Lluís Maria de Llauder i de Dalmases

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Maria de Llauder i de Dalmases
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases.jpg
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Nom original Luis María de Llauder
 Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1868-1870 and 1873-1874).svg
24 de desembre de 1870 – 2 de gener de 1871
Districte Vic

13 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
← -
Districte Berga
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
6 de març de 1891 – 5 de gener de 1893
Districte Berga
Dades biogràfiques
Naixement 8 de maig de 1837
Madrid
Mort 10 de juny de 1902(1902-06-10) (als 65 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació polític, advocat i periodista
Altres dades personals
Partit polític Comunió Tradicionalista
Modifica dades a Wikidata

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (Madrid, 8 de maig de 1837 - Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un periodista i polític català, besnebot de Manuel de Llauder i de Camín, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Madrid de pares catalans, de ben petit s'establí amb la seva família a Barcelona i després a Mataró. El 1858 es va llicenciar en dret civil a la Universitat de Barcelona, però decidí dedicar-se al periodisme.

Durant el sexenni democràtic col·laborà als diaris El amigo del pueblo i El criterio católico, i des de 1870 dirigí les publicacions La Verdad Católica i La Convicción, des d'on defensà els drets monàrquics del carlisme, encara que s'oposava a la intervenció armada. Fou escollit diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869 i pel de Berga a les eleccions generals espanyoles de 1871.

Després de la Tercera Guerra Carlina continuà la seva tasca com a periodista i com a dirigent de l'Associació de Catòlics. Juntament amb Fèlix Sardà i Salvany fou un dels principals publicistes del catolicisme carlí del segle XIX. El 1878 fou nomenat director d'El Correo Catalán (nom adoptat per La Convicción) i el 1884 fundà la revista La Hormiga de Oro, que el 1887 esdevingué impremta i editorial. Després de l'escissió del Partit Integrista el 1888 fou nomenat cap dels carlins de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou escollit diputat per Comunió Tradicionalista pel districte de Berga. El 1898 el pretendent carlí Carles VII li concedí el títol de marquès de Valldeix. Va morir d'una meningoencefalitis uns anys més tard.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El desenlace de la Revolucion española : apuntes y consideraciones que es conveniente tener en cuenta para decidirse con acierto en las circunstancias escepcionales en que nos encontramos (1869)
  • Una polémica instructiva (1892)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]