Lluís I de Flandes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís I de Flandes
Flandry1.jpg
Biografia
Naixement 1304 (Gregorià)
Nevers
Mort 26 agost 1346 (41/42 anys)
batalla de Crécy
Causa de mort Mort en combat
Lloc d'enterrament Bruges
Activitat
Ocupació Polític
Altre
Títol Comte
Família Dampierre
Cònjuge Margarida I de Borgonya
Fill/a
Pares Louis I, Count of Nevers TradueixJoan, Countess of Rethel Tradueix
Germà o germana Joana de Flandes
Modifica dades a Wikidata

Lluis I de Flandes[1] dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.[2]

El seu avi Robert III de Flandes el va fer casar el juliol de 1320 amb la filla del rei de França Felip V, Margarida futura comtessa d'Artois i de Borgonya, aliança prestigiosa, que va ser no obstant l'ocasió per a Robert d'acceptar el «Transport de Flandes», és a dir la transferència de sobirania de part de Flandes (Lilla, Douai i Orchies) associada al pagament d'un impost esclafant.[3]

Va succeir després de la mort del seu pare al seu avi Robert III el setembre de 1322. Sense esperar l'aval del rei de França, es va precipitar a Flandes per fer-s'hi proclamar comte per tal d'avançar-se les ambicions del seu oncle Robert, cosa que va desagradar al rei de França Carles IV que el va fer tancar provisionalment el gener de 1323, abans que el Parlament de París el reconegués formalment com a nou comte.

El seu favorit en títol fou Guy Grimaud, cavaller i senyor de Lantilly a Cervon

Tota la seva vida, Lluís de Nevers va ser un estranger per als flamencs. Per això hi ha diverses raons: el seu pare, comte de Nevers, mai no havia estat comte de Flandes; el nou comte, elevat al Louvre mai no havia residit abans en el seu futur domini: va preferir d'altra banda viure encara alguns anys al Nivernès, on la noció de feudalitat corresponia millor a la percepció que en tenia, que la que va trobar al seu adveniment a Flandes, on les llibertats de les ciutats eren primordials per als artesans i la classe mitjana. Príncep abans de tot francès, fidel per ideal cavalleresc al seu senyor feudal natural, va refusar obstinadament l'aliança anglesa, tanmateix vital a la indústria textil flamenca, el que no van poder admetre els flamencs, que havien combatut i fins i tot batut a les elits feudals tant flamenques, brabançons com franceses en un passat recent a la Batalla de Kortrijk, 1302). Mentre que tots els seus predecessors havien estat propers als interessos econòmics del comtat, Lluís de Nevers se'n va dissociar per vanitat o incomprensió.

Va cedir així el port de Sluis al seu besoncle Joan I de Namur amb gran descontentament dels habitants de Bruges, que es van aixecar i van saquejar el port rival (1323). Va deixar governar al principi els seus consellers francesos, però va acabar mesurant la noblesa flamenca. Tanmateix aquesta, que era en essència profrancesa, era tan menyspreada pel poble que una part del comtat (Kortrijk, Bruges...) es va aixecar (l'anomenada revolta dels Karls), sota la direcció de Nicolau Zannekin. El comte va ser fins i tot capturat pels brugesos i els seus companys foren executats (incendi de Kortrijk, 19 de juny de 1325). Els gantesos havent-se manifestat al seu favor, van forçar als brugesos a alliberar-lo[4] (novembre 1325). En resposta a un nou aixecament dels brugesos, el comte finalment va haver d'apel·lar al rei Felip VI de França, que va aixafar les ciutats revoltades a Cassel el 1328. Lluís va poder així, després d'una repressió violenta[5] reforçar provisionalment el seu poder i concedir a les ciutats llibertats més restrictives, que els brugesos van qualificar de «Mal privilegi».

Fins i tot si va residir de llavors en endavant a la ciutat, Lluís va disgustar els gantesos el 1335 obligant, segons la voluntat del rei Felip VI, als vaixells flamencs a guerrejar contra els vaixells anglesos d'Eduard III d'Anglaterra. Van ser els primers episodis de la guerra dels Cent Anys (dels quals els següents anaven a desenvolupar-se en gran part sobre el sòl flamenc, en absència del comte). Privada de llana anglesa, Flandes entrava immediatament en crisi econòmica, i l'odi tant dels obrers com dels artesans s'enfocava sobre el comte.

