Llista de reis dels francs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis. És difícil traçar una cronologia dels governants francs perquè, seguint la vella tradició germànica, el regne sovint es dividia entre els fills del rei en el moment de la seva mort i més endavant es tornava a unificar.

Merovingis[modifica]

Article principal: Merovingis
Faramund 370427 (probablement llegendari)
Clodió 427448
Meroveu 448457
Khilderic I, 457481
Clodoveu I, 481511

A la mort de Clodoveu, el regne fou dividit entre els seus quatre fills.

Austràsia (Reims) Orleans Soissons París (o Lutècia)

A la seva mort, el regne fou dividit entre Clotari I, rei de Soissons, i Khildebert I, rei de París.

Clotari I, 558561

Clotari (de Soissons) aconseguí finalment conquerir els altres tres regnes després de la mort dels seus germans (o els seus successors). A la seva pròpia mort, el regne es tornà a dividir en Austràsia (est), Borgonya, Nèustria (oest) i París.

Austràsia (Metz) Borgonya (Orleans) Nèustria (Soissons) París

Després de la seva mort, el regne fou dividit entre els germans Guntram (que en rebé la major part), Sigebert I i Khilperic I.

Clotari II, 613-629 Aquitània
Dagobert I, 629-639

Tots dos morts per Dagobert I, que recuperà el control dels territoris concedits el 629.

Després de la mort de Dagobert I, el regne es tornà a dividir, aquesta vegada en Austràsia i Nèustria-Borgonya.

Austràsia Nèustria i Borgonya
Khilderic II, 673-675
Clodoveu III, 675-676
Dagobert II, 676-679 Teodoric III, 676-679 (segon regnat)
Teodoric III, 679-691
Clodoveu IV, 691-695
Khildebert III, 695-711
Dagobert III, 711-715
Khilperic II, 715-721
Teodoric IV, 721-737
tron vacant, 737-743
Khilderic III, 743-751

Carolingis[modifica]

Article principal: Dinastia carolíngia

En un primer moment, els carolingis ocupaven el prestigiós càrrec de majordom de palau sota els reis merovingis del subregne d'Austràsia i, posteriorment, el regne franc reunificat:

Quan Pipí III esdevingué rei, els carolingis succeïren als merovingis al tron dels francs:

Pipí III el Breu (714-768), 751-768
Carlemany (742-814), 768-814 (en solitari des del 771)
Lluís I el Pietós (778-840), 814-840

El 843, el Tractat de Verdun dividí el regne franc entre els fills de Lluís I. La taula següent només inclou els membres de la dinastia carolíngia a les tres subdivisions que conformen el nucli del que posteriorment esdevindria França i el Sacre Imperi Romanogermànic, cadascuna amb les dues dinasties regnants.

Regne occidental Itàlia, Provença, Borgonya i Lotaríngia Regne oriental

Els noms marcats amb (*) són robertians i els noms marcats amb (**) són bosònides, ambdues famílies relacionades amb els carolingis de manera distant.

A partir d'aquest moment, la dinastia Capet passà a governar França. Vegeu Llista de reis de França.

  • Lotari I (795-855), 795-855, emperador 817-855

Després de la seva mort, els territoris centrals foren dividits entre els seus fills en tres parts: Itàlia, Provença i Lotaríngia.

Itàlia

A partir del 887, el tron italià i imperial fou disputat entre els grans feudataris i Arnulf de Caríntia, fill natural de Carloman de Baviera. Vegeu Llista de reis d'Itàlia.

Provença

Després de la mort de Lluís el Quec, els grans feudataris de Provença elegiren Bosó I. Vegeu Llista de governants de Provença.

Lotaríngia

Com a resultat del Tractat de Meerssen, Lotaríngia fou dividida entre Carles II el Calb, que es quedà amb la part occidental i el títol reial, i Lluís II el Germànic, que es quedà amb la part oriental.

Després d'aquest darrer, Lotaríngia fou annexada al Regne d'Alemanya sota Enric I de Saxònia. Vegeu Llista de reis d'Alemanya.

Després d'aquest darrer, Conrad I de Francònia regnà entre el 911 i el 918 i fou seguit per la dinastia otoniana, moment que es considera l'inici del Sacre Imperi Romanogermànic. Enric I de Saxònia regnà entre el 919 i el 936 i fou succeït pel seu fill, Otó I, que regnà des del 936 fins al 962, any en el qual fou coronat emperador i continuà regnant com a tal fins al 973. Vegeu Llista de reis d'Alemanya.

Bibliografia[modifica]