Llista de personatges històrics d'òpera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars. Habitualment, la veritat històrica s'hi sacrifica per la dramatúrgia, la qual cosa provoca que:

  • apareguin barrejats personatges històrics i ficticis
  • que es barregin fets o personatges històrics que, en realitat, no van poder trobar-se
  • alguns fets històrics canvien la cronologia o els llocs on van esdevenir
  • els personatges històrics participen en fets ficticis, i personatges ficticis en fets reals
  • els actes de personatges reals s'atribueixen a persones diferents

Els títols d'òpera on apareix el nom del personatge citat es mostren en negreta. L'ordenació és cronològica; i ressegueix els principals períodes històrics i, dintre dels quals, per llocs.

La citació pot incloure: Autors de la música. Títol de l'òpera (data d'estrena, lloc d'estrena; autors del llibret).

Proper Orient Antic[modifica]

Palestina i Israel[modifica]

Hanoc, rei de Moab

Joquèbed, mare de Moisès

  • Ildefonso Moreno Carrillo: Moisés (1917, 11-8, Colegio de las Huérfanas de la Guardia Civil, Madrid ; Ramón Ferrer e Hilario),[2] sarsuela

Moisès, patriarca i cabdill dels hebreu

Josuè, cabdill hebreu

  • Francesco Ruggi: Giosuè al Giordano (1804, Corpus, Piazza del Pendino, Nàpols ; Nicola Valletta), azione drammatica per il Corpus Domini[9]
  • Giacomo Orefice: Mosè (1905, 18-2, T. Carlo Felice, Gènova; Angiolo Orvieto)[7]

Dèbora, jutgessa d'Israel

Samsó, jutge d'Israel

Saül, rei d'Israel

  • Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Seminario Germanico, Roma ; Alessandro Donati)
  • Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, 28-2, Collège Louis-le-Grand, París ; François Bretonneau)[13]
  • P. Georg Pasterwitz: Saul und Jonathas (1764, Kremsmünster)
  • Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, T Fondo, Nàpols ; Giuseppe Lucchesi?)
  • Matthäus Fischer: König Saul (1798, Augsburg), Singspiel
  • Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)[14]
  • E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama, Joseph von Seyfried)
  • Luigi Antonio Calegari: Saul (1821, funció privada, Venècia ; a partir de V. Alfieri)
  • Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani)
  • Carolina Uccelli: Saul (1830, 21-6, T. della Pergola, Florència ; C. Uccelli)
  • Antonio Buzzi: Saul (1843, 31-5, T Comunale, Ferrara ; Camillo Giuliani)[15]
  • Auguste Mermet: Le roi David (1846, 3-6, Opéra, Salle Pelletier, París; A. Soumet i F. Mallefille)
  • Ernest Guiraud: David (1853, 14-4, Théâtre d'Orléans, Nova Orleans, EUA; sobre A. Soumet i F. Mallefille)
  • Félix Godefroid: La fille de Saül (1883)
  • Carl Nielsen: Saul og David (1902, 28-11, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Einar Christiansen)
  • Hermann Reutter: Saul (1928, 20-7, Internationales Musikfest, Baden-Baden; Alexander Lernet-Holenia; 2a versió: 1947)
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori
  • Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes
  • Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri)
  • Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide)

David, rei d'Israel

Salomó, rei d'Israel

Atalia, reina de Judà
Rei Joaix de Judà

Rei Joaix de Judà

Sedecies, rei de Judà

Jeremies (profeta)

Ezequiel, sacerdot i profeta jueu

  • Jörg Widmann: [[:en:Babylon (opera)|Babylon (2012, 27-10, Munic, Bayerische Staatsoper; Peter Sloterdijk)

Profeta Zacaries

Judit, heroïna llegendària de Betúlia

  • Luca Antonio Predieri: La Giuditta (1713; Francesco Silvani)
  • Francisco António de Almeida: La Giudetta (1726, Roma; F. A. de Almeida)
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Betulia liberata (1771; Pietro Metastasio), "azione sacra"
  • Leopold Koželuh: Judith und Holofernes (1780?; estr. 1799, tardor, Hoftheater, Viena; traduït de Pietro Metastasio), perduda
  • Pietro Raimondi: Giuditta (1827, Quaresma, T. San Carlo, Nàpols; Andrea Tottola)
  • Domenico Silveri: Giuditta (1839; M. Marcello)
  • Samuele Levi: Giuditta (1844, 14-2, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Peruzzini)
  • Melcior de Ferrer i de Manresa: Giuditta (1855, T. Municipal, Girona; Giovanni Peruzzini)
  • Achille Peri: Giuditta (1860; M. Marcello)
  • Aleksandr Serov: Judif (1863, 28-5, T. Mariinskij, Sant Petersburg; Apollon N. Majkov, Dimitri I. Lobanow, Konstantin I. Swanzow), òpera en cinc actes
  • Franz Doppler: Judith (1870, 30-12, Hofoper, Viena; S. H. Mosenthal), òpera en quatre actes
  • George Whitefield Chadwick: Judith (1901, Worcester, Mass., EUA, William Chauncy Langdon), drama líric en 3 actes
  • Max Ettinger: Judith (1921, Nuremberg; Max Ettinger a partir de Hebbel)
  • Oleix Txixko: Judif (1923, Novossijsk; Oles' Čyško)
  • Arthur Honegger: Judith (1925; estr. 1926, 13-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; René Morax), "opéra sérieux" en tres actes
  • Natanael Berg: Judith (1936, 22-2, Kungliga Teatern Stockholm, Estocolm, Suècia; N. Berg a partir de F. Hebbel)
  • Siegfried Matthus: Judith (1982-1984; estr.: 1985, 28-9, Komische Oper, Berlín; S. Matthus)
  • Siegfried Matthus: Desdemona und ihre Schwestern (1992, 12-5, Schwetzingen; S. Matthus)

Macabeus, germans, líders d'una revolta

Súmer, Assíria, Babilònia[modifica]

Guilgameix, rei llegendari d'Uruk

  • Bohuslav Martinů: Das Gilgamesch-Epos, oratori (1954-1955, estr. 1958, 24-1, Basilea; B. Martinů, sobre el Poema de Guilgameix)
  • Nevit Kodallı: Gılgamış (1964, 27-1, Ankara, Devlet Opera ve Balesi; Orhan Asena)
  • Ahmet Adnan Saygun: Gılgameş (1964-1983, estr. 1970, 27-1, Ankara, Devlet Opera ve Balesi; Münir Hayri Egeli)
  • Per Nørgård: Gilgamesh (1973, 4-5, Den jyske Opera, Århus; P. Nørgård, a partir del Poema de Guilgameix)
  • Rudolf Brucci: Gilgameš (Гилгамеш(1986, 2-11, Novi Sad, Srpsko narodno kazalište; Arsenije Arsa Milošević)
  • Franco Battiato: Gilgamesh (1992, 5-6, Teatro dell'opera di Roma; F. Battiato)
  • Volker David Kirchner: Gilgamesh (1996-1998, est. 2000, Hannover; V. D. Kirchner)
  • John Craton: Gilgamesh (2008, 23-8 (fragments), Gallo Center, Modesto, Calif.; Addai Alkhas), en assiri
  • René Clemencic: Gilgamesch (2015, 22-5, Expedithalle der Brotfabrik, Viena; Kristine Tornquist), òpera-oratori

Assurbanipal, rei d'Assíria, conegut com a Sardanapal

Arbaces de Mèdia, general de Sardanàpal

Nabucodonosor II, sobirà de Babilònia

Sammuramat, reina llegendària de Babilònia, inexistent en realitat

Baltasar de Babilònia, príncep de Babilònia, fill de Nabònides

Pèrsia[modifica]

Zoroastre

Rei Ciaxares de Mèdia

Rei Astíages de Mèdia
Harpagos, general mede

Rei Astíages de Mèdia
Mandane de Mèdia, reina, esposa de Cambises I d'Anshan

Rei Cambises I d'Anshan

Rei Astíages de Mèdia
Rei Cambises I d'Anshan
Mandane de Mèdia, reina, esposa seva
Harpagos, general mede
Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Rei Cambises I d'Anshan
Mandane de Mèdia, reina, esposa seva
Harpagos, general mede
Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Darios I el Gran, emperador persa

