Llistes satèl·lit àrabs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cartell electoral del Mapai, cridant els àrabs a votar per les seves llistes satèl·lit aliades El lema principal diu «Cap a un futur garantit amb les llistes àrabs, aliades del Mapai».

Les llistes satèl·lit àrabs eren partits polítics àrabs israelians formats amb el propòsit de donar suport electoral al Mapai (i més tard al Partit Laborista), tot i que també n'hi hagué una del Mapam, entre 1948 i mitjans dels anys setanta.[1][2][3][4] Entre les eleccions de 1949 i les eleccions de 1969, la major part del vot àrab israelià es va dividir entre els partits comunistes israelians Maki i Rakah (una escissió de predomini àrab del Maki el 1965, reconegut per la Unió Soviètica com el partit comunista oficial) i les llistes satèl·lit àrabs. Segons Rebecca Kook, Maki i Rakah eren considerats els únics partits que representaven realment els interessos àrabs fins que la Llista Progressista per la Pau obtingués dos escons a les eleccions de 1984.[2]

L’existència de les llistes àrabs es va produir, en part, perquè els àrabs van tenir prohibida la pertinença al Mapai fins al 1973.[5] A diferència dels partits polítics normals, aquests no estaven actius entre les eleccions.[6] La majoria de les llistes van sobreviure a més d’una elecció i totes van seguir les polítiques del seu mecenes Mapai.[3]

Segons Ilana Kaufman, les llistes àrabs «No eren pròpiament partits, sinó creacions electorals ad hoc per a l'elecció d'àrabs a la Kenésset».[7] Majid Al Haj escriu que l'objecte de les llistes «no era la mobilització política de les poblacions àrabs, sinó la captació de vots àrabs».[8]

El Partit Laborista va retirar el seu suport de la seva última llista satèl·lit, la Llista Àrab Unida, abans de les eleccions de 1981. L’Alineació, una aliança del Partit Laborista i Mapam, va veure com la seva part del vot àrab es triplicava a les eleccions,[9] mentre que la Llista Àrab Unida no va superar el llindar electoral. El Partit Àrab Democràtic, creat el 1988 com a escissió del Partit Laborista, va ocupar efectivament el seu lloc en l'àmbit polític.[10]

Relació de llistes satèl·lit àrabs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Uzi Rebhun & Chaim Isaac Waxman (2004) Jews in Israel: Contemporary Social and Cultural Patterns, University Press of New England, p356
    «Disminució gradual del poder electoral de les llistes satèl·lit, (és a dir, partits menors que s'alineen amb un gran partit per a formar un bloc) fins a la seva última desaparició a les eleccions de 1984. Els vots que anteriorment havien anat a aquests partits anar als partits sionistes o al Partit Comunista i als partits nacionals àrabs de nou format.»
  2. 2,0 2,1 Rebecca Kook: «Per a les set primeres eleccions, a majoria dels vots àrabs es van repartir entre el partit comunista israelià (després Maki es va convertir en Rakach i més endavant es va convertir en Hadaix) i diverses llistes de satèl·lits de Mapai i Mapam. Aquestes eren les llistes formades pels dos principals partits d'esquerres encapçalades per candidats àrabs. Eren però, a tots els efectes, extensions dels partits líders en termes de posicions i alineació de la coalició, que normalment es descriuen com a llistes satèl·lit a causa de la relació de mecenatge entre ells i Mapai. El partit, tanmateix, va ser considerat durant molt de temps l'únic partit que va representar veritablement els interessos àrabs fins a l'aparició de la Llista Progressista per la Pau el 1984.»; in Israel in Comparative Perspective: Challenging the Conventional Wisdom, edited by Michael N. Barnett, p.214
  3. 3,0 3,1 As'ad Ghanem: «La majoria de les llistes van ser establertes pel Mapai sota el lideratge de Ben-Gurion. La majoria van durar més d'un mandat i totes depenien dels líders de Mapai".The Palestinian-Arab Minority in Israel, 1948-2000: A Political Study, As'ad Ghanem, p.41
  4. Israel at the Crossroads, editat per Efraim Karsh, Gregory S. Mahler, p.157
  5. Palestinian Citizens in an Ethnic Jewish State: Identities in Conflict, Nadim N. Rouhana, p.96
  6. Rael Jean Isaac, «Les llistes afiliades a Mapai no estaven actives entre eleccions, sinó que es van formar organitzacions ad hoc a la vigília de les eleccions per assegurar l'elecció de líders específics».; a Party and Politics in Israel: Three Visions of a Jewish State, p.173, Addison-Wesley Longman Limited, 1981
  7. Ilana Kaufman: «Les llistes àrabs, com el seu nom indica, no eren partits propis, sinó disposicions electorals ad hoc per a l'elecció dels àrabs a la Kenésset.»; a Arab National Communism in the Jewish State, p.82
  8. Majid Al Haj: «Fins a finals dels anys seixanta, les llistes satèl·lit àrabs a la Kenésset eren un dels instruments més eficients per a canalitzar els vots àrabs. Aquestes llistes de satèl·lits van ser iniciades i tenien el suport dels partits sionistes, principalment Mapai-Laborista, que va ser la principal força política fins al 1977. L'objectiu d’aquestes llistes no va ser la mobilització política de la població àrab sinó la captació de vots àrabs.»; a Immigration and Ethnic Formation in a Deeply Divided Society, p.64
  9. Bernard Reich & David H Goldberg (2008) Historical Dictionary of Israel, p. 45
  10. Ghanem, p. 42