[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar el papat Escut Notes
251 14 de març de 1800
20 Aug 1823
(&000000000000002300000023 anys, &0000000000000159000000159 dies)
(8559)
251-Servant of God Pius VII.jpg S.D. Pius VII
Papa PIUS Septimus
Comte Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti, O.S.B. 14 d'agost de 1742 Cesena, Emilia-Romagna, Estats Pontificis
57 / 81
C o a Pio VII.svg Italià. Member de l'orde de Sant Benet. Present a la coronació de Napoleó I com a Emperador dels Francesos. Expulsat dels Estats Pontificis pels francesos entre 1809 i 1814.
252 28 de setembre de 1823
10 Feb 1829
(&00000000000000050000005 anys, &0000000000000135000000135 dies)
(1962)
252-Leo XII.jpg Lleó XII
Papa LEO Duodecimus
Comte Annibale Francesco Clemente Melchiore Girolamo Nicola Sermattei della Genga 22 d'agost de 1760 Genga, Marques, Estats Pontificis
63 / 68
C o a Leone XII.svg Italià. Situà el sistema educatiu catòlic sota el control dels jesuïtes a través de Quod divina sapientia (1824). Condemnà les societats bíbliques.
253 31 de març de 1829
30 Nov 1830
(&00000000000000010000001 any, &0000000000000244000000244 dies)
(609)
253-Pius VIII.jpg Pius VIII
Papa PIUS Octavus
Francesco Saverio Castiglioni 20 de novembre de 1761 Cingoli, Marques, Estats Pontificis
67 / 69
C o a Pio VIII.svg Italià. Acceptà Lluís Felip I com a Rei dels Francesos. Condemnà les societats secretes masòniques i les traduccions bíbliques modernistes al breu Litteris altero (1830).
254 2 de febrer de 1831
1 de juny de 1846
(&000000000000001500000015 anys, &0000000000000119000000119 dies)
(5598)
254-Gregory XVI.jpg Gregori XVI
Papa GREGORIUS Sextus Decimus
Bartolomeo Alberto Cappellari, O.S.B. Cam. 18 de setembre de 1765 Belluno, Veneto, República de Venècia
65 / 80
C o a Gregorio XVI.svg Italià. Membre de l'orde Camaldulès; va ser el darrer en elegir per al papat que no era bisbe. S'oposà a les reformes democràtiques i a modernitzar els Estats Pontificis.
255 16 de juny de 1846
7 Feb 1878
(&000000000000003100000031 anys, &0000000000000236000000236 dies)
(11559)
255-Blessed Pius IX.jpg Bt. Pius IX
Papa PIUS Nonus
Comte Giovanni Maria Mastai-Ferretti, O.F.S. 13 de maig de 1792 Senigallia, Marques, Estats Pontificis
54 / 85
Pio Nono.svg Italià. Inaugurà el Concili Vaticà I; perdé els Estats Pontificis davant d'Itàlia. Definí el dogma de la Immaculada Concepció i definí la infal·libilitat papal. Publicà el controvertit Syllabus Errorum. El seu és el pontificat més llarg.
256 20 de febrer de 1878
20 de juliol de 1903
(&000000000000002500000025 anys, &0000000000000150000000150 dies)
(9280)
256-Leo XIII.jpg Lleó XIII
Papa LEO Tertius Decimus
Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci, O.F.S. 2 de març de 1810 Carpineto Romano, Laci, Itàlia
67 / 93
C o a Leone XIII.svg Italià. Publicà l'encíclica Rerum novarum; donà suport a la democràcia cristiana contra el comunisme. Té el tercer regnat més llarg després de Pius IX i Joan Pau II. Promogué el rosari i l'escapulari i aprovà dos nous escapularis marians; primer papa en abraçar plenament el concepte de Maria com a mitjancera.

Segle XX[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar el papat Escut Notes
257 4 d'agost de 1903
20 Aug 1914
(&000000000000001100000011 anys, &000000000000001600000016 dies)
(4034)
257-Pius X.png St Pius X
Papa PIUS Decimus
Giuseppe Melchiorre Sarto, O.F.S. 2 de juny de 1835 Riese, Treviso, Regne Llombardovènet
68 / 79
Coat of arms of Pope Pius X.svg Lema: Instaurare Omnia in Christo ("Restaurar-ho tot en Crist")

Italià. Encoratjà i expandí la rebuda de l'Eucaristia. Combatí el modernisme; publicant el jurament en contra. Advocà pel Cant gregorià i reformà el Breviari romà.