Atossa, esposa de Cir el Gran, mare de Xerxes

Rei Xerxes I "el Gran" de Pèrsia

Aquemenes d'Egipte, sàtrapa en Egipte, germà de Xerxes
Amastris, esposa de Xerxes

Tissafernes, sàtrapa, ambaixador a Esparta

Rei Artaxerxes I de Pèrsia

Rei Artaxerxes I de Pèrsia
Artaban d'Hircània, militar i privat d'Artaxerxes

Darios, fill de Xerxes I de Pèrsia

Rei Artaxerxes II de Pèrsia

  • Marc' Antonio Ziani: La virtù trionfante dell'Amore e dell'Odio (Gl'amori ministri della fortuna) (1691, Francesco Silvani)
  • Domenico Sarro: Berenice (1732, Giuseppe Papis), com a Arsace

Rei Artaxerxes II de Pèrsia
Darios, príncep persa
Aspàsia de Focea, favorita de Cir el Jove

Xerxes II, rei de Pèrsia
Darios II, rei de Pèrsia

Rei Darios III de Pèrsia

Estatira, consort de Darius III de Pèrsia

Sisigambis, mare de Darios III

Barsine-Estatira, filla de Darius III, esposa d'Alexandre el Gran

Andràgores, sàtrapa persa a la Pàrtia

Regnes de l'Orient Mitjà antic[modifica]

Abdalònim, rei de Sidó

Antíoc II Theós, rei de Síria

Berenice de Síria, esposa d'Antíoc II Theós
Laodice (filla d'Aqueu), reina de Siria

Prúsies I, rei de Bitínia

Prúsies II, rei de Bitínia

Nicomedes II Epífanes, rei de Bitínia

Tomiris, reina dels massagetes

Rei Ariarates V de Capadòcia

Rei Antíoc IV de Commagena

Pont[modifica]

Laodice III, filla de Mitridates II del Pont

Rei Mitridates IV Filopator, rei del Pont

Rei Mitridates VI Eupator, rei del Pont

Monima, segona esposa de Mitrídates VI

  • Antonio Maria Bononcini: Tigrane, re di Armenia (1710, Viena; Pietro Antonio Bernardoni)[33]
  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[34]
  • Emilio Serrano Ruiz: Mitrídates (1882, 14-1, T. Real, Madrid; Mariano Capdepón)[35]

Reina Hipsicratea del Pont, sisena consort de Mitrídates VI

Cleòpatra del Pont, filla de Mitrídates VI, esposa de Tigranes II d'Armènia

  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[34]
  • Antonio Tozzi: Tigrane (1762, Carlo Goldoni)

Rei Farnaces II del Pont

Esposa de Farnaces II, princesa sàrmata de nom desconegut

  • Antonio Vivaldi: Farnace RV 711 (1727, 10-2, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio M. Lucchini)[36]

Xifares, fill de Mitridates VI del Pont

Rei Arquelau de Capadòcia

Polemó II, rei del Pont

Armènia[modifica]

Orontes I, sàtrapa d'Armènia

Tigranes II d'Armènia el Gran, rei d'Armènia

Rei Tiridates I d'Armènia

Rei Radamist d'Armènia i la seva esposa Zenòbia

Pharsman I d'Ibèria, rei d'Ibèria

Rei Tigranes VI d'Armènia

  • Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
  • Alessandro Scarlatti: Nerone fatto Cesare (1695, Matteo Noris)
  • Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
  • Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda

Imperi Part[modifica]

Arsaces I de Pàrtia, rei

Pacoros I de Pàrtia, rei

Artaban III de Pàrtia, rei

  • Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
  • Antonio Vivaldi: La costanza trionfante degl'amori e degl'odi RV 706 (1716, 18-1, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Marchi)[37]
  • Antonio Vivaldi: Artabano re dei Parti RV 701 (1718, carnestoltes, T. San Moisè, Venècia; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante
  • Antonio Vivaldi, recitatius d'Antonio Guerra: La tirannia castigata (1726, 2, Spork T., Praga; Francesco Silvani), pastitx arranjat per Antonio Denzo a partir de La costanza trionfante
  • Antonio Caldara: Ornospade (1727, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)
  • Antonio Bioni: Artabano re dei Parti (1728)
  • Antonio Vivaldi arranjat per Galeazzi: L'odio vinto dalla costanza (1731, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio Marchi), pastitx a partir d'Artabano, re dei parti (1718)
  • Antonio Vivaldi: Doriclea RV 708 (1732, primavera, Spork T., Praga; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante

Ornospades, general d'Artaban III, protegit de Tiberi

  • Antonio Caldara: Ornospade (1727, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno), com a Arsace Artabano

Diodot I de Bactriana, rei grecobactrià

Anilaios, bandoler i reietó a Messopotàmia, enfrontat als parts

Osroes I de Pàrtia, rei

vegeu l'òpera Adriano in Siria, sota Adrià (Roma antiga i pobles preromans europeus / Dinastia Antonina)

Vologès IV de Pàrtia, rei

Extrem Orient antic[modifica]

Indostan[modifica]

Siddharta Gautama Buda

  • Max Vogrich: Buddha
  • Per Nørgård: Siddharta - Spil for den ventede (1989)
  • Jonathan Harvey: Wagner dream (2007, Jean-Claude Carrière)
  • Sherry Woods: MĀRA: a chamber opera on good and evil (2016, 28-10, Black Box Theatre, Francis Marion University Performing Arts Center, Florence, South Carolina, EUA ; Stephen Batchelor)[41]

Aixoka el Gran, emperador màuria

  • Peter Lieberson: Ashoka's dream(1997, 26-7, Santa Fe Opera, Santa Fe, EUA; Douglas Penick)

Paruravas, llegendari rei hindú

Poros d'Hidaspes, rei de Paurava

Xina[modifica]

Cai Wenji, poetessa i música xinesa

  • Joan Huang: Eighteen Melodies for Hujia (2020, Ed Roberts Campus, Berkeley, Califòrnia, West Edge Opera; Joan Huang)

Duc Ling de Jin, regent de l'Estat de Jin (s. VII)

Qin Shi Huangdi, primer emperador de la Xina unificada

  • Tan Dun: The first emperor (2006, Tan Dun, Ha Jin)
  • Moto Osada: Son of Heaven (2015, Kerstin Perski)

Zhao Gao, polític, ministre dels primers emperadors Qin

Emperador Xuanzong de Tang

Li Bai o Li Po, poeta xinès

Japó[modifica]

Yamato Takeru, llegendari príncep japonès

  • Dan Ikuma: Takeru (1997, 10, New National Theatre, Tòquio)

Ōtomo no Yakamochi, poeta i diplomàtic japonès

Ōtomo no Sakanoe no Iratsume, poeta japonès
Izumi Shikibu, poeta japonesa

Egipte antic[modifica]

Faraó Pepi I
Pepi II d'Egipte

Nitokris, reina d'Egipte, filla de Pepi II

Sesostris, llegendari rei d'Egipte, inspirat per Senusret III

Faraó Akhenaton d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Tiy, mare del faraó Akhenaton d'Egipte
Nefertiti, esposa del faraó Akhenaten d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Faraó Ay d'Egipte
Faraó Horemheb d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Ramsès II, faraó d'Egipte

Faraó Amosis II

Període hel·lenístic[modifica]

Ptolemeu I Sòter, rei d'Egipte

Arsínoe II, filla seva, reina consort de Macedònia

Ptolemeu II Filadelf, rei d'Egipte

Ptolemeu III Evergetes I, rei d'Egipte

Berenice II, esposa de Ptolemeu III

Ptolemeu V Epífanes, rei d'Egipte
Cleòpatra I, esposa seva
Ptolemeu VI Filomètor, rei d'Egipte

Ptolemeu V Epífanes, rei d'Egipte
Cleòpatra I, esposa seva

Faraó Ptolemeu IX Làtir d'Egipte

Faraó Ptolemeu X Alexandre I d'Egipte

  • Domenico Scarlatti: Tolomeo et Alessandro, ovvero La corona disprezzata (1711, Carlo Sigismondo Capeci)
  • Georg Friedrich Haendel: Tolomeo, rè di Egitto (1728, 30-4, Londres, Haymarket King's Theatre; N. F. Haym, a partir de Carlo S. Capeci), com a Alessandro

