Llobarro atlàntic ratllat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLlobarro atlàntic ratllat
Morone saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Striped bass, Boston Aquarium.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN192942 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaMoronidae
GènereMorone
EspècieMorone saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Walbaum, 1792
Nomenclatura
Sinònims
  • Morone lineatus (Bloch, 1792)
  • Morone saxitilis (Walbaum, 1792)
  • Perca mitchilli alternata (Mitchill, 1815)
  • Perca saxatilis (Walbaum, 1792)
  • Roccus lineatus (Bloch, 1792)
  • Roccus saxatilis (Walbaum, 1792)
  • Sciaena lineata (Bloch, 1792)[1]
Distribució
Morone saxatilis range.png
Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat a Nova Jersey
Llobarros atlàntics a l'aquàrium de Baltimore
Llobarro atlàntic comparat amb una llauna
Exemplar del riu Coosa (Alabama, els Estats Units)

El llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima[3] (normalment, en fa 120)[4] i 57 kg de pes.[5]
  • Cos comprimit lateralment.
  • Pot ésser de color verd clar, oliva, blau acerat, negre o marró al dors. Ventre blanc iridescent.
  • Boca terminal i grossa.
  • Dues aletes dorsals separades.
  • 9-11 espines i 10-13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 7-13 radis tous a l'anal.
  • Té entre sis i nou franges contínues laterals a ambdós flancs.
  • La tercera espina de l'aleta anal és més llarga i prima que la segona.[6][7]

Reproducció[modifica]

Té lloc quan la temperatura arriba als 18 °C als rius o estuaris on es realitzarà l'aparellament (com ara, el rius Hudson[8] i Roanoke o la badia de Chesapeake). La femella pot arribar a dipositar entre 500.000 i 3 milions d'ous però menys d'1% dels embrions arribaran a sobreviure més d'un parell de mesos després de l'eclosió.[9] Els pares no protegeixen ni els ous ni les larves i els embrions van a la deriva durant 1,5-3 dies. La maduresa sexual és assolida pels mascles en arribar als 2-4 anys i per les femelles entre els 5 i els 8.[7][10]

Alimentació[modifica]

Les larves mengen zooplàncton; els juvenils gambetes i d'altres crustacis, anèl·lids i insectes,[11][12] mentre que els adults es nodreixen d'una gran varietat de peixos[13] i invertebrats (calamars, crancs, cucs de mar i amfípodes), amb la particularitat que deixen d'alimentar-se poc abans de la fresa.[6]

Depredadors[modifica]

És depredat per taurons,[14] pinnípedes, gàdids (Microgadus tomcod i Gadus morhua), el lluç platejat (Merluccius bilinearis), Morone saxatilis (el canibalisme hi és present), el tallahams (Pomatomus saltator), Cyclops bicuspidatus[15] i la llampresa de mar (Petromyzon marinus).[7][16][17]

Paràsits[modifica]

Els seus paràsits inclouen Ergasilus labracid, Scolex pleuronectis, larves de cestodes, Colponema, Trichodina, Glossatella, Myxosoma morone, Philometra rubra i Pomphorhynchus rocci, entre d'altres.[7]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça (entra als rius a la primavera per fresar), salabrosa i marina, anàdrom,[18] demersal i de clima temperat (8 °C-25 °C;[19] 51°N-24°N, 94°W-44°W), el qual viu a les aigües costaneres i les badies. N'hi ha poblacions mancades de sortida al mar.[6][20][21]

Distribució geogràfica[modifica]