258 3 de setembre de 1914
22 Jan 1922
(&00000000000000070000007 anys, &0000000000000141000000141 dies)
(2698)
Papa Benedetto XV.jpg Benet XV
Papa BENEDICTUS Quintus Decimus
Giacomo Paolo Giovanni Battista Della Chiesa, O.F.S. 21 de novembre de 1854 Pegli, Gènova, Regne de Sardenya
59 / 67
CoA Benedetto XV.svg Lema: In te, Domine, speravi: non confundar in aeternum. ("En tu, Senyor, tinc la meva confiança: no em deixis estar confós mai més.")

Italià. S'afirma que intervingué per la pau durant la I Guerra Mundial. Publicà el Codi de Dret Canònic de 1917; donà suport als missioners a Maximum illud. Recordat per Benet XVI com un "profeta de la pau".

259 6 de febrer de 1922
10 Feb 1939
(&000000000000001700000017 anys, &00000000000000040000004 dies)
(6213)
Pio 11.jpg Pius XI
Papa PIUS Undecimus
Achille Ambrogio Damiano Ratti, O.F.S. 31 de maig de 1857 Desio, Milà, Regne Llombardovènet
64 / 81
C o a Pio XI.svg Lema: Pax Christi in Regno Christi ("La Pau de Crist en el Regne de Crist")

Italià. Signà els Pactes del Laterà amb Itàlia (1929) establint la Ciutat del Vaticà com a estat sobirà. Inaugurà la Ràdio Vaticana (1931). Re-fundà l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències (1936). Creà la festa de Crist Rei. S'oposà al comunisme i al nazisme.

260 2 de març de 1939
9 Oct 1958
(&000000000000001900000019 anys, &0000000000000221000000221 dies)
(7161)
Ven Pope Pius XII of Rome 1939-1958.jpg Ven. Pius XII
Papa PIUS Duodecimus
Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, O.F.S. 2 de març de 1876 Roma, Itàlia
63 / 82
Coat of arms of Pope Pius XII.svg Lema: Opus Justitiae Pax ("La tasca de la justícia [serà] pau ")

Italià. Invocà la infabil·litat papal a l'encíclica Munificentissimus Deus; definí el dogma de l'Assumpció. Eliminà la majoria italiana del Col·legi de Cardenals. S'afirma que intervingué per la pau durant la II Guerra Mundial; hi ha controvèrsia per la seva reacció davant de l'Holocaust

261 28 d'octubre de 1958
3 de juny de 1963
(&00000000000000040000004 anys, &0000000000000218000000218 dies)
(1679)
261-John XXIII.png St Joan XXIII
Papa IOANNES Vicesimus Tertius
Angelo Giuseppe Roncalli, O.F.S. 25 de novembre de 1881 Sotto il Monte, Bergamo, Itàlia
76 / 81
John 23 coa.svg Lema: Obedientia et Pax ("Obediència i pau")

Italià. Inaugurà el Concili Vaticà II; anomenat "el bon Papa Joan". Publicà l'encíclica Pacem in terris (1963) sobre la pau i el desarmament nuclear; intervingué per la pau durant la Crisi dels míssils cubans (1962).

262 21 de juny de 1963
6 Aug 1978
(&000000000000001500000015 anys, &000000000000004600000046 dies)
(5525)
262 - Paolo VI.png St Pau VI
Papa PAULUS Sextus
Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini 26 de setembre de 1897 Concesio, Brescia, Itàlia
65 / 80
Coat of Arms of Pope Paul VI.svg Lema: Cum Ipso in Monte ("Amb Ell a la muntanya ")

Italià. Darrer papa en ser coronat. Primer papa des de 1809 que viatjà fora d'Itàlia. Conclogué el Concili Vaticà II. Publicà l'encíclica Humanae vitae (1968) condemnant la contracepció artificial. Revisà el missal romà (1969).

263 26 d'agost de 1978
28 Sep 1978
(&00000000000000000000000 anys, &000000000000003300000033 dies)
(33)
263-John Paul I.png Ven. Joan Pau I
Papa IOANNES PAULUS Primus
Albino Luciani 17 d'octubre de 1912 Forno di Canale, Belluno, Itàlia
65 / 65
John paul 1 coa.svg Lema: Humilitas ("Humilitat")

Italià. Abolí la coronació optant per la inauguració papal. Primer papa en fer servir l'ordinal "Primer" en el seu nom papal; el primer en fer servir els dos noms dels seus dos immediats predecessors. Darrer papa en fer servir la cadira gestatòria.

