Llubí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLlubí
Bandera de Llubí Escut de Llubí
Llubi.jpg
Església Parroquial de Sant Feliu

Localització
Localització de Llubí respecte de Mallorca.svg
39° 41′ 57″ N, 3° 00′ 18″ E / 39.69913°N,3.004932°E / 39.69913; 3.004932
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca
Capital Llubí
Municipis 1
Població
Total 2.206 (2017)
• Densitat 63,21 hab/km²
Gentilici Llubiner, llubinera
Geografia
Superfície 34,9 km²
Altitud 74 m
Limita amb
Història
Patró Sant Feliu
Organització i govern
• Alcalde Magdalena Perelló Frontera
Economia
Pressupost 1.199.313 €[1]
Indicatius
Codi postal 07430
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 07030
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Llubí, antigament també Castell-Llubí, és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca. El terme municipal limita amb Inca, Sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Maria de la Salut i Sineu. El nucli urbà està situat entre dos promontoris, dividit en la part de llevant i la part de Son Ramis (Rumiolers).

Etimologia[modifica]

El topònim de Llubí apareix per primera vegada el 1609 i es pensa que en aquella època era un nom vulgar, ja que fins aleshores s'havia denominat com Castell-Llubí, nom que apareix en canvi el 1389. En aquest període, es varen utilitzar els dos topònims simultàniament.[2]

En el mapa del Cardenal Despuig de 1784, el topònim que apareix és el de Llubí. De fet, fou un dels primers mapes que va utilitzar aquesta denominació fins a finals del s.XVIII i principis del XIX, quan es va generalitzar el nom de Llubí.[2]

Lingüistes i arabistes com Joan Coromines o Josep Mascaró Pasarius estudiaren l'etimologia del topònim arribant a la conclusió que es tracta d'un nom compost per un mot àrab i d'un altra mossàrab, documentat al Llibre del Repartiment de Mallorca de 1232 com "Aben-Lubi", el significat del qual tant pot ser "fill del Llop" com "Aben de Llop". Quant a la segona accepció, s'ha de dir que el mot "Aben" correspon a un nom propi de persona que posteriorment fou confós amb la fórmula "asn-hasn-o-hisn", que vol dir "castell".[3]

Geografia[modifica]

Accessos[modifica]

La vila està envoltada parcialment per una carretera de circumval·lació que comunica amb Inca i Santa Margalida per la PM-344 i amb Sineu per la PMV-3511. Al nord, comunica amb Sa Pobla i Muro per la PMV-3441.

A la plaça de la carretera, compta amb una aturada d'autobusos del Consorci de Transports de Mallorca, amb la línia 390 Palma-Can Picafort.

El 2000 es va reobrir l'Estació de Llubí, amb la línia T2 Palma-Sa Pobla dels Serveis Ferroviaris de Mallorca.

Búger Sa Pobla Muro
Inca Rosa dels vents Santa Margalida
Costitx Sineu Maria de la Salut

Clima[modifica]

El municipi gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 Cº i amb una mitjana anual de precipitacions de 600 l/m2.

Clima Paràmetres climàtics mitjans de Llubí
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Temperatura màxima mitjana (°C) 15 15 18 21 25 29 32 32 28 25 18 15
23
Temperatura mínima mitjana (°C) 5 4 6 9 12 16 19 19 16 14 11 6
11
Precipitacions (mm) 54 50 38 48 41 18 4 22 65 72 128 69
607
Font: Meteodemallorca

Història[modifica]

Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons, tot això demostra un poblament molt recent de les nostres terres (cap al 2000 aC). Posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies o "qanats" de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se'n han trobat notícies.

Amb la conquesta catalana del rei Jaume I el 1229, tot el districte musulmà de Muruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guíxols. Ja en el segle XIII-XIV s'aixecà una capella en honor a aquest sant, el qual avui encara continua essent el nostre patró. Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle XIX amb el nom de Castell-Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del 1836. A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell-Llubí i a més des del segle XVII l'església de Llubí fou constituïda en vicaria "in capite" i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.

