Lluer encaputxat
| Spinus magellanicus | |
|---|---|
| Dades | |
| Pes | 13,3 g (pes adult) |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Spinus |
| Espècie | Spinus magellanicus (Vieillot, 1805) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Fringilla magellanica |
| Distribució | |
El lluer encaputxat[1] (Spinus magellanicus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae). Hi ha dotze subespècies, incloent-hi S. m. santaecrucis. Anteriorment, aquesta subespècie es considerava una espècie separada (Spinus santaecrucis; Todd, 1926).[2][3][4]
Descripció
[modifica]El lluer encaputxat és un ocell cridaner i bonic que presenta un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen la caputxa, les ales i la cua negres, i són de color groc oliva per sobre i groc brillant per sota amb grans pegats grocs a les ales. Les femelles són més apagades i no tenen la caputxa negra. El cant és una llarga sèrie de notes ràpides i grinyols; de vegades molts mascles canten junts.[5]
Hàbitat i distribució
[modifica]Es troba en boscos i prats amb arbres dispersos i generalment molt gregària; de vegades també s'associa amb estols d'espècies mixtes.[5]
Habita sabanes, matolls de muntanya, ciutats i conreus del sud-est de Veneçuela, Guyana i adjacent nord del Brasil, Andes des del sud-oest i est de Colòmbia, cap al sud, a través de l'Equador i el Perú, fins al nord de Xile i terrenys menys alts de Bolívia, centre i est de Brasil, el Paraguai, Uruguai i nord i centre de l'Argentina.[6]
Filogènia
[modifica]El lluer encaputxat forma part d'una radiació adaptativa recent i ràpida dels lluers Spinus a Sud-amèrica.[7]
Elizabeth Beckman i Christopher Witt van demostrar que els ocells dels Andes a la part nord-oest de la serralada estaven més estretament relacionats amb el lluer becgrós (S. crassirostris) i que, per tant, el lluer encaputxat és parafilètic i inclou almenys dues espècies.[7]
Subespècies
[modifica]Hi ha dotze subespècies, incloent-hi S. m. santaecrucis del centre i l'est de Bolívia. Aquesta subespècie de vegades es considera una espècie separada.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025), conté dotze subespècies:[8]
- S. m. capitalis (Cabanis, 1866) ─ centre de Colòmbia cap al sud, a través de l'Equador fins al nord-oest de Perú.
- S. m. paulus (Todd, 1926) ─ sud de l'Equador fins al sud-oest de Perú.
- S. m. peruanus (Berlepsch et Stolzmann, 1896) ─ Perú central.
- S. m. urubambensis (Todd, 1926) ─ sud de Perú i nord de Xile.
- S. m. santaecrucis (Todd, 1926) ─ Bolívia central.
- S. m. bolivianus (Sharpe, 1888) ─ sud de Bolívia.
- S. m. hoyi (König, 1981) ─ Andes centrals del nord-oest de l'Argentina.
- S. m. tucumanus (Todd, 1926) ─ Andes occidentals del nord-oest de l'Argentina.
- S. m. alleni (Ridgway, 1899) ─ sud-est de Bolívia, oest de Paraguai i nord-est de l'Argentina.
- S. m. ictericus (Lichtenstein 1823) ─ est i sud de Paraguai i sud-est de Brasil.
- S. m. magellanicus (Vieillot, 1805) ─ Uruguai i est de l'Argentina.
- S. m. longirostris (Sharpe, 1888) ─ sud de Veneçuela, oest de Guyana i nord de Brasil.
Referències
[modifica]- ↑ «Lluer encaputxat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ Pollock III, Andrew W. «Binomial and Trinomial Index to The Auk, 1884-1940» (PDF) p. 4920-4921. The A.O.U. Check-List of North American Birds, 16-03-2015. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Spinus magellanicus santaecrucis (Hooded Siskin (santaecrucis))». Avibase. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Carnegie Museum; Museum, Carnegie; History, Carnegie Museum of Natural. Todd: Neotropical Finches of the Genus Spinus. v.17. Pittsburgh: W. J. Holland, 1926, p. 47 (Annals of the Carnegie Museum).
- ↑ 5,0 5,1 «lluer encaputxat». eBird. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Clement, Peter. Hooded Siskin (Spinus magellanicus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2025-02-20. DOI 10.2173/bow.hoosis1.01.1.
- ↑ 7,0 7,1 Beckman, Elizabeth J.; Witt, Christopher C. «Phylogeny and biogeography of the New World siskins and goldfinches: Rapid, recent diversification in the Central Andes» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 87, 6-2015, pàg. 28–45. DOI: 10.1016/j.ympev.2015.03.005.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Finches, euphonias, longspurs, Thrush-tanager – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 22 octubre 2025].

