Llubí
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Comarques | Pla de Mallorca | ||||
| Capital | Llubí | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.589 (2025) (74,18 hab./km²) | ||||
| Gentilici | llubiner, llubinera | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 34,9 km² | ||||
| Altitud | 74 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patró | Feliu de Girona | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Magdalena Perelló Frontera | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 07430 | ||||
| Codi INE | 07030 | ||||
| Lloc web | ajllubi.net | ||||
  | |||||
.svg)
.jpg?lang=ca)
Llubí (antigament Castell-Llubí) és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca. El terme municipal limita a ponent amb Inca, a tramuntana amb Sa Pobla, a gregal amb Muro, a llevant amb Santa Margalida, a xaloc amb Maria de la Salut i a migjorn amb Sineu. El nucli urbà està situat entre dos promontoris, dividit en la part de llevant (el nucli originari de Llubí) i la part de Son Ramis (els habitants del qual s'anomenen rumiolers).[1]
Etimologia
[modifica]El topònim de Llubí tot sol apareix per primera vegada el 1609 i es pensa que en aquella època era una variant vulgar, car fins aleshores s'havia denominat Castell-Llubí, nom que apareix en canvi el 1389. A partir d'aquest moment, es varen utilitzar els dos topònims simultàniament.[2]
En el mapa del Cardenal Despuig de 1784, el topònim que apareix és el de Llubí. De fet, fou un dels primers mapes que va utilitzar aquesta denominació fins a finals del segle xviii i principis del segle xix, quan es va generalitzar el nom de Llubí.[2]
Lingüistes i arabistes com Joan Coromines o Josep Mascaró Pasarius estudiaren l'etimologia del topònim arribant a la conclusió que Castell-Llubí es tracta d'un nom compost per un mot àrab i un altre de mossàrab. Apareix documentat al Llibre del Repartiment de Mallorca de 1232 com Aben-Lubi, el significat del qual tant pot ser 'fill del Llop' com 'Aben de Llop'. Quant a la segona accepció, s'ha de dir que el mot Aben correspon a un nom propi de persona que posteriorment fou confós amb la fórmula asn, hasn o hisn, que vol dir castell.[3]
Entitats de població
[modifica]| Entitat de població | Habitants (2025) |
| Llubí | 2.600 |
| Font: INE | |
El nucli de població de Llubí conté una àrea amb denominació pròpia: Son Ramis.[4]
Demografia
[modifica]A mitjans del segle xix el poble tenia 1.848 habitants, i la població va créixer fins a un màxim de 3.037 persones el 1920. Després d'aquesta època, es va observar una disminució progressiva fins a un mínim de 1.806 habitants l'any 2001. A partir d'aquest punt, la població va començar a augmentar de nou, arribant a 2.405 habitants l'any 2021.[5]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Font: INE (entre 1842-1981: població de dret; excepte 1857 i 1860: població de fet. 1986-: padró municipal). | ||||||||||||||||||||
Els llinatges més comuns de Llubí són Perelló, Alomar, Ramis, Llompart, Serra i Torrens.[6]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Llubí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Geologia
[modifica]Llubí, situat al Pla de Mallorca, es caracteritza per un paisatge predominantment pla amb pendents suaus al voltant dels 170 metres d'altitud al sud-est, i zones més baixes d'uns 20 metres, al nord, on connecta amb l'horta de sa Pobla. La geologia de la zona inclou materials margosos del Burdigalià marí, sediments de l'Helvecià-Tortonià marí i dipòsits quaternaris, que donen lloc a sòls fèrtils i productius. El municipi és travessat pel torrent de Muro, conegut localment com a torrent de Vinagrella, que contribueix a la fertilitat dels terrenys agrícoles. Aquests factors afavoreixen una agricultura de secà destacada, amb cultius d'ametllers, garrovers i, especialment, tàperes, que són un producte emblemàtic de Llubí.[7]
Accessos
[modifica]La vila està envoltada parcialment per una carretera de circumval·lació que comunica amb Inca i Santa Margalida per la PM-344 i amb Sineu per la PMV-3511. Al nord, comunica amb Sa Pobla i Muro per la PMV-3441.
A la plaça de la carretera, compta amb una aturada d'autobusos del Consorci de Transports de Mallorca, amb la línia 390 Palma-Can Picafort.
El 2000 es va reobrir l'Estació de Llubí, amb la línia T2 Palma-Sa Pobla dels Serveis Ferroviaris de Mallorca.
Clima
[modifica]El municipi gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 Cº i amb una mitjana anual de precipitacions de 600 l/m².
