Lluís I de Provença

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís I de Nàpols)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís I de Provença
Adoubement1.jpg
Nom original (fr) Louis Ier d'Anjou
Biografia
Naixement 23 juliol 1339
Vincennes
Mort 20 setembre 1384 (45 anys)
Bisceglie
 Governador de Bretanya 

Activitat
Ocupació Monarca
Altres
Títol Q21099923 Tradueix, count of Maine Tradueix, Duke of Anjou Tradueix, lord of Guisa Tradueix, Duke of Calabria Tradueix, Q21099946 Tradueix i count of Provence and Forcalquier Tradueix
Família Casa de Valois-Anjou
Cònjuge Maria Chatillon-Blois
Fills Mary of Anjou Tradueix
Lluís II de Provença
Charles of Anjou Tradueix
Pares Joan II de FrançaBona de Luxemburg
Germans Marie of Valois, Duchess of Bar Tradueix, Joana de Valois, Isabel de Valois i de Luxemburg, Carles V de França, Felip II de Borgonya i Joan I de Berry

Escut d'armes Lluís I de Provença
Modifica les dades a Wikidata
Retrat de Lluís I

Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384 ), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Orígens familiars[modifica]

Nasqué el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de França i Judit de Bohèmia.

Joventut[modifica]

Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou

A petició seva, el juny de 1374, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[1] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.

Ascens al tron[modifica]

A la mort del seu germà, el rei Carles V de França, el 1380 va presidir el consell de regència, sent regent del seu nebot, Carles VI de França, fins al 1382. Va abandonar França per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina Joana I de Nàpols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme.

Aquesta anòmala successió comportà que Lluís I només pogué heretar el comtat de Provença deixant el Regne de Nàpols en mans del cosí segon de la reina Joana, Carles III de Nàpols. Però el 30 d'agost de 1383 Lluís I va prendre el títol de Rei de Sicília, sent rei de Nàpols i de Jerusalem, cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthièvre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Fou succeït pel seu fill segon Lluís II d'Anjou, que lluità contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Nàpols.



Precedit per:
Joana I
Rei titular de Nàpols
Comte de Provença

13831384
Succeït per:
Lluís II
oposat a
Carles, duc de Durazzo


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Provença Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002.