Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llista de partits polítics catalans)
«14-F» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «14 de febrer».
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Data14 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya, eleccions anticipades i esdeveniment afectat per la pandèmia de la COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparlament2021.cat Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat5.624.067 Modifica el valor a Wikidata
Q189760 noun 84860 ccReJeanSoo vote.svg2.884.845
   51.29٪
Punt percentual 27.8
Nombre de vots vàlids2.843.415    Nombre de vots en blanc 24.087   Nombre de vots nuls 41.430
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PSC  — Salvador Illa i Roca
coalició política
654.766   23.03٪
Punt percentual 9.17
Diputat 17 → 33 Nombre d'escons 16
<1
2>
ERC  — Pere Aragonès i Garcia
605.581   21.3٪
Diputat 33
<1
2>
Junts  — Laura Borràs i Castanyer
570.539   20.07٪
Diputat 32
<1
2>
Vox  — Ignacio Garriga Vaz de Concicao
218.121   7.67٪
Diputat 11
<1
2>
ECP-PEC  — Jéssica Albiach Satorres
coalició política
195.345   6.87٪
Diputat 8
<1
2>
CUP-G  — Maria Dolors Sabater i Puig
189.924   6.68٪
Diputat 9
<1
2>
Cs  — Carlos Carrizosa Torres
158.606   5.58٪
Punt percentual 19.77
Diputat 36 → 6 Nombre d'escons 30
<1
2>
PPC  — Alejandro Fernández Álvarez
coalició política
109.453   3.85٪
Punt percentual 0.39
Diputat 4 → 3 Nombre d'escons 1
<1
2>
PDeCAT  — Maria Àngels Chacón i Feixas
coalició política
77.229   2.72٪
Diputat

Catalunya 2021 14F.svg Modifica el valor a Wikidata
Investidura a president de Catalunya de 2021 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaça:Persona elegida:
Joaquim Torra i PlaPere Aragonès i Garcia Modifica el valor a Wikidata
 ← 2017 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata pròximes eleccions al Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla.[1] El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.[2]

Aquestes van ser les tretzenes eleccions al Parlament de Catalunya celebrades des de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya el 1980, i les sisenes que se celebraven de manera anticipada, després de les de 1995, 2006, 2012, 2015 i 2017.

Els comicis van servir per triar els 135 diputats de la tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica[3] i van suposar per primer cop l'opció majoritària en vots i escons.[4]

Convocatòria[modifica]

El president de la Generalitat Joaquim Torra i Pla va anunciar la seva intenció de dissoldre anticipadament el parlament després de la crisi oberta entre Junts per Catalunya i ERC després de la inhabilitació com a diputat de Torra el 27 de gener de 2020.[5] Quim Torra va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, però la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya va obligar a posposar-les.[6] El 28 de setembre el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC en què inhabilitava Quim Torra per un any i mig per haver desobeït l’ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya electoral de les generals del 28-A.

A falta d'un candidat amb els suports suficients, el President del Parlament, Roger Torrent, va plantejar el 14 de febrer de 2021 com a possible data de les eleccions. Per a això, van passar quatre dies entre la ronda de consultes amb els grups parlamentaris, de l'1 al 15 d'octubre, i la comunicació formal del seu resultat al Ple del Parlament,[7] que va ser el 21 d'octubre, ja que la llei estableix dos mesos més de marge per a una possible investidura amb èxit. El termini va portar automàticament, el 22 desembre, a la signatura i publicació del decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions que, segons normativa, serien al cap de 54 dies, és a dir el 14 de febrer.[8]

Parlament de Catalunya el 2017
Després de les eleccions de 2017
Parlament de Catalunya el 2020 (n.o.)

Al moment de la dissolució de la cambra per a les eleccions de 2021

CataloniaParliamentDiagram2017.svg Parlamento de Cataluña en diciembre de 2020.svg
  CUP-CC
  PPC

Impacte de la pandèmia per coronavirus[modifica]

Simulacre de votació amb el conseller Bernat Solé, el 10 de febrer

En el seu moment la Generalitat manifestà que preparava tots els mecanismes per poder mantenir les mesures i la seguretat i evitar contagis de COVID-19 el dia de les votacions. Entre les mesures que s'estudiaven hi havia la de fomentar el vot per correu, diverses franges de votació i fer cues diferenciades al carrer (una per a persones vulnerables, una altra per a la resta de votants i una tercera cua per a les persones contagiades, si finalment poguessin votar presencialment). Tot plegat pendent d'aprovació pel Procicat.[9] En qualsevol cas, el govern es va marcar el 15 de gener com a data límit per decidir, després de consultar els partits, si finalment se celebrarien les eleccions convocades pel 14 de febrer,[10] El decret de convocatòria de les eleccions ja contemplava la possibilitat que arran de la situació epidemiològica provocada pel coronavirus fos necessari ajornar els comicis.[11]

