Llombard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per al poble germànic vegeu longobards
Infotaula de llenguaLlombard
Lombard, Lumbart
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3,5 milions[1]
Parlants nadius3.900.000 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEuropa
EstatSuïssa, Itàlia i Brasil[2]
Lombard language situation map.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
gal·loitàlic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCap institució
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3lmo
Glottologlomb1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelmo Modifica el valor a Wikidata
UNESCO382 Modifica el valor a Wikidata
IETFlmo Modifica el valor a Wikidata

El llombard (en llombard «lombard», pronunciat [lumˈbaːɾt] o [lomˈbaɾt]) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos. El llombard és una llengua romànica occidental de la branca gal·loitàlica relacionada amb el francès i l'occità. Els seus dos blocs dialectals principals són: l'ínsubre (o occidental) i l'oròbic (o oriental).

L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a Itàlia, mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. La principal institució d'investigació de dialectes llombards es troba a Bellinzona (Suïssa).

Classificació[modifica]

El llombard és una llengua indoeuropea, inclosa dintre del grup gal·loitàlic, si bé hom l'ha adscrit també al grup gal·lorromànic. Lingüísticament és més propera a les varietats franceses i occitanes que a l'italià.[3]

Denominacions[modifica]

  • Llombard: lumbaart, lombard, parlaat lumbaart // meneghin, milanes (dialecte de Milà)
  • Italià: lombardo, lingua lombarda
  • Anglès: Lombard, Lombard language
  • Castellà: lombardo, lengua lombarda
  • Francès: lombard, langue lombarde

Localització[modifica]

L'extensió del territori on es parla el llombard sobrepassa els límits administratius de la regió coneguda com Llombardia, fet que està vinculat amb els canvis succeïts al llarg de la història de la zona. L'àrea correspon en gran mesura a la influència cultural i lingüística que ha tingut la ciutat de Milà des de l'època medieval.[4]

Els territoris on es parla actualment el llombard són:[4][5]

Estatus[modifica]

Cartell d'entrada del municipi Busto Arsizio en italià i llombard

El llombard no té caràcter oficial a l'estat italià, només té un cert reconeixement a nivell regional.

El gener de 2016, la Lliga Nord va fer una proposta de llei per a la protecció de la llengua llombarda al Consell Regional de la Llombardia, amb l'objectiu d'introduir una mena de bilingüisme tant a les institucions com entre la ciutadania, un projecte que va trobar l'oposició del Partit Democràtic.[6] Finalment, el setembre del mateix la cambra regional va aprovar una llei per la cultura llombarda i la llengua llombarda.[7]

D'altra banda, l'estatut de la província de Brescia (2015), en el seu article 2.2, també esmenta el manteniment de la tradició lingüística bresciana, tot i no esmentar específicament el llombard.[8]

Normativització[modifica]

No hi ha un llombard estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el milanès té una posició de prestigi indubtable. No hi ha tampoc normes ortogràfiques clarament establertes i sembla que la grafia només és codificada per al milanès. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al llombard occidental (Insübrich) i una altra per a l'oriental (Oróbic), ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. Amb aquest mateix fi, l'abril del 2000 s'anunciava la propera aparició a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jørgen Gjoorc Bosoni que es publicà el 2003.[9] En 2007 també ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimològica dita Ortographa de referença S,[10] que fa servir la desinència -es (pronunciada /e/, /i/, // segon els dialectes) per al femení plural.

Durant la dècada de 2000, Lissander Brasca va confeccionar una proposta de normativització del llombard, el projecte Scriver Lombard, comuna a totes les varietats locals i que serveixi per escriure de manera parcialment uniforme en tots els dialectes. La proposta es de caràcter polinòmic, com en el cas de les ortografies de l'occità, català o el gal·lès, però sobretot en les ortografies de llengües literàries històriques i concretament en la del llombard literari més antic.[5]

Parlants[modifica]

Un parlant de llombard

D'acord amb l'enquesta de l'ISTAT (2006), vora 3,5 milions de persones són capaços de parlar el llombard, sense especificar el grau d'expertesa. Això representa un 35,7% de la població de la Llombardia, però no compta els parlants de regions limítrofes com Piemont, Trentino o els cantons suïssos de Ticino i de Grisons.[3] Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itàlia i 303.000 a Suïssa.

