Llubí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llubí
Bandera de Llubí Escut de Llubí
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Llubí respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Església Parroquial de Sant Feliu
Església Parroquial de Sant Feliu
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Llubiner, llubinera
Llengua pròpia Català
Pressupost 1.199.313 €[1]
Superfície 34,9 km²
Altitud 74 msnm
Població (2016[2])
  • Densitat
2.157 hab.
61,81 hab/km²
Coordenades 39° 42′ N, 3° 0′ E / 39.700°N,3.000°E / 39.700; 3.000Coord.: 39° 42′ N, 3° 0′ E / 39.700°N,3.000°E / 39.700; 3.000
Organització
Entitats de població
• Batle:

1
Magdalena Perelló Frontera (Més per Mallorca; 2015)
Patró/Patrons Sant Feliu

Llubí, antigament també Castell-Llubí, és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca. El terme municipal limita amb Inca, Sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Maria de la Salut i Sineu. El nucli urbà està situat entre dos promontoris, dividit en la part de llevant i la part de Son Ramis (Rumiolers).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El topònim de Llubí apareix per primera vegada el 1609 i es pensa que en aquella època era un nom vulgar, ja que fins aleshores s'havia denominat com Castell-Llubí, nom que apareix en canvi el 1389. En aquest període, es varen utilitzar els dos topònims simultàniament.[3]

En el mapa del Cardenal Despuig de 1784, el topònim que apareix és el de Llubí. De fet, fou un dels primers mapes que va utilitzar aquesta denominació fins a finals del s.XVIII i principis del XIX, quan es va generalitzar el nom de Llubí.[3]

Lingüistes i arabistes com Joan Coromines o Josep Mascaró Pasarius estudiaren l'etimologia del topònim arribant a la conclusió que es tracta d'un nom compost per un mot àrab i d'un altra mossàrab, documentat al Llibre del Repartiment de Mallorca de 1232 com "Aben-Lubi", el significat del qual tant pot ser "fill del Llop" com "Aben de Llop". Quant a la segona accepció, s'ha de dir que el mot "Aben" correspon a un nom propi de persona que posteriorment fou confós amb la fórmula "asn-hasn-o-hisn", que vol dir "castell".[4]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Accessos[modifica | modifica el codi]

La vila està envoltada parcialment per una carretera de circumval·lació que comunica amb Inca i Santa Margalida per la PM-344 i amb Sineu per la PMV-3511. Al nord, comunica amb Sa Pobla i Muro per la PMV-3441.

A la plaça de la carretera, compta amb una aturada d'autobusos del Consorci de Transports de Mallorca, amb la línia 390 Palma-Can Picafort.

El 2000 es va reobrir l'Estació de Llubí, amb la línia T2 Palma-Sa Pobla dels Serveis Ferroviaris de Mallorca.

Búger Sa Pobla Muro
Inca Rosa dels vents Santa Margalida
Costitx Sineu Maria de la Salut

Clima[modifica | modifica el codi]

El municipi gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 Cº i amb una mitjana anual de precipitacions de 600 l/m2.

Clima Paràmetres climàtics mitjans de Llubí
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Temperatura màxima mitjana (°C) 15 15 18 21 25 29 32 32 28 25 18 15
23
Temperatura mínima mitjana (°C) 5 4 6 9 12 16 19 19 16 14 11 6
11
Precipitacions (mm) 54 50 38 48 41 18 4 22 65 72 128 69
607
Font: Meteodemallorca

Història[modifica | modifica el codi]

Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons, tot això demostra un poblament molt recent de les nostres terres (cap al 2000 aC). Posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies o "qanats" de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se'n han trobat notícies.

Amb la conquesta catalana del rei Jaume I el 1229, tot el districte musulmà de Muruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guíxols. Ja en el segle XIII-XIV s'aixecà una capella en honor a aquest sant, el qual avui encara continua essent el nostre patró. Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle XIX amb el nom de Castell-Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del 1836. A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell-Llubí i a més des del segle XVII l'església de Llubí fou constituïda en vicaria "in capite" i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.

L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des del segle XVI fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle XIX quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle XX la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.

El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes el primer terç des segle XIX, la consolidació dels liberalisme conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vist determinada pel predomini d'opcions conservadores.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

La població de Llubí al cens de l'any 2013 era de 2.324 habitants (49,7% homes i 50,3% dones), concentrats en una única entitat de població.[5]

El 16,5% del cens, un total de 384 habitants, era de nacionalitat estrangera.[6]

Piràmide de població

Les dades de la piràmide de població de 2013 es poden resumir així:

  • La població menor de 20 anys és el 21,56% del total.
  • La situada entre 20-39 anys és el 24,27%.
  • La situada entre 40-60 anys és el 27,84%.
  • La major de 60 anys és el 26,33%.
Evolució de la població
Evolució demogràfica
1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
1.848 1.997 2.016 2.360 2.541 2.863 2.656 2.800 3.037 2.848 2.802 2.697 2.395 2.187 2.076 1.969 1.806 2.299

Política[modifica | modifica el codi]

Actualment és batlessa la candidata de MÉS per Llubí, Magdalena Perelló Frontera, després de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015.

Resultats electorals - Llubí, 2015[7]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de Balears Joan Ramis Perelló 483 4 37,27%
MÉS per Llubí Magdalena Perelló Frontera 433 4 33,41%
El Pi Joan Ramis Ramis 206 2 15,90%
Feina per Llubí Julia González Borràs 158 1 12,19%
Vot en blanc 16 -
Total 1.320 11
Vegeu també: Resultats electorals a Llubí i Llista de batles de Llubí.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Entitats culturals i esportives[modifica | modifica el codi]

  • Club d'Esplai Es Turó.
  • Taparers en Festa.
  • Grup d'amics de ca na Munara.
  • Comissió de Reis.
  • Associació de la 2a edat.
  • Amics de la Tercera Edat.
  • Coral Castell-Llubí.
  • Societat de Caçadors.
  • Associació Ornitològica de Llubí.
  • Club Deportivo Avance Llubí (CDA Llubí).
  • Penya Blaugrana Llubí.
  • Penya Madridista Llubí.
  • Club Petanca Vila de Llubí.
  • Club Gimnasia Ítaca.
  • Grup Espeleo Llubí (GELL).
  • Col·lectiu "Es Fibló"

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Calendari festiu[modifica | modifica el codi]

  • Sant Feliu: patró de Llubí, el dia 1 d'agost.
  • Fira tradicional: el primer dimarts després de Santa Catalina.
  • Fira de la mel: el diumenge anterior a la fira tradicional.
  • Sant Antoni: el dia 17 de gener.
  • Festa de l'Ermita: el dimarts de Pasqua.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Museu d'apicultura Bernat Lliteras
Vegeu també: Llista de possessions de Llubí i Llista de monuments de Llubí.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pressupost municipal 2013». Ajuntament de Llubí.
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  3. 3,0 3,1 Alomar Serra, GabrieL - Perelló Felani, Gabriel Àngel. Guia dels pobles de Mallorca. Llubí. Consell Insular de Mallorca i Diari Última Hora, 2002. 
  4. Albertí, Jaume - Rosselló, Ramón - Vibot, Tomàs. Història de Llubí 1600-1836. Mallorca: Cristòfol Rosselló Perelló, 2010. ISBN 978-84-614-1952-4. 
  5. «INE Instituto Nacional d'Estadística».
  6. «IBESAT Institut d'Estadística de les Illes Balears».
  7. «Resultats provisionals de les eleccions municipals 2015».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llubí Modifica l'enllaç a Wikidata