Llorenç Casanova i Ruiz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlorenç Casanova i Ruiz
Casanova-Selfportrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1844 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1900 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLorenzo Aguirre Sánchez, Manuel Cara y Espí, Andrés Buforn Aragonés, Ferran Cabrera i Cantó, Laura García Hoppe, Lorenzo Pericás Ferrer i Emilio Varela Isabel Modifica el valor a Wikidata
El Fraile y el Bodeguero

Lorenzo Casanova Ruiz, (Alcoi, 14 de març de 1844Alacant, 23 de març de 1900) pintor deixeble de Daniel Cortina a València i Federico Madrazo a Madrid, condeixeble de Eduardo Rosales i Marià Fortuny.

Fill d'un carnisser de pocs recursos econòmics és becat per la Diputació Provincial d'Alacant i viatja a Roma on viu quatre anys com a becari i quatre anys més costejant-se ell mateix l'estada. Li atorguen l'Orde d'Isabel la Catòlica i ingressa en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Obres seues són Gabriel Miró xiquet, Primers pasos, Cap de Moro, El poeta, Escena d'amor còmplice, Xica amb clavell, Retrat de Joaquín Sorolla i la seua esposa Clotilde, El Frare i el Cellerer. Casat amb María Teresa Miró Moltó, és oncle del poeta Gabriel Miró, sobre el qual exercix una gran influència en la seua formació.

Itàlia[modifica]

L'any 1873 marxa a Itàlia a l'Acadèmia Chiggi on coincidix amb Fortuny que ja hi ha tractat en Madrid, i Joaquín Agrasot amb els quals conviu, així com Ignacio Pinazo Camarlench i José Benlliure Gil, germà de Mariano Benlliure.

  • Obres de la seua època com a becari són: Escena de fonda, El cellerer, El pou dels franciscans, Cervantes llegint el Quixot, Zambra gitana.
  • També signats a Roma són: Portadora d'aigua, Tocador de guitarra, Dos vells coneguts i Retrat de cavaller.

Alacant[modifica]

De tornada a Alcoi en 1879, al morir son pare, obri una acadèmia d'art, el Centro Artístico. pinta obres com Éxtasis de San Francisco de Asís, que és un autoretrat, homenaje a El Greco; Asunción de la Virgen i Adoración de los Pastores. Casat amb Mª Teresa Miró Moltó, s'establit a Alacant on crea la seua pròpia acadèmia, l'Academia de Casanova, i és un dels majors creadors de la segona mitat del segle xix alacantí.

Alumnes seus són Manuel Cara y Espí, Fernando Cabrera Cantó, Francisco Gisbert, Emilio Vilaplana Botella, Rafael Hernández López, Manuel Harmsen Bassencourt, Adelardo Parrilla Candela, Andrés Buforn Aragonés, Gabriel Miró i Ferrer Lorenzo Aguirre Sánchez, Emilio Varela Isabel, Lorenzo Pericás Ferrer, Vicente Bañuls Aracil i Juan Vidal i Ramos.

Va tindre com a successor al seu nebot Miquel Abad Miró (1912-94).

Bibliografia[modifica]

  • Alcoi guia interactiva, Alcoi, Líquid multimedia, 1998,
  • Espí Valdés, Adrián, Lorenzo Casanova Ruiz, Diputación Provincial de Alicante (Alicante), 2002, Castellano ISBN 84-87032-75-3
  • Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.

Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llorenç Casanova i Ruiz


Pintors alcoians
Nascuts en el segle xix Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Adolfo Durá | Agustín Espí | Plácido Francés | Antonio Gisbert | | Edmundo Jordá | Francisco Laporta | José Mataix | Antonio Pascual | Emilio Sala | Rigoberto Soler
Nascuts en el segle xx: Ramón Castañer | Antoni Miró | Jesús Mullor | Solbes Arjona
No nascuts a Alcoi: Manuel Cara | José Pascual