Lluís Oliva i Vázquez de Novoa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1955  Barcelona |
| Mort | 5 abril 2018 (62 anys) |
| Causa de mort | Malaltia respiratòria |
| Director general Catalunya Comunicació | |
| maig 2006 – | |
| Director Imagic Telecom | |
| 2000 – abril 2018 | |
 4t Director de Televisió de Catalunya | |
| 1995 – 2001 ← Jaume Ferrús i Estopà – Miquel Puig i Raposo → | |
 Director de Catalunya Ràdio | |
| 1988 – 1995 ← Jordi Daroca – Joan Maria Clavaguera i Llauradó → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | periodista |
| Ocupador | Televisió de Catalunya (1995–2001) Universitat Autònoma de Barcelona (1993–1995) Catalunya Ràdio (1988–1995) Antena 3 Radio (1982–1986) |
Lluís Oliva i Vázquez de Novoa (Barcelona, 19 de juliol de 1955 - 5 d'abril de 2018) va ser un periodista català, que va ser director de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio.[1][2][3]
Va iniciar la seva carrera a Califòrnia, treballant en diversos mitjans de comunicació i va ser cap d'operacions de l'emissora de radio KALI. Entre 1982 i 1986 va treballar a Antena 3 Radio a Catalunya, arribant a ser-ne director. El 1988 va ser nomenat director de Catalunya Ràdio i el 1995 va esdevenir director de Televisió de Catalunya, càrrec que ostentà fins al 2001. Sota el seu lideratge es va crear la Fundació La Marató de TV3 i TV3 va obtenir per primer cop el lideratge històric d'audiència.[4][3]
Entre 1993 i 1995 va ser professor de comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l'any 2000 va ser director de la productora audiovisual Imagic Telecom.[4]
Va morir als 62 anys a causa d'una malaltia respiratòria.
Referències[modifica]
- ↑ Redacció «Mor Lluís Oliva, exdirector de Catalunya Ràdio i TV3». Nació Digital, 05-04-2018.
- ↑ «Mor Lluís Oliva, exdirector de Catalunya Ràdio i TV3». Diari Ara, 05-04-2018.
- ↑ 3,0 3,1 «Lluís Oliva i Vázquez de Novoa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 CCMA «Ha mort Lluís Oliva, que va ser director de Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i la CCRTV». http://www.ccma.cat.