Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlorenç de Cabanyes i d'Olzinelles
Biografia
Naixement 1837
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Mort 1878 (40/41 anys)
Activitat
Ocupació Pintor
Família
Pare Josep Anton de Cabanyes i Ballester
Modifica les dades a Wikidata

Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles (Barcelona, 9 de febrer de 1837 - ibid., 21 de febrer de 1878) va ser escriptor, traductor i periodista, un home  català d'idees liberals i progressistes que també es va dedicar al disseny i a la pintura.

Biografia[modifica]

Escriptor, traductor i periodista, va ser un home d´idees liberals i progressistes que també es va dedicar al disseny i a la pintura. Fill de Josep Anton de Cabanyes i Ballester i de Josefa d´Olzinelles i de Romero. Va néixer a Barcelona perquè els seus pares hi van fixar la residència fugint de la primera guerra carlista. 

El seu pare, Josep Antoni de Cabanyes Ballester, era un reconegut comerciant i mecenes que es va dedicar al negoci familiar d'exportació de vins i aiguardents. Era un home culte i poliglot i va  viatjar per tot Europa. Aleshores va descobrir el Romanticisme i el Liberalisme. Així mateix, va aplegar una col·lecció de pintures considerable i va consolidar la biblioteca de la Masia d'en Cabanyes de Vilanova. Reuní a la seva casa pairal una biblioteca romàntica en llengua original i una important col·lecció de pintura catalana i europea. A la mort del seu pare, Llorenç va heretar el patrimoni de la Masia, biblioteca i pinacoteca d'en Cabanyes, que el va acostar a l'art i a les lletres. 

Morts els seus pares, el seu oncle Joaquim de Cabanyes i Ballester, militar i pintor paisatgista, que va arribar a coronel d´infanteria i va ser membre de les Acadèmies de Belles Arts de València, Barcelona i Mallorca, es féu càrrec de la seva educació. Ja de ben jove, Llorenç de Cabanyes s'instal·là a Vilanova i la Geltrú a la Masia d'en Cabanyes. Allà, gràcies a les rendes del patrimoni pogué viure amb comoditat i dedicar-se al teatre i el periodisme.

De tendència liberal progressista, l'any 1868 celebrà la Revolució, juntament amb Eusebi Planas i Modest Urgell. A banda d'aquests dos personatges, Cabanyes es relacionà amb la bohèmia artística barcelonina, on destacà com a pintor i dissenyador. Pel que fa a la pintura, l'obra que es conserva a la Masia d'en Cabanyes tracta temes romàntics com la mort, la guerra, la tristesa o el mite d´Ofelia. Destaca El penjat, un oli fosc i tètric de caràcter crepuscular. 

Durant la dècada de 1850 es dedicà a la comèdia, i a partir de 1868 es començà a interessar més per la poesia romàntica de caràcter medievalista, les traduccions i el periodisme.[1]

El 1870 fou premiat als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1871 i 1876 va col·laborar amb la revista La Renaixensa, publicant poemes, articles i llegendes. 

Obra[modifica]

Comèdies estrenades a Vilanova i la Geltrú
  • Don Rufo el estrafalario (1856)
  • La vuelta de Don Pancracio (1857)
  • Un pájaro de América (1859)
En premsa
  • Diario de Villanueva (1856-1866)
  • La Antorcha (1866)
  • La Lección (1869)
  • La Renaixensa (entre 1871-1876)
Com a poeta
  • La prometença (1871)
  • La cançó d'en Francesc de Vilanova de Cubelles (1872)
  • Al Déu de les Armades (1875)
Com a traductor

Va traduir poemes del seu oncle Manuel de Cabanyes, El Tartufo de Molière, i adaptà al castellà Le bourgeois gentil homme amb el títol El caballero en borrico i també traduí obres de Goldoni i Shakespeare.[2]

Obra política[modifica]

  1. Mestres, Francesc X. Puig Rovira amb la col·laboració de Judith Barbacil. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. 1a. ed.. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003. ISBN 84-85960-83-1 [Consulta: 21 novembre 2013]. 
  2. Enciclopèdia Catalana. «Llorenç de Cabanyes». Enciclopèdia Catalana Online. [Consulta: 21 novembre 2013].

L'any 1868 va publicar Fábulas Políticas[1] (Barcelona, Llibreria Verdaguer). L'obra no s'arribà a distribuir. En aquesta peça Cabanyes mostrava les seves tendències polítiques i jutjava la Internacional, que tot just naixia en aquell moment. Pretenia, organitzar una associació amb la missió de lluitar contra la Internacional. Aquestes idees, no tingueren adeptes.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa editors., 2003 [Consulta: 24 novembre 2013]. 


  1. de Cabanyes, Llorenç. «Fábulas Políticas». Fábulas Políticas. [Consulta: 21 novembre 2013].