Lluís Trepat i Padró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Trepat i Padró
Lluís Trepat i Padró.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
MovimentInformalisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lluís Trepat i Padró (Tàrrega, 1925) és un pintor català.[1] El treball de Lluís Trepat s'identifica, essencialment, amb la introducció de l'art abstracte dins el món artístic lleidatà durant la dècada de 1950, conseqüència directa de les seves diverses estades a París i de l'inherent contacte amb els "ismes" propis de l'època (informalisme, constructivisme i expressionisme abstracte).[2]

Biografia[modifica]

Iniciat en les arts plàstiques —sobretot l'aquarel·la—de la mà de Josep Balcells, l'any 1943 va ingressar a l'escola d'arts i oficis de Tàrrega, on conegué i travà amistat amb Jaume Minguell, on li fou concedit el segon premi de pintura l'any 1947 i on exercí com a professor auxiliar temps després.[3]

Interessat en el dibuix a tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 40 se centrà en la representació de figures gitanes, però un viatge a Itàlia (1951), Països Baixos (1952) i París el posà en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d'expressió en línia amb l'avantguarda de postguerra. De fet, un cop retornat, s'instal·là a Lleida, esdevenint el desencadenant, el propulsor i qui va aplegar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat, entesa com una nova manera de veure la creació contemporània, més lliure i subversiva. Integrat en el grup de creadors vinculats al Cercle de Belles Arts, l'any 1955, fa un segon viatge a la capital francesa. Fruit d'aquesta estada inicia el que s'ha denominat com a “període abstracte” (1956-1961), sens dubte la seva etapa creativa més significativa i important, i punt de referència per a la posterior formació del grup Cogul l'any 1964. El grup Cogul va ser un nucli d'artistes provinents del paisatgisme de postguerra als quals Trepat transmetrà la seva concepció informalista de l'art, erigint-se com un símbol de la disconformitat i la inquietud que afavorí el pas de manera ferma i decidida vers l'art d'avantguarda a les terres de Lleida.[3] Influenciat per Clavé, Tàpies i Vilacasas, Trepat inicia aquest període des del punt de vista d'un constructivisme geomètric que el pintor delimita mitjançant l'ús del color. L'any 1957 s'endinsa en el món del dripping (degoteig) amb una pintura on té prioritat, el gest de l'artista, i que connecta amb l'expressionisme abstracte i l'obra de Jackson Pollock. Tot plegat culminarà, a partir de 1959, en un constructivisme més lliure que el de l'etapa 1956 – 1957, que donarà com a resultat una obra molt personal, fruit d'una evolució pròpia i intransferible, no inscrita plenament dins el moviment informalista, en aquells moments en plena consolidació internacional. La sèrie Òvals (1959 – 1960) és, dins d'aquest moment, el conjunt abstracte més coherent, elaborat i personal del pintor, la culminació de tot un procés d'evolució creativa iniciat l'any 1956.[2] L'any 1962, en el moment àlgid de la seva carrera, abandona la ciutat i s'endinsa en un retorn a la figuració d'accent marcadament expressionista.[2]

L'any 2020 el Museu Comarcal de l'Urgell, de Tàrrega, li va dedicar una exposició temporal d'obres inèdites fetes amb ceres sobre paper que representen els paisatges de l'Urgell i la Segarra.[4]

Selecció d'obres[modifica]

Obra[2] Any Tècnica Dimensions Lloc Imatge
Ovals 1959 Acrílic sobre tablex 125,1 x 154,3 cm Museu d'Art Jaume Morera
Ovals 1960 Acrílica sobre fusta 125 x 154 cm Museu d'Art Jaume Morera

Referències[modifica]

  1. «Lluís Trepat i Padró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gabarrell, Francesc. «Trepat Padró, Lluís». Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 5 abril 2013].
  3. 3,0 3,1 Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2997, p. 305-307. ISBN 84-7935-998-6. 
  4. Museu |. «Els altiplans del Talladell: entre el Xercavins i l'Ondara | | Museu Comarcal de l'Urgell». [Consulta: 23 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Lluís Trepat. La mirada del demiürg. Lleida, Tàrrega: Museu d'Art Jaume Morera, MCUT, 2014. ISBN 9788496855700.