Vés al contingut

Llista dels reis visigots

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,[2] però que apareix igualment en aquesta llista.[3]

Migració dels visigots a la península Ibèrica

[modifica]
Sobirà Retrat Regnat Notes
Atanaric 365 - 380
  • Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
    • Alaric I 395 - 410
  • Inici de la línia monàrquica.
    • Ataülf 410 - 415
  • Primer rei visigot a la península Ibèrica
    • Sigeric 415
  • Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
    • Vàlia 415 – 418
  • Foedus de 416.
  • Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.

    • Regne de Tolosa

    [modifica]
    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Teodoric I 418 – 451
    Turismund 451 – 453
    Teodoric II 453 – 466 Cogovernà amb el seu germà Frederic (453-463)[4]
    Euric 466 – 484
  • Codi d'Euric
    • Alaric II 484 – 507
  • Breviari d'Alaric
  • Derrota de Vouillé.

    • Intermedi ostrogot

    [modifica]
    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Gesaleic 507 – 511
    Amalaric 511 – 531
  • Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511-526)
  • Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[5] i traslladada a Barcelona el 531.[6]
    • Teudis 531 – 548
    Teudisel 548 – 549

    Regne de Toledo

    [modifica]
    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Àkhila I 549 – 554
  • Invasió romana d'Orient el 552
    • 551 – 567
  • Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554)
  • S'estableix la capital a Toledo.[7]
    • Atanagild
    Liuva I 568 – 573
  • Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[8]
    • 570 - 586
  • Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[8]
  • Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[9][10][11]
  • Rebel·lió d'Hermenegild (580-584)
  • Conquesta del Regne Sueu (585).[12]
    • Leovigild
    Recared I 586 – 601
  • III Concili de Toledo
    • Liuva II 601 – 603
    Viteric 603 – 610
    Gundemar 610 – 612
    Sisebut 612 – 621
    Recared II 621
    Suíntila 621 – 631
  • Fi de la província d'Espània
  • Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626.
  • Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
    • Sisenand 631 – 636
  • Rebel·lió de Iudila (633)[13]
    • Khíntila 636 – 639
    Tulga 639 – 642
  • Deposat per Khindasvint.
    • Khindasvint 642 – 653
  • Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[14]
    • 649 – 672
  • Associat al tron (649-653)
  • Promulgació del Liber iudiciorum.
    • Recesvint
    Vamba 672 – 680
  • Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense.
  • Deposat per una conjura.[15]
    •   Paulus
    (673)
     
    Ervigi 680 – 687
  • Ègica 687 – 702
  • Rebel·lió de Suniefred (692-693)[16]
    • 700 – 710
  • Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
    • Vítiza
    Roderic 710 — 711
  • Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
    • Àkhila II
    710 - 713
  • Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[17]
    • Ardó

    713 - 720
  • Regnà a la Narbonense.

    Referències

    [modifica]

    Bibliografia

    [modifica]
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista dels reis visigots
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_dels_reis_visigots&oldid=35481161»