Lluís de Yzaguirre i Maura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís de Yzaguirre i Maura
Biografia
Naixement1955 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigador, escriptor, activista polític, professor d'universitat, traductor, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra (1995–)
Universitat de Barcelona (1982–1995) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblatel.upf.edu… Modifica el valor a Wikidata
Twitter: deyzaguirre LinkedIn: lluís-de-yzaguirre-i-maura-62ab6474 Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Yzaguirre i Maura (Barcelona, 1955)[1] és un lingüista català. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, és investigador i professor de la Universitat Pompeu Fabra[2] i director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques (LATEL).[3] Ha publicat estudis sobre diversos aspectes de la llengua catalana, entre ells la relació amb les TIC i la Història. Dins aquesta darrera àrea ha estudiat les interferències fonològiques del català en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom[4] i la presència de lèxic d'origen català en el maltès.[5][6] Dins el camp de la internet catalana ha promogut diverses iniciatives, com ara la campanya «Indexem en català», i ha creat la llista de mots que fan servir els cercadors per a detectar les pàgines en llengua catalana.[7]

Lluís de Yzaguirre és membre fundador del Grup Koiné i de Llengua i República.[8] Conegut esperantista[9] i aficionat a l'Scrabble (el 2019 en guanyà el campionat mundial en català[10]), ha escrit, juntament amb Oriol Comas, el diccionari oficial de l'Scrabble en català, editat per Enciclopèdia Catalana.

Biografia[modifica]

El 1978 va entrar de professor ajudant a la Universitat de Barcelona, on un cop fix va dirigir la implantació d'aules informàtiques i centres d'autoaprenentatge i va dissenyar una estratègia per a catalanitzar tota la documentació administrativa fent servir macros, en una època en què els tractaments de textos encara no disposaven de plantilles.[1] El 1995 va passar al Departament de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra, on ha col·laborat en projectes de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) com ara el Corpus Tècnic, l'Observatori de Neologia o el ForensicLab. És el principal artífex de la plataforma d'assessorament ortològic reSOLC-mitjansCat, destinada a orientar els professionals de la llengua oral sobre la fonètica normativa del català estàndard.[1]

El 2004, Lluís de Yzaguirre fou víctima d'una agressió per part d'un vigilant jurat a l'estació de Badalona pel fet d'haver-li demanat que se li adrecés en català. Lluny d'obtenir-ne cap disculpa, fou demandat per agressions pel mateix vigilant i condemnat a pagar multes i indemnitzacions.[11][12][13]

El 2014 participà en la fundació del Grup Koiné i el 2016, en la de l'associació Llengua i República. El 2021 coordinà i edità l'obra coral sobre el Manifest Koiné, Llengua i República, El Manifest Koiné argumentat (Nexum Edicions).

Internet[modifica]

La seva campanya «Indexem en català» (1997),[14] que encoratjava els webmasters a incloure metadades a les pàgines web indicant que eren en català (concretament, es tractava d'incloure-hi el metaname 'català'), va permetre començar a comptabilitzar aquesta llengua a la xarxa.[1][15] Més tard, De Yzaguirre va crear la fórmula que va permetre que els primers cercadors AltaVista o Google localitzessin pàgines en català encara que no tinguessin aquelles metadates. Es tractava d'un filtre que consistia a cercar fent servir una sintaxi determinada: +(paraula)+és+(dels quan què). Quan el cercador trobava la paraula desitjada, comprovava si a la mateixa pàgina web hi figurava també l'expressió 'és' i, com a mínim, una de les paraules 'dels', 'quan' o 'què'; si això es complia, volia dir que la pàgina era en català.[15] Ambdues iniciatives varen tenir un gran ressò al seu moment després de ser difoses pel programa de ràdio L'internauta.[1]

Lluís de Yzaguirre va crear també una llista de mots buits del català per als cercadors,[15][3] la qual serveix per a detectar que un document és en català i, alhora, per a negligir totes les paraules gramaticals i altres mots buits a l'hora de generar índexs.

Obra publicada[modifica]

La llista següent és una tria resumida de les seves publicacions:

  • Influència de l'ús de la llengua primera com a llengua vehicular en l'ensenyament: plantejaments, reflexions i resultats (Tesi dirigida per Antoni Maria Badia i Margarit), 1980
  • L'estructura sil·làbica del català central (Tesi doctoral dirigida per Joaquim Rafel i Fontanals), 1990
  • Diccionari oficial de l'Scrabble® en català (amb Oriol Comas), 2000
  • Diccionari ortològic català (coautor), 2000
  • Parlant de llengua amb nens i nenes (coautor), 2006
  • Grup Koiné: Llengua i República, El Manifest Koiné argumentat (editor), 2021

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gordillo, Saül. «Lluís de Yzaguirre». saul.cat, 13-08-2015. [Consulta: 21 novembre 2022].
  2. «De Yzaguirre Maura, Lluis». upf.edu. UPF. [Consulta: 21 novembre 2022].
  3. 3,0 3,1 «Llista de mots buits del català». latel.upf.edu. UPF, 1997. [Consulta: 21 novembre 2022].
  4. de Yzaguirre, Lluís. «Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom» (PDF). Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 21 novembre 2022].
  5. Tubella, Jordi. «La sorprenent i desconeguda petjada del català a la llengua maltesa». elnacional.cat. El Nacional, 06-08-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  6. Alzina i Bilbeny, Pere «La influència de la llengua catalana en els noms d'ocell maltesos» (PDF). Terminàlia. IEC, núm. 4 (2011), 28-10-2011, pàg. 19-24. ISSN: 2013-6692 [Consulta: 15 novembre 2022].
  7. Gordillo, Saül. «Activistes per la llengua». A: Nació.cat. Barcelona: Mina, 2007, p. 84-86. ISBN 978-8496499669. 
  8. Surroca, Bernat. «Koiné, contra els "intel·lectuals orgànics del bilingüisme"». naciodigital.cat. Nació Digital, 26-10-2021. [Consulta: 21 novembre 2022].
  9. «Nova edició del Congrés Català d’Esperanto». castelldefelscultura.org. Ajuntament de Castelldefels, 16-05-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
  10. «Lluís de Yzaguirre guanya el 3r Campionat Mundial de Scrabble Duplicat en català». mundialscrabble.cat, 30-11-2019. [Consulta: 21 novembre 2022].
  11. Ducros, Joan. «Històries de la Renfe». joanducros.net. Corpus Literari Ciutat De Barcelona, desembre 2004. [Consulta: 21 novembre 2022].
  12. «Un professor de la Pompeu Fabra és emmanillat a l'estació de Renfe de Badalona per un vigilant a qui havia demanat que parlés en català». vilaweb.cat. VilaWeb, 24-12-2004. [Consulta: 21 novembre 2022].
  13. «Suport al professor emmanillat a l'estació de Renfe per parlar en català». omnium.cat. Òmnium Cultural, 29-12-2004. [Consulta: 21 novembre 2022].
  14. «Indexem en català». latel.upf.edu. UPF, 1997. [Consulta: 21 novembre 2022].
  15. 15,0 15,1 15,2 Partal, Vicent. «El català a la xarxa: història i raons d'un cas d'èxit». softcatala.org. Softcatalà, 19-04-2004. [Consulta: 21 novembre 2022].

Enllaços externs[modifica]