Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà

Mapa de la possible extensió del protobasc durant el segle VI i extensió actual

La toponímia bascoide als Pirineus és molt abundant i ha estat estudiada pel lingüista català Joan Coromines. La seva tesi, que ja havia estat formulada per Ramon d'Abadal, és que el basc es parlava a diverses comarques del Pirineu català, especialment al Pallars Sobirà, i altres regions pirinenques de l'Alt Aragó i Gascunya fins prop de l'any 1000 dC, tot i que reduït a una llengua de pastors i muntanyencs, mentre les llengües romàniques ja dominaven les planes.

El bilingüisme basco-romànic als Pirineus

Coromines pensava que la romanització de la Cerdanya devia haver estat antiga (segle v dC probablement), immediatament posterior a la d'Andorra i l'Alt Urgell. En canvi, apunta que les parles èuscares se sostingueren fins prop de l'any 1000 dC, al Pallars Sobirà i fins a Navarra, en especial al nord-oest de Jaca i a les valls altes del Pallars, ja que les llengües romàniques entraren primer a la zona central dels Pirineus aragonesos. Durant una llarga època de bilingüisme, les classes superiors parlaven romanç, mentre els pagesos i els pastors seguien fidels al basc durant generacions.

Els principals trets del primitiu romanç altpallarès, observables en la toponímia, són:

• Conservació d-o i -e finals.
• Caiguda de la -n- entre vocals (lo Solau)
• Conservació d'-n en posició final.
• El grup -ns- sempre s'ha reduït a -s-.
• El llatí g^{e, i} ha conservat l'oclusió.
• El sufix -ariu- ha donat -ari, com en basc (Lamiari < Laminarium).
• La r- inicial pren una vocal protètica.
• La -s- antiga es pot mantenir sorda.
• Hi ha oclusives sordes intervocàliques sense sonorització.
• l- inicial sense palatalització.
• Els grups li o ni es conserven sense palatalització (Saliente ~ Sallent).
• Grup -nd- no reduït.
• No diftongació de o o breus davant una consonant palatal.
• Vacil·lacions en la posició de l'accent.
• Substitució de p- per f-, etc.

Topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà, segons Coromines

A

• Aixeus (Àreu). Basc: * Exo-ibi 'aigües d'Eixo (Monteixo). Més versemblant eixe-be, passant a eixe-(u)e i pèrdua de la e final, 'sota la casa, sota la cabana'.
• Alendo (Farrera. Basc: * Ilin-bide= Ilinb(i)de 'el camí de la farina'
• Alins. Basc: * Ilin-tze '(el lloc) abundant en farina'.
• Alós. La primera part al- es vincularia al basc alha 'pastura' o ale 'aliment, pasturatge'. La segona part seria un sufix que es troba a topònims com Aós, Anyós. Berrós, Casós o Gramós, potser partint d'una base -utz.
• Anàs. Coromines hi veu la suma de dues arrels èuscares: an 'gran' i atze 'bedoll', tot i que també podria haver-hi intervingut l'arrel antz (cabra). Preferiblement, però es decanta per la interpretació 'el del gran bedoll'.
• Àneu. Basc: ana-be (la partícula -be 'sota de' i la primera part en discussió).
• Araós. Basc: ara-ontze o ara-otz. El primer element podria ser 'camp, pla', o potser un derivat del llatí ARENA basc: are o hare
• Arate (Alins). Basc: Ara-ti 'abundant en planes'.
• Arcalís. Basc: erk-aritze 'lloc d'arbusts'.
• Areste (Àreu). Basc: Are(i)s-ti" 'bosc, lloc ple d'arbres, roureda'.
• Arestui (Llavorsí). Basc: aritz-toi. Aritz 'roure, arbre' i el sufix col·lectivitzador -toi 'arbreda, lloc d'arbres abundants'.
• Àreu. Basc: "Are-be" 'sota l'areny'.
• Àrreu (Isil). Basc: "arre-be.
• Arrós (Esterri de Cardós). Basc: arro 'aspre, agrest, barranc'.
• Àssua (Rialp). Basc: asua 'gavarrera'. Però també podria ser basc: arsua 'lloc pedregós'. Format per arri 'pedra', sufix augmentatiu -tsu i l'article -a.
• Aurati. Basc: ur-ate 'portell de l'aigua' o ur-arte, amb arte 'alzina'.
• Auressi (Llavorsí). Basc: ur-esi 'cobertura de l'aigua.
• Aurós. Segons Coromines, Aurós és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: ur 'aigua' i otz 'fred', amb reforç vocàlic inicial. De tota manera, el mateix Coromines presenta la possibilitat que en lloc d'otz el sufix fos ja l'adjectivitzador -ós, també molt freqüent a la toponímia pirinenca. Així, la interpretació del topònim tant podria ser 'aigua freda' com 'abundant d'aigües'.
• Ausinsi (Lladorre). Basc: osín-tze col·lectiu d'osín.

