Llista dels decabristes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquest article enumera totes les persones que van participar en la Revolta decabrista el desembre de 1825.

Decabristes condemnats a mort[modifica]

Decabristes condemnats a l'exili[modifica]

Hi va haver onze categories de condemna:

Primera categoria[modifica]

El tinent Mikhaïl Mikhàilovitx Narixkín el 1820
  • Anton Petróvitx Arbuzov : Tinent, acusat de temptativa de regicidi i d'assassinat dels membres de la família imperial, el tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats a Sibèria.[2]
  • Aleksandr Petróvitx Bariatinski (1798- 1844), príncep, segon capità d'un Regiment d'hússars, assistent de camp del comandant del 2n exèrcit, membre de la Societat del Sud, amic de Péstel. El tribunal el va condemnar a 20 anys de reclusió, la seva pena va ser reduïda a 20 anys, va ser exiliat a Sibèria.[3]
  • Vassili Lvóvitx Davídov : ( 1793- 1855), poeta rus, tinent al 5è Regiment d'hússars Aleksandriski, el tribunal li va infligir una pena de reclusió a perpetuïtat, la seva pena va ser reduïda a 20 anys de treballs forçats.
  • Vassili Abramóvitx Dívov : Cadet, acusat de temptativa de regicidi i de l'assassinat de la família imperial, va ser privat dels seus títols de noblesa; a més el tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats a Sibèria.
  • Ivan Dmítrievitx Iakúixkin : (1794- 1857). Un dels fundadors de la Societat secreta la Unió de la Salvació, membre de la Unió de la Prosperitat. En servei al 37è Regiment de caçadors. En negar-se a lliurar els noms dels seus camarades decabristes, per ordre de l'emperador Nicolau I de Rússia, va tenir els peus i les mans travades. Condemnat a 20 anys de reclusió, pel decret de 22 d'agost de 1826, la seva pena va ser reduïda a 15 anys de captivitat. Empresonat un temps a la fortalesa finlandesa de Kotka, el novembre del 1827, va ser transferit a Sibèria i empresonat a la fortalesa de Txità.
  • Aleksei Petróvitx Iuixnevvski : comissari general al 2n Exèrcit, membre de la Societat del Sud, va preconitzar l'assassinat del tsar i de la família imperial; el tribunal li va infligir una pena de reclusió a perpetuïtat, aquesta pena va ser reduïda a 20 anys d'empresonament. Va ser exiliat a Sibèria.
  • Aleksandr Semiónovitx Pestov : Tinent a la 9a Brigada d'artilleria. Sobre l'acusació de temptativa de regicidi, el tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats a Sibèria.
  • Aleksandr Víktorovitx Poggio: (1798- 1873), Germà segon de Iòssif Víktorovitx Poggio, membre de la Societat del Sud i després de la Societat del Nord. Va preconitzar la creació d'una república i l'assassinat de la família imperial. El tribunal li va infligir una pena d'empresonament a perpetuïtat, va ser reduïda a 20 anys. En 1839, va ser transferit a Sibèria.[10]
  • Ivan Semiónovitx Povalo-Xveikovski : (1787- 1845), coronel del Regiment d'infanteria Saratovski, membre de la Societat del Sud. Va donar el seu acord per a l'assassinat del tsar i l'aixecament de l'exèrcit, però es va negar a participar en l'aixecament del Regiment d'infanteria Txernígov. El tribunal el va condemnar a la pena capital; el 1826, aquesta va ser commutada als 20 anys de treballs forçats que va purgar a les mines de Nertxinsk.[11]
  • Aleksandr Nikolàievitx Sutgof : (1801- 1872), tinent al regiment dels granaders de la Guàrdia, va militar en el si de la Societat del Nord (1825) i va participar en l'aixecament de la Plaça del Senat el 14 de desembre del 1825. Arrestat, va ser posat sota custòdia preventiva a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. L'Alt Tribunal criminal li va infligir una pena de treballs forçats a perpetuïtat, pena que va purgar a Sibèria. El 8 d'agost del 1826, aquesta pena va ser reduïda a vint anys. Es va reunir amb els seus camarades decabristes a la presó de Txità el juny del 1827. L'agost del 1827, va ser transferit a la fàbrica Petrovski. El setembre del 1830, la seva pena de servitud penal va ser reduïda a quinze anys. El 8 d'agost del 1856, es va beneficiar de l'amnistia. Va morir a Borjomi el 12 de maig del 1870 i va ser inhumat al cementiri de l'església[12]
  • Nikolai Ivànovitx Turguénev : ( 1789- 1871), científic i economista, conseller d'Estat, funcionarial al ministeri de les Finances de la Rússia imperial, va redactar L'Experiència de la teoria de la fiscalitat. Va ser un dels membres de la Unió de la Salvació. En sojorn a l'estranger, va ser absent en el moment dels esdeveniments del 14 de desembre de 1825. Pregat de presentar-se davant la Comissió d'investigació quan es trobava a Sant Ptersburg, s'hi va negar. El tribunal el va condemnar per contumàcia als treballs forçats a perpetuïtat. Amnistiat el 26 d'agost del 1856, va retornar a Sant Petersburg el maig del 1857.[13]
  • Dmitri Irinàrkhovitx Zavalixin: (1804- 1892), tinent de la flota russa, periodista i memorialista, fill del major-general Irinarkh Ivànovitx Zavalixin, no va ser oficialment un membre de les organitzacions decabristes; no obstant això va compartir les seves idees. Absent en el moment de l'aixecament del 14 de desembre de 1825, va ser malgrat tot detingut el gener del 1826 per a un interrogatori i després fou allibertat. Al març del 1826, fou arrestat de nou. Acusat de regicidi el tribunal li va infligir una pena de treballs forçats a perpetuïtat, va treballar a la mina de Nertxinsk i després fou enviat en residència a Txità.[15]
  • Konstantin Gustàvovitx Igelström : (1799- 1851), procedent d'una família de la noblesa sueca, capità, va ser un dels fundadors i cap de la Societat secreta dels Amics militars, va ser l'iniciador de la revolta del batalló dels pioners de Livònia. Arrestat el 27 de desembre del 1825, va ser col·locat sota vigilància policial a la ciutat de Białystok. L'Alt Tribunal criminal li va infligir la pena capital. Per decret imperial de Nicolau I de Rússia, el 15 d'abril del 1827, la seva pena va ser commutada a deu anys de treballs forçats i a la privació de tots els seus títols de noblesa. Un cop hagué purgat la seva pena, en tenir prohibir el sojorn a les ciutats de Moscou i de Sant Petersburg, s'estableix a Taganrog on va morir l'11 de desembre del 1851. Va ser inhumat al vell cementiri d'aquesta ciutat.[16]
  • Nikita Mikhaïlòvitx Muraviov : (1796- 1843), un dels principals ideòlegs del moviment decabrista. Va prendre part activa en la fundació de la Unió de la Salvació (1816), i també fou un dels cofundadors de la Unió del Benestar (1818). Membre de la Unió de prosperitat, el 10 de juliol del 1826, va ser condemnat a purgar una pena de 20 anys de reclusió però el 22 d'agost del 1826 la seva pena d'empresonament va ser reduïda a 15 anys. Va ser empresonat a la fortalesa de Txità i després, el setembre del 1830, va ser enviat a les fàbriques Petrovski on va ensenyar història russa i història militar. EL novembre del 1832, la seva pena d'empresonament va ser reduïda a 10 anys.[17]
  • Ivan Ivànovitx Pusxin : (1798- 1859), membre de la Unió de la protecció social ( 1817) membre de la Unió del Benestar (1818), l'Alt Tribunal el jutja culpable de temptativa de regicidi. El tribunal el va condemnar a la pena capital, però aquesta pena va ser commutada per reclusió a perpetuïtat. El 29 de juliol del 1826, va ser empresonat a la fortalesa de Schlüsselburg i després va ser exiliat a Sibèria on va ser empresonat a la fortalesa de Txità després va treballar a les fàbriques Petrovski. Amnistiat en 1856, va redactar les Notes sobre Puixkin.[18]