Els informes presentats pel Departament de Salut en la reunió tècnica de la Taula de Grups Parlamentaris del 14 de gener mostraven que es podia preveure un pic epidèmic abans de l'inici de la campanya electoral i un pic d'ingressos a les UCI pocs dies abans de les eleccions.[12] Perquè el procés electoral no coincidís amb els moments més difícils de la tercera onada de la pandèmia i ningú hagués de renunciar al dret a vot per evitar el contagi, el 15 de gener, el vicepresident Pere Aragonès va signar el decret que deixava sense efecte la celebració de les eleccions convocades per al 14 de febrer i anunciava una convocatòria per tal que tinguessin lloc el 30 de maig, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública.[13] Finalment, el 19 de gener, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar les mesures cautelaríssimes sol·licitades contra el decret que traslladava les eleccions autonòmiques del 14 de febrer al 30 de maig, mantenint en vigor la convocatòria per al 14 de febrer.[2]

Candidatures[modifica]

Canvis dins de les coalicions[modifica]

La coalició Junts per Catalunya, conformada per a les eleccions de 2017 per Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Demòcrata Europeu Català, que va obtenir 34 diputats, va viure una profunda ruptura a mitjan 2020 quan l'entorn de Carles Puigdemont va formar el partit polític Junts per Catalunya i 5 diputats al Parlament de Catalunya van romandre en el PDeCAT, que va denunciar a Junts per Catalunya per apropiació de la marca. El 8 de gener de 2021 la Junta Electoral Central en «reconeixia els drets» electorals respecte a l'antiga coalició.[14]

Demòcrates de Catalunya[15] i Moviment d'Esquerres,[16] que en 2017 es van presentar amb Esquerra Republicana de Catalunya ho van fer amb Junts per Catalunya.

Processos de primàries[modifica]

En juliol de 2019, Ciutadans va fer un procés d'eleccions primàries; va sortir-hi escollida com a candidata a la presidència de la Generalitat Lorena Roldán,[17] però el partit va nomenar Carlos Carrizosa,[18] provocant la marxa de Roldán del partit i el seu pas al Partit Popular de Catalunya.[19]

El novembre de 2020 es van celebrar les primàries de Junts per Catalunya per optar a la presidència de la Generalitat, en què va sortir escollida Laura Borràs,[20] i a les que també s'hi van presentar Damià Calvet i Jordi Ferrés, qui pocs dies abans de les eleccions, va demanar el vot per Borràs.[21]

Primàries Catalunya va decidir presentar-se per tal de fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre, i durant els mesos de novembre i desembre del 2020, en una primera volta per escollir els representants de cada comarca a la llista definitiva,[22] i una segona per ordenar els representants, sent el primer lloc per Barcelona per Laura Ormella.[23]

Candidatures de grups extraparlamentaris[modifica]

Els grups sense representació al parlament sortint requereixen l'aval del 0,1% del cens a cada circumscripció per poder presentar candidatura o l'1% en cas que siguin una agrupació d'electors.[24] Els partits que ho van aconseguir per a tot Catalunya van ser Junts per Catalunya, Vox, el Partit Nacionalista de Catalunya, Primàries Catalunya, Recortes Cero, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, o només en algunes circumscripcions, Izquierda en Positivo (B, G, L), Per Un Món Més Just (G, L, T), Escons en Blanc i Suport Civil Català (L), Unión Europea de Pensionistas, i Alianza por el Comercio y la Vivienda (G), i Unidos por la Democracia + Jubilados, Moviment Corrent Roig i Som Terres de l'Ebre (T).[25]

Candidatures amb representació al Parlament de Catalunya[modifica]