El llombard ha anat perdent parlant a cada generació, d'una forma semblant a altres llengües minoritàries d'Itàlia. De l'any 2000 al 2006 va registrar un descens del 3%, passant del 38,6% al 35,7%. La llengua és emprada oralment per totes les generacions, però algunes persones deixen de transmetre-la als seus fills. Si bé, en els darrers anys hi hagut una revifalla de la presència de la llengua.[3]

Presència pública[modifica]

Des de l'any 2000 la llengua llombarda ha experimentat una revifalla, particularment la varietat occidental, parcialment gràcies al cantó del Ticino i a associacions com el Circolo Filologico Milanese. Cal destacar la publicació de llibres, diccionaris o revistes i la promoció de cursos per aprendre la llengua, però també la realització de programes de ràdio i televisió i pel·lícules, o l'existència de cantants en llombard.[11]

Fonètica[modifica]

Consonants[modifica]

Fonemes consonàntics[12]
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva sorda p t k
sonora b d ɡ
Africada sorda t͡s t͡ʃ
sonora d͡z d͡ʒ
Fricativa sorda f s ʃ
sonora z ʒ
Vibrant r
Aproximant central ʋ j w
lateral l (ʎ)

Al llombard oriental, /dz/, /z/ i /ʒ/ són fusionats en [z], and /ts/, /s/ i /ʃ/ en [s]. El darrer so és sovint més debucalitzat en [h].

Vocals[modifica]

Fonemes vocàlics[12]
Anterior Central Posterior
No arrodonida Arrodonida
Tancada i iː y yː u uː
Mitjana e eː ø øː o
ɛ ɔ
Oberta a aː

Mentre en les varietats occidentals la llargada de la vocal és constrativa (per exemple, en el milanès: andà «anar» en contrast amb {{lang|lmo|andàa} «anat»),[12] als parlars orientals s'utilitzen normalment al·lòfons curts.

Quan hi ha dues vocals ortogràfiques repetides separades per un guió, es per evitar que es confonguin amb una vocal llarga. Per exemple «a-a» a ca-àl («cavall»).[12]

La vocal llarga occidental /aː/ i la curta /ø/ tendeixen a la posterior [ɑː] i l'oberta [œ], respectivament. /e/ i /ɛ/ es poden fusionar en [ɛ].

Vegeu també[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en llombard
de la Viquipèdia

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombard
  1. «La lingua italiana, i dialetti e le lingue straniere».
  2. Botuverá, Brasil, Universitat de Leiden Brazilian Bergamasch: [1].
  3. 3,0 3,1 3,2 Coluzzi et al., 2018, p. 278-279.
  4. 4,0 4,1 Bonfandini, Giovanni. «lombardi, dialetti» (en italià). Treccani, 2010. [Consulta: 6 gener 2021].
  5. 5,0 5,1 Brasca, Lissander. «Scriver Lombard, un’ortografia polinomico-locale per la lingua lombarda» (en italià). Comitato per la Salvaguardia dei Patrimoni Linguistici, agost 2015. [Consulta: 8 gener 2021].
  6. Corica, Alessandra «La Lega chiede il bilinguismo: "Il dialetto lombardo rischia l'estinzione, obbligatorio per cartelli e siti"». La Repubblica, 14-01-2016.
  7. «Salvaguardia della lingua lombarda, approvata legge al Pirellone Cecchetti: "Un primo grande passo, PD si dimostra nemico della nostra cultura"». Corriere Altomilanese, 28-09-2016 [Consulta: 6 gener 2021].
  8. «Statuto de la Provincia de Brescia» (en italià). Provincia de Brescia, 2015. [Consulta: 8 gener 2021].
  9. Giorgio Bosoni, Jørgen «Una proposta di grafia unificata per le varietà linguistiche lombarde: regole di trascrizione». Bollettino Storico Alta Valtellina 6, 2003.
  10. Meneghin, Claudi «Rebuilding the Rhaeto-Cisalpine written language: Guidelines and criteria. Part I: ORS-Orthography». Ianua: revista philologica romanica, 7, 2007, pàg. 37–72. ISSN: 1616-413X.
  11. Coluzzi et al., 2018, p. 287-289.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Sanga, Glauco. Dialettologia Lombarda (en italià). Pavia: Universitat de Pavia, 1984, p. 283-285. 

Bibliografia[modifica]

  • Coluzzi, Paolo; Brasca, Lissander; Trizzino, Marco; Scuri, Simona. «Language planning for Italian regional languages: the case of Lombard and Sicilian». A: Stern, Dieter; Nomachi, Motoki; Belić, Bojan (eds.). Linguistic Regionalism in Eastern Europe and Beyond (en anglès). Frankfurt del Main: Peter Lang, 2018.