Segona categoria[modifica]

  • Nikolai Aleksàndrovitx Bestújev : ( 1791- 1855), capità segon de la 8a tripulació de la Marina, membre de la Societat del Nord ( 1824). L'Alt Tribunal penal li va infligir una pena de reclusió a perpetuïtat, però aquesta va ser reduïda a 20 anys de treballs forçats a les mines de Nertxinsk a Sibèria.[20]
  • Aleksandr Filíppovitx Frolov : ( 1804- 1885), tinent al Regiment d'infanteria de Penza, membre de la Societat dels eslaus units ( 1825). El tribunal el va condemnar a purgar una pena de 20 anys de treballs forçats que va ser reduïda a 15 anys. El 22 d'agost del 1826, va ser deportat a Sibèria i empresonat a la fortalesa de Txità. El 7 de març de 1827, va ser transferit a la fàbrica Petrovski. Al setembre de 1830, es va beneficiar d'una rebaixa de pena de cinc anys. El 26 d'agost de 1856, com els seus camarades, es va beneficiar de l'amnistia. Va morir a Moscou el 6 de maig 1885.[21]


  • Piotr Fiódorovitx Gromnistski : tinent al regiment d'infanteria de Penza, va estar acusat de temptativa de regicidi, de participació en l'aixecament décabrista. Va purgar una pena de 15 anys de treballs forçats a Sibèria.
  • Ivan Vassílievitx Kireiev : Alferes a la 8a Brigada d'artilleria, membre actiu de la Societat dels eslaus units, va ser acusat de temptativa de regicidi, de participació en l'aixecament del 18 de desembre de 1825. Va complir una pena de 15 anys de treballs forçats a Sibèria.


