Lluís Permanyer i Lladós

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Permanyer i Lladós
Dades biogràfiques
Naixement 1939 (77/78 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista i escriptor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.

Fill de Lluís Permanyer Grifol i Maria Lladós Martí. Es va llicenciar en Dret, però s'ha dedicat des de molt jove al periodisme: va col·laborar a la revista Destino, on va donar a conèixer el Qüestionari Proust[1] i, des de 1966, escriu habitualment La Vanguardia. Home reconegut per la professió, ha guanyat els premis Luca de Tena (1969) i Ciutat de Barcelona de periodisme (1987).

Atret per la seva ciutat natal i bon coneixedor de la seva història, n'ha esdevingut cronista oficial i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema.[2]

És patró de la Fundació Joan Brossa per expressa designació del poeta.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Sagarra vist pels seus íntims (en català), 1982.  Hi evoca la vida i l'obra de Josep Maria de Sagarra, a qui va conèixer i a qui admira.
  • Miró, noranta anys (en català), 1984. 
  • Tàpies i la nova cultura (en català), 1986. 
  • Clavé escultor (en català), 1989. 
  • Barcelona, un museo de esculturas al aire libre (en castellà), 1991. 
  • No la saps aquesta? (en català), 1996.  Premi Pere Quart d'humor i sàtira. Hi recull anècdotes de figures barcelonines importants.
  • Brossa per Brossa. Records (en català), 1999.  Resultat d'una llarga entrevista amb el poeta, esdevé de fet les seves pseudomemòries.
  • Amor a l'ombra de pedra blava (en català), 2000. 
  • L'Eixample. 150 anys d'història (en català). Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2008. 
  • Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905. El Papiol, Efadós i Ajuntament de Barcelona, 2014.[3]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El meu avi. Joan Miró. Entrevistats». El meu avi. TV3. [Consulta: 8 octubre 2011].
  2. «Lluís Permanyer i Lladós». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. Aisa, Ferran «Imatges inèdites de Barcelona». Cultura (El Punt Avui), 27-03-2015, p. 18.