Llum ultraviolada de buit
La llum ultraviolada de buit (LUB) és la longitud d'ona més curta de la llum ultraviolada.[1] En un estudi publicat el 2014, un equip d'investigadors basat als Estats Units descobrí que la LUB pot trencar els àtoms de diòxid de carboni (CO₂) en carboni elemental (C) i oxigen diatòmic (O₂).[2] Anteriorment es creia que la llum ultraviolada només podia escindir el (CO₂) en monòxid de carboni (CO) i oxigen monoatòmic (O). S'ha proposat que la llum ultraviolada del Sol i altres estrelles podria haver produït oxigen a l'atmosfera de planetes rics en CO₂ abans de l'evolució d'organismes fotosintètics. Igual que els altres tipus de llum ultraviolada, la LUB és nociva per als éssers vius.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Yirka, B. «Researchers discover a way to tease oxygen molecules from carbon dioxide» (en anglès). Phys.org, 03-10-2014. [Consulta: 16 desembre 2015].
- ↑ Lu, Z.; Chung Chang, Y.; Yin, Q.-Z.; Ng, C. Y.; Jackson, W. M «Evidence for direct molecular oxygen production in CO₂ photodissociation» (PDF) (en anglès). Science, 346, 6.205, 2014, pàg. 61–64. Arxivat de l'original el 2015-12-22 [Consulta: 16 desembre 2015].
- ↑ Ito, T.; Ito, A «Predominance of Membrane Damage in Yeast Cells in Suspension with Monochromatic 163-nm Vacuum Ultraviolet Light» (resum) (en anglès). Radiation Research, 81, 3, 1980, pàg. 416–426.