B

• Baborte. Basc: behor-ti (amb behor 'egua' i el sufix -ti amb funció locativa o col·lectiva, per tant 'lloc de les eugassades'.
• Baén (Baix Pallars).Per a Coromines es tracta d'un bage-nn 'vessants elevats poc fèrtils'.
• Baiasca (Llavorsí). Segons Coromines, és un topònim clarament preromà, iberobasc, però no n'aclareix els significats. Només afirma que -asca és un component freqüent en la toponímia pirinenca de la mateixa procedència.
• Baleran, Pic de. Coromines proposa basc: bela-aran 'vall dels corbs'.
• Balestui (Peramea). Coromines no té dubtes sobre el caràcter bascoide del sufix -úi (Bretui, Sellui, Mencui), i més si el sufix fos -tui (basc: -toi, -doi). La primera part presenta més dificultats. Basc: beresi 'bosquet, roure petit', beratz 'herbassar' o baratz 'hort'.
• Baro (Soriguera). Coromines associa Baro amb Bar i Barguja. Es tracta, en tots aquests casos, d'una arrel iberobasca, que dona en basc actual ibar 'vall'.
• Basiero (Espot). Basc: basa 'precipici, penya-segat'.
• Benante (Esterri de Cardós). Basc: ben 'tija, tronc' + basc antic: anti 'gran'.
• Beranui, Berani i Bernui. Coromines veu la possibilitat d'un basc * berana procedent de bera 'bla, moll, tou' amb el sufix -ui.
• Berrós i Barraonse, bosc de (Jou). Basc: bero-untze 'lloc d'esbarzers'.
• Besan. Basc: baso-andi 'el bosc (o el penya-segat) de dalt'.
• La Bescarga (Farrera). Basc: biskar-ga 'sense pics, sense turons'.
• Bisorre (Isil). Basc. besa-uri 'poble del penya-segat'.
• Biuse (Llavorsí). Basc: bi 'dos', -sue sufix present a Dorve (prob. do-sue i Caregue (prob. kari-sue).
• Biscarbó. Segons Coromines l'o'rigen de Biscarbó es troba en el mot basc bizkargune 'pujol, alçada', compost de bizkar 'cim, turó i gune 'lloc, paratge'.
• Boabi. Basc: boga-be 'en el llindar, en el límit'.
• Boldís. Forma antiga Buslís (839). Coromines explora diferents possibilitats a partir de l'èuscar: bos- (radical que veu a Bosia i Buseu), i la terminació -lis.
• Borén (Sorpe). Basc: buru-inte 'el viarany, el camí, del cap'.
• Borte, Borts (Tor), (Alins). Basc: buru-ti 'al cap, a dalt de tot'.
• Bretui (Montcortès de Pallars). Basc: buru-toi 'els caps'.
• Broate. Basc: buru-ate 'porta de dalt, pas de dalt'.
• Buixasse (Unarre). Basc: busti-aitzin '(camps) davant l'aiguamoll.
• Burg (Farrera) i Burgo (Unarre). Basc: burkhi o urki 'bedoll'.
• Burgal (Escaló). Basc: burkhi-alde 'vessant cobert de bedolls'.
• Buseu (Baén). Basc: ibos-itze. ibo és un nom de riu i d'aigua.

