Vés al contingut

Llobarro atlàntic ratllat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLlobarro atlàntic ratllat
Morone saxatilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaMoronidae
GènereMorone
EspècieMorone saxatilis Modifica el valor a Wikidata
(Walbaum, 1792) Morone saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Morone lineatus (Bloch, 1792)
  • Morone saxitilis (Walbaum, 1792)
  • Perca mitchilli alternata (Mitchill, 1815)
  • Perca saxatilis (Walbaum, 1792)
  • Roccus lineatus (Bloch, 1792)
  • Roccus saxatilis (Walbaum, 1792)
  • Sciaena lineata (Bloch, 1792)[1]
ProtònimPerca saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat a Nova Jersey
Llobarros atlàntics a l'aquàrium de Baltimore
Llobarro atlàntic comparat amb una llauna
Exemplar del riu Coosa (Alabama, els Estats Units)

El llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima[3] (normalment, en fa 120)[4] i 57 kg de pes.[5]
  • Cos comprimit lateralment.
  • Pot ésser de color verd clar, oliva, blau acerat, negre o marró al dors. Ventre blanc iridescent.
  • Boca terminal i grossa.
  • Dues aletes dorsals separades.
  • 9-11 espines i 10-13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 7-13 radis tous a l'anal.
  • Té entre sis i nou franges contínues laterals a ambdós flancs.
  • La tercera espina de l'aleta anal és més llarga i prima que la segona.[6][7]

Reproducció

[modifica]

Té lloc quan la temperatura arriba als 18 °C als rius o estuaris on es realitzarà l'aparellament (com ara, el rius Hudson[8] i Roanoke o la badia de Chesapeake). La femella pot arribar a dipositar entre 500.000 i 3 milions d'ous però menys d'1% dels embrions arribaran a sobreviure més d'un parell de mesos després de l'eclosió.[9] Els pares no protegeixen ni els ous ni les larves i els embrions van a la deriva durant 1,5-3 dies. La maduresa sexual és assolida pels mascles en arribar als 2-4 anys i per les femelles entre els 5 i els 8.[7][10]

Alimentació

[modifica]

Les larves mengen zooplàncton; els joves gambetes i d'altres crustacis, anèl·lids i insectes,[11][12] mentre que els adults es nodreixen d'una gran varietat de peixos[13] i invertebrats (calamars, crancs, cucs de mar i amfípodes), amb la particularitat que deixen d'alimentar-se poc abans de la fresa.[6]

Depredadors

[modifica]

És depredat per taurons,[14] pinnípedes, gàdids (Microgadus tomcod i Gadus morhua), el lluç platejat (Merluccius bilinearis), Morone saxatilis (el canibalisme hi és present), el tallahams (Pomatomus saltator), Cyclops bicuspidatus[15] i la llampresa de mar (Petromyzon marinus).[7][16][17]

Paràsits

[modifica]

Els seus paràsits inclouen Ergasilus labracid, Scolex pleuronectis, larves de cestodes, Colponema, Trichodina, Glossatella, Myxosoma morone, Philometra rubra i Pomphorhynchus rocci, entre d'altres.[7]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça (entra als rius a la primavera per fresar), salabrosa i marina, anàdrom,[18] demersal i de clima temperat (8 °C-25 °C;[19] 51°N-24°N, 94°W-44°W), el qual viu a les aigües costaneres i les badies. N'hi ha poblacions mancades de sortida al mar.[6][20][21]

Distribució geogràfica

[modifica]

