Lluç argentí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLluç argentí
Merluccius hubbsi
Merluccius hubbsi.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMerluccius
EspècieMerluccius hubbsi
(Marini, 1933)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Merluccius gayi hubbsi (Marini, 1933)
  • Merluccius merluccius hubbsi (Marini, 1933)[4]
Distribució
Merluccius sp mapa.svg
Distribució geogràfica (en blau clar)
Modifica les dades a Wikidata

El lluç argentí (Merluccius hubbsi) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[5]

Descripció[modifica]

  • El mascle pot arribar a fer 95 cm de llargària màxima (normalment, en fa 50) i la femella 60.
  • Cos argentat amb una brillantor daurada al dors i el ventre de color blanc platejat.
  • 1 espina i 43-52 radis tous a l'aleta dorsal i 36-41 radis tous a l'anal.
  • 50-53 vèrtebres.
  • Aletes pectorals relativament curtes, les quals no arriben al nivell de l'origen de l'aleta anal.
  • Branquiespines curtes, gruixudes i amb les puntes romes.[6][7]

Alimentació[modifica]

Els individus més grossos es nodreixen de peixos (com ara, seitons, lluços, mictòfids, Nototheniidae i Micromesistius australis), calamars i macrozooplàncton (eufausiacis i amfípodes), mentre que els exemplars més petits mengen amfípodes i Mysida.[8]

Depredadors[modifica]

És depredat per esquatínids[9] i al Brasil per Lophius gastrophysus, Polyprion americanus, Cynoscion guatucupa,[10] Zenopsis conchifera i Illex argentinus;[11] a l'Argentina per Dipturus chilensis[12] i Lagenorhynchus obscurus;[13] i a les illes Malvines per Salilota australis.[14]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom[15] i de clima temperat (4°C-7°C; 20°S-56°S, 69°W-40°W) que viu entre 50 i 800 m de fondària (normalment, entre 100 i 200) a la plataforma continental. Migra a la costa durant la primavera i l'estiu i realitza migracions verticals diàries.[6][16][8][17]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des del sud del Brasil[18][19][20][21][22][23] fins a l'Argentina,[24][25] les illes Malvines i la latitud 54°S.[6][26][27][28][29][30][31]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i venut fresc i congelat.[6]

Referències[modifica]

  1. Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
  2. uBio (anglès)
  3. Marini, T. L., 1933. La merluza Argentina. Physis (Buenos Aires) v. 11 (núm. 39): 321-326.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  8. 8,0 8,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  9. Vögler, R., A.C. Milessi i R.A. Quiñones, 2003. Trophic ecology of Squatina guggenheim on the continental shelf off Uruguay and northern Argentina. J. Fish Biol. 62:1254-1267.
  10. Lucena, F.M., T. Vaske, Jr., J.R. Ellis i C.M. O'Brien, 2000. Seasonal variation in the diets of bluefish, Pomatomus saltatrix (Pomatomidae) and striped weakfish, Cynoscion guatucupa (Sciaenidae) in southern Brazil: implications of food partitioning. Environ.Biol. Fish. 57:423-434.
  11. Santos, R.A. i M. Haimovici, 1997. Food and feeding of the short-finned squid Illex argentinus (Cephalopoda: Ommastrephidae) off southern Brazil. Fish. Res. 33:139-147.
  12. Koen Alonso, M., E.A. Crespo, N.A. Garcia, S.N. Pedraza, P.A. Mariotti, B. Berón Vera i N.J. Mora, 2001. Food habits of Dipturus chilensis (Pisces: Rajidae) off Patagonia, Argentina. ICES J. Mar. Sci. 58:288-297.
  13. Alonso, M.K., E.A. Crespo, N.A. Garcia, S.N. Pedraza i M.A. Coscarella, 1998. Diet of dusky dolphins, Lagenorhynchus obscurus, in waters off Patagonia, Argentina. Fish. Bull. 96(2):366-374.
  14. FishBase (anglès)
  15. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. Bezzi, S.I., G.A. Verazay i C.V. Dato, 1995. Biology and fisheries of Argentine hakes (Merluccius hubbsi and Merluccius australis). P. 239-267. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.). Hake: biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres.
  17. Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57 p.
  18. Suzuki, C.R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
  19. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  20. Muto, E.Y., M.H.C. da Silva, G.R. Vera, S.S.M. Leite, D.G. Navarro i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Alimentaçao e relações tróficas de peixes demersais da plataforma continental externa e talude superior da Região Sudeste-Sul do Brasil. São Paulo: Instituto Oceanográfico USP.
  21. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  22. Madureira, L.S.P. i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski (eds.), 2005. Prospecção de recursos pesqueiros pelágicos na Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: hidroacústica e biomassas. Série documentos Revizee: Score Sul, Instituto Oceanográfico, USP, São Paulo, el Brasil. 144 p.
  23. Haimovici, M., A.S. Martins, J.L. Figueiredo i P.C. Vieira, 1994. Demersal bony fish of the outer shelf and upper slope of the southern Brazil, Subtropical Convergence Ecosystem. Mar. Ecol. Prog. Ser. 108:59-77.
  24. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  25. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  26. Arkhipkin, A., P. Brickle, V. Laptikhovsky, L. Butcher, E. Jones, M. Potter i D. Poulding, 2001. Variation in the diet of the red cod with size and season around the Falkland Islands (south-west Atlantic). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 81(6):1035-1040.
  27. Bezzi, S., G. Canete, M. Perez, M. Renzi i H. Lassen, 1994. Report of the INIDEP working group on assessment of hake (Merluccius hubbsi) north of 48° S (Southwest Atlantic Ocean). INIDEP Documento Científico 3.
  28. Cousseau, M.B., 1993. Las especies del orden gadiformes del Atlántico sudamericano comprendido entre 34° y 55°S y relación con las de otras áreas. Frente Marit. 13:7-108.
  29. Ehrlich, M.D., 1998. The early life history of the hake Merluccius hubbsi (Marini, 1933) in the Argentine Sea for understanding its recruitment and population structure. Universidad de Buenos Aires, Argentina. 318 p. Ph.D. dissertation.
  30. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  31. Rojo, A. i J. Silvosa, 1969. Estudio biológico de la merluza (Merluccius merluccius hubbsi) del sector patagónico. FAO Argentino-Proyecto de Desarollo Pesquero. Publicación (18):40 p.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluç argentí Modifica l'enllaç a Wikidata