Llotja del Tint

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Llotja del Tint
Llotja de tint interior.png
Dades bàsiques
Tipus edifici
Construït S. XIII
Característiques
Estil Gòtic
Ubicació
Comarca Pla de l'Estany
Municipi Banyoles
Localització C. de Sant Pere

42° 07′ 05″ N, 2° 46′ 00″ E / 42.11818333°N,2.76658056°E / 42.11818333; 2.76658056
Bé inventariat
Identificador IPAC: 14988
Modifica dades a Wikidata

Llotja del Tint és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici representant del gòtic civil català del segle XV que originàriament es destinava al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a la ciutat. És a prop de l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles, en ple nucli antic. Després de caure en desús durant molts anys, el 1971 el Consistori (a iniciativa del seu regidor de Cultura, Pere Comas i Masgrau) va recuperar l'edifici a fi d'evitar la seva destrucció. Ja llavors es va destinar a sala municipal d'exposicions d'art contemporani.

Descripció[modifica | modifica el codi]

A l'exterior, murs d'aparell no gaire ben treballats. Porta i finestres, distribuïdes a la planta baixa i en un primer pis. Aquestes es troben emmarcades per pedres més o menys escairades. El tipus de pedra utilitzat és l'anomenada pedra de Banyoles. Pel que fa a la seva estructura interior és de planta rectangular. No obstant, aquesta mig partida per uns arcs apuntats, que deurien suportar la serrera de la coberta a dues vessants, ens ve a donar, un vegada l'espai és cobert, una estructura de planta baixa i un pis.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El tèxtil ha estat una de les primeres i principals activitats de Banyoles, fins i tot, en la seva projecció en el mercat de la exportació durant uns anys. Dins del procés d'elaboració de la tela, s'hi troba el tenyit, i un dels mètodes emprats fou el la immersió del teixit en grans tines que contenien aigua amb el colorant apropiat al color desitjat. Aquesta operació es duia a terme a la Llotja de Tint, i que a la vegada fou utilitzada per a comerciar-hi el producte. El nostre edifici data del segle XIII, però, tenim notícies de que no fou l'únic. En el segle XV, hom sap de l'enderrocament d'un Tint Nou. Per la seva activitat utilitzava un dels rocs banyolins al que donà el nom: "rec del tint" L'edifici actualment recuperat, fou reformat l'any 1971.[1]

Durant els anys seixanta i setanta, Banyoles es va convertir en un clar referent nacional pel que fa a propostes artístiques, sobretot vinculades a l'art conceptual. La recuperació de la Llotja del Tint va permetre aglutinar bona part d'aquests col·lectius que, amb precedents com Presència 63, va fer possible aglutinar els grups del Tint-1 i el Tint-2. Des de finals dels vuitanta, la ciutat va registrar diferents etapes, però es va evidenciar, per damunt de tot, el sorgiment de nous nuclis d'artistes que es van afegir a la nòmina dels que van començar els anys seixanta i setanta. Propostes com Desconegut, Art als lavabos, Documental, Paisatge pintoresc, Sang de neu, i tantes altres avalen aquesta rica i diversa trajectòria que pivotaven entorn l'edifici del Tint.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llotja del Tint
  1. 1,0 1,1 «Llotja del Tint». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]