Lluís Rigalt i Farriols

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís Rigalt)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Rigalt i Farriols
Luis Rigalt y Farriols.jpg
Ramon Vives i Ayné, Retrat de Lluís Rigalt i Farriols (1840), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona modifica
Biografia
Naixement25 agost 1814 modifica
Barcelona modifica
Mort18 abril 1894 modifica (79 anys)
Barcelona modifica
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióPintor modifica
Membre de
Artpintura, dibuix i gravat de paisatge
MovimentRomanticisme modifica
Obra
Obres destacables
Obres destacables
Ruïnes - Lluís Rigalt.jpg
Ruïnes, exposat al MNAC

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894 [1]) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Biografia[modifica]

Fill de Maria dels Angels Farriols i Pau Rigalt, professor de perspectiva i paisatge de l'escola oficial de la Llotja de Barcelona, es formà allà i a Madrid, amb Pérez Villaamil. Successor del seu pare a l'escola de Llotja (1845), de la que arribaria a director entre 1871 i 1877 i director interí entre 1880 i 1887. També en fou professor, entre 1850 i 1893,[2] conegué la França de l'escola de Barbizon1. L'etapa més activa com a pintor s'esdevingué entre 1850 i 1860, quan viatjant per tot Catalunya dibuixà els seus paisatges i monuments. Va morir a Barcelona el 1894, pocs mesos després d'esdevenir soci d'honor del Cercle Artístic de Sant Lluc. Casat amb Maria Anna Cortiella varen ser pares d'Agustí Rigalt i Cortiella, també es dedicaria a la pintura.

Obra[modifica]

Fou l'autèntic patriarca del paisatgisme romàntic català, juntament amb Josep Planella, en olis minuciosos i elegants que reelaborava idealitzant el paisatges originals. La seva obra com a dibuixant és ingent (només a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que ell fou membre, ja n'hi ha vora set-cents) i és fruit dels seus viatges, sobretot estivals, per Catalunya i pel sud de França; el resultat fou un retrat fidelíssim del país i d'una gran qualitat.

Publicà obres didàctiques i un eclèctic Album enciclopédico-pintoresco de Industriales (1857). És també representat al MNAC de Barcelona, al Museu d'Història de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i a altres museus de Martorell, Mataró, a la Fundación Santander, la Biblioteca de Catalunya -on a més de dibuixos s'hi conserven matrius seves d'aiguafort-, etc.

Com a decorador, decorà les habitacions de la reina Isabel amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1845 i el teatre de la Vila de Gràcia el 1850.

A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[3]

Publicacions[modifica]

  • 1857 - Álbum enciclopédico de las artes industriales
  • 1863 - Cartipacio de dibujos
  • 1884 - Álbum gráfico de artes y oficios

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Defuncions.Any 1894.Registre núm.3282.Jutjat "Lonja".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 18-04-1894. [Consulta: 26 febrer 2020].
  2. «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca GRACMON, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
  3. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.146. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Rigalt i Farriols