Lluís del Milà

De Viquipèdia
Infotaula de personaLluís del Milà
Biografia
Naixementc. 1500 (<1500 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
València, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1561 (>1561 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
València, incertesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, escriptor, músic, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola de mà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 98c5c9bd-6add-4a5c-92cd-dfde0cfa2a0c Discogs: 888411 IMSLP: Category:Milán,_Luis Modifica el valor a Wikidata

Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, va ser un escriptor, compositor i músic de la Cort de València. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a viola de mà i el primer compositor que va introduir instruccions verbals per marcar el tempo a les partitures.[1]

Orfeu tocant una viola de mà (il·lustració de "El Maestro").

La seua obra cabdal és el Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (València, 1536),[2] el primer recull de música instrumental publicat a la península Ibèrica. També va publicar el Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar (València, 1535) i el Libro intitulado El Cortesano (València, 1561), que versaven sobre temàtica extramusical.

La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer a Xàtiva i va passar la major part de sa vida professional al servei del Virrei de València Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, i de Germana de Foix, grans mecenes i protectors de les arts. Probablement va fer llargues estades a Portugal i Itàlia. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calàbria i el rei Joan III de Portugal, va caure en l'oblit.

El Maestro va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, amb una part didàctica acompanyada d'un conjunt de tabulatures per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les fantasies, tientos i pavanes, i peces per a veu i viola de mà: villancets (en castellà i portugués), romanços (en castellà) i sonets del Petrarca (en italià). Tècnicament es caracteritza per la combinació d'homofonia i polifonia, l'alternança de passatges lents i ràpids i un interés especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la improvisació. Aquestes peculiaritats, a més de la seua gran qualitat, han atret l'atenció dels intèrprets i musicòlegs contemporanis.

El cortesano és una obra humorística bilingüe en valencià i castellà que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de Germana de Foix i del seu marit Ferran d'Aragó. L'obra reflectix la castellanització de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en El cortesà de Baltasar de Castiglione.

L'actual conservatori municipal de Xàtiva s'anomena Lluís de Milà.

Referències[modifica]