Candidatura Presidenciable Barcelona[26] Tarragona[27] Girona[28] Lleida[29] Precampanya Campanya Programes electorals
Logo oficial Ciudadanos.svg Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs)
Carlos Carrizosa 2019 (cropped).jpg
Jorge Soler González al Parlament de Catalunya (cropped).jpg
"Una nueva Cataluña para todos"
("Una nova Catalunya per a tots")
"Para que ganemos todos"
("Perquè guanyem tots")
"Para que ganemos todos"
("Perquè guanyem tots")[30]
PDeCAT 2018.png Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)
Àngels Chacón 2020b (cropped).jpg
Marc Arza i Nolla
G7A9392 (cropped).jpg
Jaume Dulsat i Rodríguez
Marc Solsona, número 2 de CiU de Lleida al Congrés atenent els mitjans de comunicación els (cropped).jpg
"Centrem el país"[32]
"Si t'ho penses, PDeCAT"[33]
"Si t'ho penses, PDeCAT"[34]
ERC icono 2017.svg Esquerra Republicana (ERC)
Pere Aragonès 2021b (cropped).jpg
Teresa Jordà retrat oficial 2021 (cropped).jpg
Marta Vilalta - 7 mesos Cuixart - Sànchez a la presó.jpg
"Via àmplia a la independència" [35]
"Al costat de la gent"
"Al costat de la gent"[36]
Logotip del PSC.svg Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Salvador Illa 2020 (portrait).jpg
Sílvia Paneque a un carrer de Girona (cropped).jpg
"Torna Catalunya"[37]
"Fem-ho"
"Illa President"
"Catalunya necessita un canvi"[38]
En Comú Podem 2021 icon.svg En Comú Podem-Podem en Comú (ECP-PEC)
(Jéssica Albiach) El somriure dels pobles (27544698142) (cropped).jpg
(Rosa Lluch) Cuarto Poder. Entrevista a Rosa Lluch (cropped).jpg
Jaume Moya (14).jpg
"Sempre hi ha una primera vegada"[39]
"El canvi que Catalunya mereix"[40]
"El canvi que Catalunya mereix"[41]
CUP-G logo.svg Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar (CUP-G)
Dolors Sabater (2021).png
Laia Estrada (2021).png
Dani Cornellà (2021).png
Pau Juvillà (2021).png
"Un nou cicle per guanyar"[43]
"Per guanyar"[44]
"Un nou cicle per guanyar"[45]
Logo PP Cataluña 2019.png Partit Popular (PP)
(Alejandro Fernández) Alejandro Fernández mantiene un encuentro con afiliados y simpatizantes del distrito de Chamberí. (45347799904) (cropped).jpg
Inma Rodríguez Moranta
"Sumant per Catalunya"[47]
"Una Catalunya millor"[48][49]
"Principales propuestas para una Cataluña mejor"
("Principals propostes per a una Catalunya millor")[50]
Junts per Catalunya (2020).svg Junts per Catalunya (Junts)
Laura Borràs 2021 (cropped).jpg
Carles Puigdemont 2016 (cropped).jpg
Albert Batet durant la reunió amb els diputats de CiU a Valls (cropped).jpg
Gemma Geis a l'investidura de Lluís Llach i Miquel Martí i Pol.jpg
Ramon Tremosa retrat oficial govern 2020 (cropped).jpg
"Fem-ho Junts!"[51]
"Junts per fer. Junts per ser."[52]
"Programa electoral"[53]

Candidatures sense representació al Parlament de Catalunya[modifica]

