Lluís Martínez i Sistach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís Martínez Sistach)
Infotaula de personaLluís Martínez i Sistach

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Lluís Martínez Sistach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Cardenal prevere Sant Sebastià de les Catacumbes
24 novembre 2007 –
Arquebisbe de Barcelona
15 juny 2004 – 6 novembre 2015
← Ricard Maria Carles i Gordó – Joan Josep Omella i Omella →
Arquebisbe de Tarragona
20 febrer 1997 – 15 juny 2004
← Ramon Torrella i Cascante – Jaume Pujol i Balcells →
Bisbe de Tortosa
17 maig 1991 – 20 febrer 1997
← Ricard Maria Carles i Gordó – Xavier Salinas i Vinyals →
Bisbe auxiliar de Barcelona
6 novembre 1987 – 17 maig 1991
Bisbe titular
6 novembre 1987 – 17 maig 1991
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia Universitat Lateranense
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic romà (1987–), bisbe catòlic (1987–), prevere catòlic de ritu romà (1961–), arquebisbe metropolità catòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà17 de setembre de 1961
per Gregorio Modrego Casaus
Consagració6 de novembre de 1987
per Narcís Jubany i Arnau
Proclamació cardenalícia24 de novembre de 2007
per Benet XVI
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Charitas Christi Vrget Nos
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1937. Estudià el batxillerat als Germans Maristes i seguidament ingressà al Seminari Major de la seva ciutat. Estudià, del 1956 al 1959 la carrera de mestre a l'Escola Normal. Fou ordenat sacerdot a Cornellà de Llobregat el 17 de setembre de 1961.[2] Estudià seguidament a la Pontificia Università Lateranense de Roma, per la qual es doctorà el 1967 en drets civil i canònic (in utroque iure) mitjançant la tesi El dret d'associació a l'Església.

Entre el 1963 i el 1967 fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere de Gavà. Des d'aquest darrer any i fins al 1973 fou notari del tribunal eclesiàstic de Barcelona. Desenvolupà la seva activitat pastoral a les parròquies de la Mare de Déu de Montserrat i de Santa Isabel d'Aragó de la ciutat. Del 1971 al 1977 actuà de sots-secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. Entre el 1978 i el 1987 fou vicari episcopal i després vicari general de l'arxidiòcesi de Barcelona. Des del 1975 era professor de dret canònic de la Facultat de Teologia de Catalunya i el 1987 fou elegit president de l'Associació Espanyola de Canonistes.

El 1987 fou consagrat bisbe titular d'Algesires i auxiliar de Barcelona. El 1991 fou nomenat bisbe de Tortosa i el 1997 el traslladaren a la seu metropolitana i primada de Tarragona. El 2004 fou nomenat Arquebisbe Metropolità de Barcelona.[3]

El 24 de novembre de 2007 el papa Benet XVI el creà cardenal del títol de San Sebastiano alle Catacombe.[4] El juny de 2008 ha estat nomenat membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica i del Consell pontifici per als Laics. El juny de 2010 va ser nomenat membre de la Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu.

El 6 de novembre de 2010 rebé a Barcelona el Papa Benet XVI, que visità la ciutat per a dedicar el Temple Expiatori de la Sagrada Família[5] l'endemà i convertir-la en basílica,[6] visita que, segons afirmà el Papa, li deixà un record inoblidable.[7]

Del 12 de març al 13 de març de 2013 participà en el Conclave que escollí el cardenal Jorge Mario Bergoglio[8] com a Papa, per succeir a Benet XVI.

