Llorts
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| País | Andorra | |||
| Parròquia | Ordino | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.430 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | AD300 | |||
Llorts (Lorç, el 1176),[1] és un nucli de població del Principat d'Andorra situat a la parròquia d'Ordino.[2] L'any 2017 tenia 179 habitants.[3]
Situació
[modifica]Amb l'antic Hostal del Vilaró, és a uns tres quilòmetres de la Cortinada, en un eixamplament de la vall on conflueixen la ribera de l'Angonella que baixa dels estanys d'aquest nom (accessibles per un costerut camí que surt del poble) i, per la banda dels pics de Casamanya, la ribera de Coma Obaga o Estreta. És a 1.430 m d'altitud i el poblet forma un nucli compacte de velles cases (145 h el 2009) entorn de la seva esglesiola de pedra llosenca amb un campanar d'espadanya sobre seu; té un notable retaule barroc protegit per una solida reixa de ferro. Llorts es troba envoltat de terres ferruginoses, que tenyeixen trossos dels seus camps i carretera i fins alguns rierols. És famosa la font del Ferro, que neix en una cova prop del poble, i la Font Roja.[1]
La mina de ferro de llorts se situa a la sortida del poble direcció El Serrat.
Etimologia
[modifica]Topònim d'origen basc, a partir de iurte, que vol dir 'esllavissada, allau de pedres, ensulsiada'[4] i que descriu fidelment el lloc, situat justament a sota d'un indret anomenat Prat dels Allaus. La natura del terreny fa que aquests fenòmens hi siguin seculars: una d'aquestes allaus, de terra i roca, es va endur en una ocasió una capella. Dins la mateixa zona hi ha el Solà de l'Allau.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 Gran Geografia Comarcal de Catalunya v. XVI, pàg. 374. (ISBN|84-85194-54-3)
- ↑ «Llorts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Població per poble». Departament d'Estadística d'Andorra. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2016. [Consulta: 30 novembre 2017].
- ↑ Coromines, Joan. «LLORTS». A: Onomasticon Cataloniae. vol. V. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 101. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Anglada, Manuel. «Noms dels nuclis urbans. Llorts». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 255. ISBN 99920-53-02-X.