Tomba de Mikhaïl Fotievitx Mitkov al Cementiri de la Trinitat de Krasnoiarsk.
  • Piotr Nikolàievitx Svístunov : ( 1803- 1889), corneta al Regiment de Cavalleria de Sa Majestat Imperial Maria Fiódorovna, membre de la Societat del Sud ( 1823). Va ser acusat de temptativa de regicidi, de temptativa d'assassinat sobre els membres de la família imperial. El tribunal li va infligir una pena de 15 anys de treballs forçats a Sibèria.
  • Aleksei Ivànovitx Tiútxev : Capità al Regiment d'infanteria Penzenski, fou acusat de temptativa de regicidi, de participació en l'aixecament. Va purgar una pena de 15 anys de treballs forçats a Sibèria.
Tomba de Konstantín Petróvitx Torson
  • Vassili Petróvitx Ivàixev, capità de cavalleria del regiment de la guàrdia, el tribunal li va infligir les penes de 15 anys de treballs forçats i deportació a Sibèria.
  • Nikolai Aleksàndrovitx Kríukov : tinent d'intendència, fou acusat de temptativa de regicidi, d'assassinat de la família imperial, de participació en l'aixecament a la Plaça del Senat, de pertinença a una societat secreta. Va purgar una pena de 15 anys de treballs forçats a Sibèria.

Tercera categoria[modifica]

Quarta categoria[modifica]

  • Pàvel Vassílievitx Avràmov : Coronel al 64è Regiment d'Infanteria Kazanski, el tribunal li va infligir una pena de dotze anys de servitud penal reduïda a vuit anys de treballs forçats que va purgar a Sibèria.
  • Pàvel Serguéievitx Bobrísxev-Puixkin : ( 1802- 1865), tinent, va pertànyer a la Societat secreta Veritat del Sud. Condemnat el 10 de juliol de 1826, el tribunal li va infligir una pena de 12 anys de treballs forçats, el 22 d'agost del mateix any aquesta pena va ser reduïda a vuit anys. El 17 de març de 1827, va retrobar els seus camarades decabristes a la fortalesa de Txità després, el setembre de 1830, va ser transferit a la fàbrica Petrovski. El 12 de juny de 1839, va rebre l'autorització d'anar a la ciutat de Tobolsk, ciutat on el seu germà va ser internat en un asil d'alienats.[26]
  • Ília Ivànovitx Ivànov : membre de la Societat dels eslaus units (1825), culpable de temptativa d'aixecament al si del regiment Txernígov, el tribunal li va infligir una pena de dotze anys de presó. Aquesta va ser reduïda a vuit anys d'empresonament. Exiliat a Sibèria, va ser empresonat a la presó de Txità després va ser transferit a la fàbrica Petrovski. El 1833, va ser enviat a l'exili a la regió d'Irkutsk, va morir el 28 de desembre de 1838.
  • Aleksandr Ossípovitx Kornilóvix : (1800- 1834), historiador i escriptor, membre de la Societat del Sud (1825), va participar en la preparació de l'aixecament, present a la Plaça del Senat el 14 de desembre de 1825, va ser posat en estat d'arrest el mateix vespre. El 10 de juliol de 1826 el tribunal li va infligir una pena de dotze anys de servitud penal a Sibèria, aquesta va ser reduïda a vuit anys. El 9 de març de 1827, va ser empresonat a la presó de Txità. En 1827, la cancelleria de la Seva Majestat Imperial va rebre una denúncia del novel·lista Faddei Bulgarin, aquest últim va acusar Kornilov d'espionatge en benefici del govern austríac. El decabrista va ser immediatament transferit de la presó de Txità a Sant Petersburg on va ser sotmès a un interrogatori, però la seva culpabilitat no va ser demostrada. Va continuar purgant la seva pena a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau. EL novembre de 1832, va ser transferit al Regiment d'infanteria Xirvanski a Tiflis on, el 30 d'agost de 1834, va morir d'una litiasi biliar.[28]
Aleksandr Mikhàilovitx Muraviov, un retrat de Piotr Fiódorovitx Sokolov (1822)
  • Aleksandr Mikhàilovitx Muraviov : (1802- 1853), corneta al Regiment de cavalleria de Sa Majestat Imperial Maria Fiódorovona (1824), membre de la Unió del Benestar (1820), es va unir a la Societat del Nord el maig 1821, en état d'arrestation en 1825. El Tribunal suprem criminal li va infligir una pena de dotze anys de treballs forçats, l'agost del mateix any aquesta pena va ser reduïda a vuit anys. El 10 de desembre 1826, amb el seu germà gran, Ivan Aleksàndrovitx Ànnenkov i Konstantín Petróvitx Torson, va ser exiliat a Sibèria. El 1830, va ser transferit a la fàbrica Petrovski, en 1832, alliberat, es va negar a deixar el seu germà, es va quedar a la fàbrica. En 1835, s'estableix a Urik, un petit poble de la regió d'Irkutsk. En 1844, va obtenir el permís d'establir-se a Tobolsk on va morir el 1853.[29]
  • Pàvel Dmítrievitx Mozgan : Tinent al Regiment Penzenski, el tribunal li va infligir una pena de dotze anys de treballs forçats reduïda a vuit anys de servitud penal, va ser exiliat a Sibèria.

