Llombard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al poble germànic vegeu Longobards
Llombard
Lombard, Lumbart
Parlants
3.5 milions[1] principalment a Europa
Nadius 3.900.000
Rànquing No està al rànquing
Parlat a Suïssa i Itàlia.
Oficial a enlloc
Regulat per Cap institució
Àrea on es parla el llombard
Característiques
Família lingüística

llengua indoeuropea
  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occiental
     Occidental
      Gal·loibèrica
       Gal·loromànica
        Gal·loitàlica

         Llombard
Codis
ISO 639-3 lmo
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com [lumˈbaɾt] i en brescià com [lomˈbaɾt]) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes). El llombard és una llengua romànica occidental relacionada amb el francès i l'italià. Encara que l'italià sigui normalment usat com a llenguatge escrit en les àrees de parla llombarda, el llombard és molt diferent de l'italià, ja que pertanyen a dues branques diferents de l'arbre de les llengües romàniques.

L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a Itàlia, mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. La principal institució d'investigació de dialectes llombards es troba a Bellinzona (Suïssa).

Els dos blocs principals de dialectes llombards són: l'Ínsubre (o occidental) i l'Oròbic (o oriental).

Altres denominacions[modifica | modifica el codi]

  • Llombard: lumbaart, lombard, parlaat lumbaart // meneghin, milanes (dialecte de Milà)
  • Italià: lombardo, lingua lombarda
  • Anglès: Lombard, Lombard language
  • Espanyol: lombardo, lengua lombarda
  • Francès: lombard, langue lombarde

Parlants[modifica | modifica el codi]

La xifra de Istat és 3.5 milions, tots bilingües amb italià de llombardia. Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itàlia i 303.000 a Suïssa.

Localització detallada[modifica | modifica el codi]

Classificació lingüística[modifica | modifica el codi]

indoeuropeu > llatí > gal·loitàlic > llombard

Normativització[modifica | modifica el codi]

No hi ha un 'llombard' estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el milanès té una posició de prestigi indubtable. No existeixen tampoc normes ortogràfiques clarament establertes i sembla que la grafia només és codificada per al milanès. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al llombard occidental (Insübrich) i una altra per a l'oriental (Oróbic), ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. Amb aquest mateix fi, l'abril del 2000 s'anunciava la propera aparició a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Jørgen Gjoorc Bosoni que es publicà el 2003.[2] En 2007 també ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimològica dita Ortographa de referença S, que fa servir la desinència -es (pronunciada /e/, /i/, // segon els dialectes) per al femení plural.

Estatus oficial[modifica | modifica el codi]

Cap tipus d'oficialitat a l'Estat italià. Alguns indicis de canvi sembla que es produeixen, d'una manera però molt lenta, ja que l'article 1.7 de l'Estatut de la província de Brescia (Llombardia) esmenta el tema de les llengües pròpies encara que no se cita enlloc el llombard: "La Provincia valorizza le lingue bresciane, ne promuove l'uso nei rapporti tra i cittadini e le istituzioni e ne favorisce l'apprendimento".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombard Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «La lingua italiana, i dialetti e le lingue straniere».
  2. Giorgio Bosoni, Jørgen «Una proposta di grafia unificata per le varietà linguistiche lombarde: regole di trascrizione». Bollettino Storico Alta Valtellina 6, 2003.
Portal

Portal: llengües

Viquipèdia
Hi ha una edició en llombard de la Viquipèdia