Lluís Sedó i Guichard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Sedó i Guichard
Luis A. Sedó Guichard (Vicente Borrás y Abella).jpg
Biografia
Naixement 1873
Madrid
Mort 1952
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de maig de 1899 – 24 d'abril de 1901
Circumscripció Sant Feliu de Llobregat[1]
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador del Banc d'Espanya
agost de 1921 – març de 1922
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari
Partit Partit Conservador
Família
Pare Antoni Sedó i Pàmies
Germans Artur Sedó Guixart
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Alfons Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) fou un empresari i polític català, fill d'Antoni Sedó i Pàmies.[2]

Biografia[modifica]

S'encarregà de la fàbrica cotonera de la seva família a Esparreguera, Manufacturas Sedó. Fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1899.[3] Posteriorment defensà els interessos econòmics de la Lliga Regionalista i el 1912 fou assessor econòmic de José Canalejas i Méndez. Participà en les comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi del futur estatut d'autonomia de Catalunya de 1913 i 1918. Després de la vaga general de 1917 fou un dels empresaris que va promoure la Comissió Mixta per a la resolució dels problemes socials de Barcelona el 1919. En aquest aspecte, Sedó segurament representa el sector més democràtic de la patronal catalana d’inicis del segle xx.[4]

També fou president de Foment del Treball Nacional el 1911 (fou secretari el 1901), de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1912-1914 i 1918-1921),[5] senador (1914-1922) i governador del Banc d'Espanya d'agost de 1921 a març de 1922[6] per iniciativa de l'aleshores ministre de finances Francesc Cambó. Participà en l'elaboració de la llei d'Ordenació Bancària.

Obres[7][modifica]

  • Expansión comercial en Marruecos (1909)
  • Actuación de las Corporaciones económicas en el problema de las aguas (1912)

Fons documental de la Família Sedó[modifica]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva la documentació de les activitats econòmiques i polítiques de la Família Sedó, entre 1868 i 1975. El fons inclou, entre d'altres, documents polítics i correspondència d'Antoni Sedó i Pàmies; discursos i correspondència de Lluís Sedó i Guichard; i discursos, conferències, articles de premsa i correspondència d'Alfredo Sedó Peris Mencheta. També forma part del fons un seguit de documents vinculats a l'empresa familiar Manufactures Sedó, S.A. (1890-1963).[8]

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. «Lluís Alfons Sedó i Guichard». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Sedó y Guichard, Luis», Historico de Diputados 1810-1977, Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Josep Ràfols i Esteve, Els industrial i polítics al primer terç del segle XX. El cas de Lluís Alfons Sedó, Tesina de Màster d'Història Comparada, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, 102 pàgines
  5. Els presidents i secretaris de la Cambra de Comerç de Barcelona
  6. Governadors del Banc d'Espanya
  7. Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
  8. Inventari del Fons de la Família Sedó. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Guerau Maristany i Oliver
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19121914
Succeït per:
Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Precedit per:
Lluís Ferrer-Vidal i Soler
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19181921
Succeït per:
Josep de Caralt i Sala
Precedit per:
José Maestre Pérez
Governador del Banc d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg

1921-1922
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Precedit per:
Lluís Muntadas i Rovira
President de
Foment del Treball Nacional

1911-1913
Succeït per:
Eduard Calvet i Pintó