L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des del segle XVI fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle XIX quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle XX la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.

El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes el primer terç des segle XIX, la consolidació dels liberalisme conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vist determinada pel predomini d'opcions conservadores.

Demografia[modifica]

Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

La població de Llubí al cens de l'any 2013 era de 2.324 habitants (49,7% homes i 50,3% dones), concentrats en una única entitat de població.[4]

El 16,5% del cens, un total de 384 habitants, era de nacionalitat estrangera.[5]

Piràmide de població

Les dades de la piràmide de població de 2013 es poden resumir així:

  • La població menor de 20 anys és el 21,56% del total.
  • La situada entre 20-39 anys és el 24,27%.
  • La situada entre 40-60 anys és el 27,84%.
  • La major de 60 anys és el 26,33%.
Evolució de la població
Evolució demogràfica
184218571860187718871897190019101920193019401950196019701981199120012011
1.8481.9972.0162.3602.5412.8632.6562.8003.0372.8482.8022.6972.3952.1872.0761.9691.8062.299

Política[modifica]

Actualment és batlessa la candidata de MÉS per Llubí, Magdalena Perelló Frontera, després de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015.

Resultats electorals - Llubí, 2015[6]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de Balears Joan Ramis Perelló 483 4 37,27%
MÉS per Llubí Magdalena Perelló Frontera 433 4 33,41%
El Pi Joan Ramis Ramis 206 2 15,90%
Feina per Llubí Julia González Borràs 158 1 12,19%
Vot en blanc 16 -
Total 1.320 11
Vegeu també: Resultats electorals a Llubí i Llista de batles de Llubí.

Cultura[modifica]

Entitats culturals i esportives[modifica]

  • Club d'Esplai Es Turó.
  • Taparers en Festa.
  • Grup d'amics de ca na Munara.
  • Comissió de Reis.
  • Associació de la 2a edat.
  • Amics de la Tercera Edat.
  • Coral Castell-Llubí.
  • Societat de Caçadors.
  • Associació Ornitològica de Llubí.
  • Club Deportivo Avance Llubí (CDA Llubí).
  • Penya Blaugrana Llubí.
  • Penya Madridista Llubí.
  • Club Petanca Vila de Llubí.
  • Club Gimnasia Ítaca.
  • Grup Espeleo Llubí (GELL).
  • Col·lectiu "Es Fibló"

Persones il·lustres[modifica]

Calendari festiu[modifica]

  • Sant Feliu: patró de Llubí, el dia 1 d'agost.
  • Fira tradicional: el primer dimarts després de Santa Catalina.
  • Fira de la mel: el diumenge anterior a la fira tradicional.
  • Sant Antoni: el dia 17 de gener.
  • Festa de l'Ermita: el dimarts de Pasqua.

Llocs d'interès[modifica]

Museu d'apicultura Bernat Lliteras
Vegeu també: Llista de possessions de Llubí i Llista de monuments de Llubí.


Referències[modifica]

  1. «Pressupost municipal 2013». Ajuntament de Llubí.
  2. 2,0 2,1 Alomar Serra, GabrieL - Perelló Felani, Gabriel Àngel. Guia dels pobles de Mallorca. Llubí. Consell Insular de Mallorca i Diari Última Hora, 2002. 
  3. Albertí, Jaume - Rosselló, Ramón - Vibot, Tomàs. Història de Llubí 1600-1836. Mallorca: Cristòfol Rosselló Perelló, 2010. ISBN 978-84-614-1952-4. 
  4. «INE Instituto Nacional d'Estadística».
  5. «IBESAT Institut d'Estadística de les Illes Balears».
  6. «Resultats provisionals de les eleccions municipals 2015».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llubí Modifica l'enllaç a Wikidata