264 16 d'octubre de 1978
2 d'abril de 2005
(&000000000000002600000026 anys, &0000000000000168000000168 dies)
(9665)
264-John Paul II.png St Joan Pau II
(Joan Pau el Gran)[16]
Papa IOANNES PAULUS Secundus
Karol Józef Wojtyła 20 de maig de 1920 Wadowice, Polònia
58 / 84
John paul 2 coa.svg Lema: Totus Tuus ("Totalment teus")

Polonès. Primer papa no italià des d'Adrià VI (1522-1523). Viatja extensivament, visitant 129 països durant el seu pontificat. Segon regnat més llarg després de Pius IX. Creà la Jornada Mundial de la Joventut (1984) i l'Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials (1994). Canonitzà més sants que tots els seus predecessors. El més jove en començar el seu papat des de Pius IX (1846).

3r mil·lenni[modifica]

Número Pontificat Imatge Nom Nom de bateig Lloc de naixement Edat en començar / acabar el papat Escut Notes
265 19 d'abril de 2005
28 de febrer de 2013
(&00000000000000070000007 anys, &0000000000000315000000315 dies)
(2872)
Photograph of Pope Benedict XVI Benet XVI
Papa BENEDICTUS Decimus Sextus
Joseph Aloisius Ratzinger 16 d'abril de 1927 (1927-04-16) (92 anys) Marktl am Inn, Baviera, Alemanya
78 / 85
Coat of arms of Pope Benedict XVI Lema: Cooperatores Veritatis ("Cooperadors de la Veritat ")

Alemany. El més ancià per esdevenir papa des de Climent XII (1730). Va elevar la missa tridentina a una posició més destacada i va promoure l'ús del llatí ; va tornar a introduir diverses peces papals en desús. Es va establir l'Ordinariat anglicà (2009). Primer Papa que renuncià al papat per iniciativa pròpia des de Celestí V (1294), ),[17] conservant el nom de Regne amb el títol de Papa Emèrit [18]

266 13 de març de 2013
present
(&00000000000000060000006 anys, &0000000000000270000000270 dies)
(2461)
Photograph of Pope Francis Francesc
Papa FRANCISCUS
Jorge Mario Bergoglio, S.J. 17 de desembre de 1936 (1936-12-17) (82 anys) Flores, Buenos Aires, Argentina
76 / –
Coat of arms of Pope Francis Lema: Miserando atque Eligendo ("Petit però escollit", literalment 'en tenir misericòrdia, l'hem escollit')[19]

Argentí. Primer papa que va néixer fora d'Europa des de Gregori III (731-741) i el primer de les Amèriques; primer papa de l'hemisferi sud. Primer papa d’un institut religiós des de Gregori XVI (1831-1846); primer papa jesuïta . Primer que fa servir un nom nou i no compost des de Landó (913–914). Primer Papa que visita i celebra la missa papal a la Península Aràbiga

Numeració dels papes[modifica]

Hi ha algunes anomalies en la numeració de la llista de papes:

  • Fèlix II (356-357), Bonifaci VII (974, 984-985), Joan XVI (997-998), Benet X (1058-1059) i Alexandre V (1409-1410) són considerats antipapes, tot i que els seus successors van mantenir-los la numeració.
  • Els papes anomenats Fèlix són: Fèlix I (269-274), Fèlix III (483-492) i Fèlix IV (526-530). En algunes llistes apareix Fèlix III com a Fèlix II i Fèlix IV com a Fèlix III, tot ometent l'antipapa Fèlix II (356-357).
  • El papa Joan XX no ha existit mai. Fou el resultat d'una confusió en el sistema de numeració, quan es va mal interpretar una doble anotació del papa Joan XIV (983-984), relativa al seu temps de pontificat i al temps que va estar empresonat, en el Liber Pontificalis. El papa Joan XXI (1276-1277) va saltar-se un número, creient compensar "l'error" dels seus antecessors entre Joan XV i Joan XIX.
  • El Papa Esteve, que morí abans de ser ordenat bisbe, no apareix a les llistes oficials des de 1961. Així doncs, el papes antigament coneguts per Esteve III fins a Esteve X, són avui dia Esteve II (752-757) fins a Esteve IX (1057-1058). Alguns autors, per evitar errors, els numeren amb el nombre oficial seguit de l'antic entre parèntesis; Esteve II (III) fins a Esteve IX (X).
  • L'any 1281, Simon de Brion fou escollit papa i va decidir anomenar-se Martí. En aquells temps, els papes Marí I (882-884) i Marí II (942-946) eren anomenats erròneament Martí II i Martí III. Així, el nou papa passà a dir-se Martí IV (1281-1285) i, d'aquesta manera, no existeixen els papes Martí II ni Martí III.
  • El papa Donus II (que suposadament va regnar l'any 974) mai existí. Se'l va inserir entre Benet VI (973-974) i Benet VII (974-983) per una confusió del títol llatí dominus amb el nom Donus.
  • La consideració de Joan XXIII de Pisa (1410-1415) com a papa o antipapa fou discutida durant segles fins que Angelo Giuseppe Roncalli va anomenar-se Joan XXIII (1958-1963). Així, Joan XXIII de Pisa fou declarat antipapa, tot i que després de la seva despossessió del títol, va servir com a cardenal de l'Església catòlica després del Cisma d'Occident.
  • El personatge de la Papessa Joana és considerat avui dia com una llegenda.

