Lluís Ferreres i Soler
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1852 Xàtiva (la Costera) |
| Mort | 1926 (73/74 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Politècnica de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Obra | |
Obres destacables Escorxador municipal de València, Pla General de València i Projecte d'Eixample Projecte d'Eixample de Cullera | |
Luis Ferreres Soler (Xàtiva, la Costera, juny de 1852 - Madrid, 1926), fou un arquitecte valencià.
Biografia[modifica]
Lluís Ferreres naixa a Xàtiva el juny de 1852. Estudia a València i Madrid, on l'any 1871 ingressarà a Escola d'Arquitectura de Madrid, obtenint el títol d'arquitecte el 1876.
Fou ajudant de Francisco Jareño, arquitecte encarregat pel Ministeri de Foment de les obres de la Biblioteca i Museu nacional. El 1881 se'l nomena arquitecte municipal de l'ajuntament de València, on participa com a urbanista en el nou Pla General de València i el Projecte d'Eixample, aprovat el 1887. Abandonà aquest càrrec en 1888.
Després de diversos intents de l'ajuntament de València per dotar a la ciutat d'un mercat central, aquest convoca un concurs en 1883 per a un projecte de mercat de ferro. El concurs el guanyà Adolf Morales de los Ríos i Lluís Ferreres, però no es va construir.
L'any 1896 projecta l'eixample de Cullera que s'esté sobre la Bega, un antic predi rural. També a Cullera realitza la reforma de l'hospital, l'escola annexa i l'escorxador. A Xàtiva li encarregaren la direcció de les obres de la Seu Col·legiata de Santa Maria.
Dissenyà els plànols dels eixamples de Gandia i d'Algemesí. En aquesta última ciutat fou arquitecte municipal, realitzant el projecte del mercat i l'ermita de Sant Roc (1894), la reforma de l'esconvent de Sant Vicent (1898) i el projecte de casa consistorial (1902).
Lluís Ferreres mor a Madrid l'any 1926.
Obres representatives[modifica]
Any desconegut
- Capella del Cementeri de Xàtiva.
- Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva.
- Hospital d'Alginet.
- Hospital, escola de pàrvuls i nou escorxador de Cullera.
- Cementeri i peixateria de Sueca.
- Palau de la senyora de Fontanals.
- Intervenció al Palau de Benicarló.[1]
1880
- Teatre del carrer Russafa de València.
1894
1898
- Reforma de l'ex-convent de Sant Vicent (Algemesí)
1902
- Escorxador Municipal de València (1895-1902), en l'actualitat el Complex de la Petxina, centre esportiu i cultural.[2]
- Projecte de casa consistorial d'Algemesí, en la coberta del qual utilitzà armadures de ferro.
1906
- Casa en el carrer Eduard Escalante de València (prolongació del carrer Joan d'Àustria, hui carrer Sorní 26), propietat de José White.
- Intervenció al Palau dels Pescara (carrer pintor Sorolla 24).[3]
1910
- Hotel Reina Victòria (València).[4]
Planòls[modifica]
-
Casa en el carrer Eduard Escalante.
Referències[modifica]
- ↑ «www.ctav.es». Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 20 juny 2010].
- ↑ «Ayuntamiento de Valencia. MATADERO MUNICIPAL».
- ↑ «www.ctav.es». Arxivat de l'original el 2010-04-07. [Consulta: 20 juny 2010].
- ↑ «www.ctav.es». Arxivat de l'original el 2010-04-07. [Consulta: 20 juny 2010].
Bibliografia[modifica]
- Diccionario Biográfico de Artistas Valencianos. José Ruiz de Lihory (Baró de Alcahalí). Obra premiada en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1894. Reproducció facsímil de l'edició publicada per la impremta de Federico Doménech en 1897. València, París-València, 1989.