Llotja del Tint

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Llotja del Tint
Dades bàsiques
Tipus edifici
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya

42° 07′ 05″ N, 2° 46′ 00″ E / 42.11818333°N,2.76658056°E / 42.11818333; 2.76658056
Activitat
Modifica dades a Wikidata
Interior de la Llotja del Tint

La Llotja del Tint o el Tint de Banyoles és un edifici representant del gòtic civil català del segle XV que originàriament es destinava al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a la ciutat. És a prop de l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles, en ple nucli antic. Després de caure en desús durant molts anys, el 1971 el Consistori (a iniciativa del seu regidor de Cultura, Pere Comas i Masgrau) va recuperar l'edifici a fi d'evitar la seva destrucció. Ja llavors es va destinar a sala municipal d'exposicions d'art contemporani.

Estructura i ús originari[modifica | modifica el codi]

Originalment, l'edifici era de planta rectangular d'un sol pis. La coberta, de dues aigües, se sostenia amb tres arcades ogivals situades a l'eix central. L'entrada antiga, situada a la façana contrària del carrer Especiatus, es feia a través d'una gran arcada. Al seu interior hi havia tines excavades a la roca, a banda i banda d'un passadís central.

Els edificis destinats a tints eren alts perquè es produïen vapors insans que calia evitar. Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L'aigua de les tines arribava des del rec Major, circulava per elles i anava a parar altre cop al mateix rec. Malgrat el seu nom actual no sembla que hagi estat mai una llotja de contractació, encara que potser era emprada com a edifici gremial.

Art contemporani al Tint[modifica | modifica el codi]

Durant els anys seixanta i setanta, Banyoles es va convertir en un clar referent nacional pel que fa a propostes artístiques, sobretot vinculades a l'art conceptual. La recuperació de la Llotja del Tint va permetre aglutinar bona part d'aquests col·lectius que, amb precedents com Presència 63, va fer possible aglutinar els grups del Tint-1 i el Tint-2.

Des de finals dels vuitanta, la ciutat va registrar diferents etapes, però es va evidenciar, per damunt de tot, el sorgiment de nous nuclis d'artistes que es van afegir a la nòmina dels que van començar els anys seixanta i setanta. Propostes com Desconegut, Art als lavabos, Documental, Paisatge pintoresc, Sang de neu, i tantes altres avalen aquesta rica i diversa trajectòria que pivotaven entorn l'edifici del Tint.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]