C

• Calberante (Unarre). Compost híbrid entre el llatí CALVARIA 'ermàs' i el basc -andi o -anti 'gran'.
• Camparan (Llavorre). Compost híbrid entre el llatí CAMP(OS) 'camps' i el basc aran 'vall'.
• Cansuberri (Àreu). Basc: kartze-be-erri 'lloc de sota el pedregar'.
• Caregue (Rialp). Per Coromines Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, ve d'un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue.
• Cassibrós. Basc: kartze buruz 'de cara al pedregar'.
• Cerbi (Unarre). Basc: açenari-be 'lloc freqüentat de les guineus'.
• Certascan. Basc:çarta 'brancam' i azkan 'final, fi'.

D

• Dorve. Coromines creu que clar sols hi ha que és un nom preromà, probablement de la branca iberobasca i amb caràcter bascoide versemblant. Estudia 5 opcions, entre elles un basc * edo-sue.

E

• Eixe, Pala d'. Basc: etxe 'cabana, casa', en la seva forma oriental eixe.
• Embonui. Probablement derivat en -ui d'un nom personal bascoaquità Seniponnis.
• Enseu (Gerri). Basc: antzu-itze 'cabra, ovella o animal estèril' i el sufix -itze.
• Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Estaís, Estovarres. Basc: esto 'tanca, clos'. Esto-erri 'el lloc de la tanca, del clos'.
• Escarbonate (Isil). Potser un basc: ezkau-on-arte, on ez-cau 'sense tenebres, claror, terres solelles', on 'bo' i -arte 'entre'.
• Escart (Escaló). Basc: aska 'cavitat, fossa, solc, pastera' amb la post-posició basca -art(e) 'entre' és a dir 'entre clotades'.
• Escàs (Surp).. Basc comú: aska 'vall o fossat'.
• Escasse (Isil). Basc: askazi 'llavor, parentiu, família'.
• Escós (Estac). Probablement ask(a)-otz 'el clot fred, la coma freda'.
• Espot. Basc: ez-potu 'no junts, separats'. En referència als dos nuclis de cases separats pel riu Escrita.

G

• Gavàs (La Guingueta d'Àneu). Format a partir de l'arrel gabe 'pobre, privat de', amb el sufix adjectivador -az.
• Gerri. Basc: agirr- agerr- 'manifest, obert, palès, exposat al vent'.

I

• Isavarre (Alt Àneu). Coromines tot i no explicar la primera part del mot, relaciona -varre amb basc: -barren 'lloc de més avall'. A l'Onomasticon sí que avança més en l'anàlisi del radical i el lliga a Isil i semblants 'aigües d'avall'.
• Isil. (Alt Àneu). Basc: is- 'lloc aigualós i humit'.
• Ison (Lladorre). Basc: isun 'ban, multa, terme pastoral'.