Batalla de Crécy

La detenció d'un patriota gantès, Siger de Kortrijk, va posar foc a la pólvora: els gantesos van prendre per cap un burgès molt popular, Jacob van Artevelde (1337), i van rebutjar sota la seva direcció l'avantguarda de l'exèrcit reial (Gant, 11 d'abril 1338). El 23 d'abril, Artevelde va desfer la cavalleria del comte davant el castell de Biervliet, prop de Terneuzen. En va ser definitivament el final de l'autoritat comtal de Lluís de Nevers. Jacques van Artevelde va esdevenir el verdader amo de Flandes i va negociar la recuperació del comerç amb Eduard III. Lluís de Nevers va fugir de Gant (estiu de 1338) i es va refugiar a la cort de Felip de Valois.

Després de l'assassinat de Jacques van Artevelde, el 1345, Lluís va intentar reprendre peu a Flandes, es va instal·lar a Termonde, però en va ser expulsat pels gantesos. Es va negar a reconèixer la sobirania feudal d'Eduard III que s'havia proclamat entretant rei de França i que havien reconegut com tal els flamencs, declarant que no faria homenatge a Eduard més que quan aquest monarca hauria pres possessió de França. Va vendre llavors al duc Enric de Brabant la senyoria de Malines que amb moltes dificultats havia adquirit al pare d'aquest (1333- 1336) i va tornar a la cort de Felip VI, al que va seguir a les seves campanyes contra els anglesos. Fou així com va ser massacrat com tants altres cavallers francesos en el transcurs de la batalla de Crécy.

El seu cos va ser enterrat per Eduard III a l'abadia de Saint-Riquier, i després més tard portat a Bruges pel seu fill i successor Lluís II de Flandes, que va fer edificar un mausoleu a la catedral de Sant Donacià.

Ascendència[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
Guillem II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde I de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
Guiu de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Balduí VI d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Constantinoble
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Xampanya (1174-1204)
 
 
 
 
 
 
 
Robert III de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem II de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
Robert VII de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mafalda de Dendermonde
 
 
 
 
 
 
 
Mafalda de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnold de Morialmes
 
 
 
 
 
 
 
Isabel de Morialmes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana de Bailleul
 
 
 
 
 
 
 
Lluís I de Nevers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudes III de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Hug IV de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alix de Vergy
 
 
 
 
 
 
 
Eudes de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert III de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elionor de Saint-Valery
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arquimbald VIII de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
Arquimbald IX de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Montluçon
 
 
 
 
 
 
 
Matilde II de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu III de Châtillon-Saint-Pol
 
 
 
 
 
 
 
Violant de Châtillon-Saint-Pol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Nevers
 
 
 
 
 
 
 
Lluís I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Manassès IV de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
Hug II de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Kyrbourg
 
 
 
 
 
 
 
Manassès V de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Simó II de Broyes
 
 
 
 
 
 
 
Felicitat de Broyes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Joigny
 
 
 
 
 
 
 
Hug IV de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerard I d'Écry
 
 
 
 
 
 
 
Gerard II d'Écry
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caterina
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet d'Écry
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felicitat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric III de Grandpré
 
 
 
 
 
 
 
Enric IV de Grandpré
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isabel de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
Enric V de Grandpré
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem V de Garlande
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Garlande
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alix de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
Isabel de Grandpré
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Andreu de Rameru
 
 
 
 
 
 
 
Erard I de Brienne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Venisy
 
 
 
 
 
 
 
Isabel de Brienne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
Filipina de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isabel I de Jerusalem
 
 
 
 
 
 

Llinatge[modifica]

Del seu matrimoni amb Margarida I de Borgonya (1309 - 1382), filla de Felip V el Llarg, rei de França i de Joana II de Borgonya, comtessa de Borgonya i d'Artois, que va heretar el 1361, va deixar un fill Lluís II de Male (1330 - 1384).

Notes i referències[modifica]

  1. Genealogia de Lluís I de Flandes a Medieval Lands
  2. Art de Vérifier les Dates 1770 pàg. 641
  3. Leopold August Warnkönig Histoire de la Flandre et de ses institutions civiles et politiques jusqu'à l'année 1305 ,Hayez, 1836, pàg. 139, 140
  4. Art de Vérifier les Dates, édition de 1770 pàg. 641
  5. L'Art de Vérifier les Dates, édition de 1770 pàg. 642 parla de 10.000 víctimes



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Flandes Modifica l'enllaç a Wikidata