Lluís Almerich i Sellarés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Almerich i Sellarés
Dades biogràfiques
Naixement 1882
Barcelona
Mort 7 de novembre de 1952 (69/70 anys)
Activitat professional
Ocupació periodista
Modifica dades a Wikidata

Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 1882 - Barcelona, 7 de novembre de 1952) fou escriptor i periodista català, més conegut pel seu pseudònim Clovis Eimeric, tot i que també va fer servir el de Macià Floris.

Totalment autodidacta, va exercir el periodisme a revistes de Barcelona i de Lleida, essent col·laborador habitual d'En Patufet[1] on va fer amistat amb el seu director Josep Maria Folch i Torres.

En els anys 20 i 30, va publicar un bon nombre de novel·les de gran èxit, essent l'autor únic (i també editor) de la Biblioteca Damisel·la que va publicar 41 títols[2] des de 1925 fins a 1930.[3] Les seves novel·les, d'un cert valor literari, van des de la literatura infantil i jovenil fins a la novel·la rosa.

Després de la Guerra Civil Espanyola va publicar, en català i castellà, algunes obres històriques.

Bibliografia (incompleta)[modifica | modifica el codi]

  • La puntaire (1926), que també va escenificar i de la que se'n van arribar a editar 70.000 exemplars.[4] També es va edtar en castellà, amb el títol de La novia del emigrante.[5]
  • La taberna d'en Mallol (1927)
  • L'home que vengué el seu cor (1926)
  • Història dels carrers vells de Barcelona (1949-1950)
  • Els castells de Catalunya: nomenclàtor històric, toponímic per comarques (1947)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pi i Vendrell, pàgina 90.
  2. Llista completa dels 41 títols a Pi i Vendrell, pàgines 78 a 80.
  3. Pi i Vendrell, pàgines 77 a 96.
  4. Espinet i Burunat, Tresserras i Gaju, pàgina 91. Real Mercadal ho rebaixa a 20.000, pàgina 34.
  5. Pi i Vendrell, pàgina 84.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]