Lluís Segalà i Estalella
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 juny 1873 Barcelona |
Mort | 17 març 1938 (64 anys) Barcelona |
Director Escola de Bibliotecàries | |
1921 – 1930 ← Eugeni d'Ors i Rovira – Alexandre Galí i Coll → | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | Traductor castellà de tota l'obra d'Homer i traductor al català del Cant I de la Ilíada |
Activitat | |
Ocupació | Hel·lenista i filòleg |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.[1]
Biografia
[modifica]Estudis i vida acadèmica
[modifica]Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins al 1906 quan va succeir el seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de llengua i literatura llatines a l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.[2]
Impulsor de col·leccions de textos clàssics
[modifica]Fou director de les col·leccions de textos clàssics traduïts al castellà i en algun cas al català i altres llengües: Biblioteca de autores griegos y latinos, Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal (iniciada el 1909), i, a Madrid, una Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos, des de 1930.
Va començar, el 1918 una Col·lecció de Literatures Antigues, amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.
Traduccions
[modifica]Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea són les més difoses en aquesta llengua, de forma continuada, durant tot el segle xx.
Separació de la càtedra
[modifica]L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de «desafecte» al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions perquè se li restituís la càtedra, això no es produí.
Mort als bombardeigs de Barcelona de març de 1938
[modifica]El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana,[3] que col·laborava amb els revoltats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, quan la casa on vivia es va esfondrar.[4][5]
Obres
[modifica]Tractats gramaticals i d'història de la literatura
[modifica]- Gramática del dialecto eólico. Barcelona, 1897.
- Cuadro sinóptico de literatura griega profana. Barcelona, 1903.
- Gramática sucinta del dialecto homérico. Barcelona, 1908.
- Vocabulario del libro I de la Anábasis de Jenofonte. Barcelona, 1910.
- Resum de sintaxi llatina. Barcelona, 1920.
- Vocabulari sànscrit-català de fàbules primeres (fins al paràgraf 19) del llibre I de l'Hitopadeza. Barcelona, 1931.
Traduccions al català
[modifica]- «Ilíada (versos 206-246) del primer cant». A: Almanach dels Noucentistes, 1911.
- «7 epigrames de l'Antologia grega». Catalunya, VI, 1913.
- «22 facècies del Philogelos, de Hierocles i Filagri». Catalunya, VI, 1913.
- Hero i Leandre, atribuït a Museu (segle v aC); text grec, amb versió literal de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrion, amb un apèndix amb les traduccions inèdites de Pau Bertran i Bros i Josep Maria Pellicer i Pagès, 1915.
- «Ilíada (Cant primer)». Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, XIV, 1929.
- Frases famoses (pdf). facsímil en línia. Barcelona: Bonavia & Duran, 1920, p. 36 (Minerva núm. 17).
Traduccions al castellà
[modifica]- Homer. Ilíada, 1908.
- Hesíode. Teogonia, 1910.
- Homer. Odissea, 1910.
- Doctrina de los doce apóstoles, 1916.
- Himnos homéricos, Batracomiomaquia, Epigramas y fragmentos de poemas cíclicos, 1927.
- Obras completas de Homero; Barcelona, 1927.
Referències
[modifica]- ↑ «Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Balcells, Albert. Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 13. ISBN 84-7283-678-9.
- ↑ Informació dels bombardeigs de Barcelona del març de 1938, a la pàgina web del "Memorial democràtic" de la Generalitat de Catalunya Barcelona bombardejada, març 1928 - març 2008 Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ "Dies després era extret d'entre la runa el seu cadàver, voltat dels seus llibres de treball i dels materials, ara dispersos, d'un gran diccionari grec-espanyol en què havia treballat tota la seva vida." Ramon Aramon i Serra, a la nota necrològica publicada per Carles Miralles, a "Lluís Segalà i Estalella, semblança biogràfica ...", obra citada a la Bibliografia
- ↑ «D. Luis Segalá estalella sucumbió en uno de los últimos bombardeos de Barcelona. Helenista ilustre, víctima de la barbárie fascista» (en castellà). La Vanguadia, 30-03-1938, pàg. 3 [Consulta: 7 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Miralles i Solà, Carles. Lluís Segalà i Estalella : semblança biogràfica : conferència pronunciada davant el Ple per Carles Miralles i Solà, el dia 22 d'octubre de 2001: duu com a annex la nota necrològica de Lluís Segalà escrita arran de la seva mort (1938) per Ramon Aramon i Serra.. 1a ed.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 8472836304.
- Malé, Jordi; Cabré, Rosa; Jufresa, Montserrat. «Lluís Segalà: entre tradició i noucentisme». A: Els grans mestres de la filologia catalana i la filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2004.
- Segalá y Estadella, Luis. El renacimiento helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne obertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad de Barcelona (pdf). Barcelona: Tipografía La Académica, 1916.
- «Lluís Segalà i Estalella (1873-1938)». A: La nissaga catalana del món clàssic. Tarragona: Auriga & Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2011, p. 216-219. ISBN 9788461509928.
- CMi, «Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- Fons arxivístic del seu germà, el metge Manuel Segalà i Estalella «Fons Manuel Segalà i Estalella». Biblioteca de Catalunya.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Josep Balari i Jovany |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXI 1916-1938 |
Succeït per: Antoni Vilanova i Andreu |
- Assagistes barcelonins contemporanis en castellà
- Assagistes barcelonins contemporanis en català
- Hel·lenistes barcelonins contemporanis
- Filòlegs barcelonins contemporanis
- Professors de l'Escola de Bibliotecàries
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Membres de la Secció Filològica de l'IEC
- Traductors barcelonins
- Traductors del grec al català
- Traductors al castellà
- Gramàtics catalans
- Historiadors de la literatura barcelonins
- Traductors de la Ilíada al català
- Traductors d'obres homèriques al castellà
- Traductors dels Himnes homèrics
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Estudiants de filosofia i lletres de la UB
- Traductors de l'Odissea al castellà
- Directors de l'Escola de Bibliotecàries
- Morts a Barcelona
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Editors barcelonins contemporanis
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Assagistes catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona