Lluís de Lorena (1555-1588)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís de Lorena
Guise-Louis-cardinal.jpg
Nom original Louis de Lorraine
 arquebisbe 


 bisbe catòlic 

Dades biogràfiques
Naixement 6 juliol 1555 (Gregorià)
Dampierre-en-Yvelines
Mort 24 desembre 1588 (33 anys)
castell de Blois
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Sacerdot, aristòcrata i sacerdot catòlic
Dades familiars
Dinastia Guisa
Cònjuge Aimerie de Lescheraine Tradueix
Fills
Pares Francés de GuisaAnna d'Este
Germans
Premis i reconeixements

Escut d'armes de Lluís de Lorena
Modifica dades a Wikidata

Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que jugà un paper important durant la vida política francesa del segle XVI. Va ser arquebisbe-duc de Reims de 1574 a 1588.

Biografia[modifica]

Va ser el tercer fill de Francesc de Guisa, i d'Anna d'Este, filla de Renata de França.

Lluís de Guisa, que només tenia dinou anys, va ser nomenat arquebisbe duc de Reims el 26 de desembre de 1574, succeint el seu oncle el cardenal de Lorena.[1] Va ser nomenat abat de Saint-Denis el mateix any, i va ser creat cardenal pel papa Gregori XIII el 21 de febrer de 1578. Va ser llavors quan prengué el nom del cardenal de Guisa. Posteriorment seria nomenat llegat papal a Avinyó i comanador de l'orde de l'Esperit Sant per Enric III.

Va ser consagrat el 13 de març de 1580 per Carles de Borbó, el cardenal de Vendôme , assistit per Geoffroy de la Marthonie (bisbe d'Amiens) i Claude Angennes Rambouillet (bisbe de Noyon).

El cardenal de Guisa va participar activament en les guerres liderades per la Santa Lliga al costat del seu germà, el duc de Guise, Enric el Balafré.

Va ser assassinat per ordre del rei Enric III, al castell de Blois, el 24 de desembre de 1588, l'endemà de l'assassinat del seu germà, el duc de Guisa. Les seves restes van ser cremades i les cendres van ser llançades al riu.

El papa Sixt V, amb el pretext que no podia acceptar cap crim perpetrat a un cardenal, va emetre un monitori d'excomunió contra el rei de França el 5 de maig de 1589 (com a avís). Va ser especialment per tal de pressionar al rei per evitar que es reconciliés amb l'església protestant de Navarra. Enric III va intentar justificar les seves accions al•legant els perills que els Guisa havien representat per a la corona.

Va tenir un fill il·legítim, Lluís de Guisa, fruit de la relació amb Aimerie de Lescheraine, dama de Grimaucourt. Va ser legitimat el 1610, després de la mort del seu pare.[2][3]

Honors[modifica]

Ordre du Saint-Esprit Chevalier ribbon.svg Comanador de l'orde de l'Esperit Sant

Referències[modifica]

  1. J. Jacott, Atlas historique français, 1848, p. 90.
  2. «Guerres de Bohême». A: Société de l'histoire de Belgique. Collection de mémoires relatifs a l'histoire de Belgique (en francès). Brussels: Sandoz & Fischbacher, 1868, p. 123. 
  3. Marek, Miroslav. «Genealogy.eu». Lorraine, 16-09-2002. [Consulta: 29 maig 2008].


Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat de Saint-Remi de Reims

1574-1588
Succeït per:
Vacant
Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa
Blason abb fr Saint-Denis.svg
Abat de Saint-Denis

1574-1588
Succeït per:
Carles II de Borbó
Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa
Ornements extérieurs Abbés simple.svg
Abat de de la Trinité de Fécamp

1574-1588
Succeït per:
Aymar de Clermont-Chaste
Precedit per:
Louis d'Este
Blason imaginaire David.svg
Abat de Notre-Dame de Lyre

1586-1588
Succeït per:
Lluís III de Lorena
Precedit per:
Carles I de Borbó
Blason corbie.svg
Abat de Saint-Pierre de Corbie

1580-1603
Succeït per:
Lluís III de Lorena
Precedit per:
Carles de Lorena, cardenal de Guisa
Blason Archevêques de Reims.svg
Arquebisbe-duc de Reims i Par de França
Primat de la Gàl•lia Belga

1588-1594
Succeït per:
Nicolas de Pellevé