És originari de l'Atlàntic occidental: des del riu Sant Llorenç[22] (el Canadà)[23][24] fins al riu St. John's River (el nord de Florida) i el nord del golf de Mèxic,[19] i, també, des de l'oest de Florida fins a Louisiana. Ha estat introduït a altres països i territoris[25] (com ara, l'Argentina,[26] l'Equador, les illes Hawaii,[27][28] l'Iran,[29] Mèxic,[30] Rússia, Sud-àfrica, Turquia[31] i Letònia).[6]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 30 anys.[6][32][33][34]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Page, L. M.; Burr, B. M. A field guide to freshwater fishes: North America north of Mexico (en anglès). Houghton Mifflin Company, 1991. ISBN 0-395-35307-6.
  4. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  5. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  6. 1 2 3 4 5 FishBase (anglès)
  7. 1 2 3 4 Animal Diversity Web (anglès)
  8. ↑ Dey, W.P., 1981. Mortality and growth of young-of-the-year striped bass in the Hudson River estuary. Trans. Am. Fish. Soc. 110(1):151-157.
  9. ↑ Bailey, K.M. i E.D. Houde, 1989. Predation on eggs and larvae of marine fishes and the recruitment problem. Adv. Mar. Biol. 25:1-83.
  10. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
  11. ↑ Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville (Tennessee), Estats Units.
  12. ↑ Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  13. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  14. ↑ Ebert, D.A., 1991. Observations on the predatory behavior of the sevengill shark Notorhynchus cepedianus. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:455-465.
  15. ↑ Smith, R.E. i R.J. Kernehan, 1981. Predation by the free-living copepod, Cyclops bicuspidatus thomasi on larvae of the striped bass and white perch. Estuaries 1981 21(4):32-38.
  16. ↑ Hardisty, M.W., 1986. Petromyzon marinus (Linnaeus, 1758). P. 94-116. A: J. Holcík (ed.). The Freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part 1. Petromyzontiformes.
  17. ↑ FishBase (anglès)
  18. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. 1 2 Van Den Avyle, M.J. i J.W. Evans, 1990. Temperature selection by striped bass in a Gulf of Mexico coastal river system. N. Amer. J. Fish. Manage. 10:58-66.
  20. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  21. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
  22. ↑ Robichaud-LeBlanc, K.A., S.C. Courtenay i T.J. Benfey, 1998. Distribution and growth of young-of-the-year striped bass in the Miramichi River Estuary, Gulf of St. Lawrence. Trans. Am. Fish. Soc. 127(1):56-69.
  23. ↑ Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1969. Checklist of Canadian freshwater fishes with keys for identification. Life Sci. Misc. Publ. Roy. Ont. Mus. 104 p.
  24. ↑ Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.
  25. ↑ Chiba, K., Y. Taki, K. Sakai i Y. Oozeki, 1989. Present status of aquatic organisms introduced into Japan. P. 63-70. A: S.S. De Silva (ed.). Exotic aquatic organisms in Asia. Proceedings of the Workshop on Introduction of Exotic Aquatic Organisms in Asia. Spec. Publ. Asian Fish. Soc. 3, 154 p.
  26. ↑ Vigliano, P.H. i G. Darrigran, 2002. Argentina's Freshwater Systems, Aliens in Wonderland. P. 25-44. A: Proceedings of the 11th International Conference on Aquatic Invasive Species.
  27. ↑ Randall, J.E., 1987. Introductions of marine fishes to the Hawaiian Islands. Bull. Mar. Sci. 41(2):490-502.
  28. ↑ Maciolek, J.A., 1984. Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania. P. 131-161. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  29. ↑ Coad, B.W., 1995. Freshwater fishes of Iran. Acta Sci. Nat. Acad. Sci. Brno. 29(1):1-64.
  30. ↑ Contreras-Balderas, S. i M.A. Escalante-C., 1984. Distribution and known impacts of exotic fishes in Mexico. P. 102-130. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  31. ↑ Innal, D. i F. Erk'akan, 2006. Effects of exotic and translocated fish species in the inland waters of Turkey. Rev. Fish Biol. Fish. 16:39-50.
  32. ↑ Fiedler, K., 1991. Lehrbuch der Speziellen Zoologie. Band II: Wirbeltiere. 2. Teil: Fische. D. Starck (ed.). Gustav Fischer Verlag, Jena. 498 p.
  33. ↑ Flower, M.S.S., 1925. Contributions to our knowledge of the duration of life in vertebrate animals - I. Fishes. Proc. of the Zool. Soc. of London 1925(1):247-267.
  34. ↑ Robinson, J.B., 1960. The age and growth of striped bass (Roccus saxatilis) in California. Calif. Fish Game 46:279-290.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llobarro_atlàntic_ratllat&oldid=36537823»