Lluís II de Provença

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís II de Nàpols)
Infotaula de personaLluís II de Provença
15th-century unknown painters - Louis II of Anjou - WGA23561.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis II d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1377 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa de Llenguadoc Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1417 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Angers Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChâteau d'Angers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, rei titular de Nàpols, duc d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolLord of Guisa (en) Tradueix (1404–1417)
Comte de Maine (1384–1417)
Count of Provence and Forcalquier (en) Tradueix (1384–1417)
Duc d'Anjou (1384–1417) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Valois-Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeViolant d'Aragó (1400 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís III de ProvençaMaria d'Anjou i d'AragóCarles IV del MaineRenat IViolant d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I de Provença Modifica el valor a Wikidata  i Maria Chatillon-Blois Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles d'Anjou i Mary d'Anjou Modifica el valor a Wikidata

Arms of Louis dAnjou.svg Modifica el valor a Wikidata
Lluís II d'Anjou

Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Antecedents familiars[modifica]

Fill del comte de Provença, rei de Nàpols i duc d'Anjou Lluís I d'Anjou i la seva esposa Maria Chatillon-Blois. Era net per línia paterna de Joan II de França i Judit de Bohèmia, mentre que per línia materna ho era de Carles de Blois i Joana de Penthièvre.

A la mort del seu pare heretà el comtat de Provença, mentre que rivalitzà amb Carles III i Ladislau I, fill de l'anterior, pel Regne de Nàpols.

Lluita pel Regne de Nàpols[modifica]

El 1384 és proclamat rei de Sicília a la catedral de Bari i l'1 de novembre de 1389, és coronat rei de Nàpols a Avinyó, en presència de Carles VI de França, per l'antipapa Climent VII. Rivalitzà amb el seu cosí Ladislau I de Nàpols pel tron napolità. El 1390 manà una expedició vers la ciutat de Nàpols i aconseguí capturar-la i expulsar-ne Ladislau,[1] i el 10 d'abril de 1392 Tommaso da San Severino i Bernabò da San Severino, en favor de Lluís de Provença van derrotar i capturar en una emboscada a Ascoli Satriano Alberico da Barbiano i Otó de Brunswick, que lluitaven per Ladislau.[2] Lluís de Provença va retenir el tron, i l'abril de 1393 la flota de Bernabò da San Severino va aixecar el nou setge a Nàpols que Ladislau havia iniciat, i a continuació es va dirigir a aixecar el setge de Sorrento que havia establert Giovanni di Trezzo, i l'any següent va atacar Aversa, on va derrotar els partidaris de Ladislau.[3]

En 1400, mort Bernabò da San Severino i amb Tommaso da San Severino passat al bàndol de Durazzo,[3] un cop llicenciat Alberico da Barbiano del seu càrrec per a Joan Galeàs Visconti, aquest fou cridat en d'auxili de Ladislau, que s'havia refugiat a Gaeta quan Lluís va prendre Nàpols, va acampar en Afragola,[4] i quan els nobles napolitans van donar suport a Lluís, aquest va cridar la flota de i va desembarcar a la capital, posant setge al Castell Nou, del que Lluís II de Provença va fugir per mar a Provença.[5] El 1410, aliat amb l'antipapa Joan XXIII de Pisa, atacà Ladislau I i el derrotà a la batalla de Roccasecca l'any 1411.[6] Ladislau va tenir temps per reagrupar-se i el 12 de juliol Lluís va tornar a Roma, però el 3 d'agost la manca de diners i el descontentament dels seus líders el van obligar a tornar definitivament a la Provença. Ladislau va poder continuar sense molèsties la seva campanya per conquerir Itàlia, que però no va completar, ja que va morir prematurament el 6 d'agost de 1414.

Núpcies i descendents[modifica]

El 1400 es casà, a Arle, amb Violant d'Aragó, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar, del qual tingué:

Pel seu matrimoni amb Violant d'Aragó, Lluís II va tenir la possibilitat de lluitar pel tron d'Aragó, ja que el pare de Violant havia mort el 1396, i el seu oncle el rei Martí I el 1410, sense descendència legítima.

Va morir al seu castell d'Angers, al centre del ducat d'Anjou, el 29 d'abril de 1417.

Referències[modifica]

  1. Sumption, Jonathan. The Hundred Years War, Volume III: Divided Houses (en anglès). Faber and Faber, 2009, p. 781-782. ISBN 978-0-571-24012-8. 
  2. Studi romagnoli (en italià). Volum 57. Fratelli Lega, 2007, p. 442. 
  3. 3,0 3,1 Filograna, Roberto «Bernabó di Sanseverino, da capitano de guerra a signore de Nardo (1384-1400)» (en italià). Spicilegia Sallentina, 2, 2010.
  4. Pagano, 1835, p. 500.
  5. Pagano, 1835, p. 501.
  6. Carafa, Giovanni Battista. Dell'historie del Regno di Napoli (en italià), 1572, p. 158. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Lluís I
Duc d'Anjou
Comte de Provença

13841417
Succeït per:
Lluís III
Precedit per:
Lluís I
Rei titular de Nàpols
13841389
13991417
Succeït per:
Lluís III
Precedit per:
Ladislau I
Rei de Nàpols
13901399
Succeït per:
Ladislau I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís II de Provença