Lluís Francesc Ladaria Ferrer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís Francesc Ladaria i Ferrer)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEmm. i Rvdm. Cardenal
Lluís Francesc Ladaria i Ferrer, SJ
Arquebisbe titular de Tibica
Prefecto Mons. Ladaria.jpg
Emm. i Rvdm. Cardenal Lluís Francesc Ladaria
Coat of arms Holy See.svg  Prefecte de la Congregació
de la Doctrina de la Fe
En el càrrec des de 1 de juliol de 2017
Coat of arms Holy See.svg  Secretari de la Congregació
de la Doctrina de la Fe
9 de juliol de 2008 – 1 de juliol de 2017
Biografia
Naixement 19 d'abril de 1944 (1944-04-19) (74 anys)
Mallorca Manacor , Mallorca
Religió Catolicisme
Educat a Pontifícia Universitat Gregoriana
Universitat Pontifícia de Comillas
Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Professor d'universitat, arquebisbe i sacerdot catòlic
Ocupador Pontifícia Universitat Gregoriana
Orde religiós Companyia de Jesús
Ordenació sacerdotal 29 de juliol de 1973
Consagració 26 de juliol de 2008 per Tarcisio Bertone
Proclamació cardenalícia 28 de juny de 2018 per Francesc
Altres ocupacions

President de la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei
President de la Comissió Teològica Internacional

President de la Pontifícia Comissió Bíblica
Altre
Títol

 Escut d'armes Lluís Francesc Ladaria i Ferrer, SJ

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica dades a Wikidata

Lluís Francesc Ladaria i Ferrer (Manacor, 19 d'abril de 1944), cardenal, arquebisbe i jesuïta mallorquí, és l'arquebisbe titular de Tibica, el prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe i el president de la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei, de la Comissió Teològica Internacional i de la Pontifícia Comissió Bíblica.[1]

Biografia[modifica]

Va cursar el batxillerat al Col·legi Nuestra Señora de Montesión de Palma.[2]

És llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid i també va estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas a Madrid i a la Facultat de Filosofia i Teologia Sankt Georgen a Frankfurt del Main, Alemanya. El 1975 es va doctorar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi titulada L'Esperit Sant en Sant Hilari de Poitiers.

L'any 1966 va ingressar a la Companyia de Jesús i va ser ordenat prevere el 29 de juliol de 1973.

Fou professor de Teologia Dogmàtica a la Universitat Pontifícia de Comillas i més endavant, l'any 1984, a la Pontifícia Universitat Gregoriana d'on en fou vicerector entre el 1986 i el 1994.

Durant el pontificat de Sant Joan Pau II fou nomenat membre de la Comissió Teològica Internacional (1992-97), consultor de la Congregació de la Doctrina de la Fe (1995-2008) i secretari general de la Comissió Teològica Internacional (2004-09) on va conduir l'avaluació de la comissió sobre el concepte teològic dels llimbs, a partir de 2006, que va concloure que hi ha camins més adequats per afrontar la qüestió del destí de les ànimes dels infants morts abans de ser batejats i que, per aquests, no se'n pot excloure l'esperança de la salvació.[3][4][2]

El 9 de juliol de 2008, el papa Benet XVI el va nomenar secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe i li va assignar la seu titular de Tibica amb dignitat d'arquebisbe.[4] Va rebre la consagració episcopal el dia 26 de juliol per part del cardenal Tarcisio Bertone a la Basílica de Sant Joan del Laterà.[5] El mateix any va ser nomenat consultor de la Congregació per als Bisbes, el 2009 del Consell Pontifici per la Unitat dels Cristians i el 2011 del Pontifici Consell per la Pastoral de la Salut.

El 2014 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Pontifícia de Salamanca i per la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid.[6][7] El mateix any li fou dedicat un llibre homenatge titulat La unción de la gloria: en el Espíritu, por Cristo, al Padre.[8]

El papa Francesc el va nomenar president de la Comissió d'Estudi sobre el Diaconat de les Dones, el 2016, i prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe i, per extensió, president de la Comissió Ecclesia Dei, de la Comissió Teològica Internacional i de la Pontifícia Comissió Bíblica, l'any 2017.[9][10] El 2018 va ser nomenat membre del Pontifici Consell per la Promoció de la Unitat dels Cristians.[11]

El 20 de maig de 2018, el papa Francesc va anunciar que li atorgava la dignitat de cardenal i el dia 28 de juny el va proclamar a la basílica de Sant Pere del Vaticà amb el títol de cardenal diaca de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio.[12][13]

Referències[modifica]

  1. «Annuncio di Concistoro il 29 giugno per la creazione di nuovi Cardinali» (en italià). La Santa Seu, 20-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 «El Papa nombra cardenal al jesuita mallorquín Luis Ladaria» (en castellà). El Mundo, 20-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
  3. «NOMINA DEL SEGRETARIO GENERALE DELLA COMMISSIONE TEOLOGICA INTERNAZIONALE» (en italià). La Santa Seu, 06-03-2004. [Consulta: 22 maig 2018].
  4. 4,0 4,1 «NOMINA DEL SEGRETARIO DELLA CONGREGAZIONE PER LA DOTTRINA DELLA FEDE» (en italià). La Santa Seu, 09-07-2008. [Consulta: 22 maig 2018].
  5. «Ordinazione Episcopale di Sua Eccellenza Mons Ambrogio Spreafico» (en italià). Pontificia Universitas Urbaniana, 26-07-2008. [Consulta: 22 maig 2018].
  6. «P. Luis F. Ladaria Ferrer SJ, investido Doctor Honoris Causa» (en castellà). Universidad Pontificia de Salamanca. [Consulta: 22 maig 2018].
  7. «LUIS F. LADARIA FERRER SJ, ANTIGUO PROFESOR DE COMILLAS, INVESTIDO DOCTOR HONORIS CAUSA POR LA UNIVERSIDAD PONTIFICIA DE SALAMANCA» (en castellà). Universidad Pontificia de Comillas. [Consulta: 22 maig 2018].
  8. La unción de la Gloria: en el Espíritu, por Cristo, al Padre: homenaje a Mons. Luis F. Ladaria. Biblioteca Autores Cristianos., 2014. ISBN 978-84-220-1723-3. 
  9. «Istituzione della Commissione di Studio sul Diaconato delle donne» (en italià). Santa Seu, 02-08-2016. [Consulta: 22 maig 2018].
  10. «Nostre Informazioni» (en italià). L'Osservatore Romano, 09-07-2017. [Consulta: 22 maig 2018].
  11. «Nomina di Membro del Pontificio Consiglio per la Promozione dell’Unità dei Cristiani» (en italià). La Santa Seu, 11-01-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
  12. «Papa nombra cardenales a balear Ladaria Ferrer y vallisoletano Aquilino Bocos» (en castellà). La Vanguardia, 20-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
  13. «Assignacions dels títols i de les diaconies als nous cardenals» (en italià). Santa Seu. [Consulta: 28 juny 2018].

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Ramón Alfredo Dus
(fins al 26 de març de 2008)
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular de Tibica
amb dignitat d'arquebisbe

Des de 2008
Succeït per:
En el càrrec
Precedit per:
Angelo Amato
Coat of arms Holy See.svg
Secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe

2008 - 2017
Succeït per:
Giacomo Morandi
Precedit per:
Gerhard Ludwig Müller
Coat of arms Holy See.svg
Prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe

Des de 2017
Succeït per:
En el càrrec
Precedit per:
Roberto Tucci
(fins al 2015)
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal prevere de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio

Des de 2018
Succeït per:
En el càrrec