Lluís Miñarro i Albero

Lluís Miñarro Albero
	(2010)
Biografia
Naixement	25 de febrer de 1949; Barcelona
Activitat
Ocupació	productor de cinema, director de cinema, realitzador, guionista
Premis
	(2020) Premi Pepón Coromina ;

Lluís Miñarro Albero (Barcelona, 1949) és productor, director i guionista de cinema.^[1]

Carrera professional

Va crear els Cineclubs Arts i Mirador, el 1967.^[2]

Va ser crític cinematogràfic de les revistes Destino i Dirigido por (1970 – 1977).

El 1989 crea la societat EDDIE SAETA, empresa de producció audiovisual dedicada a la producció de pel·lícules publicitàries, llargmetratges i vídeoclips.

Amb Eddie Saeta ha produït més de 45 llargmetratges reconeguts internacionalment amb més de 140 premis; entre ells, la Palma d’Or a Cannes 2010 amb Uncle Boonmee who can recall his past lives, d’Apichatpong Weerasethakul. Va produir les primeres pel·lícules d'Albert Serra, Lisandro Alonso i les últimes de Manoel d'Oliveira. També ha participat en films de Naomi Kawase, Marc Recha, José Luis Guerín o Javier Rebollo.

Jurat en festivals com Locarno, Karlovy Vary, Sant Sebastià, Bafici, Munic, Basilea, Mar del Plata, Cartagena, Ciutat de Mèxic, entre d’altres. Distingit amb premis a la seva carrera i retrospectives a París, Tànger, Madrid, Barcelona, València, Fortalesa i Mèxic. L’any 2020 va organitzar un cicle de cineastes catalanes al Festival de Nara (Japó) amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. Les seves produccions han visitat els més importants festivals, Cannes, Berlin, Venècia, Sant Sebastià o Locarno; cinemateques, la francesa, la portuguesa, l'alemanya o la uruguaiana; i museus del món com el MoMa o la Tate.

Com a director, es l'autor de Emergency Exit (2025), Love Me Not (2019), Stella Cadente (2014), Blow Horn (2009) i Familystrip (2009). És un productor i director únic que creu en la intel·ligència de l'espectador i en la cultura; ha acompanyat de manera creativa i efectiva el cinema independent d'Espanya i de Catalunya, d'Europa i del món.

Premi Ciutat de Barcelona 2010 i Premi Pepón Coromina 2020.

Filmografia com a productor

1996: Coses que no et vaig dir mai, d'Isabel Coixet
2001: Fuente Alamo. La caricia del tiempo, de Pablo García
2003: Les mans buides, de Marc Recha
2005: Ar meno un quejío, de Fernando de France
2006: Honor de cavalleria, d'Albert Serra i Juanola
2006: La silla, de Julio D. Wallovits
2007: A la ciutat de Sylvia, de José Luis Guerín
2007: Escuchando Gabriel, de José Enrique March
2007: La cáscara, de Carlos Amegiio
2007: Bolboreta, Mariposa, Papallona, de Pablo García
2008: El baru blau, de Daniel V. Viliamediana
2008: El somni, de Christopher Farnarier
2008: Liverpool, de Lisandro Alonso
2008: El cant dels ocells, d'Albert Serra
2009: Aita, de José M de Orbe
2009: Blow Horn, de Lluís Miñarro
2009: Singularidades de una chica rubia, de Manoel de Oliveira
2009: Familystrip, de Lluís Miñarro
2009: Blow Horn, de Lluís Miñarro
2010: Aita, de Jose Mª de Orbe
2010: La mosquitera, de Agustí Vila
2010: Finisterrae, de Sergio Caballero
2010: El extraño caso de Angelica, de Manoel de Oliveira
2011: Medianeras, de Gustavo Taretto
2011: Hollywood Talkies, d'Oscar Pérez i Mia de Ribot
2011: Grimunho, de Helvecio Marins i Clarissa Campolina
2011: Amanecidos, de Yonay Boix i Pol Aregall
2012: Kanimambo, de Hwidar, Carla Subirana i Adán Aliaga
2012: La lapidation de Saint Étienne, de Pere Vilà Barceló
2012: 101, à propos de Manoel de Oliveira, de Lluís Miñarro (curtmetratge)
2013: Una mujer sin sombra. Asunción Balaguer, de Javier Espada
2013: La jungla interior, de Juan Barrero
2014: Stella Cadente, de Lluís Miñarro
2014: Escudella, de Lluís Miñarro (curtmetratge)
2014: Aguas Tranquilas, de Naomi Kawase
2014: Cábala Caníbal, de Daniel V. VIlamediana
2015: L'Artèria invisible, de Pere Vilà Barceló
2016: Oleg y las raras artes, de Andrés Duque
2016: Street name "Pirate", Patricio Castilla
2016: Vivir y otras ficciones, de Jo Sol
2017: Les unwanted de Europa, de Fabrizio Ferraro
2019: Love me not, de Lluís Miñarro
2020: Un blues para Teherán, de Javier Tolentino
2020: Chechpoint Berlin, dirigida por Fabrizio Ferraro
2020: La veduta luminosa, dirigifa por Fabrizio Ferraro
2020: Destello bravío, de Ainhoa Rodríguez
2022: I morti rimangono con la bocca aperta, de Fabrizio Ferraro
2024: En la alcoba del sultán, de Javier Rebollo
2024: Constel·lació Portabella, de Claudio Zulián
2025: Later in the clearing, de Martón Tarkövi
2025: Emergency Exit, de Lluís Miñarro

