Lluís d'Orleans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís d'Orleans
LodewijkNemours.jpg
Nom original Louis d'Orléans
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'octubre de 1814
París
Mort 26 de juny de 1896 (81 anys)
Versalles
Sepultura Chapelle royale de Dreux
Ciutadania França
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació oficial
Dades familiars
Dinastia Casa d'Orleans
Cònjuge Princess Victoria of Saxe-Coburg and Gotha
Fills
Pares Lluís Felip I de FrançaMaria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Germans
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Lluís d'Orleans, duc de Nemours (París 1814 - Versalles 1896). Príncep de sang de França de la Casa dels Orleans i posseïdor del Ducat de Nemours.

Lluís Carles Felip Ricard d'Orleans nasqué el 25 d'octubre de l'any 1814 al Palais Royal de París essent fill del duc d'Orleans i després rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. El príncep era nét del duc Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

A l'edat de 16 anys fou elevat a la dignitat de coronel i l'any 1830 fou nomenat Cavaller de l'Orde del Sant Esperit entrant a la llista de pars del Regne de França. Lluís fou mencionat com a possible candidat al tron de Grècia i posteriorment se li oferí formalment la corona de Bèlgica que el seu pare, el rei Lluís Felip I de França s'encarregà de rebutjar.

Malgrat tot, l'any 1831 acompanyà un seguit d'unitats de l'exèrcit francès a Bèlgica per realitzar tasques de suport a la consolidació del nou regne que acabava d'obtenir la independència dels Països Baixos. Concretament prengué part en el setge de la ciutat d'Anvers. Prengué part en una expedició militar francesa a Algèria contra la ciutat de Constantine l'any 1836 i un any després tornà al país magribí on ocupà una plaça d'alta graduació a l'exèrcit francès. Tornà a Algèria l'any 1841. Al llarg del regnat del seu pare realitzà missions diplomàtiques a Berlín, Viena o Londres.

L'any 1840 es casà a Saint-Cloud amb la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha, filla del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa d'origen hongarès Antònia de Kohary. La parella tingué cinc fills:

  • SAR la princesa Blanca d'Orleans, nascuda el 1857 a París i morta el 1932.

El duc de Nemours fou l'encarregat de protegir el rei Lluís Felip I de França durant la seva fugida de París l'any 1848 i posteriorment també ajudà a la seva cunyada i els seus nebots, la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin i els príncep Felip d'Orleans i Robert d'Orleans. Posteriorment s'instal·là junt amb els seus pares a l'exili anglès.

Després de la mort del seu pare, el duc de Nemours lluità per la reconciliació entre els Orleans i els Borbó legitimistes. Malgrat els seus intents, l'actitud d'Enric de Borbó, comte de Chambord i la de la sea cunyada Helena respecte als drets del comte de París no feren possible la reconciliació i això afectà a la possibilitat de restaurar la monarquia l'any 1873.

Amb la caiguda de Napoleó III de França i de la Comuna de París, els Orleans pogueren tornar a París on s'instal·là el duc de Nemours. L'any 1872 se li restaurà el grau de general i fou president de la Creu Roja francesa fins a l'any 1882. Tingué certa influència sobre la vida política francesa durant la presidència del general MacMahon.

Morí l'any 1896 a Versalles.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís d'Orleans Modifica l'enllaç a Wikidata