 Paràmetres climàtics mitjans de Llubí | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Anual |
| Temperatura màxima mitjana (°C) | 15 | 15 | 18 | 21 | 25 | 29 | 32 | 32 | 28 | 25 | 18 | 15 | |
| Temperatura mínima mitjana (°C) | 5 | 4 | 6 | 9 | 12 | 16 | 19 | 19 | 16 | 14 | 11 | 6 | |
| Precipitacions (mm) | 54 | 50 | 38 | 48 | 41 | 18 | 4 | 22 | 65 | 72 | 128 | 69 | |
| Font: Meteodemallorca | |||||||||||||
Història
[modifica]Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics des del 2000 aC. de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons.[8]
Posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies o qanats de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se'n han trobat notícies.[9]
Amb la conquesta catalana del rei Jaume I el 1229, tot el districte musulmà de Muruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guíxols. Ja en el segle xiii s'aixecà una capella en honor d'aquest sant, el qual avui encara continua essent el patró del poble.[10]
Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle xix amb el nom de Castell-Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del 1836.[7] A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell-Llubí i a més des del segle xvii l'església de Llubí fou constituïda en vicaria in capite i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.[10]
El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes el primer terç des segle xix, la consolidació dels liberalisme conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vist determinada pel predomini d'opcions conservadores.
Economia
[modifica]L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des del segle xvi fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle xix quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle xx la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.[9]
Política
[modifica]Vegeu també: Llista de batles de Llubí.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| MÉS per Llubí | Magdalena Perelló Frontera | 563 | 5 | 42,68% | |
| Futur Llubí-El PI | Toni Vallespir | 316 | 3 | 23,96% | |
| Partit Popular | Catalina Figuerola | 247 | 2 | 18,73% | |
| Feina per Llubí | Antònia Maria Perelló | 151 | 1 | 11,45% | |
| PSOE | Manuel Vega | 26 | 0 | 1,97% | |
| Total | 1.337 | 11 | |||
Actualment és batlessa la candidata de MÉS per Llubí, Magdalena Perelló Frontera, després de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 i pactar amb el partit Feina per Llubí.[12]
Cultura
[modifica]Entitats culturals i esportives
[modifica]Calendari festiu
[modifica]- Sant Feliu: patró de Llubí, el dia 1 d'agost.
- Fira tradicional: el primer dimarts després de Santa Catalina.
- Fira de la mel: el diumenge anterior a la fira tradicional.
- Sant Antoni: el dia 17 de gener.
- Festa de l'Ermita: el dimarts de Pasqua.
Persones il·lustres
[modifica]- Jeroni Alomar Poquet, "es capellà roig" (1894-1937).
- Paulina Amengual Payeras, sindicalista i mestra (1918-1987).
- Joan Llabrés i Ramis, sacerdot franciscà i etnòleg (1919-1994).
- Celestí Alomar Mateu, fundador del Partit Socialista de les Illes (1960).
- Gabriel Vicens Mir, exconseller de Mobilitat i Ordenació del Territori de l'executiu balear (1961).
Llocs d'interès
[modifica]- Museu d'apicultura Bernat Lliteras.[13]
- Vegeu també: Llista de monuments de Llubí.
Referències
[modifica]- ↑ Perelló Oliver, Antoni «Llubí = Son Ramis. Val la pena celebrar-ne el centenari?». Diari de Balears, 13-09-2010. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2020 [Consulta: 17 gener 2020].
- 1 2 Alomar Serra, GabrieL - Perelló Felani, Gabriel Àngel. Guia dels pobles de Mallorca. Llubí. Consell Insular de Mallorca i Diari Última Hora, 2002.
- ↑ Albertí, Jaume - Rosselló, Ramón - Vibot, Tomàs. Història de Llubí 1600-1836. Mallorca: Cristòfol Rosselló Perelló, 2010. ISBN 978-84-614-1952-4.
- ↑ Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024].
- ↑ «INEbase. Alteraciones de los municipios» (en castellà). INE. [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 16 novembre 2024].
- 1 2 «Llubí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Salas López-Cepero, Amalia. Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Llubí (PDF). 1, gener 2029 [Consulta: 28 novembre 2024].
- 1 2 Capilla, Rubén «Llubí, carácter rural» (en castellà). El Mundo [Consulta: 28 novembre 2024].
- 1 2 Bosch Alorda, Antoni. Pla de Mallorca, terres daurades. Petra: Mancomunitat Pla de Mallorca, 2009 [Consulta: 29 octubre 2024].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2024-08-05. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Oñate, Kike «Magdalena Perelló, alcaldesa por tercera vez tras pactar con Feina per Llubí». Última Hora, 17 juny 2023 [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Córcoles, Pep «Una inmersión en la historia de la apicultura». Diario de Mallorca, 7 juliol 2013 [Consulta: 28 novembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]