Cinquena categoria[modifica]

  • Mikhaïl Nikolàievitx Glebov : (1804- 1851), secretari judicial adjunt a la Comissió d'Estat encarregat del recobrament dels deutes, va participar en l'aixecament a la Plaça del Senat. Els investigadors no van poder determinar la seva pertinença a una societat secreta. Arrestat el 17 de desembre 1825, va ser empresonat a la fortalesa de Pere i Pau. El 10 de juliol de 1826, el Tribunal suprem criminal li va infligir una pena de 10 anys de treballs forçats. El 22 d'agost 1826, aquesta pena va ser reduïda a sis anys. El 5 de febrer 1827, va ser transferit a Sibèria. El 5 de febrer de 1827, es va reunir amb els seus camarades decabristes a la fortalesa de Txità, el setembre 1830, com molts dels seus companys de detenció, va ser transferit a la fàbrica Petrovski. El 22 de març de 1832, va ser col·locat en residència vigilada al poble de Kabansk (avui República de Buriàtia). Atès el seu mal estat de salut, va demanar la seva transferència a la ciutat de Bratsk situada a la província d'Irkutsk, però aquesta demanda fou rebutjada el 5 de juny de 1841. Oficialment, va morir a conseqüència de cops i d'enverinament el 19 d'octubre de 1851 a la colònia de Kabansk.[31]
  • Mikhaïl Karlóvitx Küchelbecker (1798- 1859), tinent de marina, en 1819, a bord del bergantí Terra nova (Novaia Zemlia), va participar en una expedició a l'Oceà Àrtic i va vorejar les costes de Nova Zembla, de 1821 a 1824, al vaixell Apol·lon. Va participar en una expedició a Kamtxatka. No va militar en cap societat secreta però va prendre part activa en el transcurs de l'aixecament de la Plaça del Senat. El 15 de desembre de 1825, va ser empresonat a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. El 7 de gener 1826, va ser empresonat a la fortalesa de Vyborg, el 2 de juny del mateix any, va ser de nou transferit a la fortalesa de Pere i Pau. L'Alt Tribunal penal li va infligir una pena de vuit anys de treballs forçats, el 22 d'agost 1826, aquesta condemna va ser reduïda a cinc anys. El 22 de juliol de 1826, va ser exiliat a Kexholm. El 5 de febrer de 1827, va ser exiliat a Sibèria, el 22 de març de 1827, es va reunir amb els seus companys decabristes a la presó de Txità, el novembre de 1830, va ser transferit a la fàbrica Petrovski. En el transcurs de la seva detenció, va estudiar història, geografia, economia i va prendre lliçons de cant. Un cop purgada la seva condemna, s'estableix a Barguzin. L'amnistia del 26 d'agost de 1856, li va restituir els seus privilegis i els seus títols de noblesa. Va morir a la ciutat de Barguzin el 29 de setembre de 1859.[32]

Sisena categoria[modifica]

Iulian Kazimírovitx Liublinski

Setena categoria[modifica]