Els deu pontificats més llargs[modifica]

  • Sant Pere (30-67): 37 anys
  • Beat Pius IX (1846-1878): 31 anys i 7 mesos
  • Sant Joan Pau II (1978-2005): 26 anys i 6 mesos
  • Lleó XIII (1878-1903): 25 anys i 5 mesos
  • Pius VI (1775-1799): 24 anys i 6 mesos
  • Adrià I (772-795): 23 anys i 10 mesos
  • Pius VII (1800-1823): 23 anys i 5 mesos
  • Alexandre III (1159-1181): 21 anys 11 mesos i 23 dies
  • Sant Silvestre I (314-335): 21 anys i 11 mesos
  • Sant Lleó I (440-461): 21 anys i un mes

Els deu pontificats més curts[modifica]

  • Urbà VII (del 15 de setembre al 27 de setembre de 1590): 12 dies
  • Bonifaci VI (l'abril de 896): 15 dies
  • Celestí IV (del 25 d'octubre al 10 de novembre de 1241): 16 dies
  • Sisinni (del 15 de gener al 4 de febrer de 708): 20 dies
  • Teodor (en desembre de 897): 20 dies
  • Marcel II (del 10 d'abril a l'1 de maig de 1555): 21 dies
  • Damas II (del 17 de juliol al 9 d'agost de 1048): 23 dies
  • Pius III (del 22 de setembre al 18 d'octubre de 1503): 26 dies
  • Lleó XI (de l'1 d'abril al 27 d'abril de 1605): 26 dies
  • Joan Pau I (del 26 d'agost al 28 de setembre de 1978): 33 dies

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Pope Adrian VI (1522–1523)». GCatholic. [Consulta: 1r abril 2014].
  2. «Pope Clement VII (1523–1534)». GCatholic. [Consulta: 1r abril 2014].
  3. «Pope Paul IV (1555–1559)». GCatholic. [Consulta: 1r abril 2014].
  4. «Pope Pius V (1566–1572)». GCatholic. [Consulta: 1r abril 2014].
  5. «Pope Gregory XIII (1572–1585)». [Consulta: 3 agost 2014].
  6. John Henry Blunt. «Jansenists». A: Dictionary of Sects, Heresies, Ecclesiastical Parties, and Schools of Religious Thought. Rivingtons, 1874, p. 234–240 [Consulta: 11 agost 2012]. 
  7. «Pope Alexander VII (1655–1667)». GCatholic. [Consulta: 1r abril 2014].
  8. «Pope Innocent X (1644–1655)». [Consulta: 3 agost 2014].
  9. «Papa Climent IX (1667–1669)». [Consulta: 3 agost 2014].
  10. «Pope Clement X (1670–1676)». [Consulta: 3 agost 2014].
  11. «Pope Innocent XI (1676–1689)». [Consulta: 3 agost 2014].
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Papal Timeline
  13. «Pope Clement XII (1730–1740)». GCatholic. [Consulta: 14 agost 2014].
  14. «Pope Benedict XIV (1740–1758)». GCatholic. [Consulta: 14 agost 2014].
  15. «The Wind was too Strong». Rome Art Lover. [Consulta: 12 febrer 2014].
  16. Bottum, Joseph «John Paul the Great». The Weekly Standard, 18-04-2005, p. 1–2 [Consulta: 1r gener 2009].
  17. Brown, Andrew «Benedict, the placeholder pope who leaves a battered, weakened church». The Guardian, 11-02-2013 [Consulta: 12 febrer 2013].
  18. ; Povoledo, Elisabetta «Benedict XVI to Keep His Name and Become Pope Emeritus». The New York Times, 27-02-2013.
  19. Vatican Radio «Pope Francis : "Miserando atque eligendo"...». Vatican Radio. Vatican Radio. The Holy See, 22-03-2013 [Consulta: 10 maig 2015].