Lloc arqueològic de Vani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Lloc arqueològic de Vani
Vani. Ruins of ancient settlement.jpg
Ubicació geogràfica
 42° 05′ 06″ N, 42° 30′ 14″ E / 42.08505°N,42.504008333333°E / 42.08505; 42.504008333333
Modifica les dades a Wikidata

El lloc arqueològic de Vani (en georgià, ვანის ნაქალაქარი, literalment, «la antiga ciutat en ruïnes de Vani») és un lloc arqueològic de diverses capes a l'oest de Geòrgia, situat en un pujol a la ciutat de Vani a la regió d'Imerètia. És el lloc millor estudiat en l'interior d'una antiga regió, coneguda en el món clàssic com Còlquida, i ha estat inscrita en la llista dels Monuments culturals destacats de Geòrgia.[1]

Restes de fortificacions i temples, ceràmica grega importada i produïda localment, i sofisticats treballs en or locals, ara en exposició exhibició al Museu Arqueològic de Vani i al Museu Simon Janashia de Geòrgia a Tbilissi, indiquen que Vani va ser un vibrant assentament urbà des del segle VIII fins a mitjan segle I a.C. Es desconeix un nom antic per a Vani: dues hipòtesis en disputa identifiquen el lloc amb el Surium de Plini el Vell o la Leucothea d'Estrabó.

Situació[modifica]

El lloc de Vani està situat a l'oest, als afores de la ciutat moderna, d'Akhvlediani Gora, un pujol triangular baix en terrasses d'aproximadament 8,5 ha, flanquejada a tots dos costats per profunds barrancs.[2] Els estreps al voltant de Vani formen el punt de la regió d'aiguamolls quasi triangular del Còlquida, la base dels quals es troba al llarg de la costa oriental de la Mar Negra.[3] L'indret en si estava situat en la intersecció de les rutes comercials antigues, gaudint d'una posició dominant sobre la plana contigua.[2]

Estudi arqueològic[modifica]

Les troballes arqueològiques ocasionals a Vani van ser reportades per primera vegada per l'erudit francès Marie-Félicité Brosset el 1851, seguits d'una sèrie de notes en la premsa georgiana a la dècada de 1870. L'estudi arqueològic preliminar va ser encapçalat per Alexander Stoyanov en 1889, i a una més gran escala, per Ekvtime Taqaishvili en 1896 i 1901-1903. El reconeixement addicional es va realitzar el 1936, continuat d'excavacions sistemàtiques, però irregulars de Nino Khoshtaria des de 1947 fins a 1962. Al 1966, les excavacions es van reprendre regularment com a part de l'expedició del Centre d'Arqueologia, dirigida per Otar Lordkipanidze i, després de la seva mort el 2002, per Darejan Kacharava.[4]

Vani és el lloc més excavat a l'interior de la Còlquida i ofereix la millor evidència del desenvolupament d'aquesta àrea durant el període de colonització grega de la costa en el període romà. S'han identificat quatre fases en el lloc de Vani des del segle VIII fins a mitjan segle I a. C.[5]

Primera i segona fase[modifica]

Diadema d'or, del siglo V a.C.
Arracades d'or amb penjolls, segle IV a.C.

El Vani més arcaic sembla haver estat un petit assentament, que conté les cabanyes de troncs, també conegudes en altres llocs del Còlquida.[5] Les capes que daten de la primera fase (c. 800-600 a.C.) han produït fragments enfornats amb empremtes de vimet, ceràmica —feta amb rodes, feta al forn, cuita en negre i polida en]la superfície— i figures de terracota de diversos animals.[6] En aquest moment, Lordkipanidze creu que Vani era un centre de culte emergent i exercia una influència significativa sobre els assentaments circumdants.[7]

A la segona fase (c. 600-350 a.C.) hi va haver un augment tangible de la riquesa a Vani, com ho demostren els grans atuells d'emmagatzematge de fang produïts localment, els rics enterraments amb objectes funeraris com el treball d'or fi de producció local, amb afinitats per les cultures de l'art de l'antiga Grècia i de l'Antic Pròxim Orient, l'aparició de ceràmica grega importada, estant la primera un calze chiot de principis del segle VI.[8] Vani sembla haver estat un assentament de l'elit local que dominava una jerarquia social estratificada.[9][10]

Tercera fase[modifica]

Durant la tercera fase a Vani (c. 350-250 a.C.),[11] els canvis en la cultura material són prominents. El santuari principal al cim havia estat destruït i cremat i les rases rituals havien deixat de funcionar; apareixent nous edificis de pedra que inclouen un mur de circuit. A més a més, la ceràmica tradicional del Còlquida fa pas a noves formes, en particular gerres en forma de pera amb pintura vermella, familiar a l'est de Geòrgia, antigament conegut com a regne d'Ibèria, i la influència grega es fa més prominent a l'orfebreria. L'enterrament en atuells d'emmagatzematge es va convertir en la manera predominant.[12] Una troballa important és un anell de segell del segle IV a.C. en lletres gregues, amb el nom de «Dedatos»,[13] probablement un governant local.[14] Lordkipanidze suposa que alguns d'aquests canvis poden reflectir la infiltració de tribus d'Ibèria, que en aquest moment van experimentar urbanització, formació de l'estat i expansió.[15][13]

Quarta fase[modifica]

Tors hel·lenístic de bronze a Vani. Probablement del segle II a.C.

