Llotja de Tortosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Llotja de Tortosa
Tortosa-Llotja.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici
Construït Segle XIV
Característiques
Estil Gòtic
Ubicació
Estat País Valencià
Localització Parc de Teodor Gonzàlez. Tortosa (Baix Ebre) 40° 48′ 31″ N, 0° 31′ 09″ E / 40.8087°N,0.51916°E / 40.8087; 0.51916Coord.: 40° 48′ 31″ N, 0° 31′ 09″ E / 40.8087°N,0.51916°E / 40.8087; 0.51916
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 13694
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Llotja és un edifici de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Finestra geminada trilobulada

És una construcció de planta rectangular oberta a l'exterior mitjançant arcades apuntades per tres dels costats: el quart, que mira al nord, és tancat per un mur de maçoneria al qual s'obren dues finestres geminades amb arcs superiors trilobulats i primes columnes de separació amb capitells decorats amb fulles esquemàtiques i una roseta central per banda. L'interior està dividit en dues naus longitudinals de la mateixa mida, separades per un mur obert també per tres grans arcades centrals i dues extremes de més petites, totes de mig punt. El terra és de lloses de pedra i la coberta és una teulada a dues aigües, amb teula àrab recolzada directament sobre llistons de fusta sostinguts per bigues. Els murs són de carreus de pedra, igual que els angles, els arcs exteriors i les pilastres, així com les esmentades finestres geminades. La resta és de maçoneria arrebossada a l'exterior i emblanquinada a l'interior. És situada a l'extrem NO del parc de Teodor Gonzàlez, on forma part del conjunt d'esbarjo d'aquest recinte arbrat.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

En un principi es trobava prop dels terrenys de l'actual mercat, entre el carrer de la Llotja, la plaça de la Pau i l'avinguda de Felip Pedrell. La cèdula que n'autoritzava la construcció com a dipòsit de mercaderies i centre de contractació fou concedida per Ferran, fill d'Alfons III. Malgrat això, l'inici efectiu de la construcció no es va produir fins al 1368, i la part principal dels treballs, finançats amb impostos de tipus comercial sobre càrrega i descàrrega de mercaderies, es va acabar el 1373. El mestre major de l'obra va ser el pedrapiquer Arnau Marco, un dels arquitectes més destacats de la Tortosa del tres-cents.[2]

La Cucafera de Tortosa, exposada a la Llotja, juntament amb altres elements del bestiari popular i la imatgeria festiva de la ciutat

Constituïa el punt de partida de la línia comercial de la ciutat, que es mantingué fins al segle XIX i que anava pel carrer de les Fusteries (actual avinguda de la Generalitat), les places de les Cols (ara de la Constitució), de la Font (l'actual d'Agustí Querol) i del Pont de Pedra (Pescateria), el carrer dels Sastres (ara de la Rosa) i la plaça de Dalt (plaça de Nostra Senyora de la Cinta), i acabava al portal del Romeu. Al segle XVI es va prolongar la construcció amb dos pavellons adossats a la banda sud i es va acabar el 1586. Al segle XVII passà a ser propietat militar i es convertí en dipòsit de guerra. Tornat a recuperar, deixà de complir definitivament funció comercial el 1716 amb el Decret de Nova Planta, que va anul·lar el Consolat del Mar. Més tard es va tornar a utilitzar amb finalitats militars (era del Govern Militar), i al segle XIX, i destruïdes les construccions annexes, es traslladà al parc el 1932.[1]

Durant les darreres dècades la Llotja no va tenir un ús determinat, fins que el 2010 fou transformada en la Casa dels Gegants, centre d'interpretació i de promoció de la cultura popular, on s'exhibeixen els elements del seguici festiu de la ciutat.[3] A l'exposició permanent s'hi mostren els vuit gegants de la ciutat, les cucaferes, més d'una vintena de nanos, el bou i l'àguila, els cavallets i altres elements que integren la imatgeria popular tortosina.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llotja de Tortosa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Llotja de Tortosa». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Vidal Franquet, Jacobo. Les obres de la ciutat. L'activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 9788484153993. 
  3. «La inauguració de la nova Casa dels Gegants a la llotja inclou una festa de cultura popular». El Punt Avui, 27-03-2010. [Consulta: 12 setembre 2015].
  4. «L'Ajuntament de Tortosa inaugura dissabte amb una festa "La Casa dels Gegants", que s'ha instal·lat a la Llotja». L'Ajuntament informa. Ajuntament de Tortosa, 24-03-2010. [Consulta: 12 setembre 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]