Llop de crinera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuLlop de crinera
Chrysocyon brachyurus
Maned Wolf 11, Beardsley Zoo, 2009-11-06.jpg
Dades
Període de gestació 65 dies
Color negre i Q3445504 Tradueix
Hàbitat prat
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
IUCN 4819
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
GènereChrysocyon
EspècieChrysocyon brachyurus
(Illiger, 1815)
Distribució
Maned Wolf area.png
Mapa de distribució
Modifica les dades a Wikidata

El llop de crinera (Chrysocyon brachyurus) és un cànid sud-amèrica i l'única espècie del gènere Chrysocyon. Estudis recents han demostrat que no té una relació propera amb els cànids actuals, i es creu que és un dels "supervivents" dels grans mamífers sud-americans del Plistocè.

És el major dels cànids d'Amèrica del Sud. És inofensiu pels humans i el bestiar; tot i així, l'ocupació del seu hàbitat i la caça l'han reduït a zones aïllades. Està registrat a l'Apèndix II del llistat d'espècies protegides de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres).

Nom[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llop de crinera Modifica l'enllaç a Wikidata

El nom aguará guazú vol dir "guineu gran" en guaraní. També se'l coneix com a:

• aguará

• aguará guazú

• borochi

• lobo de crin

• lobo de los esteros

• lobo colorado

• mbuaravachú (a Paraguai)

Taxonomia[modifica]

L'aguará guazú, tot i tenir-hi evidents semblances en l'aspecte, no està estretament relacionat amb cap altre cànid existent. No es tracta d'una guineu, un llop, un coiot, un gos, o un xacal. Es tracta d'un animal diferent, pertanyent això sí, a la mateixa família dels anteriorment esmentats.

Hàbitat[modifica]

Habita en zones inundables, amb prats i pastures. Ocasionalment també viu en zones selvàtiques. Pel que fa a la seva situació geogràfica, se'l pot trobar a la Provincia de Corrientes a l'Argentina, al sud del Brasil i Paraguai i a l'extrem est de Bolívia. Al segle passat varen extingir-se els exemplars situats a la República d'Uruguai i a la zona argentina de Río de la Plata.