Lluc Visconti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluc Visconti
Visconti, Luchino (12.. 1349).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1287 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1349 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Enverinament Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióCondottiero Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Montecatini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaVisconti Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabella Fieschi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMateu I Visconti Modifica el valor a Wikidata i Bonacossa Borri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansGaleàs I Visconti, Esteve Visconti, Marco I Visconti (en) Tradueix i Joan Visconti Modifica el valor a Wikidata
ParentsAssó Visconti (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the House of Visconti (1277).svg Modifica el valor a Wikidata

Lluc Visconti (en italià: Luchino Visconti) ( 1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349 ) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer vers l'any 1292 sent fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou nét per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Galeàs I Visconti, Joan Visconti i Esteve Visconti.

Núpcies i descendents[modifica]

Es va casar el 1316 amb Caterina Spinola, filla d'Oberto Spinola. D'aquesta unió no tingueren fills.

El 1318 es va casar, en segones núpcies, amb Elisabetta Fieschi, filla de Carlo Capitano i neboda del papa Adrià V. D'aquesta unió tampoc tingueren fills.

Es casà el 1339, en terceres núpcies, amb Violant de Saluzzo, filla de Tomàs I de Saluzzo. D'aquesta unió nasqué:

Va tenir, així mateix, dos fills il·legítims:

Senyor de Milà[modifica]

El 1315 fou nomenat senyor de Pavia, i cina anys després aconseguir ser nomenat podestà de Vigevano, on va construir un castell les ruïnes del qual encara es conserven. El 1323 va ser excomunicat per heretgia al costat de tota la seva família.

A l'ascens el 1329 del seu nebot Assó Visconti al poder del Senyoriu de Milà fou associat al poder juntament amb el seu germà Joan Visconti. El 20 de febrer de 1339 va aconseguir la victòria en la important batalla de Parabiago contra el seu cosí Lodrisi Visconti, aconseguint aturar les aspiracions successòries d'aquest a Milà.

Per assegurar el govern als seus nebots Mateu, Bernabé i Galeàs, tots ells fills del seu germà Esteve Visconti, va contractar un exèrcit de mercenaris que els havia de donar suport a la seva mort. Però mentre, i per a no tenir aquest exercèti sense ocupació, va decidir llançar una ofensiva contra Pisa. Alhora, Lluc aconseguí la compra de Parma a Opizzo III d'Este.

Lluc Visconti fou un gran militar i un bon senyor, però va destacar especialment per la seva crueltat. El 1341 aconseguí el títol de Vicari Pontifici.

A la seva mort, ocorreguda el 24 de gener e 1349 a la ciutat de Milà, els seus nebots no van tenir problemes per a apartar al fill legítim de Lluc del poder, creant tot un seguit de dubtes entorna a la seva paternitat.



Precedit per:
Assó Visconti
Senyor de Milà
13391349
Succeït per:
Joan Visconti