Reina Cleòpatra Berenice III d'Egipte
Faraó Ptolemeu XI Alexandre II d'Egipte(com a Alessandro)

Cleòpatra V Selene, reina consort d'Egipte i de Síria

Reina Berenice IV d'Egipte

Ptolemeu XIII Filopàtor, faraó d'Egipte

Cleòpatra VII, reina i faraó d'Egipte

Cesarió, fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar

Xarmion o Kharmion, serventa de Cleòpatra VII

Grècia antiga[modifica]

Gòrdios I, rei llegendari de Frígia

Mides I, rei mític de Frígia

Homer, poeta grec, potser llegendari

Zaleuc, legislador de Locres Epizefiris

Epimènides de Creta, filòsof i poeta cretenc

Licurg, mític legislador d'Esparta

  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques . The libretto was written by (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet

Soló, filòsof i legislador d'Atenes

Pitàgores de Samos, filòsof

Pisístrat,tirà d'Atenes

Tales de Milet, filòsof

Isop, faulista frigi

Tespis, primer dramaturg

Safo, poetessa de Lesbos

Safo i Alceu, poetes

Telèsil·la, poetessa d'Argos

Tirteu, poeta espartà

  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques . The libretto was written by (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet

Anacreont, poeta líric grec

Falaris, tirà d'Agrigent

Hieró I, tirà de Siracusa

Polícrates de Samos, tirà de Samos

Clístenes de Sició, tirà de Sició

Empèdocles, filòsof

Candaules, rei de Lïdia

Giges, rei de Lídia

Aliates II, rei de Lídia

Cressus, rei de Lídia

Atis, fill del rei Cressus de Lídia

  • Johann Philipp Förtsch: Der Hochmüthige, Gestürzte und wieder erhabene Croesus (1684, Schauplatz am Gänsemarkt, Hamburg; Lucas Bastel, traduït de Nicolò Minato)
  • Reinhard Keiser: Der Hochmüthige, Gestürzte und wieder erhabene Croesus (1710, revisió 1730; Operntheater, Hamburg; Lucas Bastel, traduït de Nicolò Minato)

Temístocles, general i polític atenenc

Aristides d'Atenes, polític atenenc

  • Antonio Vivaldi: Aristide RV 698 (1735, tardor, T. San Samuele, Venècia; Carlo Goldoni?), "dramma eroico-comico", partitura perduda

Milcíades, general atenenc

Aristòmenes, rei de Messènia

Cleòmenes I, rei d'Esparta

  • Giuseppe Porsile: Telesilla (1729, G. C. Pasquini)
  • Francesco Araja: Cleomene (1731)
  • Pavlos Carrer: Μαραθών-Σαλαμίς (Marazón-Salamis) (1866, estrena: 2003, 14-2, T. Olimpia, Atenes ; A. Martzokis, A. Kapsokefalos)

Leònides I, rei d'Esparta

Rei Pausànies d'Esparta

Leònides II, rei d'Esparta

Agis II, rei d'Esparta

Agesilau II, rei d'Esparta
Timea, esposa seva

Lisandre, general espartà

Clearc d'Esparta, militar

Epaminondes i Pelòpides, generals tebans

Reina Artemísia I de Cària i el seu amant Dardamis

Pèricles, estadista atenenc

Aspàsia de Milet, milèsia, amant de Pèricles i mecenes

Sòcrates, filòsof grec

Anaxàgores i Zenó d'Elea, filòsofs

Anaximandre, filòsof

Plató, filòsof

Arístip de Cirene, filòsof cirenaïc

Aristòfanes, comediògraf

Aristòfanes iXenofont, filòsof i historiador

Alcibíades, polític i estrateg

Timandra, amant d'Alcibíades

Fídies, escultor grec

Praxíteles, escultor grec

Frine, hetera i model

Demòcrit, filòsof grec

Heràclit, filòsof

Diògenes, filòsof cínic

Pirró d'Elis, filòsof

Epictet, filòsof

  • Luigi Ricci: La lucerna di Epitteto (1827, Giuseppe Checcherini)

Epicur, filòsof

Timoleó, militar i legislador de Sicília

Herostrat d'Efes, incendiari, destruí el temple d'Àrtemis d'Efes

Arquidàmia, reina consort d'Eudàmides I, rei d'Esparta
Cleònim d'Esparta, príncep
Rei Àreu I d'Esparta

Dionís el Vell, tirà de Siracusa

Dionís el Jove, tirà de Siracusa
Timoleó, corinti, governant de Siracusa

Dió de Siracusa, polític

Filip II de Macedònia, rei de Macedònia
Olímpia d'Epir, esposa seva
Eurídice I de Macedònia, reina, consort d'Amintes II de Macedònia

Època hel·lenística[modifica]

Aristòtil, filòsof

Alexandre el Gran, rei de Macedònia

Hefestió, general macedoni, amic d'Alexandre

Perdicas d'Orèstia, general macedònic

Taís, cortesana grega

Barsina, amant d'Alexandre el Gran

Barsina o Estàtira, filla de Darius III, primera esposa d'Alexandre el Gran

Roxana, esposa d'Alexandre el Gran

Cletus el Negre, soldat macedoni

Cal·lístenes d'Olint, filòsof i militar

Leònidas d'Epir

Cassandre, rei de Macedònia

Antígon el Borni, rei d'Àsia

Rei Lisímac de Tràcia i Macedònia

Arsínoe II, esposa seva, princesa d'Egipte
Lisímac (príncep), fill seu
Ptolemeu Ceraune, rei de Macedònia

Rei Èumenes de Càrdia

Rei Àtal II de Pèrgam

Apel·les, pintor tebà

Lísip, escultor

Timoteu, músic grec

Nicocreó, rei de Salamina de Xipre
Anaxarc d'Abdera, filòsof

  • Antonio Sartorio: L'Anacreonte tiranno (1677, Gian Francesco Bussani) (el rei hi apareix com a Anacreonte)
  • Alessandro Scarlatti?: L'Anacreonte tiranno (1698, Gian Francesco Bussani)

Rei Filip V de Macedònia

Pirros, rei de l'Epir

Demetri Poliorcetes, rei de Macedònia
Eurídice de Cirene, esposa seva

Antígon II Gònates, rei de Macedònia
Berenice, la seva esposa
Alexandre II d'Epir, rei d'Epir

Rei Demetri II de Macedònia

Antígon III Dosó, rei de Macedònia
Filip V de Macedònia
Fíties, vídua de Demetri II de Macedònia

Rei Filip V de Macedònia
Rei Perseu de Macedònia
Demetri el Jove de Macedòniapríncep

Imperi Seleúcida[modifica]

Seleuc I Nicàtor, rei de Síria, fundador de l'Imperi Seleúcida

Antíoc I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida

Antíoc I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida, i la seva esposa Estratònica de Síria

Arsinoe de Cirene, filla d'Antíoc I, reina consort de Cirene

Erasístrat, metge grec

Seleuc II Cal·línic, rei de l'Imperi Seleúcida

Antíoc III el Gran, rei de l'Imperi Seleúcida

Antíoc IV Epífanes, rei seleúcida

Demetri I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida

Demetri II Nicàtor, rei de l'Imperi Seleúcida

Roma antiga i pobles preromans europeus: monarquia i república[modifica]

Etruscs i monarquia romana[modifica]

Mecenci, llegendari rei etrusc

Ròmul, fundador llegendari i primer rei de Roma

Rem, germà de Ròmul, fundador de Roma

Titus Taci, rei llegendari dels sabins

Numa Pompili, llegendari rei de Roma

Tul·li Hostili, tercer rei de Roma

Servi Tul·li, sisè rei de Roma

Tarquini el Superb, últim rei de Roma

Túl·lia Minor, filla de Servi Tul·li, esposa de Tarquini el Superb

Luci Tarquini Col·latí, cònsol romà, marit de Lucrècia

Sext Tarquini, fill de Luci Tarquini el Superb

Turn Edoni, llegat d'Arícia
Octavi Mamili, militar romà, aliat de Tarquini

Aruns, fill de Tarquini el Superb

Lucrècia, noble romana violada per Sext Tarquini (personatge llegendari)

