Lluís Fornés i Pérez-Costa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís el Sifoner
Lluís el Sifoner.jpg
El Sifoner a Dénia
Dades biogràfiques
Naixement Lluís Fornés i Pérez-Costa
12 d'octubre de 1945
Pedreguer
Altres noms El Sifoner
Activitat professional
Ocupació professor, escriptor
Període en actiu 1973 a 1986
i des de 2007
Gènere cançó, folklore
Instrument veu
Artistes relacionats Els Pavesos
Toni de l'Hostal
Modifica dades a Wikidata

Lluís Fornés (Pedreguer, 1945), més conegut per la seua anterior faceta de cantautor com a Lluís el Sifoner, és Doctor en Filologia Catalana, professor de llengua i literatura catalanes, Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, Professor de Llengua Occitana, Universitat Paul Valéry, Montpelhièr, poeta, músic, investigador, valencià. Autor de l'assaig L'Alienació Elitista, publicada en la revista Paraual d'Oc, 2017.[cal citació]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Com a cantant va començar l'any 1973 amb el grup de folk Crit i Cant; en desaparéixer el grup, va continuar en solitari i el 1975 era el primer classificat en el III Festival de Cançó de Xàtiva: a partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren arreu del País Valencià fins a l'any 89. Però va fer un llarg parèntesi en la seua carrera musical arran del rebuig que va rebre per la seua col·laboració amb Amadeu Fabregat en la llista de paraules "prohibides" en RTVV,[1] fet pel qual va ser xiulat de manera considerable al Teatre Principal de València i pràcticament no el van deixar cantar[2] Això el va fer declarar «el Sifoner ha mort». El Sifoner va ressuscitar el 2007. De llavors ença ha fet dos CD nous. "Cançons al Riurau" i "Benvinguts a Valéncia:Welcome". El 2017 estrena el musical El Palau de Parèmia, amb cançons d'El Sifoner, que ha escrit i dirigit per al grup Tarannà Teatre.[cal citació]

INVESTIGADOR, POETA, DOCENT, CREADOR.

Vora quaranta anys ha exercit com a professor fidel de Llengua i Literatura catalanes. I es declara catalanòfil. La seua visió profunda de la llengua i cultura catalanes i, sobretot, de la societat valenciana, li permeten declarar que una bona part de la ciutadania valenciana, en tot el País Valencià, i especialment a ciutat, considera distorsionadora la fórmula "la llengua catalana dels valencians". Demana, sí, un referèndum al País Valencià i les Illes per a acceptar o rebutjar els Països Catalans, a fi que deixen de ser un desideràtum i es conega la voluntat popular.[cal citació]

Qüestiona el catalanisme polític al País Valencià com a "impositiu"[3] i "distorsionador".[4] Propon l'estudi integral de totes les modalitats lingüístiques del diasistema occitano-romà. I la Llengua Valenciana -denominació que li donaren els clàssics valencians del Segle d'or- és una de les modalitats, com la catalana, la gascona, la llenguadociana, la provençal, etc.

Personatge polifacètic amb un extens currículum,[5] també s'ha dedicat -entre altres coses- a la confecció de guions per a televisió i cinema, a la docència (tasca que desenvolupa en l'actualitat). El Pensament Panoccitanista és la seua tesi doctoral, 2004..[6]

El 2007 ha editat una biografia sobre l'il·lustrat pedreguer Vicent Morell[7] i ha représ l'activitat com a cantant[8] amb sengles concerts i exposicions retrospectives a Pedreguer[9] i a Jesús Pobre (on, a més, va oficiar de pregoner de les festes[10] i va ser vetat per un rector).[11] Seguint amb el seu pensament laïcista, en novembre de 2009 va fer de padrí en un bateig civil.[12]