L

• Lats (Alós d'Isil). Basc: lats 'corrent'.
• Larén (Senterada), Llarvén (Enviny) i Lertamon (Lladorre). Noms preromans i probablement d'arrel bascoide. Coromines contempla diverses possibilitats: leher que du a ler nom basc del 'pi' (Le(h)aria i Legarreta a Roncesvalles). Leer amb el col·lectiu -tu i -ondo 'fons, soca, lloc de fonament': lertuondo. Abans explora un lerta i learta, amb lerta-mendi i lerta-ondo.
• Lièrs (Alòs d'Isil). Basc: liçardi, derivat col·lectiu de liçar/leiçar 'freixe', suposant li(ç)erd(i) 'freixeneda', d'una variant liçer.
• Lladorre. Basc: lut- i lit- 'lloc pregon, fons' i lita/luta 'despreniment de terres, esbaldrec', amb el sufix -orr.
• Llavorre (Unarre). Pot ser basc: leor- o legor- 'sec'.
• Llesui. Basc: leçoi 'fossat' i també 'tancat, tanca', d'un leçe o leize 'cova, caverna, avenc, precipici, gorja' i també 'vall o fossat'.
• Llorre i Llurri. Basc: lorr/lurr 'terra o terrall'.
• Llort (Espot). Basc: le(g)or 'sec'.

M

• Mentui i Mencui. Basc: mendi-oi 'el poble de muntanya' i mendi-goi 'el de dalt de les muntanyes'.
• Monteixo (Àreu). Adaptació romànica del basc mendi-eixe ' la cabana, la casa, de la muntanya'.
• Montenartró. (Llavorsí). Basc: mendino-artone 'el pujol dels arços'.

N

• Nebui. Coromines pensa amb un basc anabi-oi, amb el sufix -oi i el nom originari de la Vall d'Àneu anabis.
• Niarte, Naorte i Nibrós. Coromines hi veu un basc: anabi-arte, per a Niarte, la variant anabi-aurte per Naorte, 'entremig d'avajoneres' o 'entre dos ports que van a Àneu" i anabi-buruz per Nibrós, 'de cap a Àneu'.
• Norís. Basc: andor-is. Amb una arrel comuna andor- a Andorra i Núria.

O

• Olp (Enviny). Basc: olo-be, olo 'petit edifici rústic', inseparable de o(h)ol 'una post, un tauló' i -be 'dessota de'.
• Ose (Àreu). Basc: osín 'pous, remolins, abisme'.

R

• Rabarte. Basc: arreb-arte 'entre les dues pariones, o germanes; pla entre muntanyes'.
• Roní (Rialb). Basc:erro-noi. Coromines esmenta erroi 'corb major' i arro 'barranc'.

S

• Salisarre (Arcalís). Basc: sali-çare, de çare 'pleta, jaça'. També podria ser un compost de salha 'casa, palau, heretat' i zahar 'vell', amb el significat de 'la casa vella'.
• Sallerte (Àrreu). Basc: çare-arte, contret a çarerte o çalierte 'entre pletes', de çare 'pleta, jaça de pastors'.
• Samurri (Escart). Prob. basc: sama-uri 'el poble de la collada'.
• Sarnui (Peramea). Basc: sarra/sarna 'escòria, graveta, pedruscall', 'serradures', 'granellada o granissons, de la sarna, de l'herpes, de la caspa', combinada amb el sufix -oi.
• Sarrado, Font de (Estac). Basc: sarra/sarna 'escòria, graveta, pedruscall', 'serradures', 'granellada o granissons, de la sarna, de l'herpes, de la caspa'.
• Saürtes (Norís). Segons Coromines podria tenir la mateixa explicació que Sort: zubi-iri-ti 'el pont de la vila'.
• Sé (Esterri de Cardós) i Sea (Peramea). Prob. d'un pre-romà KEIA 'avenc, sitja'.
• Sellui (Baix Pallars). Podria venir d'un basc çulo 'forat' amb el sufic col·lectiu -oi 'lloc amb molts de forats'.
• Senegai i Seneplau (Alós). Possible basc çain (zai, zain) 'vigilant, guardià, pastor' i -gain 'superficie' i pla(n)u 'altiplà, plana'.
• Siarp (Soriguera), Serbaós, Serbàs (Gerri). Basc: açenari o açeari 'guineu', sumat amb bi, contracció de bide 'camí'.
• Siuse (Isil). Mot que conté la terminació bascoide -sue (Veure: Biuse, Dorve, Caregue). El radical no es veu gaire.
• Solati (Saurí). El segon component deu contenir el basc ate 'porta, portell, port'.
• So, Coll de (Farrera). Vist la forma antiga Sor sembla venir de çur 'fusta, llenya, bosc'.
• Son. Sembla venir del basc isun 'multa', terme pastoral per compensar les transgressions en les pastures.
• Pla de Sorguen (Àreu) 'Pla de les bruixes'. Basc: sorguin 'bruixa'.
• Sorre. Segons Coromines, de la mateixa manera que Surri i Sorpe, prové de l'etim basc çur (o zur) 'fusta', amb el sufix locatiu -be, que passa a -pe i posteriorment a -re, que significa 'sota de'. Per tant, Sorpe seria 'sota la fusta, sota el bosc'.
• Sorpe, Sorre (Altron), Surp, Surri (Ribera de Cardós). L'element -pe o -be 'sota de' és a Sorpe i Surp. El radical podria ser çur (o zur) 'fusta, llenya', amb una possible forma çurr(a).
• Sort. Basc: zubi-iri-ti 'la vila del pont', que Coromines relaciona amb l'etimologia de Pont de Suert.
• Subenuix (Espot). Basc: çubi-n-oi.
• Surri (Vall de Cardós). Basc: çur (o zur) 'fusta', amb el sufix locatiu -be, que passa a -pe i posteriorment a -re, que significa 'sota de'. Per tant, Surri seria 'sota la fusta, sota el bosc', fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.

