Lluís Almerich i Sellarés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Almerich i Sellarés
Biografia
Naixement12 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista Modifica el valor a Wikidata

Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 12 de febrer de 1882 - Barcelona, 7 de novembre de 1952[1]) fou escriptor i un periodista català, més conegut pel seu pseudònim Clovis Eimeric, tot i que també va fer servir el de Macià Floris.

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona, fill de Joan Almerich i Perpiñán, natural de València, i de Margarida Sellarés i Claret.[2]

Totalment autodidacta, va exercir el periodisme a revistes de Barcelona i de Lleida, essent col·laborador habitual d'En Patufet[3] on va fer amistat amb el seu director Josep Maria Folch i Torres.

En els anys 20 i 30, va publicar un bon nombre de novel·les de gran èxit, essent l'autor únic (i també editor) de la Biblioteca Damisel·la que va publicar 41 títols[4] des de 1925 fins a 1930.[5] Les seves novel·les, d'un cert valor literari, van des de la literatura infantil i juvenil fins a la novel·la rosa.

Després de la Guerra Civil Espanyola va publicar, en català i castellà, algunes obres històriques.

Es va casar amb Maria Padró i Borràs.[6]

Bibliografia (incompleta)[modifica]

  • La puntaire (1926), que també va escenificar i de la que se'n van arribar a editar 70.000 exemplars.[7] També es va editar en castellà, amb el títol de La novia del emigrante.[8]
  • La taberna d'en Mallol (1927)
  • L'home que vengué el seu cor (1926)
  • Història dels carrers vells de Barcelona (1949-1950)
  • Els castells de Catalunya: nomenclàtor històric, toponímic per comarques (1947)

Referències[modifica]

  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 13-11-1952, pàg. 15.
  2. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 904.
  3. Pi i Vendrell, pàgina 90.
  4. Llista completa dels 41 títols a Pi i Vendrell, pàgines 78 a 80.
  5. Pi i Vendrell, pàgines 77 a 96.
  6. «Necrológicas». La Vanguardia, 08-11-1952, pàg. 14.
  7. Espinet i Burunat, Tresserras i Gaju, pàgina 91. Real Mercadal ho rebaixa a 20.000, pàgina 34.
  8. Pi i Vendrell, pàgina 84.

Bibliografia[modifica]