És originari de l'Atlàntic occidental: des del riu Sant Llorenç[22] (el Canadà)[23][24] fins al riu St. John's River (el nord de Florida) i el nord del golf de Mèxic,[19] i, també, des de l'oest de Florida fins a Louisiana. Ha estat introduït a altres països i territoris[25] (com ara, l'Argentina,[26] l'Equador, les illes Hawaii,[27][28] l'Iran,[29] Mèxic,[30] Rússia, Sud-àfrica, Turquia[31] i Letònia).[6]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 30 anys.[6][32][33][34]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  4. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  5. Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Animal Diversity Web (anglès)
  8. Dey, W.P., 1981. Mortality and growth of young-of-the-year striped bass in the Hudson River estuary. Trans. Am. Fish. Soc. 110(1):151-157.
  9. Bailey, K.M. i E.D. Houde, 1989. Predation on eggs and larvae of marine fishes and the recruitment problem. Adv. Mar. Biol. 25:1-83.
  10. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  11. Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville (Tennessee), Estats Units.
  12. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  13. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  14. Ebert, D.A., 1991. Observations on the predatory behavior of the sevengill shark Notorhynchus cepedianus. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:455-465.
  15. Smith, R.E. i R.J. Kernehan, 1981. Predation by the free-living copepod, Cyclops bicuspidatus thomasi on larvae of the striped bass and white perch. Estuaries 1981 21(4):32-38.
  16. Hardisty, M.W., 1986. Petromyzon marinus (Linnaeus, 1758). P. 94-116. A: J. Holcík (ed.). The Freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part 1. Petromyzontiformes.
  17. FishBase (anglès)
  18. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. 19,0 19,1 Van Den Avyle, M.J. i J.W. Evans, 1990. Temperature selection by striped bass in a Gulf of Mexico coastal river system. N. Amer. J. Fish. Manage. 10:58-66.
  20. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  21. Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
  22. Robichaud-LeBlanc, K.A., S.C. Courtenay i T.J. Benfey, 1998. Distribution and growth of young-of-the-year striped bass in the Miramichi River Estuary, Gulf of St. Lawrence. Trans. Am. Fish. Soc. 127(1):56-69.
  23. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1969. Checklist of Canadian freshwater fishes with keys for identification. Life Sci. Misc. Publ. Roy. Ont. Mus. 104 p.
  24. Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.
  25. Chiba, K., Y. Taki, K. Sakai i Y. Oozeki, 1989. Present status of aquatic organisms introduced into Japan. P. 63-70. A: S.S. De Silva (ed.). Exotic aquatic organisms in Asia. Proceedings of the Workshop on Introduction of Exotic Aquatic Organisms in Asia. Spec. Publ. Asian Fish. Soc. 3, 154 p.
  26. Vigliano, P.H. i G. Darrigran, 2002. Argentina's Freshwater Systems, Aliens in Wonderland. P. 25-44. A: Proceedings of the 11th International Conference on Aquatic Invasive Species.
  27. Randall, J.E., 1987. Introductions of marine fishes to the Hawaiian Islands. Bull. Mar. Sci. 41(2):490-502.
  28. Maciolek, J.A., 1984. Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania. P. 131-161. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  29. Coad, B.W., 1995. Freshwater fishes of Iran. Acta Sci. Nat. Acad. Sci. Brno. 29(1):1-64.
  30. Contreras-Balderas, S. i M.A. Escalante-C., 1984. Distribution and known impacts of exotic fishes in Mexico. P. 102-130. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  31. Innal, D. i F. Erk'akan, 2006. Effects of exotic and translocated fish species in the inland waters of Turkey. Rev. Fish Biol. Fish. 16:39-50.
  32. Fiedler, K., 1991. Lehrbuch der Speziellen Zoologie. Band II: Wirbeltiere. 2. Teil: Fische. D. Starck (ed.). Gustav Fischer Verlag, Jena. 498 p.
  33. Flower, M.S.S., 1925. Contributions to our knowledge of the duration of life in vertebrate animals - I. Fishes. Proc. of the Zool. Soc. of London 1925(1):247-267.
  34. Robinson, J.B., 1960. The age and growth of striped bass (Roccus saxatilis) in California. Calif. Fish Game 46:279-290.

Enllaços externs[modifica]