Lluís Borrassà
Salta a la navegació
Salta a la cerca
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1360 Girona |
| Mort | 1425 (Gregorià) (64/65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | pintor |
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al Retaule del Sant Esperit de Pere Serra, a la Seu de Manresa
Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Membre d'una família gironina de pintors i artesans, fou al taller familiar on es va formar, la seva primera feina documentada és la reparació dels vitralls de la catedral de Girona (1380). Però la seva vida i obra es van desenvolupar sobretot a Barcelona on va arribar vers l'any 1385.
Taller[modifica]
Tot i que el 1400 el taller ja està perfectament estructurat, les obres que caracteritzen el traç del mestre estan datades entre 1409 i 1415. Al taller es realitzaren gran quantitat de retaules de gran qualitat. Els pintors tot i que se subordinen a les ordres de Lluís Borrassà disposen de certa autonomia i això els hi permet mostrar la seva personalitat. Malgrat això no serà fins a la mort del mestre quan sortiran a la llum figures com Lluc i Bernat Despuig[1]
Obra[modifica]
Retaule de l'advocació franciscana del Convent de Santa Clara de Vic. Obra de 1415. Actualment al Museu Episcopal de Vic.
- Retaule del Salvador (1404), a la parròquia de Sant Salvador de Guardiola.[2]
- Retaule de l'advocació franciscana, (1415) del convent de Santa Clara de Vic, actualment al Museu Episcopal de Vic.
- Retaule de Sant Pere (1411), les esglésies de Sant Pere de Terrassa.
Altres obres[modifica]
- Retaule de l'Arcàngel Sant Gabriel (1390?), a la seu de Barcelona.
- Retaule de Sant Antoni Abat (1410), a l'església de Santa Maria de Manresa.
- Retaule de la Presentació de la Mare de Déu i Sant Jordi (finals s.XIV) a l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès
- Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus (1407-1411)
- Retaule de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir de la catedral de Barcelona, un conjunt avui dispers del qual es coneixen sis taules. (després de 1414)[3]
- Retaule de Sant Joan Baptista (1415-1420), avui al Musée des Arts Décoratifs de París.[4]
- Retaule de Sant Antoni i Santa Margarida per a l'església parroquial de Santa Maria de Rubió, al museu Episcopal de Vic.
- Dues taules d'un retaule dedicat a sant Antoni per a l'església de Santa Margarida de Montbui, actualment conservades al museu Episcopal de Vic.
- Taula de Sant Antoni, part d'un retaule dedicat al sant per a l'església de Santa Maria de Copons, també al museu Episcopal de Vic.
- Tres taules de la predel·la d'un retaule de l'església de Santa Maria de Seva (1416-1418), amb imatges de Sant Miquel, Sant Sebastià i el Salvador.
- Retaule de Sant Miquel de Cruïlles (1417), avui al Museu d'Art de Girona.
- Retaule de Sant Andreu de Gurb (1415-1418), les cinc taules que es conserven es conserven al Museu Episcopal de Vic.[5]
- Retaule de Sant Andreu (1400-1415), procedent de la capella de Sant Andreu de la catedral de Barcelona. Es conserven diferents fragments un al Museu Episcopal de Vic, dos al Museu Nacional d'Art de Catalunya[6] i quatre en col·leccions particulars.
Referències[modifica]
- ↑ Lacarra, pàgines 162 i 164
- ↑ Soler i March, Alexandre «Un retaule d'en Lluís Borrassà a Sant Salvador de Guardiola». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1921-1926, pp.145-159 [Consulta: 28 juliol 2013].
- ↑ Velasco, Alberto. «Un Borrassà de la catedral de Barcelona para el Prado» (en castellà). Ars Magazine, 26-05-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «Fitxa al museu de París». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 agost 2012].
- ↑ Compartiments del retaule de Sant Andreu de Gurb Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine., Consultat el 6/12/2011
- ↑ Jove abocat a la finestra i Crucifixió de sant Andreu MNAC, Consultat el 6/12/2011
Bibliografia[modifica]
- Lacarra Ducay, María Carmen (coord) «La pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y en otros territorios peninsulares» (PDF). institución "Fernando el Católico" [Saragossa], núm 2.706, 2007. ISBN 978-84-7820-903-3 [Consulta: 13 novembre 2011].
- Ruiz i Quesada, Francesc «Els primers contactes artístics de Lluís Borrassà amb la catedral de Barcelona». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol.: 15, 2001 [Consulta: 22 juliol 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Borrassà |