Llista de pretendents carlins

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:46, 24 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquests són els pretendents carlins al tron d'Espanya:

Línia directa (1833–1936)

Imatge Nom Pretendent com Pretendent des de Pretendent fins a
Carles Maria Isidre de Borbó Carles Maria Isidre de Borbó Carles V 29 de setembre de 1833 18 de maig de 1845
Carles Lluís de Borbó i de Bragança Carles Lluís de Borbó i de Bragança Carles VI 18 de maig de 1845 23 d'abril de 1860
Joan Carles de Borbó i de Bragança Joan Carles de Borbó i de Bragança Joan III 23 d'abril de 1860 3 d'octubre de 1868
Carles de Borbó i Austria-Este Carles de Borbó i Austria-Este Carles VII 3 d'octubre de 1868 18 de juliol de 1909
Jaume de Borbó i de Borbó-Parma Jaume de Borbó i de Borbó-Parma Jaume III 18 de juliol de 1909 2 d'octubre de 1931
Alfons Carles de Borbó i Austria-Este Alfons Carles de Borbó i Austria-Este Alfons Carles I 2 d'octubre de 1931 29 de setembre de 1936
Francesc Xavier de Borbó-Parma i Braganza Regència Des de 1 d'octubre de 1936[1] 20 de maig de 1952

Divisió del carlisme

Els Borbó-Parma

Francesc Xavier de Borbó-Parma fou representant del carlisme molts anys; era nebot d'Alfons Carles de Borbó i Austria-Este (Alfons Carles I), el qual el va nomenar regent sense excloure l'opció de convertir-se en rei legitimista. No es va proclamar rei fins a 1952:

Nom Pretendent des de Pretendebt fins a
Francesc Xavier de Borbó-Parma i Braganza
como Xavier I
20 de maig de 1952 20 d'abril de 1975

L'època de la regència va coincidir amb la unificació del carlisme amb Falange Espanyola per formar el Moviment Nacional, cosa que va debilitar el carlisme que es va escindir en grups enfrontats. El 1970 el sector de la Comunió Tradicionalista dirigit per Carles Hug es va reconvertir a Partit Carlista[2] d'ideologia socialista autogestionària, el que va portar a una segona escissió.

Imatge Pretendent des de Pretendent fins a
Carles Hug de Borbó-Parma i Bourbon-Busset
como Carles Hug I
20 d'abril de 1975 18 d'agost de 2010
Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau
com Carles Xavier II
18 d'agost de 2010
Nom Pretendent des de Pretendent fins a
Sixte Enric de Borbó-Parma i Bourbon-Busset
como Enric V
7 de maig de 1977

Les posicions socialistes de Carles Hug van crear oposició en part del carlisme que amb el suport de grups d'extrema dreta que va formar les seves bases van donar suport a Sixte, segon fill de Francesc Xavier de Borbó i Parma, refundant la Comunió Tradicionalista.

Els carloctavistes

El pretendent Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Jaume III, no havia tingut fills mascles, però tenia una germana, Blanca de Borbó, casada amb el príncep de Toscana Carles Salvador d'Habsburg. El fill d'ambdós, Carles Pius, es va proclamar legítim pretendent del carlisme el 1943;[3] els seus seguidors foren coneguts com els carloctavistes o octavistes:

Nom Pretendent des de Pretendent fins a
Carles Pius d'Habsburg i Borbó
com Carlos VIII
29 de juny de 1943 24 de desembre de 1953
Antoni d'Habsburg i Borbó


com Carlos IX

1953 1961
Francesc Josep d'Habsburg i Borbó


com Francesc Josep I

1961 9 de maig de 1975
Domènec d'Habsburg-Borbó i Hohenzollern


com Domènec I

9 de maig de 1975

El partit de la Comunió Carlista, que donava suport als octavistes es va integrar el 1986 en la Comunió Tradicionalista Carlista, però el 2011 la rama carloctavista es va reconstituir en la nova Comunió Catòlica-Monàrquica.[4]

Juan de Borbón

Degut a l'enfrontament entre els caps carlistes Conde de Rodezno i Fal Conde, els partidaris del primer foren acostant-se a Joan de Borbó,[5] fins a arribar a l'acord de l'Acta d'Estoril de 1957.[6] Seguint allò establert per la Pragmàtica de 1713, en extingir-se la línia masculina de Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V pels carlistes), els drets passaven als descendents mascles del germà petit d'aquest, Francesc de Paula de Borbó. El primer fill mascle de Francesc de Paula, Francesc d'Asis de Borbó s'havia casat amb la seva cosina la reina Isabel II. Això va produir la circumstància que el fill comú reunia els drets del carlisme i el liberalisme, pels un del pare i pels altres de la mare. Per tant Joan de Borbó, com a descendent directe d'Isabel II i Francesc d'Asis fou reconegut per una part del carlisme com a rei, com a descendent directe per línia recta masculina de Carles IV. Els drets històrics els va transmetre al seu fill Joan Carles I el 1977, quan ja era rei d'Espanya.

Nom Pretendent des de Pretendent fins a
Joan de Borbó i Battenberg
com Juan IV
20 de desembre de 1957 14 de maig de 1977

Notes