  • Nikolai Iàkovlevitx Bulgari : (1805- 1841), tinent al Regiment de cuirassers de la Guàrdia de Sa Majestat, en 1825, es va reunir amb els membres de la Societat del Sud, fou posat sota arrest a Odessa el 18 de desembre 1825, va ser transferit a la fortalesa Pierre i Paul de Saint-Petersbourg el gener 1826. El Tribunal Suprem penal li va infligir una pena de dos anys de treballs forçats, que l'agost del 1826 li fou reduïda a un any. Va ser empresonat a la fortalesa de Dinaburgski. Va ser autoritzat a complir el final de la seva pena al 45è Regiment de caçadors Finliandski. L'octubre del 1827, va ser transferit al Regiment de cavalleria Severski, el gener del 1832, amb el grau de tinent, va servir al Regiment de llancers Txugüevski, el 1834, va deixar l'exèrcit i va desenvolupar diverses missions amb el governador de Kertx. El 1839, s'estableix definitivament a Revel.[36]
  • Aleksandr Fiódorovitx Brig : (1792- 1859), nascut Alexandre von der Briggs, coronel a la reserva del Regiment de la guàrdia Izmaïlovski, olític rus, va militar al si de la Societat del Sud (1825). El juliol del 1826, el Tribunal Suprem penal el va condemnar a una pena de dos anys de servitud, el mes següent va ser reduïda a un any. En febrer de 1827, va ser exiliat a Sibèria, l'abril del mateix any, es va reunir amb els seus camarades decabristes a la presó de Txità. En el transcurs de la seva detenció, va treballar per a les mines Nertxinski. L'abril de 1828, amb la seva pena purgada, va ser enviat a una colònia situada sobre les ribes del Pelim. En 1856, després d'haver-se beneficiat de l'amnistia, s'estableix a Peterhof. Va morir el 27 de juny de 1859 a Sant Petersburg[37]
  • Andrei Vassílievitx Entaltsov : El Tribunal Suprem penal li va infligir una pena de dos anys de treballs forçats a Sibèria, la durada d'aquesta pena fou reduïda a un any.
  • Zakhar Grigórievitx Txerníxiov : (1797- 1862), comte, capità en un regiment de cavalleria, membre de la Societat del Sud ( 1825). El Tribunal Suprem penal li va infligir una pena de dos anys de treballs forçats commutada amb un any. El 9 d'abril de 1827, es va reunir amb els seus camarades decabristes a la presó de Txità. El maig de 1828, havent purgat la seva pena, va ser transferit a una colònia situada a la ciutat de Iakutsk. El 4 de setembre de 1829, va ser incorporat al 41è Regiment de Caçadors. El 26 d'agost de 1856, es va beneficiar de l'amnistia. En maig 1862, va morir a Roma on va ser inhumat amb la seva esposa.[42]
  • Nikolai Aleksàndrovitx Zagoretski : 1797- 1885), tinent d'intendència procedent d'una família noble de la província de Smolensk, membre de la Societat del Sud (1825). El 10 de juliol de 1826, el Tribunal Suprem penal li va infligir una pena de treballs forçats de dos anys, aquesta va ser reduïda a un any. Empresonat a la fortalesa de Pere i Pau, el presoner Zagoretski va ser transferit a Sibèria el 22 d'agost de 1826. El 17 de febrer de 1827, va ser empresonat a la fortalesa de Txità. Amb la seva pena purgada, va ser transferit a una colònia de la província d'Irkutsk. Incorporat com a simple soldat en el Regiment Havaguinski, després el gener de 1838, es va integrar al Regiment d'infanteria Navaguinski. El 10 d'abril de 1839, es va convertir en sotsoficial. El 1843 va deixar l'exèrcit.[45]

Vuitena categoria[modifica]