El 2 d'abril del 2013, el Govern concedí la medalla d'or de la Generalitat al cardenal Martínez Sistach[9] com a reconeixement al mèrit de Mons. Martínez Sistach en la visita del Papa a Barcelona de fa tres anys i de posar en valor el seu paper al capdavant de l'Església catalana.[10]

El papa Francesc, el 6 de novembre de 2015, va fer efectiva la seva renúncia al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona.[11]

El 7 de març de 2016, com a arquebisbe emèrit, va rebre el Premi Immaculada atorgat pel Consell General de Germandats i Confraries de Barcelona, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona[12]

El 2017 va publicar les seves memòries a Proa: Un cardenal es confessa, en conversa amb Jordi Piquer Quintana.[13]

A la cúria pontifícia és membre de:

Referències[modifica]

  1. ↑ «Sistach saluda manifiesto de bienvenida de personalidades catalanas». Europa Press, 2010.
  2. ↑ Serra, Joan «Lluís Martínez Sistach: "No és possible reduir el fet religiós a la privacitat». Diari Ara [Barcelona], núm.342, 2011, p.12. ISSN: 2014-010X.
  3. ↑ Aragonès, Salvador «Madrid y Barcelona: los cardenales siguen por ahora en sus puesto». Aleteia, 05-05-2014.
  4. ↑ Martí i Bonet, Josep Maria «Siete cardenales: Martínez Sistach se convertirá en el séptimo purpurado de Barcelona el dia 24» (en castellà). La Vanguardi, 04-11-2007, pàg. 50.
  5. ↑ «El papa Benet XVI dedica el temple de la Sagrada Família de Barcelona». www.324.cat, 09-11-2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
  6. ↑ «Butlla de concessió del títol de basílica menor al temple de la Sagrada Família». arqbcn.org, 07-11-2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
  7. ↑ «Textos de la visita apostòlica del Papa Benet XVI a Barcelona (Declaracions del Sr. Cardenal a Catalunya Cristiana sobre la visita del Sant Pare a Barcelona)». [Consulta: 2 febrer 2013].
  8. ↑ Beltrán, José «Lluís Martínez Sistach: "Dios está en las personas que paran los desahucios y que buscan justicia"». Periodista Digital, 17-07-2015.
  9. ↑ Rourera, Mireia «Roma ultima la successió del cardenal Martínez Sistach». El Punt Avui, 11-10-2015.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.ara.cat/politica/Francesc_Homs-Consell_Executiu-Govern_0_893910717.html
  11. ↑ «Renúncies i nomenaments. 06.11.2015» (en italià). Bollettino Sala Stampa della Santa Sede,, 06-11-2015. [Consulta: 6 novembre 2015].
  12. ↑ «Premis Immaculada 2016.». MJGDoblado.
  13. ↑ Martínez Sistach, Lluís. Jordi Piquer Quintana. Un cardenal es confessa. Converses amb el periodista Jordi Piquer Quintana. Proa, febrer 2017 (Perfils). ISBN 9788475886626. 

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquitexts
Viquitexts
 Viquitexts


Precedit per:
- 		Bisbe
Bisbe Auxiliar de Barcelona
1987–1991 		Succeït per:
Joan Carrera i Planas
Precedit per:
Ricard Maria Carles i Gordó 		Bisbe
Bisbe de Tortosa
17 de maig de 1991 - 20 de febrer de 1997 		Succeït per:
Xavier Salinas i Vinyals
Precedit per:
Ramon Torrella i Cascante 		Arquebisbe
Arquebisbe de Tarragona
20 de febrer de 1997 - 15 de juny de 2004 		Succeït per:
Jaume Pujol i Balcells
Precedit per:
Ricard Maria Carles i Gordó 		Arquebisbe
Arquebisbe de Barcelona
15 de juny de 2004-26 de desembre de 2015 		Succeït per:
Joan Josep Omella i Omella
Precedit per:
Ricard Maria Carles i Gordó 		Arquebisbe
Gran Prior per a l'Espanya Oriental
de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
15 de juny de 2004-26 de desembre de 2015 		Succeït per:
Joan Josep Omella i Omella
Precedit per:
Johannes Willebrands 		Arquebisbe
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe
des del 24 de novembre de 2007 		Succeït per:
Al càrrec
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Martínez_i_Sistach&oldid=32247323»