Luci Juni Brut, polític romà, fundador de la República Romana

Turn Api Herdoni Aricí, noble romà

Tit Juni Brut i Tiberi Juni Brut, fills de Luci Juni Brut

Aristodem de Cumes, tirà de Cumes

Lars Porsena, rei etrusc de Clusium

Gai Muci Escevola, heroi llegendari romà

Clèlia, personatge de l'antiga Roma, potser llegendari

Horaci Còcles, heroi romà

Publi Valeri Publícola I, cònsol romà

Tit Juni Brut, fill del fundador de la República

República romana primerenca (510 aC - 275 aC)[modifica]

Coriolà, heroi romà llegendari

Luci Manli Capitolí Imperiós, magistrat i dictador

Tit Manli Imperiós Torquat, dictador

Gai Fabrici Luscí, cònsol romà

Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí, decemvir de Roma
Luci Virgini, polític romà
Virgínia, la seva filla, llegendària

Marc Furi Camil, magistrat romà

Marc Manli Capitolí, militar romà
Ponci Comini, militar romà

Publi Manli Capitolí, polític i militar romà

Brennus, cabdill dels senons

Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

Luci Papiri Cursor Mugil·là, cònsol i dictador
Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

  • Francesco Gasparini: Lucio Papirio (1713, Antonio Salvi)
  • Luca Antonio Predieri: Lucio Papirio (1714, Villa Medici, Pratolino ; A. Salvi)[75]
  • Giuseppe Maria Orlandini: Lucio Papirio (1717)
  • Antonio Caldara: Lucio Papirio dittatore (1719, 4-11, Kaiserhof, Viena; Apostolo Zeno)[76]
  • Antonio Pollarolo: Lucio Papirio dittatore (1720, 26-12, T. San Giovanni Crisostomo, Venècia; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1725, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1728, Teatro de’ Nobili detto del Pavone, Perusa; Apostolo Zeno)
  • Geminiano Giacomelli: Lucio Papirio dittatore (1729, primavera, T. ducale, Parma; Apostolo Zeno)
  • Antonio Bioni: Lucio Papirio dittatore (1732)
  • Giovanni Porta: Lucio Papirio dittatore (1732, 17-5, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Georg Friedrich Haendel: Lucio Papirio dittatore (1732, 23-5, King’s Theatre am Haymarket, Londres; A. Zeno), pastitx
  • Leonardo Leo: Lucio Papirio (1735)
  • Ignaz Holzbauer: Lucio Papirio (1737, 12-10, Theater, Holešov, República Txeca; A. Zeno)
  • Nicola Bonifacio Logroscino: Quinto Fabio (1738)
  • Francesco Zoppis: Lucio Papirio dittatore (1739, tardor, Theater am Tummelplatz, Graz; A. Zeno), pastitx
  • Johann Adolf Hasse: Lucio Papirio dittarore (1742, 18-1, Kleines Kurfürstliches Theater, Dresden; A. Zeno)
  • Carl Heinrich Graun: Lucio Papirio (1744, 4-1, Königliche Hofoper, Berlín; A. Zeno)
  • Gennaro Manna: Lucio Papirio dittatore (1748, 11-2, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Baldassare Galuppi: Lucio Papirio (1751, T. pubblico, Reggio nell'Emilia; A. Zeno)
  • Ignazio Balbi: Lucio Papirio (1752, 26-12, T. Regio, Torí; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1756, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Apostolo Zeno)
  • Giovanni Paisiello: Lucio Papirio dittarore (1767, 30-6, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
  • Pasquale Anfossi: Lucio Papirio (1771, carnestoltes, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Ferdinando Bertoni: Quinto Fabio (1778, 31-1, Teatro Interinale, Milà; A. Zeno)
  • Dmitri Bortnianski: Quinto Fabio (1778, 26-12, Teatro ducale, Mòdena; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1779, T. Sant'Agostino, Gènova; Apostolo Zeno)
  • Giovanni Battista Borghi: Quinto Fabio (1780, 21-1, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1780, 10, T. della città, Alessandria; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Il Quinto Fabio (1782, T. Nazari, Cremona; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1783, 7-1, T. Argentina, Roma; A. Zeno), nova versió
  • Compositor desconegut: Il Quinto Fabio (1787, carnestoltes, Teatro dei Quattro Cavalieri Associati, Pavia; Apostolo Zeno)
  • Gaetano Marinelli: Lucio Papirio (Quinto Fabio) (1791, 30-5, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Quinto Fabio (1794, tardor, Accademia degli Avvalorati, Livorn; A. Zeno)
  • Domenico Puccini: Il trionfo di Quinto Fabio (1810)
  • Giuseppe Nicolini: Quinto Fabio (1811)
  • João Guilherme Bell Daddi: Il trionfo di Quinto Fabio (ca. 1860)

Guerres Púniques[modifica]

Gai Aquil·li Flor, general i cònsol romà

Marc Atili Règul, cònsol i general romà
Luci Manli Vulsó Llong, cònsol

Amílcar Barca, general cartaginès

Àsdrubal (fill de Giscó), general cartaginès

Aníbal, sobirà cartaginès

Sifax, rei del poble libi dels massesils i de Numídia

Masinissa I, primer rei de Numídia

Sofonisba, noble cartaginesa, filla d'Asdrúbal Giscó

Jugurta, rei de Numídia

Quint Fabi Màxim Berrugós, general romà

Quint Fabi Màxim, cònsol romà

  • Antonio Caldara: I due dittatori (1726, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)

Marc Porci Cató Censorí, cònsol, militar i autor romà

Publi Corneli Escipió, militar i magistrat romà

Indíbil i Mandoni, cabdills dels ilergets

Publi Corneli Escipió Africà Major, general romà

Publi Corneli Escipió Africà, general romà
Aluci, cabdill celtibèric de la regió de Cartagena

Publi Corneli Escipió Africà, general romà
Aluci, cabdill celtibèric de la regió de Cartagena (com a Lucejo)
Indíbil, cabdill dels ilergets

Luci Emili Pau Macedònic, general romà, pare d'Escipió Emilià

Escipió Emilià, o Escipió Africà el Jove, general romà, fill adoptiu d'Escipió l'Africà

Gai Leli, general i cònsol romà

Marc Claudi Marcel III, cònsol i general romà, conqueridor de Siracusa

Espuri Postumi Albí, cònsol

Quint Publili Filó, cònsol i general

Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol

Aule Postumi Albí, propretor
Quint Cecili Metel Numídic, magistrat

Tit Quinti Flaminí I, magistrat i militar

Sext Eli Pet, militar i magistrat a Macedònia

Tiberi Semproni Grac III, militar i cònsol romà

  • Alessandro Scarlatti: Tito Sempronio Gracco (1702, Silvio Stampiglia; 1720, segona versió), com a Tito Sempronio

Gai Popil·li Laenes, cònsol, ambaixador a Síria

República romana tardana (147 aC - 27 aC)[modifica]

Gai Semproni Grac, cònsol

Luci Opimi, cònsol romà
Gai Hostili Grac, fill de Gai Semproni Grac

Gai Mari, cònsol romà

Júlia Caesaris, esposa seva

Luci Corneli Sul·la, general i dictador

Cecília Metel·la Dalmàtica, quarta esposa de Luci Corneli Sul·la

Valèria Messala, esposa de Sul·la

Luci Corneli Cinna, cònsol romà

Primer triumvirat[modifica]

Espàrtac, esclau traci, rebel contra Roma

Marc Licini Cras Dives I, patrici i polític

Tit Labiè, tribú de la plebs

Pompeu el Gran, militar i polític romà

Cornèlia Metel·la, primera esposa de Pompeu

Emília Escaura, segona esposa de Pompeu el Gran

Marc Licini Cras, general i polític romà

Julia Caesaris, filla de Cèsar, quarta esposa de Pompeu el Gran

Sext Pompeu, general romà, fill de Pompeu el Gran

Marc Porci Cató Uticense , polític romà

Ciceró, escriptor, orador i polític

Luci Sergi Catilina, patrici romà, conspirador contra el govern

Luci Licini Murena, cònsol

Juni Silà, cònsol

Luci Licini Lucul·le, cònsol

Guerres mitridàtiques[modifica]
vegeu: Llista de personatges històrics d'òpera#Proper Orient Antic#Regnes de l'Orient Mitjà antic#Pont

Vercingetòrix, cabdill dels arverns
Vercassivel·laune, Gobannitius, Critognat, cabdills arverns
Viridomar, cabdill aduí