Filmografia com a director i guionista

2025: Trepig (curtmetratge)
2025: Vamps (curtmetratge)
2025: Emergency Exit (ficció)
2019: Love Me Not (ficció)
2015: Escudella (curtmetratge)
2014: Stella cadente (ficció)
2012: 101, à propos de Manoel de Oliveira (documental)
2009: Blow Horn (documental)
2009: Familystrip (documental)

Guardons

Premis

2008: Festival de Sitges Premi honorari "Maria"
2010: Premi Ciutat de Barcelona
2011: Premi "Bisato d'Oro". Premi de la Crítica Independent (Venècia)
2011: Premi a la Indústria. Festival de Cinema Europeu de Sevilla
2011: Premi Nanook a la trajectoria. Festival CurtDoc (Vidreres)
2011: Menció especial del jurat. Festival Cinehorizontes (Marsella)
2012: Tomislav Pinter Award (Zadar)
2012: Premi Honorífic a la Carrera. Festival Márgenes
2017: Premis Yago. Premi a la trajectòria (Madrid)
2019 Premi honorífic del Festival de Cinema Mediterrani (Tetuán)
2019: Premi Especial Abycine
2020: Premi Pepón Coromina, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català.^[3]
2020: Premi Nacional de Cultura^[2]
2022: Premi Cuórum Morelia Iberoamericano
2023: Premi Venus d'Honor. Badalona Film Festival Filmets

Nominacions

1996: Golen d'or a la Millor Pel·lícula. Festival de Praga. Coses que no et vaig dir mai
1996: Premi al Millor Guió. Cercle d'escriptors cinematogràfics. Coses que no et vaig dir mai
2008: Premi a la Millor Pel·lícula. Festival de Gijón. Liverpool
2008: Premi Jules Verne. Festival du cinema espagnol de Nantes. A la ciutat de Sylvia
2008: Premi Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Corinto. Escuchando a Gabriel
2004: Premi Millor Muntatge. Premis Barcelona. Les Mans Buides
2005: Biznaga de Plata a la Millor Pel·lícula. Festival de Málaga Zonazine. Ar Meno un Quejío'
2006: 1996: Grand Prix. Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Beifort. Honor de Cavalleria
2006: Premi Especial del Jurat. Bienal d'Annecy. França. La Silla
2007: Premi Millor Pel·lícula. Bogotá Film Festival. La Cáscara
2008: Premi a la Millor Pel·lícula. Festival de Gijón. Liverpool
2008: Premi Jules Verne. Festival du cinema espagnol de Nantes. A la ciutat de Sylvia
2008: Premi Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Corinto. Escuchando a Gabriel
2009: Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana per El cant dels ocells
2009: Premi del Jurat. Aux 4 Coins du Monde. França.El somni
2009: Premi ACE. Associació de Crítics de Nova York. A la ciutat de Sylvia
2015: Gaudí a la millor direcció per Stella Cadente

Referències

↑ Acadèmia del Cinema Català. Qui és, qui som i per què. Abril 2009. ISBN 978-84-9698735-7
↑ ^2,0 ^2,1 «Lluís Miñarro: «Amb menys cases i menys cotxes, tens menys problemes i més temps»». [Consulta: 24 gener 2022].
↑ Casas, Quim. «Lluís Miñarro: "Siempre me ha interesado ser radical, por necesidad, no por postura"» (en castellà), 15-09-2020. [Consulta: 24 gener 2022].

[1] Acadèmia del Cinema Català. Qui és, qui som i per què. Abril 2009. ISBN 978-84-9698735-7

[:0-2] 2,0 ^2,1 «Lluís Miñarro: «Amb menys cases i menys cotxes, tens menys problemes i més temps»». [Consulta: 24 gener 2022].

[3] Casas, Quim. «Lluís Miñarro: "Siempre me ha interesado ser radical, por necesidad, no por postura"» (en castellà), 15-09-2020. [Consulta: 24 gener 2022].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)