Lloro de collar groc
Aparença
| Barnardius zonarius | |
|---|---|
Barnardius zonarius zonarius | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 5,3 |
| Període d'incubació de l'ou | 19 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Barnardius |
| Espècie | Barnardius zonarius (Shaw, 1805) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Psittacus zonarius |
| Enregistrament | |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El lloro de collar groc[1] o lloro de Port Lincoln[2] (Barnardius zonarius) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids i única espècie del gènere Barnardius. Habita boscos, matolls, camps de conreu i ciutats de la major part d'Austràlia.
Subespècies
[modifica]S'han descrit unes quatre subespècies:[3]
- B. z. barnardi (Vigors et Horsfield, 1827). Del sud-est d'Austràlia.
- B. z. macgillivrayi (North, 1900). Del nord-est d'Austràlia.
- B. z. semitorquatus (Quoy et Gaimard, 1832). Del sud-oest d'Austràlia.
- B. z. zonarius (Shaw, 1805). De la zona central d'Austràlia.
La primera de les subespècie ha estat tractada com una espècie diferent: lloro de Barnard (Barnardius barnardi).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo (Zoo de Barcelona); Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
- ↑ Llista patró dels ocells de Catalunya a l'Institut Català d'Ornitologia Rev. 06/05/2012
- ↑ N. Collar (2018). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie, i E. de Juana (eds.). 2017. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1