Lluís Fornés i Pérez-Costa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Farm-Fresh curriculum vitae.png Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaLluís el Sifoner
Lluís el Sifoner.jpg
El Sifoner a Dénia
Biografia
Naixement 12 d'octubre de 1945
Pedreguer
Altres noms El Sifoner
Activitat
Ocupació professor, escriptor
Període d'activitat 1973 a 1986
i des de 2007
Gènere artístic cançó, folklore
Instrument veu
Artistes relacionats Els Pavesos
Toni de l'Hostal
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Fornés (Pedreguer, 1945), és un filòleg, escriptor i crític musical valencià, conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a Lluís el Sifoner, activitat en la qual va triomfar en la Transició.[1]

Com a cantant va començar l'any 1973 amb el grup de folk Crit i Cant; en desaparéixer el grup, va continuar en solitari i el 1975 era el primer classificat en el III Festival de Cançó de Xàtiva: a partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren arreu del País Valencià fins a l'any 89. Però va fer un llarg parèntesi en la seua carrera musical arran del rebuig que va rebre per la seua col·laboració amb Amadeu Fabregat en la llista de paraules "prohibides" en RTVV,[2] fet pel qual va ser xiulat de manera considerable al Teatre Principal de València i pràcticament no el van deixar cantar[3] Això el va fer declarar «el Sifoner ha mort».

Qüestiona el catalanisme polític al País Valencià com a "impositiu"[4] i "distorsionador".[5] Propon l'estudi integral de totes les modalitats lingüístiques del diasistema occitano-romà. I la Llengua Valenciana -denominació que li donaren els clàssics valencians del Segle d'or- és una de les modalitats, com la catalana, la gascona, la llenguadociana, la provençal, etc.[cal citació]

Personatge polifacètic amb un extens currículum,[6] també s'ha dedicat -entre altres coses- a la confecció de guions per a televisió i cinema, a la docència (tasca que desenvolupa en l'actualitat). El Pensament Panoccitanista és la seua tesi doctoral, 2004.[7]

El 2007 ha editat una biografia sobre l'il·lustrat pedreguer Vicent Morell[8] i ha représ l'activitat com a cantant[9] amb sengles concerts i exposicions retrospectives a Pedreguer[10] i a Jesús Pobre (on, a més, va oficiar de pregoner de les festes[11] i va ser vetat per un rector).[12] Seguint amb el seu pensament laïcista, en novembre de 2009 va fer de padrí en un bateig civil.[13]

El 9 de febrer 2017 es va estrenar als locals valencians de la SGAE 'Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig', òpera prima del músic i realitzador Ximo Guardiola.[14] En octubre de 2017 Fornés rebé el premi Vila d’Honor de Pedreguer amb la Menció Honorífica d’Àmbit Local.[15]

Discografia[modifica]

Lluís Fornés en un vídeo d'una campanya del web Valencianisme.com per a la Diada del País Valencià de 2012.
  • Tinc un mànec de tres pams i mig (1976)
  • La mare que els ha parit (1978)
  • Lluís el Sifoner canta: a, e, è, i, o, ò, u (1979)
  • Lluís el Sifoner (1980)
  • Llavors d'esperança (1980)
  • Som (1981)
  • Calla, dimoni! (1982)
  • Cançons al Riurau (2014)

Obra[modifica]

  • El barranc de les fonts. Editorial Lindes. Quaderns de poesia. (1977)
  • Els Riuraus Valencians (2011)
  • La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà (2012)
  • El riurau. Cants d'exili interior. Editorial Germania. (2014). Isbn: 978-84-16044-37-5
Entrevista a Lluís Fornés realitzada el 2014.

Referències[modifica]

  1. ↑ Martínez Sanchis, Francesc. La revista Saó (1976-1987): Cristians i esquerrans nacionalistes. València: Publicacions de la Universitat de València, 2016, p. 51 (Col·lecció Oberta). ISBN 978-84-370-9834-0. 
  2. ↑ «Una lista de palabras prohibidas entra en vigor en Canal 9 | Edición impresa | EL PAÍS». Col·laboració amb Amadeu Fabregat en la depuració lingüística de RTVV
  3. ↑ «www.cantautors.cat». [Enllaç no actiu] Xiulada
  4. ↑ «annanoticies.com». [Enllaç no actiu] Article: Carod i la Llengua Valenciana
  5. ↑ Article: L'element distorsionador
  6. ↑ Òc-valéncia.org currículum
  7. ↑ Òc-Valéncia.org tesi doctoral
  8. ↑ (castellà) Levante-EMV Lluís Fornés rescata en un libro la figura del filósofo y músico republicano Vicent Morell
  9. ↑ (castellà) Las Provincias Lluís el Sifoner ofrecerá un concierto el próximo día 25
  10. ↑ Toni Roderic El Sifoner (2)
  11. ↑ (castellà) Las Provincias Los vecinos de Jesús Pobre celebran las fiestas patronales'
  12. ↑ (castellà) Levante-EMV Un cura impide a Lluís «El Sifoner» actuar en la boda de unos amigos en Dénia
  13. ↑ (castellà) Diario Información Carles, un niño de Pedreguer, el primer ´bautizado´ civilmente en la Marina Alta
  14. ↑ Estreno de un documental sobre Lluís El Sifoner, referente de la canción tradicional valenciana, en la Sala SGAE Centre Cultural de Valencia
  15. ↑ «El Sifoner, el Casal Cultural Jaume I, Basurama y Ve-la Luz, Premis d’Honor Vila Pedreguer» (en castellà). Las Provincias, 12-10-2017. [Consulta: 27 novembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Fornés i Pérez-Costa Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Fornés_i_Pérez-Costa&oldid=19935033»