Lluís Sedó i Guichard
.jpg?lang=ca)
Lluís Sedó i Guichard (Madrid, 23 de gener de 1873 - Barcelona, 13 de novembre de 1952) fou un empresari i polític català, fill d'Antoni Sedó Pàmies.[1]
Biografia
[modifica]S'encarregà de la fàbrica cotonera de la seva família a Esparreguera, Manufactures Sedó. Fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1899.[2] Posteriorment defensà els interessos econòmics de la Lliga Regionalista i el 1912 fou assessor econòmic de José Canalejas i Méndez. Participà en les comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi del futur estatut d'autonomia de Catalunya de 1913 i 1918. Després de la vaga general de 1917 fou un dels empresaris que va promoure la Comissió Mixta per a la resolució dels problemes socials de Barcelona el 1919. En aquest aspecte, Sedó segurament representa el sector més democràtic de la patronal catalana d'inicis del segle xx.[3][4]
També fou president de Foment del Treball Nacional el 1911 (fou secretari el 1901), de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1912-1914 i 1918-1921),[5] senador (1914-1922) i governador del Banc d'Espanya d'agost de 1921 a març de 1922[6] per iniciativa de l'aleshores ministre de finances Francesc Cambó. Participà en l'elaboració de la llei d'Ordenació Bancària.
- Expansión comercial en Marruecos (1909)
- Actuación de las Corporaciones económicas en el problema de las aguas (1912)
Fons documental de la Família Sedó
[modifica]L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva la documentació de les activitats econòmiques i polítiques de la Família Sedó, entre 1868 i 1975. El fons inclou, entre d'altres, documents polítics i correspondència d'Antoni Sedó i Pàmies; discursos i correspondència de Lluís Sedó i Guichard; i discursos, conferències, articles de premsa i correspondència d'Alfredo Sedó Peris Mencheta. També forma part del fons un seguit de documents vinculats a l'empresa familiar Manufactures Sedó, S.A. (1890-1963).[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Lluís Alfons Sedó i Guichard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Sedó y Guichard, Luis», Historico de Diputados 1810-1977, Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Josep Ràfols i Esteve, Els industrial i polítics al primer terç del segle xx. El cas de Lluís Alfons Sedó, Tesina de Màster d'Història Comparada, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, 102 pàgines
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ «Els presidents i secretaris de la Cambra de Comerç de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ Governadors del Banc d'Espanya
- ↑ Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya[Enllaç no actiu]
- ↑ Inventari del Fons de la Família Sedó. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
| Sexenni | Adolf Joarizti i Lasarte (1871) · Joan Martí i Torres (1872) · Josep Rubau Donadeu i Corcellés (1872) |  |
|---|---|---|
| Restauració | Antoni Sedó Pàmies (1876-1879/1884) · Miquel Elías i Marchal (1881) · Josep Ramoneda i Nonés (1886) · Josep Comas i Masferrer (1891) · Joan Martí i Torres (1891) · Josep Maria Cornet i Mas (1896) · Josep Roig i Bergadà (1898/1901/1905) · Lluís Sedó i Guichard (1899) · Josep Lletget Sardà (1903) · Laureà Miró i Trepat (1907-1914) · Antoni Jansana i Llopart (1916) · Antoni Miracle i Mercader (1918-1923) | |
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Conservador
- Diputats pel districte de Sant Feliu de Llobregat
- Governadors del Banc d'Espanya
- Presidents de Foment del Treball Nacional
- Presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Morts a Barcelona
- Empresaris madrilenys
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Naixements del 1873
- Morts el 1952
- Polítics catalans del sud del segle XX
- Polítics catalans del sud del segle XIX