Lluís Prenafeta i Garrusta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Prenafeta i Garrusta
Dades biogràfiques
Naixement 17 de març de 1939 (78 anys)
Activitat professional
Ocupació Empresari i polític
Modifica dades a Wikidata

Lluís Prenafeta i Garrusta (Ivars d'Urgell, 1939)[1] és un empresari i polític català vinculat a Convergència Democràtica de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tot i néixer a Ivars d'Urgell visqué la seva infantesa i joventut al barri de Sants de Barcelona.[1] Després de passar per l'Institut del Teatre treballà de comercial. De l'any 1980 al 1990 fou secretari general de la Presidència. Després de deixar la política ha retornat a l'empresa privada i ha impulsat la Fundació Catalunya Oberta.[cal citació]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

El 1976 entrà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya[2] i col·laborà en les campanyes per les eleccions generals i municipals. S'involucrà amb el partit fins a ser elegit president de districte, entrant així al Consell Nacional de la formació. Jordi Pujol li proposà de col·laborar de cara a la campanya de les primeres eleccions autonòmiques (any 1980). Una de les idees de Prenafeta fou visitar el Casals Catalans de Mèxic i Veneçuela. Des d'aquell moment la projecció exterior fou una de les seves tasques (també un cop a la Generalitat).

Un cop guanyades les eleccions de 1980, Jordi Pujol nomenà Prenafeta secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya.[3] Aquest càrrec l'exerciria fins a l'u de juny de 1990. Ocupant aquest càrrec, Prenafeta treballà en diversos aspectes de la política del govern català com la gestació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a través de la Direcció General de Règim Jurídic de Ràdio i Televisió.[4] Un cop havent deixat el càrrec de Secretari de la Presidència no ha tornat a exercir cap més càrrec rellevant ni en l'administració ni en partits polítics, treballant exclusivament en l'empresa privada.

El 1999 va publicar L'ombra del poder, amb la col·laboració de Vicent Sanchis, qui també li prologà El malson, quan la realitat supera la ficció (2010).[5] L'any 2001 va crear la Fundació Catalunya Oberta (FCO), de la qual n'és vicepresident.[6] Aquest think tank «és una entitat independent emmarcada en la ideologia liberal» i «té com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat», segons es defineix a la seva pàgina web.

Imputació judicial i condemna pel cas de corrupció Pretòria[modifica | modifica el codi]

El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat en el marc de l'operació Pretòria contra la corrupció urbanística junt a Macià Alavedra (vinculat també a Convergència Democràtica de Catalunya) i Bartomeu Muñoz del PSC.[7] El día 30 d'octubre ingressà a la presó de Soto del Real, de la que en va sortir en llibertat amb càrrecs després de pagar una fiança d'1 milió d'euros.[8]

Tot i retirat de la política i declarat culpable per corrupció ha seguit mantenint el suport de destacats membres de Convergència Democràtica de Catalunya com Jordi Pujol, i fins i tot ha estat convidat a la presa de possessió del President Artur Mas.[9]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • 1999 - L'ombra del poder, amb Vicent Sanchis
  • 2010 - El malson, quan la realitat supera la ficció (L'arquer, 2010), prologat per Vicent Sanchis ISBN 978 8466412469

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Lluís Prenafeta Garrusta». Grup62. [Consulta: 3 novembre 2013].
  2. Ríos, Pere «Detenidos el alcalde de Santa Coloma de Gramenet y dos altos cargos en gobiernos de Pujol». El País, 27-10-2009.
  3. «Cop anticorrupció». Telenotícies, 27-10-2009.
  4. Guimerà Orts, Josep Àngel. «La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: una institució estratègica». A: Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Proa, 2014. ISBN 978-84-7588-497-4. 
  5. C., M. «A l'ombra del poder». El Punt Avui, 28-10-2009.
  6. Xifra Triadú, Jordi; Ponsa Herrera, Francesc. Guia de think tanks a Catalunya. Editorial UOC, 2010, p. 61. ISBN 978-84-937143-7-6. 
  7. «Prenafeta, Alavedra i Muñoz detinguts pel Cas Pretòria». [Consulta: 31 maig del 2015].
  8. «Lluís Prenafeta surt de la presó amb càrrecs després de pagar una fiança d'1 milió d'euros.» (en castellà). [Consulta: 31 maig del 2015].
  9. «Brega al Parlament per la presència de Lluis Prenafeta en la presa de possessió del President Mas.». [Consulta: 31 maig del 2015].