Ariovist, cabdill germànic a la Gàl·lia
Gai Valeri Procil·le, general romà

Luci Corneli Lèntul Cruscel·li, cònsol

Sulpícia, dona seva

Quint Lucreci, patrici
Túria Lucrècia, esposa seva

Càtul, poeta elegíac llatí

  • Carl Orff: Catulli carmina (1943, ludi scaenicae)

Segona guerra civil[modifica]

Juli Cèsar, cònsol i dictador de Roma

Publi Clodi Pulcre, patrici romà
Pompeia, esposa de Cèsar

  • Antonio Draghi: Chi più sa manco l'intende overo Gli amori di Clodio e Pompea (1669)

Calpúrnia, esposa de Cèsar

Marc Juni Brut el Jove, polític, un dels assassins de Cèsar

Pòrcia Cató, esposa de Brut

Publi Servili Casca, un dels assassins de Juli César
Luci Til·li Cimbre, assassí de Cèsar (com a Metellus Cimber)
Gai Cassi Longí, polític romà i un dels assassins de Juli Cèsar

Marc Emili Lèpid, triumvir

Publi Corneli Dolabel·la, general

Helvi Cinna, poeta

Marc Antoni, polític i general romà

Marc Vipsani Agripa, estadista i general romà

Catània, heroina lusitana

Imperi romà: fins a la crisi del s. III[modifica]

Octavi August, primer emperador romà

Lívia Drusil·la, esposa d'August

Escribònia, esposa d'August
Aule Terenci Varró Murena, cònsol romà

Gai Mecenes, conseller d'Octavi
Properci, poeta llatí

  • Peter Gordon: The birth of the poet (1984, 4, Ro Theatre, Rotterdam; Kathy Acker)[93]

Gai Mecenes, conseller d'Octavi
Gneu Domici Aenobarb, cònsol romà

Octàvia la Menor, quarta esposa de Marc Antoni

Armini, cabdill germànic, i la seva esposa Thusnelda (sovint com a Rosmonda)

Armini, cabdill germànic i la seva esposa Thusnelda,
Publi Quintili Var, general romà

Thusnelda, esposa d'Armini,
Publi Quintili Var, general romà

Germànic Cèsar, nebot de Tiberi i germà de Claudi I

Agripina I la Major, filla d'Agripa, esposa de Germànic

d* Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)

Tit Juni i Tanísia, ciutadans romans

Gneu Corneli Cinna Magne, noble, conspirador contra August

Publi Virgili Maró, poeta llatí

Ovidi poeta llatí

Dinastia Júlio-Clàudia (14-69)[modifica]

Tiberi, emperador romà

Júlia (filla d'August), esposa de Tiberi

Vipsània Agripina, esposa de Tiberi

Eli Sejà, favorit de Tiberi

Drus el Jove, fill de Tiberi

Claudia Livil·la, esposa de Drus el Jove

Cunobel·lí, cabdill britó

Caratac, cabdill britó
Publi Ostori Escàpula, magistrat romà

Cartimandua, reina dels brigants

  • Johann Christian Bach: Carattaco (1767, 14-2, King's Theatre at Haymarket, Londres; Giovan Gualberto Bottarelli)

Calígula, emperador romà

Cesònia, esposa de Calígula

Gneu Domici Corbuló, cònsol romà

Valèria Messalina, emperadriu romana

Emperador Claudi I de Roma

Claudi Tiberi Germànic Britànic, fill de Claudi, hereu al tron

Agripina Menor , esposa de l'emperador Claudi I de Roma

Marc Antoni Pal·las, llibert i secretari de Claudi i Neró

  • Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia; Vincenzo Grimani)
  • Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda

Narcís, llibert i cortesà

Gneu Calpurni Pisó, cònsol

Emperador Neró de Roma

Clàudia Octàvia, emperadriu consort de Roma, esposa de Neró

Sofoni Tigel·lí, ministre de Neró
Publi Trasea Pet, senador
Sorà Barea, senador

Gai Calpurni Pisó, senador

Marc Emili Lèpid, hereu de l'emperador Calígula de Roma

Popea Sabina, consort de l'emperador romà Neró i d'Otó

Lucà, poeta hispanoromà

Petroni, escriptor i cortesà romà

Gai Juli Víndex, general, rebel contra Neró

Sèneca el Jove, filòsof i escriptor romà

Gai Suetoni Paulí general i governador de Britània
Budicca, reina celta britona

Servi Sulpici Galba, emperador de Roma

Marc Salvi Otó de Roma, emperador

Simó el Mag

Tigel·lí

Polemó II, rei del Pont

Silvi Nerva, cònsol romà

Aule Vitel·li Germànic, emperador romà

Areteu de Capadòcia, metge

  • Toma Prošev: Aretej (1972, Enver Čolaković, a partir de Miroslav Krleža)

Inicis del cristianisme[modifica]

Rei Herodes el Gran de Palestina

  • Peter Ritter: Herodes von Bethlehem, oder Der triumphierende Viertelmeister (1812, Siegfried August Mahlmann)
  • Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[106] sarsuela: "cuadro lírico"
  • Luis Arnedo: El Mesías (1881, 22-12, Madrid ; Enrique Zumel),[107] sarsuela: "leyenda bíblica"
  • Josep Felis: La adoración de los Santos Reyes (1885, 6-1, Teatret del Sant Hospital, Alzira ; J. Felis)[108]
  • John La Montaine: Erode the Greate (1969, "a pageant opera")
  • Paul Burkhard: Ein Stern geht auf aus Jaakob (1970)

Mariamne I, esposa d'Herodes I el Gran

  • Georg Muffat: Königin Marianne, oder Die verleumdete Unschuld (1680)
  • Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[106] sarsuela: "cuadro lírico"

Herodes Antipas, tetrarca de Galilea i Perea
Heròdies, amant d'Herodes, tetrarca de Palestina
Salomé, filla seva

Joan el Baptista, profeta israelita

Sants Anna i Joaquim, pares de Maria

  • Tomás Fernández Grajal: El nacimiento del hijo de Dios (1892, 24-12, T. del Príncipe Alfonso, Madrid ; Adelaida Muñiz y Mas, José de la Cuesta),[109] sarsuela: "auto sacro"

Maria, mare de Jesús i Josep de Natzaret

Maria, mare de Jesús

Jesús de Natzaret i els seus apòstols

Ponci Pilat, governador romà de Palestina

Sant Joan Evangelista, apòstol

  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Josep d'Arimatea, seguidor de Jesús

  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Llàtzer de Betània, seguidor de Jesús

Marta de Betània, seguidora de Jesús

  • John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[114]
  • Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[113]
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Sant Pere, apòstol

Maria Magdalena, deixeble de Crist

Judes Iscariot, apòstol traïdor

Sant Jaume el Major, apòstol

Sant Pau de Tars

Sant Esteve màrtir, primer màrtir cristià Ananies de Damasc, cristià de Damasc

Sant Lluc, evangelista

  • Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)

Dinastia Flàvia (69-96)[modifica]

Emperador Vespasià de Roma

Juli Sabí, cabdill gal, i la seva esposa Eponina

Veleda, druidessa dels brúcters

  • Eduard Sobolewski: Velleda, die Seherin des Brockens, Oper (1835)
  • José Antonio Martos: Veleda o la sacerdotisa de los galos (1843, 28-1, T. del Campillo, Granado; Nicolás Peñalver y López)
  • Bonaventure Petit: Velléda (1853, 7-4, Teatre Municipal, Perpinyà (Rosselló) ; M. Camps)

Luci Cesenni Pet, cònsol, governador de Síria

Emperador Tit de Roma

Arrecina Tertul·la, primera esposa de Titus

Herodes I Agripa, rei de Judea

Emperador Tit de Roma
Berenice, filla d'Herodes Agripa

Decèbal, cabdill daci

Júlia Flàvia, filla de l'emperador TIt

Emperador Domicià

Apol·loni de Tiana, filòsof neopitagòric
Damis, deixeble seu

Plutarc de Queronea, escriptor grec

  • Jean-Pierre Solié: Lisez Plutarque (1801, François-Pierre-Auguste Léger i René-André-Polydore Allisan de Chazet)

Dinastia Antonina (96-192)[modifica]

