Aquesta és una llista d'espècies animals del Vallès Occidental que se cenyeix a la susdita comarca però no pas a la seua estricta delimitació administrativa sinó més aviat als seus límits naturals o físics, ja que, des d'un punt de vista faunístic, només els elements topogràfics són els que delimiten una regió. En aquest sentit, el riu Llobregat marca el límit d'aquesta comarca a l'occident i la Riera de Caldes a l'orient. Per la banda nord s'hi inclou la totalitat del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, ja que formen una unitat geogràfica. I, per acabar, la Serra de Collserola separa la comarca pel sud de la plana del Barcelonès.[1][2][3][1][2]
Era un falcònid típic de les cingleres i espadats de Sant Llorenç del Munt (com ara La Falconera) però actualment ha desaparegut pràcticament per culpa de la caça, del robatori d'ous i polls per a col·leccionistes i de l'ús indiscriminat d'insecticides
Força comuna als camps, hortes i erms a l'hivern, i també a prop de corrents d'aigua. Moltes vegades vista en grups als camps de cereals i herbeis de tota la comarca, però principalment a la conca del riu Llobregat
Els mateixos que l'anterior però afegint-hi l'adjectiu "blanca"
Rius Ripoll, Llobregat, i també els camps. A l'hivern és molt comuna a tota mena de camps, camins i, fins i tot, carreteres, a causa de l'afluència de poblacions nòrdiques. També cria en construccions humanes, especialment masies
La població que hi nidifica s'estableix a les canals més humides (preferentment en alzinars i boscos caducifolis), bardissars, xaragalls, torrents, pinedes de pi roig i pinassa i, de vegades, pinedes de pi blanc espesses. A l'hivern, la població hivernant que arriba del nord ocupa qualsevol biòtop: des dels pedregars fins a dalt les esplanades més altes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat, així com boscos de tota mena, conreus i jardins urbans.
Hi arriba, generalment, a mitjan abril i s'hi instal·la en boscos de ribera, petits xaragalls, bardissars, alzinars i on hi hagi una bona espessor de vegetació
Hi és freqüent durant tot l'any en clarianes de bosc i marges de zones de conreu, tot i que a l'època de cria prefereix les zones més boscanes i, a l'hivern, baixa més a les zones conreades i obertes.
A l'hivern, hi és força comú a hortes i conreus de tota la comarca. En canvi, a l'[estiu], fa niu a les zones més altes com roqueters, cingleres i bosquets de Sant Llorenç del Munt i Montserrat
A l'estiu viu en pinedes més o menys esclarissades, conreus de ametllers i oliverars, i camps a la vora de cursos d'aigua. A l'hivern s'hi sol agrupar, juntament amb d'altres fringíl·lids pels camps de conreu
Camps de conreu, vinyes, hortes i bosquets clars de la comarca. També és fàcil de trobar-ne en ambients urbans ja que menja les deixalles que hi troba.
Sant Llorenç del Munt (de tant en tant, però sempre en grans estols), vall del riu Llobregat (comú tot l'any i a on, fins i tot, cria dins la ciutat de Manresa) i la riera de Gaià. Abans criava als tallats fluvials de les vores de Sabadell però en va desaparèixer a causa de la caça
Es reparteix uniformement a tota la zona de boscatges més densos de la comarca, tot i que envaixen les zones conreades i, fins i tot, s'apropen a la vora dels nuclis urbans de la plana vallesana. Tot i això, les poblacions més nombroses són al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Informe sobre la fauna mastozoológica y ornítica del macizo de Sant Llorenç del Munt i la problemática de su conservación. Grup de Sabadell Inst. Cat. Hist. Nat. (1975).
Estudi del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: 128-199. Sabadell.
Andrada, J.: Guía de campo de los anfibios y reptiles de la Península Ibérica. Omega. Barcelona, 1980.
Arnold, E.N., Burton, J.A. i Ovenden, D.W.: Guía de campo de los reptiles y anfibios de España y Europa. Omega, Barcelona, 1978.
Aymí, R. & Herrando, S.: Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2000. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia, 2003.
Beaman, Mark; Madge, Steve: Guía de identificación de aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Barcelona, 1998: Ediciones Omega. 870 pàgines.
Boada, Martí; Panareda, J. M.: Tot Catalunya. Geografia física il·lustrada. Diàfora. Barcelona, 1975.
Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, 2004.
Ferrer, X., Martínez-Vilalta, A. & Muntaner, J.: Ocells. A Història Natural dels Països Catalans. Vol. 12. Barcelona, 1986: Enciclopèdia Catalana.
Maitland, P. i Linsell, K.: The Hamlyn guide to Freshwater fishes of Britain and Europe. Hamlyn, Londres, 1977.
Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya 1999. Barcelona, 2002: Grup Català d'Anellament.
Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A.: Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona, 1984: Ed. Ketres.
Salvador, A.: Guía de los anfibios y reptiles españoles. Madrid, Estat espanyol. Any 1974.
Tucker, Graham M.; Heath, Melanie F., et al. (1994): Birds in Europe. Their Conservation Status. Cambridge, Regne Unit: Birdlife Internacional (Birdlife Conservation Series, núm. 3). 600 pàgines.