Lluís Celis i Pujol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Celis i Pujol
Biografia
Naixement 26 desembre 1887
Barcelona
Mort 25 desembre 1941 (53 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Metge
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Celis i Pujol (Barcelona, 26 de desembre de 1887 - 25 de desembre de 1941) fou un metge i acadèmic català.

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona en 1909 i es doctorà a Madrid en 1916. Des de 1911 fou professor d'histologia normal i patològica de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, en 1914 fou professor d'anatomia patològica i patologia general a la Facultat de Medicina de Barcelona, i en 1923 fou nomenat catedràtic d'histologia i anatomia patològica de la Universitat de Barcelona, alhora que col·laborava en la clínica del ginecòleg Adolf Pujol i Brull i a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.[1]

Va presidir l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques el 1920-1922, on també fou conservador del Museu i tresorer. Fou militant de la Lliga Regionalista i del Sindicat de Metges de Catalunya, i durant la dictadura de Primo de Rivera fou expedientat i depurat

Durant la Segona República Espanyola fou professor agregat de Patologia General o Propedèutica Clínica (1934) i professor extraordinari des del 1936. En 1937, com a representant de la CNT, fou membre de la Comissió Depuradora del Personal de la Universitat de Barcelona, creat pel conseller Antoni Maria Sbert.[2]

Després de la guerra civil espanyola fou destituït dels seus càrrecs i se li obrí un expedient de depuració, tot i que no li imposaren cap pena. En 1941 ell mateix es va diagnosticar la malaltia que li va provocar la mort.

Referències[modifica]

  1. Lluís Celis i Pujol, Galeria de Metges Catalans
  2. Jordi Casassas i Ymbert, Josep Ma. Fullola Pericot, Francisco Gracia Alonso La Universitat de Barcelona, p. 185


Premis i fites
Precedit per:
Àlvar Presta i Torns
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1920-1922
Succeït per:
Enric Ribas i Ribas