Nerva, emperador romà

Trajà, emperador

Plotina, esposa de Trajà

Marciana, germana de Trajà

Decèbal, rei dels dacis

Luci Licini Sura, cònsol

Adrià, emperador romà

Adrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina

Adrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina
Osroes I de Pàrtia, rei part

Antinous, favorit i amant d'Adrià

  • Rufus Wainwright: Hadrian (2018, 13-10, Toronto, Canadà, Four Seasons Centre for the Performing Arts ; Daniel MacIvor)[120]

Luci Aureli Ver Cèsar, adoptat per Adrià

Antoni Pius, emperador de Roma
Faustina Menor, filla seva

Luci Ver , coemperador de Roma

Ània Lucil·la, esposa de Luci Ver

Marc Aureli, emperador

Còmmode, emperador

Tiberi Claudi Pompeià, tutor de Còmmode

Dinastia Severa (193-235)[modifica]

Publi Helvi Pèrtinax, emperador romà

Ànnia Lucil·la, filla de Marc Aureli

Didi Julià, emperador de Roma

Heliogàbal (Marc Aureli Antoní August), emperador de Roma

Júlia Mamea, augusta, mare d'Alexandre Sever

Emperador Alexandre Sever de Roma

Sal·lústia Bàrbia Orbiana, esposa de l'emperador Alexandre Sever de Roma

Emperador Maximí el Traci
Gordià I, emperador
Marc Clodi Pupiè Màxim, emperador
Dècim Celi Balbí, emperador

Júlia Domna, esposa de l'emperador Septimi Sever

Publi Septimi Geta, emperador

Bassià Caracal·la, emperador

Fúlvia Plautil·la, esposa de Caracal·la

Tertul·lià, apologeta, escriptor, filòsof i jurista

  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Antiguitat tardana: s. IV-V[modifica]

Baix Imperi Romà[modifica]

Crisi de l'Imperi[modifica]

Gordià III, emperador

Felip l'Àrab, emperador

Gal·liè, emperador
Cornèlia Salonina, emperadriu

Aurelià, emperador de Roma

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira

  • Silas G. Pratt: Zenobia, queen of Palmyra (1882, 15-6, Central Music Hall, Chicago (versió de concert); 1883, 26-3, McVickers Theater, Chicago (escenificada) ; S. G. Pratt)[125]

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira
Septimi Odenat, espòs seu

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira
Aureli Heraclià, militar romà

Marc Aureli Valeri Maximià Herculi, coemperador de Roma

Emperador Dioclecià de Roma

Emperador Licini I
Flàvia Valèria Constància, esposa seva, germanastra de Constantí I

Constanci Clor

Helena de Constantinoble, esposa de Constanci Clor

Flàvia Valèria Constància, filla de Constanci Clor

Emperador Maxenci

Emperador Constantí I "el Gran" de Roma

Flàvia Maximiana Fausta, emperadriu

Emperador Constantí I "el Gran" de Roma
Flàvia Maximiana Fausta, emperadriu, esposa seva

Maximí Daia, emperador romà

Flavi Juli Crisp, emperador romà

Jovià, emperador romà

Expansió del cristianisme[modifica]

Papa Fabià, sant

Papa Urbà I

Sant Polieucte de Melitene, màrtir cristià

Santa Agnès de Roma, màrtir

Santa Cecília de Roma, màrtir

Sant Genís de Roma, actor

Eugènia d'Alexandria, santa màrtir egípcia

Santa Margarida d'Antioquia
Santa Caterina d'Alexandria, màrtirs

Ciril de Capadòcia, màrtir i sant

  • Johann Chrysostomus Drexel: Cyrillus der Kappadozier, ein junger Märtyrer (1785, 9, Katholische Schulhaus Sankt Salvator, Augsburg), singspiel

Maurici d'Agaune, general i màrtir, sant

Urs i Víctor de Solothurn, soldats romans llegendaris, sants màrtirs

Albà de Verulamium, màrtir britànic

Eustaqui de Roma, soldat i sant màrtir

Gener de Benevent, bisbe i màrtir

Cebrià de Cartago, sant bisbe

Cosme i Damià, màrtirs, sants metges

Santa Àgata de Catània, màrtir cristiana

Perpètua i Felicitat, màrtirs cristianes a Cartago

Santa Irene de Tessalònica

Sant Antoni Abat, eremita

Sant Climent d'Alexandria, patriarca

  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Venerable Zòsim de Palestina

Santa Maria Egipcíaca, eremita

Taís, eremita llegendària, antiga cortesana
Pafnuci, eremita

  • Jules Massenet: Thaïs (1894, 16-3, Opéra, París; Louis Gallet), Pafnuci hi apareix com a Athanaël

Sant Cristòfor, sant cristià llegendari

Martí de Tours, bisbe i sant

Santa Mònica, mare del bisbe Agustí d'Hipona

Indaleci d'Urci
Torquat d'Acci
Cecili d'Iliberis, deixebles llegendaris de Sant Jaume el Major a Hispània

  • Buono Chiodi: De las venturas de España, la de Galicia es mejor (1773, 25-7, Catedral, Santiago de Compostela ; llibretista desconegut),"[132] poema sacro melodramático"

Armènia i regnes orientals[modifica]

Rei Tigranes VII d'Armènia, com a esperit
Rei Arshak II d'Armènia (350-368)

  • Tigran Čukhadčjan: Արշակ Բ (Aršak Erkrord, Arshak II) (1868, Constantinoble, estrena parcial ; 1945, Operayi yev baleti azgayin akademiakan tatron, Erevan ; Tovmas Terzian)

Sapor I, rei sassànida de Pèrsia

Yazdegerd I rei sassànida de Pèrsia

Caiguda de l'Imperi (s. IV-V)[modifica]

Emperador Valent
Atanaric, cabdill visigot

Alaric I, rei dels gots

Teodosi I, emperador romà

Èlia Flacila, esposa de Teodosi I, regent de l'imperi

Honori, emperador romà d'Occident

Estilicó, general romà, tutor seu

Thermantia, filla d'Estilicó, esposa d'Honori

Ataülf, rei visigot

Gal·la Placídia, regent, filla de l'emperador Teodosi I

Teodosi II el Jove, emperador romà d'Orient

Eudòcia Augusta, emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teodosi II

Pulquèria, emperadriu regent d'Orient
Marcià, espòs seu, emperador Valentinià III, emperador romà d'Occident

Honòria, germana seva

Flavi Eci, general romà enfrontat a Àtila
Valentinià III, emperador romà d'Occident
Honòria, germana seva
Emperador Petroni Màxim

Flavi Eci, general romà enfrontat a Àtila

Emperador Petroni Màxim

Eudòxia, esposa de Valentinià III, filla de Teodosi II

Pulquèria Teodòsia, filla de l'emperador Teodosi I

Àtila, l'Hun

Papa Lleó I "el Gran"

Genseric, rei dels vàndals

Libi Sever, emperador d'Occident

Sant Aleix de Roma

Faramund, rei llegendari dels francs (ca. 370-427)

Flavi Anici Olibri, emperador romà (472)
Placídia, la seva esposa

  • Francesco Gasparini: Flavio Anicio Olibrio (1707, A. Zeno, P. Pariati)
  • Nicola Porpora: Flavio Anicio Olibrio (1711, 1, T. San Bartolomeo, Nàpols; A. Zeno, P. Pariati)
  • Nicola Porpora: Flavio Anicio Olibrio (revisió de l'anterior: 1722, carnestoltes, T. Alibert, Roma; A. Zeno, P. Pariati)
  • Giovanni Porta: Il trionfo di Flavio Olibrio (1726, A. Zeno, P. Pariati)
  • Leonardo Vinci: Flavio Anicio Olibrio (1728, A. Zeno, P. Pariati)
  • Egidio Duni: La tirannide debellata (1736)
  • Andrea Bernasconi: Flavio Anicio Olibrio (1737)

Amalaric, rei visigot
Clodoveu I, rei dels francs
Clotilde de Borgonya, esposa de Clodoveu

Ricimer, cabdill sueu

Segles VI i VII[modifica]

Regnes francs i germànics[modifica]

Genoveva de París, santa

Gondicari, rei burgundi

Clotari I el Vell, rei merovingi dels francs

Khilperic I, rei de Nèustria
Galsuinda, esposa seva

Fredegunda, reina consort merovíngia

Brunequilda, reina consort d'Austràsia

Pretextat de Rouen, bisbe i sant
Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers, escriptor