  • Andrei Nikolàievitx Andreev : (1803 o 1804- 1831), tinent al Regiment de la Guarda Izmaïlovski, membre de la Societat del Nord en 1825, arrestat el desembre de 1825, va ser empresonat a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. En juliol de 1826, el Tribunal Suprem penal el va condemnar a l'exili a perpetuïtat, aquesta pena va ser reduïda a 20 anys. L'agost del mateix any, va ser transferit a Iakutsk, i posteriorment enviat a una colònia a Oliókminsk (província de Iakutsk). Transferit a una altra colònia per ordre imperial, de camí, va fer estada a la petita ciutat de Verkhoiansk. En la nit del 28 de setembre de 1831, amb Nikolai Petróvittx Repin, pereix en l'incendi que es va manifestar al lloc on sojornava.[46]
  • Nikolai Serguéievitx Bobrísxev-Puixkin : (1800- 1871), tinent d'intendència, membre de les Societats secretes Unió del Benestar (1820 o 1821) i Societat del Sud. Aprehès el desembre de 1825, va ser conduït a la fortalesa de Pere i Pau, on va ser empresonat. L'octubre de 1826, el Tribunal Suprem penal li va infligir una pena d'exili a perpetuïtat. Aquesta sanció penal va ser reduïda als vint anys d'exili. L'agost de 1826, va ser enviat a Srednekolimsk A Iacútia després, en 1827, va ser exiliat a la ciutat de Turukhansk (territori de Krasnoiarsk). Alguns mesos més tard, declarat alienat pel governador de la Sibèria oriental, va ser internat al monestir de la Trinitat situat prop de la ciutat de Turukhansk. En 1827, el Sant Sínode va decretar el seu internament al monestir Ienissei-Spasski. Després de 1828 a 1829, es va quedar a l'hospital de Ienissei. Després d'una minuciosa investigació sobre el seu estat mental, va ser traslladat a un asil d'alienats a Krasnoiarsk. En 1833, el seu germà segon es va retrobar amb ell en aquesta petita ciutat de Sibèria i aquest últim va ser autoritzat a albergar el seu germà malalt al seu domicili personal. El decret de juny de 1839, va permetre als dos germans Bobrísxev-Puixkin d'establir-se a Tobolsk. A la capital siberiana, va ser de nou internat en un hospital psiquiàtric. En 1856, després de diverses demandes reiterades dels seus parents, els dos germans van rebre el permís d'establir-se a la província de Tula[47]
  • Fiódor Petróvitx Xakhovskoi : (1796- 1829), príncep, capità a la reserva del Regiment de la guàrdia Semionovski, francmaçó, va ser membre dels Amics units, de les Tres Virtuts, de l'Esfinx. Fou membre del Consell d'administració de la societat secreta Unió del Benestar de la qual va ser un dels fundadors. Arrestat a Sant Petersburg el 9 de març de 1826, va ser un dels rars decabristes que va refusar declarar-se culpable. Condemnat a l'exili a perpetuïtat, la seva pena va ser un temps més tard reduïda a vint anys d'exili. En 1826, va ser enviat a Turukhansk, després, el 14 de setembre de 1827 transferit a Ieniseisk. En el transcurs del seu exili, va descriure la flora local i va redactar notes sobre la regió de Turukhansk. Molt afligit per la separació de la seva família, a l'hivern 1828, va donar signes d'alienació mental. Nicolau I de Rússia va autoritzar la transferència del príncep al monestir de Sant Eutimi a Súzdal on la seva esposa va ser autoritzada a prodigar-li cures. El 6 de maig de 1829, va refusar tot aliment i va prosseguir la seva vaga de fam fins a la seva mort el 22 de maig de 1829. Va ser inhumat al cementiri del monestir.[49]
  • Ivan Fiódorovitx Fogt : (1794- 1842), capità al Regiment d'infanteria d'Azovski, procedent d'una família noble luterana de la província de Curlàndia. Membre de la Societat del Sud (1824). Arrestat el desembre de 1825 a Tultxín, el gener de 1826, va ser empresonat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau. El Tribunal Suprem penal li va infligir una pena d'exili a perpetuïtat, però un temps més tard tard aquesta sanció penal va ser reduïda a vint anys. De 1828 a 1829, va ser detingut a la fortalesa de Beriózovo.[51]
  • Andrei Fiódorovitx Furman : (1795- 1835), procedent d'una família saxona pertanyent a la noblesa de la província de Kíev, tinent al Regiment d'infanteria Txernógov, va comandar sis companyies de mosqueters. Membre de la Societat dels eslaus units (1825). Després de la seva detenció el maig de 1826, a l'espera del seu procés, va ser detingut a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau. En patir d'alienació mental, en el transcurs de la seva detenció preventiva, va ser moltes vegades hospitalitzat. L'Alt Tribunal penal li va infligir la pena d'exili a perpetuïtat. Fou exiliat a la ciutat de Kondisk (província de Tobolsk) on va morir el 8 de març de 1835.[52]
  • Mikhaïl Aleksàndrovitx Nazimov : (1800- 1888), president de la regió de Pskov, membre de la Societat secreta del Nord, arrestat el 27 de desembre 1825, va comparèixer davant l'Alt Tribunal penal. El Tribunal Suprem penal li va infligir una pena d'exili a perpetuïtat. Va ser primer de tot exiliat a Verkhnekolimsk, ciutat de la regió d'Irkutsk després es va instal·lar en la ciutat de Vitim a la Sibèria oriental. Per decret del 30 d'abril de 1830, va rebre l'autorització d'establir-se a la ciutat de Kurgan on va viure durant set anys. En 1837, com diversos altres decabristes, va ser enviat al Caucas i va entrar al 80è regiment d'infanteria Kabardianski. Va participar en la guerra del Caucas. Després d'haver servit al Caucas durant prop de nou anys, per raons de salut, el 23 de juny 1846, va deixar l'exèrcit amb el grau tinent. S'estableix a la província de Pskov on va ser reputat per la seva filantropia. En el moment de la seva accessió al tron imperial, Alexandre II de Rússia el va amnistiar. Va prendre part activa a la reforma agrària i, durant diversos anys va exercir com a president del consell provincial del districte de Pskov. Va morir el 9 d'agost de 1888 a Pskov.[55]
  • Nikolai Alekséievitx Txijov : (1803- 1848), tinent de marina, membre de la Societat del Nord (1825), va ser un dels actors de l'aixecament de la Plaça del Senat, aprehès el desembre 1825, va comparèixer davant el Tribunal suprem penal. Va ser condemnat a exili a perpetuïtat, aquesta sanció penal va ser reduïda a 20 anys d'exili. L'agost de 1826, va ser enviat a Olekminsk (regió de Iakutsk), en 1832, va ser transferit a Irkutsk. En 1833, li va ser permès d'entrar en una brigada d'infanteria, el setembre 1839, es va incorporar a un batalló de Tobolsk, en 1842 va deixar l'exèrcit i es va establir a la província de Tula.[56]
  • Appolon Vassílievitx Vedeniapin : ( 1803- 1872), tinent en una brigada d'artilleria, va ser membre de la Societat dels eslaus units (1825), arrestat el febrer de 1826, va ser empresonat a la fortalesa de Pere i Pau i dut davant el Tribunal Suprem penal, que el va condemnar a l'exili a perpetuïtat (octubre de 1826). El mateix any, va ser transferit a Iakutsk després, dos mesos més tard, va ser transferit a la colònia de Kírensk. La seva pena d'exili a perpetuïtat va ser commutada a 20 anys d'exili. El maig de 1844, va ser designat per al càrrec de director general adjunt de l'hospital d'Irkutsk, el juliol 1849, n'esdevingué el director. En 1856, l'amnistia li va tornar la seva llibertat i els seus títols, es va establir a la província de Tambov.[57]