La quarta fase a Vani va des de c. 250 a.C. a 47 a.C.[14] Aquest va ser el període de relatiu declivi en el centre del Còlquida: molts assentaments van desaparèixer a l'igual que els rics enterraments. El lloc de Vani va veure la construcció d'una forta paret de muralla, amb torres i una porta fortament defensada,[16] construïda amb maons de fang sobre un sòcol de pedra.[14]

Arran de l'any 150 a.C., gran part de la ciutat va ser destruïda, com ho demostra la datació de les àmfores estampades de Rodes desenterrades a Vani. Cap a finals del segle II a.C., hi va haver activitat renovada de construcció: parts de les ruïnes van ser anivellades metòdicament i es van construir nous edificis. La part nord del pujol estava dominada per la porta i les estructures defensives i la terrassa inferior allotjava un gran complex de temples.[17]

Els grans edificis de la ciutat estaven decorats amb capitells corintis i trombes marines. Les estàtues hel·lenístiques en bronze atesten l'impacte de la cultura grega.[18] Segons Lordkipanidze, Vani es va convertir en una ciutat santuari similar a les comunitats de temples de l'antiga Anatòlia;[14]; David Braund argumenta que existeix la falta d'evidència i identificació de la funció de molts edificis a Vani, per lo tant és problemàtica.[19]

Destrucció[modifica]

A mitjan segle I a.C., l'antiga ciutat de Vani va ser atacada i destruïda. La porta, el santuari amb el seu terra de mosaic, l'altar escalonat i el temple rodó a la terrassa central del pujol mostren signes de violència i conflagració: murs arrasats fins als fonaments, rajoles fetes al forn, maons de fang i bigues carbonitzades.[20] Es desconeix qui va ser responsable de la destrucció de la ciutat: Gneu Pompeu Magne, que va dirigir la primera incursió romana en l'interior del Caucas al 65 a.C., Farnaces II, que va tractar de conquerir Còlquida i la regió del Pont al 49 a.C., o per Mitridates de Pèrgam, que va ser nomenar rei per Juli Cèsar successor de Farnaces al 47 a.C., són tots possibles candidats.[18] Segons Lordkipanidze, es poden observar dues capes de destrucció amb uns pocs anys de diferència: una atribuïda a una invasió de Farnaces i l'altra a la de Mitridates.[21]

Vani mai no va recuperar al seu nivell passat. Les restes dels períodes romà i medieval són molt fragmentàries, com un sarcòfag de bronze de prop de 200 que va ser robat, i les ruïnes medievals d'una església, un forn al cim d'un pujol i l'enterrament d'un guerrer.[20]

Antic nom[modifica]

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd.

El nom de la ciutat desenterrada a Vani és desconegut. S'han presentat dues hipòtesis oposades. Una, proposada per Nino Khoshtaria, identifica Vani amb una ciutat de Còlquida anomenada «Surium» per l'autor romà del segle I, Plini el Vell. «Surium» també és esmentat per Ptolemeu. Un assentament anomenat «Surtum» es troba al costat de la Cosmografia de Ravenna al cor de Colchis, en algun lloc entre Rodòpolis i Xoropan, la ubicació correspon aproximadament a la de Vani. El topònim «Souris» també apareix a una inscripció de bronze de Vani.[22]

Una hipòtesi alternativa, suggerida per Otar Lordkipanidze, és que Vani és el lloc del temple de Leucothea a Còlquida, del qual Estrabó informa que va ser saquejat per Farnaces II del Pont i després per Mitridates de Pèrgam. Els opositors assenyalen que, segons Estrabo, el temple estava a prop de la frontera comuna de Còlquida, Ibèria i Armènia; la ubicació no va amb a Vani.[23]

Referències[modifica]

  1. «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 25 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 Lordkipanidze, 1991, p. 155.
  3. Braund, 1994, p. 123.
  4. «The former city-site of Vani» (en anglès). Georgian National Museum. [Consulta: 11 agost 2019].
  5. 5,0 5,1 Braund, 1994, p. 127.
  6. Lordkipanidze, 1991, p. 156–157.
  7. Lordkipanidze, 1991, p. 159–160.
  8. Lordkipanidze, 1991, p. 161-166.
  9. Braund, 1994, p. 128–129.
  10. Lordkipanidze, 1991, p. 173–174.
  11. Lordkipanidze, 1991, p. 177.
  12. Braund, 1994, p. 135–136.
  13. 13,0 13,1 Braund, 1994, p. 136.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Lordkipanidze, 1991, p. 184.
  15. Lordkipanidze, 1991, p. 183.
  16. Braund, 1994, p. 144.
  17. Lordkipanidze, 1991, p. 186–187.
  18. 18,0 18,1 Braund, 1994, p. 147.
  19. Braund, 1994, p. 146.
  20. 20,0 20,1 Lordkipanidze, 1991, p. 195.
  21. Lordkipanidze, 1991, p. 194.
  22. Braund, 1994, p. 148.
  23. Braund, 1994, p. 148–149.

Bibliografia[modifica]

  • Braund, David. Georgia in antiquity: a history of Colchis and Transcaucasian Iberia, 550 BC–AD 562. Oxford University Press, 1994. ISBN 9780198144731. 
  • Lordkipanidze, Otar «Vani: An Ancient City of Colchis». Greek, Roman, and Byzantine Studies, 32, 1991, pàg. 151-195.