Duc Garibald I de Baviera, fundador de la dinastia agilofinga

Dagobert I, rei dels francs

Sigebert I, rei merovingi d'Austràsia

Carles Martel, duc i príncep franc

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, valí de l'Àndalus, invasor de França

Sant Guntram, rei de Borgonya

Sant Corentí de Quimper, eremita bretó, sant

Sant Hubert de Lieja, bisbe de Maastricht i de Lieja

Genoveva de Brabant i Sigfrid de Trèveris, personatges llegendaris, comtes palatins

Duc Teodó II de Baviera
Sant Rupert de Salzburg, bisbe

  • Johann Gregor Schreyer: Orthodoxiae primogenitus in Boiaria, sive Theodo III. Dux Bavariae a Ruperto Episcopo ad Fidem Catholicam conversus (1752)

Regnes itàlics[modifica]

Odoacre, primer rei bàrbar d'Itàlia

Teodoric el Gran, rei dels ostrogots

Amalasunta, reina dels ostrogots

Tòtila, rei ostrogot

Alboí, rei dels longobards

Rosamunda, reina dels longobards

Helmichis, amant de Rosamunda i rei longobard

Flaví Longí, exarca de Ravenna

Agilulf, rei longobard

Teodelinda, reina, esposa d'Agilulf
Adaloald, rei longobard, fill d'Agilulf i Teodelinda

  • Giacomo Maccari: L'Adaloaldo furioso (1727, carnevale, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Maria Lucchini)[143]

Gundeperga, reina dels longobards
Arioald, espòs seu

  • Antonio Draghi: Gundeberga (1672)
  • Giacomo Maccari: L'Adaloaldo furioso (Ariold apareix com a Antario) (1727, carnevale, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Maria Lucchini)[143]

Rodoald, rei longobard
Aripert I, rei longobard

Aripert I, rei longobard

Pertari, rei dels longobards (s. VII)
Rodelinda, reina, esposa seva
Duc Grimoald I de Benevent

Flavi Cunipert, rei dels longobards

Liutpert, rei longobard

Teòdat, rei dels ostrogots

Vitigès, rei dels ostrogots

Matasunta, noble ostrogoda, esposa de Vitigès

Desideri d'Ístria, rei longobard

Ermengarda, la seva filla

Adalgis o Adelchis, príncep longobard

Península Ibèrica[modifica]

Roderic, rei visigot

Egilona, esposa seva

Anagilda i Sanç, cunyada i nebot llegendaris del rei Roderic

Comte Julià de Ceuta, enemic de Roderic

Un fill del rei Vítiza

Rei Pelai I d'Astúries

Ermessinda, filla de Pelagi (a les òperes apareix com a germana seva)

Teodosi de Goñi, cabdill basc

  • Jesús Guridi: Amaya (1920, 23-5, Coliseo Alba, Bilbao ; José María Arroita Jáuregui)[150]

al-Andalus[modifica]

Musa ibn Nusair, cabdill musulmà, conqueridor del regne visigot

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, valí de l'Àndalus, invasor de França

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, valí de Saragossa

Al-Mansur Ibn Abi Aamir, o Almansur, cabdill i militar d'al-Andalus

Regnes britànics[modifica]

Rei Artur, llegendari rei de Bretanya

Ginebra, esposa del rei Artur de Bretanya

Mordred, personatge llegendari, fill d'Artur

  • Karl Goldmark: Merlin (1886)
  • Ernest Chausson: Le Roi Arthus (1895, estr. 1903, 30-11; T. Monnaie, Brussel·les; E. Chausson)
  • Isaac Albéniz: Merlin (1902, estr. 1950, 18-12, T. Tívoli, Barcelona, versió abreviada; 1998, 20-6, Auditorio Nacional, Madrid, versió concertant; 2003, 28-5, T. Real, Madrid; Francis Burdett Money Coutts)
  • Willem Pijper: Merlijn (1952, S. Vestdijk)

Rei Marc de Cornualla (s. VI)

Tristany, nebot seu, cavaller llegendari

Dimpna d'Irlanda, princesa màrtir i santa

  • Francesco Provenzale: La vittoria fugitiva col trionfo del martirio di S. Timpna (1672, Giuseppe Castaldo)

Suibhne mac Colmáin, rei llegendari del Dál nAraidi
Sant Ronan Finn, monjo irlandès

  • Noah Mosley: Mad King Suibhne' (2017, 11-3, Bentley, Bentley, Regne Unit; Ivo Mosley)

Escandinàvia[modifica]

Alf i Alfhild, llegendaris prínceps dànics

  • Carlo Pallavicino: L'amazzona corsara, ovvero L'Alvilda, regina de Goti (1686)
  • Antonio Vivaldi: Alvida regina de' Goti RV 696 (1731, primavera, Spork T., Praga; G. C. Corradi), pastitx amb àries de diversos autors; partitura perduda.

Horvendill, llegendari senyor dels juts
Gerutha, filla del rei llegendari Hrœrekr Ringslinger de Dinarmarca
Amleth, son fill

Hugi Guðmundsson: Hamlet in absentia (2017, 21-3, Den Fynske opera, Odense; H. Guðmundsson)

Imperi Romà d'Orient i regnes orientals[modifica]

Emperador Lleó I el Traci

Zenó, emperador romà d'Orient

Simeó Estilita el Vell, eremita i sant

Justí, emperador romà d'Orient
Emperador Anastasi I Dicor
Ariadna, esposa de l'emperador Zenó
Vitalià, militar romà d'Orient

Justinià I, emperador romà d'Orient

Emperadriu Teodora, esposa de Justinià

Belisari, general romà d'Orient
Antonina, esposa seva

Belisari, general romà d'Orient

Narsés, general romà d'Orient

  • Pellegrino Tomeoni: Il Narsete, generale di Giustiniano imperatore (1770, llibretista desconegut)

Flavi Longí, prefecte, exarca de Ravenna

Justí II, emperador romà d'Orient
Sofia, emperadriu

Zenó, emperador romà d'Orient

Tiberi II, emperador romà d'Orient

Flavi Tiberi Maurici, emperador

Flavi Focas, emperador romà d'Orient

Heracli, emperador

Irene d'Atenes, emperadriu consort, esposa de Lleó IV el Khàzar

Constantí VI, emperador

Maria d'Àmnia, emperadriu consort, esposa de Constantí VI

Pèrsia[modifica]

Cosroes I, rei de Pèrsia

Ormazd IV, rei de Pèrsia

Cosroes II, emperador sassànida

Cosroes II, emperador sassànida
Kavadh II emperador, son fill

Alta Edat Mitjana: s. VIII-X[modifica]

Imperis carolingi i otònida[modifica]

Teodoric IV, rei dels francs

Widukind de Saxònia, cabdill saxó

Wicbert, fill de Widukind

Duc Gosbert de Francònia
Sant Quilià de Würzburg

Bonifaci de Fulda, bisbe i evangelitzador

Pipí I el Breu, rei dels francs
Berta de Laon, esposa seva

Berta de Laon, esposa de Pipí el Breu

Carlemany, emperador dels francs

Einhard, escriptor de la cort carolíngia

Rotllà, comandant i cavaller franc

Duc Tassiló III dels bavarii

Lluís I el Pietós, emperador franc

Emperador Lotari I
Rei Pipí I d'Aquitània

Judit de Baviera, emperadriu consort de Lluís el Pietós

Judit de Baviera, emperadriu consort de Lluís el Pietós
Emperador Lotari I
Emperador Carles II el Calb
Duc Bernat de Septimània

Emperador Lluís II d'Itàlia
Engelberta d'Alsàcia, esposa seva

Rei Bosó de Provença

Rei Odó I, rei de la França Occidental

Rei Lluís V de França
Emma d'Itàlia, sa mare, esposa de Lotari I de França
Rei Hug I de França
Adelaida d'Anjou o Blanca, esposa de Lluís V
Folc II el Bo, comte d'Anjou

Raül I de França, rei dels francs occidentals

Enric I d'Alemanya, l'Ocellaire, duc de Saxònia i rei d'Alemanya

Thankmar, fill i hereu seu

Emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Edita de Wessex, primera esposa d'Otó I