Novena categoria[modifica]

  • Nil Pàvlovitx Kojevnikov : (1804- 1837), tinent al Regiment de la guardia Izmaïlovski, entre 1824 i 1825, va formar part de la Societat del Nord. EL desembre de 1825, fou arrestat i posat en detenció provisional a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. El Tribunal suprem penal el va privar del seu títol de noblesa i dels seus privilegis, a més a més, va ser condemnat a l'exili en una ciutat de guarnició allunyada de la capital. Va ser incorporat en un regiment estacionat a la ciutat d'Orenburg després alguns mesos més tard, va ser transferit a la regió del Caucas.[60]
  • Nikolai Nikolàievitx Orjitski : (1796- 1861), arrestat, fou posat en detenció provisional a la fortalesa de Pere i Pau. L'Alt Tribunal penal el va condemnar a l'exili en una guarnició allunyada de la capital, a més a més, va ser privat del seu títol de noblesa i dels seus privilegis. Va ser incorporat en un batalló en guarnició a la ciutat de Kizliar. El 22 d'agost de 1826, un decret imperial el va transferir a un regiment de dragons estacionat a Nijni Nóvgorod. Es va il·lustrar en el transcurs de la Guerra russoturca (1828-1829). En refusar-se el permís d'establir-se a Sant Petersburg, es va haver d'establir en un petit poble. El 1834, es va instal·lar en la ciutat d'Oranienbaum, en 1839, es va poder establir a Sant Petersburg. En 1856, en beneficiar-se de l'amnistia, va recobrar els seus privilegis i el seu títol de noblesa.[62]

Desena categoria[modifica]

Onzena categoria[modifica]

  • Nikolai Pàvlovitx Akulov : (1798-?) Tinent, arrestat el 15 de desembre de 1825, va ser posat en detenció provisional a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. L'Alt Tribunal penal li va infligir una pena de degradació, com a simple soldat va ser transferit a una guarnició allunyada de la capital. Va ser incorporat al 42è Regiment de Caçadors estacionat a Tomsk. Entre 1826 i 1828, participà en la Guerra russopersa, després de 1828 a 1829, va participar en la guerra russoturca. En 1829, en qualitat de sotsoficial, va ser destinat al Regiment de Caçadors Kabardinski.[64]
  • Piotr Aleksàndrovitx Bestújev : (1804- 1840), sotstinent de marina, membre de la Societat del Nord (1825), va participar igualment en l'aixecament de la Plaça del Senat el 14 de desembre de 1825. Arrestat, mentre esperava el seu procés, va ser posat en detenció provisional a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. L'Alt Tribunal penal li va infligir una pena de retrogradació i d'exili en una ciutat guarnició allunyada de la capital imperial. Va ser incorporat a un batalló estacionat a Kizílskoie. Un decret imperial del 22 d'agost de 1826 li permeté d'integrar-se al regiment d'infanteria Xivanski. Al si d'aquesta unitat, va participar en la Guerra russopersa (1826-1828), al conflicte que oposà la Rússia Imperial a l'Imperi Otomà. Ferit, en el curs d'aquesta guerra, el 22 de maig de 1828, va ser transferit al Regiment d'infanteria Kurinski. Va ser llicenciat de l'exèrcit per causa de malaltia (sofria de greus trastorns mentals), fou posat sota la responsabilitat de la seva mare amb la prohibició formal d'entrar a la capital imperial russa. Va viure a la província de Nóvgorod, però atès que el seu estat empitjorava, el seu pare, el mariscal de la noblesa P.M. Bestújev va demanar al tsar el permís per ingressar seu fill en un establiment especialitzat per a malalts mentals. Internat en un hospital psiquiàtric, va morir el 22 d'agost de 1840.[65]
  • Aleksandr Aleksàndrovitx Fok : (nascut Aleksandr von Falk) (1803- 1854), tinent al Regiment de la Guàrdia Izmaïlovski. El 15 de desembre de 1825, va ser arrestat al recinte del quarter del seu regiment. Després. a l'espera del seu procés, va ser posat en detenció provisional a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. El Tribunal suprem penal el va degradar i el va exiliar a una guarnició molt allunyada de la capital. L'agost del 1826, com a simple soldat, va ser destinat al 41è regiment de caçadors estacionat al Caucas. Sotsoficial en 1827, en 1828, va ser destinat al 44è regiment de caçadors, en 1830, amb el grau d'alfe, va servir al 10è batalló de línia d'Orenbourg. Ferit, va ser llicenciat i va viure en residència vigilada a Ufà, ciutat situada a la gubèrnia d'Orenburg.[66]
  • Epafrodit Stepànovitx Mussin-Puixkin : (1791- 1831), tinent, no va pertànyer a cap societat secreta, però una investigació aprofundida va revelar la seva presència a la Plaça del Senat el 14 de desembre de 1825. Fou posat asota arrest el 15 de desembre de 1825, i després col·locat en detenció provisional a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. L'Alt Tribunal penal li va infligir la pena de degradació, com a simple soldat, va ser incorporat a un regiment estacionat al Caucas.[68]
  • Aleksei Vassílievitx Vedeniapin : (1804- 1847), procedent d'una família de la noblesa de la província de Tambov, membre de la Societat secreta dels eslaus units (1825), en el moment de l'aixecament de la Plaça del Senat, servia per al grau d'alferes a la 9a brigada d'artilleria. Arrestat el 5 de febrer de 1826 a la ciutat de Jitòmir, va ser, alguns dies més tard transferit a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. Condemnat d'onzena categoria, l'Alt Tribunal penal li va infligir una pena d'empresonament i retrogradació com a simple soldat en el batalló de la guarnició de Verkhneuralski (juliol de 1826). El 13 de setembre 1826, va ser incorporat al 42è Regiment de Caçadors Eguerski, al si d'aquesta unitat va participar en la Guerra russopersa (1826-1828), i també en el conflicte que enfrontar la Rússia Imperial amb l'Imperi Otomà. Ja com a sotsoficial, va ser incorporat al Regiment d'infanteria Tenguinski. En 1829, va deixar l'exèrcit per raons de salut. Havent-se-li prohibit sojornar a la capital de la Rússia imperial, en 1833, va ser col·locat sota residència vigilada a la província de Tambov. Va morir el 13 de març de 1843.[70]
  • Fiódor Gavrilovitx Vixnevski : ( 1799- 1865), tinent de marina, va navegar a bord de la fragata Gektor ( 1815), sota les ordres del cèlebre capità Mikhaïl Petróvitx Làzarev va fer la volta al món a bord de la fragata Kreïser (1822- 1825). No va pertànyer a cap societat secreta però va ser present en el moment de l'aixecament de la Plaça del Senat. Arrestat, fou empresonat a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. L'Alt Tribunal penal el va retrogradar al rang de simple de soldat i el va enviar al Caucas. Sota les ordres del mariscal de camp Ivan Fiódorovitx Paskevitx va participar en l'assalt de la ciutat de Kars. En 1829, promogut a sotsoficial, va ser transferit a la 7a tripulació, en 1832 a la 15a tripulació. En 1833, fou enviat a la reserva i va ocupar un càrrec administratiu a Moscou. En 1838 jubilat, va viure a Moscou després es va establir a la província de Kostromà. El 1846, va tornar a Moscou on va morir el 23 d'abril de 1865.[71]

