Lluïsa Bosch i Pagès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluïsa Bosch Pagès)
Infotaula de personaLluïsa Bosch i Pagès
Biografia
Naixement1880 Modifica el valor a Wikidata
Mort1961 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFelip Pedrell i Sabaté, Émile Jaques-Dalcroze, Georges Humbert, Alphonse Hasselmans i Gabriel Verdalle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lluïsa Bosch i Pagès (Altstätten, Suïssa 1880 - Barcelona, 1961) va ser una compositora, pedagoga de la música i arpista catalana.

Biografia[modifica]

De família catalana establerta a Suïssa, va començar els seus estudis musicals al conservatori de Ginebra amb E.Jaques-Delcroze, G. Barlan, G.Humbert i amb l'arpista E.Tramonti. Els amplià al conservatori de París amb A.Hasselmans i G.Verdalle. A Barcelona estudià composició amb Felip Pedrell.[1]

En la seva faceta de professora, entre 1916 i 1932[2] ensenyà arpa al conservatori de Ginebra, i també ho feu als de Lausana, Neuchatel, Montreux i Berna; més endavant creà la seva pròpia escola de música, i també impartí lliçons a l'Institut Casals de Barcelona (1931-1936). Publicà diverses obres de caràcter pedagògic: Méthode d'exercices pour la harpe, la de més èxit, fou adoptada a conservatoris de París, Londres, Nàpols, Sant Petersburg i als de diversos països llatinoamericans. Col·laborà en publicacions periòdiques com la Revista Musical Catalana (en els anys 20 hi tenia la secció Des de Suïssa), Música i Informador (Madrid).

Concertista extraordinària, el 1931 declarava que havia fet 1.200 concerts a Catalunya, Alemanya, França i Suïssa. En els anys 30 s'instal·là a Barcelona, amb la important col·lecció d'instruments musicals antics que havia aplegat, com arpes del segle xvii o una espineta del segle xv. L'any 1934, i juntament amb Joan Gibert, inicià els concerts de l'Associació de Música Antiga, d'on fou[3] presidenta fundadora.

Obres[modifica]

  • Petit prélude pour harpe[1]
  • Prélude pour deux harpes et quator à cordes[1]
  • Pièces pour chant et harpe[1]
  • Plegaria (1932)
  • Septuor (1933), per a set arpes[4]

Bibliografia[modifica]

  • Méthode d'exercices pour la harpe (1910)[1]
  • Exercices pour la virtuosité[1]
  • L'arpa a través del temps, article a la Revista Musical Catalana 27 (1930), p. 491-199[1]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Lluïsa Bosch i Pagès, al web de l'Associació Musical de Mestres Directors». Arxivat de l'original el 2008-04-20. [Consulta: 1r març 2014].
  2. Segons algunes fonts, va ser professora dels conservatoris de Ginebra i Lausana fins al 1934. Però al 1932, en un anunci a La Vanguardia, es presenta com a ex-professora de Ginebra i Lausana i ofereix classes d'història i interpretació d'arpa a l'adreça Diagonal 434 de Barcelona «Enllaç».
  3. «Catàleg del fons Higini Anglès, a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r març 2014].
  4. «Edición del martes, 25 abril 1933, página 17 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».

Enllaços externs[modifica]