T

• Tàreu (Unarre). Coromines hi veu un dels noms formats amb la postposició basca -be 'sota de'. Com que la T- no era una inicial èuscara pensa que no surti de Ata- 'porta, portell, pas'. Podria ser at-harri-be 'sota la roca de la portella o del port'.
• Tavascan. Basc: atab(e)-azkan 'final o acabament del peu de port'.
• Tor. Segons Coromines es tracta d'un ètim iberobasc amb una sola erra, com indica el gentilici toredà. El significat que li atribueix té a veure amb la paraula turó. També podria ser una forma apocopada de TURRIS 'torre'.
• Torredo (Ainet de Besan). Podria venir del basc iturri 'font'.

U

• Unarre (la Guingueta d'Àneu). Basc: ur-arre = u(n)arre 'torrent'.
• Urdossa (Montesclado). Basc: urde 'porc'.
• Useu. Basc: us-itze. Coromines hi veu una arrel protobasca de caràcter teonímic, tot i que també esmenta l'arrel us- aus- 'ventisca, borrasca'.

V

• Virós (Alins). Coromines no va més enllà de l'afiliació preromana, probablement iberobasca, del topònim. Podria estar relacionat amb berri (nou) - otz (sufix de significat incert freqüent en topònims pirinencs), o amb ibi (ribera) - iri (poble) - otz.

Altres topònims pallaresos d'aparença basca

Airoto Amadrils Angaraldo Anseu (Gerri) Arati Roca de les Areses Arides, Erides Arnis Prat d'Artegui Arts Astac Astou (Gerri) Auló

Auressi Barranc de Baiarca Bassi Birganyà Bogarri Bonosé Borgs Borts Canals de Bramari Bressui Buiro Burgó Cenxite

Cocassobé Consuberri Serra d'Erta Espós Estobarres Fiteri Gueron Pont de Gulleri Costa Jandralet Jantorre Juberri Lari Lieres

Lluri Mamorta Marte Moriri Planes de Noirme Nyiri Orader Ornalls Orteu Ortoïls Ortoran Punturri Saburo

Salibarri Salosi Saurí Pont de Suar Saganya Sall Serrat de la Sien Sumarrada Tobarres Bony de Tolongo Torena Tramartes Xivirro.

Vegeu també

• Llista de topònims d'origen bascoide d'Andorra
• Topònims d'origen basc a Catalunya
• Basc al Pirineu català
• Topònims balears preromans