Personalitat no condemnada per l'Alt Tribunal penal[modifica]

Baró Andrei Ievguénevitx Rozen
  • Óssip-Iúlian Vikentiévitx Gorski : (1766- 1848), conseller d'Estat, procedent d'una família de la província de Minsk, arrestat el 15 de desembre DE 1825. A l'espera del seu procés, va ser posat sota custòdia provisional a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. Fou portat davant l'Alt Tribunal penal però no va ser condemnat. Pel manifest de Sa Majestat Imperial datat el 5 de març de 1827, va ser col·locat en residència vigilada a Beriózovo. En 1831, va ser enviat a Tara. Sospitós de complicitat en la temptativa d'aixecament dels exiliats polonesos a Omsk, va ser transferit de Tara a Tobolsk després a Omsk on, de 1833 a 1835, va complir una pena de presó. Va morir el 7 de juliol de 1849 a Omsk.[72]

Personalitats graciades[modifica]

Retrat d'Ília Gavrílovitx Bibikov amb uniforme d'ajudant de camp de la Guàrdia (1825), pintura sobre tela, obra de Benoït Charles Mituar, Museu de la Guàrdia a Sant Petersburg

Decabristes que se suïcidaren abans de ser condemnats[modifica]

  • Ippolit Ivànovitx Muraviov-Apóstol : (1806- 1826), germà petit dels decabristes Matveï Ivànovitx Muraviov-Apóstol i de Serguei Ivànovitx Muraviov-Apóstol, membre de la Societat del Nord, amb el seu germà Serguei, va participar en l'aixecament del 29è Regiment d'infanteria Txernígov, ferit a mà esquerra, i negant-se a rendir-se, es va disparar un tret. Va ser inhumat en una fossa comuna amb els seus dos camarades A.D. Kuzmin i M.A. Sxepillo morts en el transcurs de la repressió duta a terme contra els decabristes. Fins avui cap monument no marca l'indret on els seus tres homes descansen. El dia de l'execució dels decabristes els seus noms van ser clavats a la forca.[75]
Aleksandr Mikhàilovitx Bulatov

La Plaça del Senat a Sant Petersburg ha portat el nom de Plaça dels Decabristes durant nombrosos anys. El 2008, el seu antic nom li fou tornat.

Retrats dels decabristes[modifica]

Notes i referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista dels decabristes