Candidatura Presidenciable Barcelona[26] Tarragona[27] Girona[28] Lleida[29] Precampanya Campanya Programes electorals
VOX logo.svg Vox
Ignacio Garriga (cropped).jpg
Foto candidata Isabel Lázaro Pina 9 (cropped).jpg
Foto candidat Alberto Tarradas 26 (cropped).jpg
Foto candidat Antonio Ramón López Gómez 14 (cropped).jpg
"Recuperemos Cataluña" ("Recuperem Catalunya")[54]
"Recuperem Catalunya, recuperemos España (Recuperem Espanya)"
"10 medidas para Cataluña"
("10 mesures per a Catalunya")[55]
Partit Nacionalista de Catalunya.jpg Partit Nacionalista de Catalunya (PNC)
Marta Pascal cropped.jpg
Àurea Rodríguez i López
Carles Ribas (cropped).jpg
Carles Ribas i Gironès
Enric Gràcia i Camats
"Som els teus"
"Atreveix-te!"
Logo de Moviment Primàries per la Independència de Catalunya.jpg Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC)
Laura Ormella i Gonzalez.png
Carles Prats Cot.png
Marc Rossinyol Casals.jpg
Sergi Torrente Justribó.jpg
Sergi Torrente i Justribó
"El poder del poble"
"Independència
Sense excuses"
Recortes Cero - Grup Verd - Municipalistes.jpg Recortes Cero - Grup Verd - Municipalistes (RECORTES CERO-GV-M)
Nuria Suárez Hernández
Pascuala Gómez Iniesta
Estefanía Pérez Fernández
Natalia Vara Bordas
"Para salir de la crisis más fuertes hay que redistribuir la riqueza" ("Per sortir de la crisi més forts s'ha de redistribuir la riquesa")
"#UnitatISolidar PER FER FRONT A LA PANDÈMIA SANITÀRIA
#RedistribuirLaRiquesa PER AFRONTAR LA PANDÈMIA ECONÒMICA"[56]
PCTC.png Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)
Domènec Merino i Roca
Albert Camarasa i Escubedo
Adrià Moreno i Sánchez
Marina Puente i Matas
"Per un país per a la classe obrera" "La força de la classe obrera"
Logotip del Front Nacional de Catalunya..png Front Nacional de Catalunya (FNC)
(Albert Pont) Comitè Executiu de la Cambra de Barcelona (cropped).jpg
Maria Montserrat Guasch i Francesch
Enric Arau i Puchades
Magí Hildebrandt i López
"#FemFront per l'Estat Català"
"Allibera el teu país
La Catalunya forta!"
"Allibera el teu país, la Catalunya forta"[57]
Logotip de Izquierda en Positivo.pngIzquierda en Positivo
Celia Cánovas Essard
No es presenta
Jesús Osorio Hernández
Andrés Peñalver Bernardo
"Programa Eleccions Autonòmiques Catalunya 2021"[58]
Logo PUM-J.svg Per Un Món Més Just (PUM+J)
Lourdes Franco López
No es presenta
Lourdes Franco López
David Quesada Reinares
Marc Garrigó i Solé
Corriente Roja Logo.jpg Moviment Corrent Roig (M.C.R.)
Elisabeth Martín i Plana
No es presenta
Elisabeth Martín i Plana
No es presenta No es presenta
UNIDOS por la Democracia + Jubilados logo.jpg Unidos por la Democracia + Jubilados[59][60]
  • Unidos Sí
  • Somos España
  • PDS Jubilados Europeos
  • Democracia Efectiva
Enric Martínez i Herrera
No es presenta
Enric Martínez i Herrera
No es presenta No es presenta
Som Terres de l'Ebre logo.webp Som Terres de l'Ebre
Frederic López i Marcos
No es presenta
Frederic López i Marcos
No es presenta No es presenta
Logotip de la Unión Europea de Pensionistas.png Unión Europea de Pensionistas (UEP)
Juan Fernando Viñeta
No es presenta No es presenta
Juan Fernando Viñeta
No es presenta
Alianza por el Comercio y la Vivienda logo.png Alianza por el Comercio y la Vivienda (ALIANZA C V)
Francisco Sánchez Pérez
No es presenta No es presenta
Francisco Sánchez Pérez
No es presenta
EB logotipo CAT.png Escons en Blanc (EB)
Alejandro Gallardo Macchia
No es presenta No es presenta No es presenta
Alejandro Gallardo Macchia
Suport Civil Català logo.png Suport Civil Català (SCAT)
Ramon Carner Alivés
No es presenta No es presenta No es presenta
Ramon Carner Alivés

Sistema electoral[modifica]

Nombre de diputats per circumscripció.

Els 135 membres del Parlament de Catalunya són elegits en quatre circumscripcions, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb la regla D'Hondt; i el sistema tancat; de representació proporcional. Com Catalunya no té la seva pròpia llei electoral, les eleccions es duen a terme sota les normes provinents a l'Estatut d'Autonomia i sota la LOREG (Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general). Com a conseqüència de la manca d'una llei electoral pròpia, els escons s'assignen per circumscripcions a través de lleis o decrets per a cada elecció. La distribució d'escons és la següent: Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18).[61][62]

La votació es fa a partir del sufragi universal en secret, tant presencial el mateix dia de les votacions com per avançat mitjançant vot per correu, que per a les eleccions de 2021 ha estat el més elevat de totes les votacions fins llavors a Catalunya.[63] Només llistes que superen el llindar del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció (que inclou vots en blanc, que es compten per a cap de les anteriors) tenen dret a escó.

Enquestes d'opinió[modifica]

Els quadres següents enumeren els resultats dels sondejos d'opinió en ordre cronològic invers, mostrant primer el més recent i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp o la publicació de l'enquesta. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el fons pintat al color del partit líder. Si hi ha un empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna Avantatge de la dreta mostra la diferència en punts percentuals entre els partits amb els percentatges més alts en una enquesta.

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes des del 21 de desembre del 2017 fins al 14 de febrer del 2021, i cada línia correspon a un partit polític.

Estimació d'intenció de vot[modifica]

Preferència de candidat[modifica]

La taula següent recull els sondejos d'opinió sobre les preferències dels líders per ser president/a de la Generalitat.

Llegenda:

      Enquesta duta a terme després de la prohibició legal dels sondejos d'opinió