Santa Adelaida de Borgonya, emperadriu, segona esposa d'Otó I

Emperador Otó II del Sacre Imperi Romano-Germànic

Hedwiga de Baviera, esposa del duc Burcard III de Suàbia
Ekkehard II de Sankt Gallen, benedictí a Reichenau

Duc Enric II de Baviera
Emperador Otó III del Sacre Imperi Romano-Germànic

Regnes itàlics[modifica]

Pipí d'Itàlia, rei d'Itàlia

Ermengarda de Tuscia, marquesa, esposa d'Adalbert I d'Ivrea
Autbert d'Asti, regent

Eufemi de Messina, militar sicilià, proclamat emperador

Rei Berenguer II d'Itàlia
Adalbert II d'Ivrea, rei d'Itàlia

Adalbert II d'Ivrea, rei d'Itàlia

Aleram de Montferrat, marquès
Adelasia, esposa seva

Pere IV Candià, dux de Venècia

Península Ibèrica[modifica]

Rei Alfons I d'Astúries

Rei Alfons II d'Astúries, el Cast

  • Angelo Tarchi: Il conte di Saldagna (1787, Ferdinando Moretti)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Il conte di Saldagna (1794)
  • Charles Gounod: Le tribut de Zamora (1881; es presenta com Le roi, i l'acció és a Astúries al s. X, però l'últim rei que va pagar el tribut fou Alfons II)

Rei Fruela II d'Astúries
Rei Alfons IV de Lleó

  • Franz Schubert: Alfonso und Estrella (1822, estr. 1854, 25-6, Hoftheater, Weimar ; Franz von Schober)[172]

Rei Garcia I de Lleó

Rei Sanç Garcés I de Pamplona

Bernat de Septimània, comte de Barcelona

Comte Isern de Ribagorça
Balla, esposa seva

Guifré el Pilós, comte de Barcelona
Frodoí, bisbe de Barcelona

Adelaida de Barcelona, abadessa de Sant Joan de les Abadesses,
:identificada erròniament com l'Adalaisa del mite del Comte l'Arnau

al-Andalus[modifica]

Califa Abd-ar-Rahman III de Còrdova
Pelagi de Còrdova, jove cristià, màrtir

  • Johann Caspar Ferdinand Fischer: Die lobsingende Unschuld, oder Der um den christlichen Glauben unter dem König Abdarameo gemarterte Pelagius (1721, drama escolar)

Muhammad al-Idrisi, cartògraf i viatger andalusí

Regnes britànics[modifica]

Leir de Britània, rei llegendari dels britons

Rei Malcolm I d'Escòcia

Rei Duncan I d'Escòcia

Rei Macbeth d'Escòcia
Gruoch, esposa seva, reina consort

Lulach, rei d'Escòcia

  • Norbert Zehm: Cadence Macbeth: the rise of Prince Lulach (2010, 6-11, Tiroler Landestheater, Innsbruck (Àustria); Peter Wolf)

Cædmon, monjo poeta

Teilo de Llandaff, bisbe i sant gal·lès

Rei Egbert de Wessex

  • Leblanc: Ecbert premier roi d'Angleterre, ou La fin de l'heptarchie (1802, melodrama)

Ecgbert de York, arquebisbe

  • Józef Deszczyński: Ekbert, czyli Połączenie się Anglików w jedno królestwo (1810, Ecgbert, o la unió dels anglesos en un poble)

Stigand, arquebisbe de Canterbury

Alfred el Gran, rei anglo-saxó

Ealhswith de Mèrcia, esposa d'Alfred el Gran

Guthrum el Vell, rei víking de Danelaw

Eduard el Vell, rei de Wessex
Edgiva de Kent, tercera esposa seva

Eduí el Bell, rei d'Anglaterra

Edgard el Pacífic, rei d'Anglaterra

Etelred l'Indecís, rei d'Anglaterra

  • Richard Wilson: Aethelred the Unready (2011, 22-1, Vassar College, Poughkeepsie, NY; R. Wilson)[177]

Harold Godwinson (Harold II), rei anglo-saxó d'Anglaterra

Edith la Bella, esposa de Harold II

Escandinàvia[modifica]

Ragnar Lodbrok, rei semillegendari de Dinamarca

Guthrum el Vell, rei víking de Danelaw

Rei Sven Tveskæg de Dinamarca

Rei Olaf I de Noruega

Rei Olaf II de Noruega, sant

Sant Magnus Erlendsson, senyor de les Òrcades
Rei Eystein I de Noruega

Rei Harald III de Noruega

Regnes eslaus[modifica]

Príncep Braslav de la Croàcia de Pannònia

Príncep Mislav de Croàcia

  • Ivan Zajc: Mislav (1870, 2-10, Hrvatsko Narodno Kazaliste, Zagreb (Croàcia) ; Franjo Marković)[179]

Wanda, reina llegendària de Polònia

Rastislav, Svatopluk I, Svatopluk II, Mojmír II, reis de la Gran Moràvia

  • Eugen Suchoň: Svätopluk (1960, Ivan Stodola, Eugen Suchoň, Jela Krčméra)

Přemysl, camperol bohemi, fundador de la dinastia regnant
Libuše, princesa bohèmia

Ludmila de Bohèmia, duquessa consort de Bohèmia
Duc Bořivoj I de Bohèmia

Drahomíra, sobirana, esposa de Vratislav I de Bohèmia
Duc Boleslau I de Bohèmia

Rei Esteve I d'Hongria

Askold i Dir, llegendaris cabdills de Kíev

Oleg de Kíev, fundador del Rus de Kíev

Tsar Borís I de Bulgària
Tsar Vladímir de Bulgària
Tsar Simeó I el Gran de Bulgària

Iaroslav I de Kíev el Savi, gran príncep de Kíev

Vladimir I, gran príncep de Kíev, i Rogneda de Polotsk, la seva consort

Imperi Romà d'Orient i regnes orientals[modifica]

Lleó IV el Khàzar, emperador romà d'Orient

Lleó V l'Armeni, emperador romà d'Orient

Teodora, emperadriu consort, esposa de Teòfil

Emperadriu Zoe Carbonopsina, vídua de Lleó VI el Filòsof
Emperador Constantí VII Porfirogènit

Nicèfor II Focas, emperador romà d'Orient

Teòfan, emperadriu, esposa de Romà II i de Nicèfor II

Teofania, filla de l'emperador Romà II, esposa d'Otó II del Sacre Imperi

Emperador Basili II

Emperadriu Zoè Porfirogènita i Romà III
Emperador Constantí IX Monòmac
Teodora. emperadriu

Àsia[modifica]

Manas, llegendari heroi kirguís

Califats islàmics[modifica]

Harun ar-Raixid, califa abàssida de Bagdad

Muhammad al-Idrisi, cartògraf i viatger andalusí

Rabi'a al-'Adawiyya, mística sufí de Bàssora

  • Ludger Vollmer: Crusades (2017, 14-1, Theater Freiburg; Tiina Hartmann)

Segle XI[modifica]

Papa Joan XIX

Papa Gregori VII

Papa Urbà II

  • Ludger Vollmer: Crusades (2017, 14-1, Theater Freiburg; Tiina Hartmann)

Rei Roger I de Sicília

Guido d'Arezzo, monjo i músic italià

Península Ibèrica[modifica]

Comte Guifré II de Cerdanya
Bernat Tallaferro, comte de Besalú
Abat Oliba, monjo i bisbe de Vic

Almodis de la Marca comtessa consort de Barcelona
Ramon Berenguer I, comte de Barcelona

Rei Sanç I d'Aragó i Pamplona

  • Francesco Gasparini: Il miglior d'ogni amore per il peggiore d'ogni odio (1703, tardor, T. San Cassiano, Venècia ; Francesco Silvani)[187]

Rei Garcia V de Pamplona

Elvira Menéndez de Melanda, reina consort, esposa d'Alfons V de Lleó

Rei Ferran I de Lleó i Castella

Rei Sanç II de Castella
Vellido Dolfos, noble lleonès

  • Giovanni Pacini: Elisa Valasco (1854, 3-1, T. Apollo, Roma; F. Piave), amb la música de Lorenzino de' Medici[200]

Rei Alfons VI de Castella

Rodrigo Díaz de Vivar, "El Cid"
Ximena Díaz, esposa