Posar en valor els riuraus oblidats. El 2001, el seu poemari 'Dotze acoconades dotzelines', 150 exemplars, editats en Bibliofília Artesanal Creativa, es va presentar al Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, llavors a punt d'afonar-se, i va començar així la reivindicació del emblemàtics edifics valencians, els riuraus. És el creador de l'associació Riuraus Vius que es va presentar a Jesús Pobre el gener de 2006. El 2008 es va publicar el seu llibre 'Els Riuraus Valencians, edificis únics al món', el primer llibre dedicat íntegrament als riuraus. El 2012 ix el primer número de la revista 'Riuralogia, estudi dels riuraus i de l'arquitectura rural', de la qual és creador i editor. El 2014, l'editorial Germania publica el seu llibre 'El Riurau, cants d'exili interior'. Ha promogut també la Ruta dels Riuraus que actualment engloba diversos pobles valencians, amb els seus ajuntaments al front.

Posar en valor el catarisme. 'Els càtars valencians', 2001, és l'article publicat a la revista Paraula d'Oc, de la qual és creador i director. Com a President de l'Associació Òc Valéncia, és impulsor de la celebració de la Dictada Occitana anualment al País Valencià. La primera es va celebrar a Catarroja el 2006, i les tres darreres a Albocàsser, que ha sigut batejat com "Porta Càtara del Maestrat". Ha promogut la Ruta dels Càtars Valencians en les comarques del nord del País Valencià, on es troben els indicis més importants de repobladors occitans, especialment els vinguts al País Valencià els segles XVII, XVIII i XIX, moltíssim més importants per a l'economia i la llengua valencianes actuals que els sempre citats de la repoblació jaumina. Investigació publicada a Paraula d'Oc, núm 13, l'any 2015.[cal citació]

El 9 de febrer 2017 es va estrenar als locals valencians de la SGAE 'Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig', òpera prima del músic i realitzador Ximo Guardiola.[13]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Lluís Fornés en un vídeo d'una campanya del web Valencianisme.com per a la Diada del País Valencià de 2012.
  • Tinc un mànec de tres pams i mig (1976)
  • La mare que els ha parit (1978)
  • Lluís el Sifoner canta: a, e, è, i, o, ò, u (1979)
  • Lluís el Sifoner (1980)
  • Llavors d'esperança (1980)
  • Som (1981)
  • Calla, dimoni! (1982)
  • Cançons al Riurau (2014)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • El barranc de les fonts. Editorial Lindes. Quaderns de poesia. (1977)
  • Els Riuraus Valencians (2011)
  • La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà (2012)
  • El riurau. Cants d'exili interior. Editorial Germania. (2014). Isbn: 978-84-16044-37-5
Entrevista a Lluís Fornés realitzada el 2014.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Una lista de palabras prohibidas entra en vigor en Canal 9 | Edición impresa | EL PAÍS». Col·laboració amb Amadeu Fabregat en la depuració lingüística de RTVV
  2. «www.cantautors.cat». [Enllaç no actiu] Xiulada
  3. «annanoticies.com». [Enllaç no actiu] Article: Carod i la Llengua Valenciana
  4. Article: L'element distorsionador
  5. Òc-valéncia.org currículum
  6. Òc-Valéncia.org tesi doctoral
  7. (castellà) Levante-EMV Lluís Fornés rescata en un libro la figura del filósofo y músico republicano Vicent Morell
  8. (castellà) Las Provincias Lluís el Sifoner ofrecerá un concierto el próximo día 25
  9. Toni Roderic El Sifoner (2)
  10. (castellà) Las Provincias Los vecinos de Jesús Pobre celebran las fiestas patronales'
  11. (castellà) Levante-EMV Un cura impide a Lluís «El Sifoner» actuar en la boda de unos amigos en Dénia
  12. (castellà) Diario Información Carles, un niño de Pedreguer, el primer ´bautizado´ civilmente en la Marina Alta
  13. Estreno de un documental sobre Lluís El Sifoner, referente de la canción tradicional valenciana, en la Sala SGAE Centre Cultural de Valencia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Fornés i Pérez-Costa Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Òc-Valéncia.org Centre per a la recerca documental i científica, de la qual és l'impulsor