Lluís Marquina i Pichot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís Marquina i Pichot
Biografia
Naixement 25 maig 1904
Barcelona
Mort 26 juny 1980 (76 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista i productor de cinema
Família
Pare Eduard Marquina i Angulo

IMDB: nm0549893
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Marquina i Pichot (Barcelona, 1904 - Madrid, 26 de juny de 1980),[1] més conegut com Luis Marquina, va ser un director, guionista i productor de cinema català. Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i de Mercedes Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i la mezzosoprano María Gay,[2] va ser un gran amic de Salvador Dalí.[3]

Lluís Marquina es va casar amb Paz Jiménez-Encina y Quesada el 1926[4] i van tenir tres fills: la novel·lista Teresa Marquina, Mercedes i Eduardo.[1]

Carrera professional[modifica]

Marquina fou estudiant d'Enginyeria Industrial, carrera que va acabar l'any 1932. Fins al 1934 s'especialitzà en Enginyeria de So a França, on va treballar als estudis Tobis de París, i a Alemanya, on formà part de l'UFA a Berlin. A Espanya es va fer un lloc als estudis Cinematografía Española i Americana SA (CEA) establerts a Madrid sota la presidència de Jacinto Benavente. En poc temps, destacà pels seus coneixements vers la sonorització i va ser promocionat al càrrec de subdirector tècnic.[5] En aquesta etapa va sonoritzar El agua en el suelo (1934) i Vidas rotas (1935) ambdues dirigides per Eusebio F. Ardavín. També es va encarregar de la cinta de Benito Perojo Rumbo al Cairo (1935) i de La Traviesa Molinera de H. D'Abbadie D'Arrast (1934), a més fou màxim responsable de la sonorització de diversos musicals.[6]

La irrupció en el cinema de Marquina arribà de la mà de Luis Buñuel. El director de Calanda que en aquell moment dirigia la productora Filmófono li oferí fer-se càrrec del rodatge de Don Quintín el amargao (1935). La rebuda per part dels espectadors propicià la realització d'una segona part titulada El bailarín y el trabajador (1936), que ell mateix guionitzà.[6]

Durant la Guerra Civil Espanyola es va fer càrrec de la sonorització del film de propaganda nacional Alma y nervio de España dirigit per J. Martínez Arboleya (1937). També treballà en el primer Noticiari de Falange Española. Més tard, es traslladà a Argentina on va codirigir La chismosa amb Enrique Susini i va coescriure Así es la vida del director F. Mugica.[6]

En tornar a Espanya començà a treballar per la productora Cifesa. Amb la productora col·laborà fins al 1944 i hi realitzà diversos projectes. En destaquen dues coproduccions amb italià, una comèdia en col·laboració amb el seu pare i diversos melodrames.[6]

Marquina patí una caiguda de popularitat que allunya el públic de les seves pel·lícules. De 1945 a 1948 no dirigí cap film. No obstant així si va actuar com a assessor de direcció.[6]

El 1955 decidí fundar la productora DIA, que s'encarrega de produir diversos films de diferents directors. Durant aquesta etapa va produir Congreso en Sevilla (1955) de A. Román i Los maridos no cenan en casa (1956) de J. Mihura, entre d'altres. La seva etapa com a productor va acabar a principis dels seixanta. Llavors es va tornar a dedicar únicament a la direcció cinematogràfica.[6]

També fou col·laborador de ràdio i televisió.[6]

Filmografia[6][7][modifica]

Director

  • 1935. Don Quintín el amargao
  • 1936. El bailarín y el trabajador
  • 1938. La chismosa (codir. Enrique Susini)
  • 1938: Celuloides cómicos (codir. Javier Poncela
  • 1940. El último husar
  • 1941. Yo soy mi rival (codir. Mario Bonnard)
  • 1941. Su hermano y él
  • 1941. Torbellino
  • 1942. Malvodada
  • 1942. Vidas cruzadas
  • 1942: Noche fantástica
  • 1944: Santander, ciudad en llamas
  • 1945: Sol y sombra de Manolete (codir. Abel Grance) (inacabada)
  • 1948. Doña María la Brava
  • 1949. Filigrana
  • 1950. El capitán Veneno
  • 1951: Manchas de sangre en la Luna (codir. E. Dei)
  • 1951. Quema el suelo
  • 1952. Amaya
  • 1953. Así es Madrid
  • 1954. Alta costura
  • 1954. Las últimas banderas
  • 1956. Aventura para dos (codir. D. Siegel)
  • 1958. Historia de un joven pobre (codir. M. Girolami)
  • 1960. Adiós, Mimí Pompón
  • 1961. Ventolera
  • 1961. La viudita naviera
  • 1962. La batalla del domingo
  • 1964. Valiente
  • 1968. Cerco de terror
  • 1968. Tuset street (codir. J. Grau) (no acreditat)

Guionista

  • 1936. El bailarín y el trabajador
  • 1939. Así es la vida
  • 1941. Su hermano y él
  • 1941. Torbellino
  • 1945. La luna vale un millon
  • 1947. Serenata española
  • 1950. El capitán Veneno
  • 1953. Así es Madrid
  • 1957. Madrugada
  • 1958. Historia de un joven pobre
  • 1958. Una muchachita de valladolid
  • 1958. ¿Dónde vas Alfonso XII?
  • 1959. Un trono para Cristy
  • 1959. Una gran señora
  • 1960. Adiós, Mimí Pompón
  • 1960. ¿Dónde vas triste de ti?
  • 1960. Maribel y la extraña familia
  • 1960. Navidades en junio
  • 1962. La batalla del domingo
  • 1963. Crucero de verano
  • 1964. A escape libre
  • 1966. Atraco al Hampa

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Necrològica». ABC, 27-06-1980 [Consulta: 26 febrer 2016].
  2. Lluís Brugués, Elisenda Vidal «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, 271, 2012, pàg. 52-56 [Consulta: 27 febrer 2016].
  3. Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia. [Consulta: 27 febrer 2016].
  4. «Vida en Sociedad». El Sol, 2462, 29-06-1925 [Consulta: 26 febrer 2016].
  5. A., Pérez Gómez, Angel. Cine español 1951/1978 : diccionario de directores. Bilbao: Mensajero, D.L. 1979. ISBN 8427111738. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Diccionario del cine iberoamericano : España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  7. Pérez Perucha, Julio. El cinema de Luis Marquina. 28 Semana Internacional de Cine de Valladolid, Octubre 1983. ISBN 8450078350.